Els millors discos del 2008 - Internacional

1. The Wave Pictures – Instant Coffee Baby (Moshi Moshi)

2. Sigur Rós - Með suð í eyrum við spilum endalaust (EMI)

3. Jeremy Jay – A Place Where We Could Go (K Rec)

4. The New Year – The New Year (Touch and Go)

5. Conor Oberst – Conor Oberst (Merge)

6. Bonnie ‘Prince’ Billy – Lie Down In The Light (Domino)

7. Eli “Paperboy” Reed & the True Loves – Roll With You (Q Division)

8. Death Cab For Cutie – Narrow Stairs (Atlantic)

9. Psychic TV - Mr Alien Brain vs. The Skinwalkers (Sweet Nothing)

10. Beck – Modern Guilt (Interscope / XL)

11. Bon Iver – For Emma, Forever Ago (Jagjaguwar)

12. Johan Johansson - Fordlândia (4AD)
13. Fuck Buttons – Street Horrrsing (ATP)
14. The Dodos – Visiter (Wichita)
15. Mount Eerie – Lost Wisdom (P.W. Elverum & Sun)
16. Giant Sand – proVISIONS (Thrill Jockey)
17. Vampire Weekend – Vampire Weekend (XL)
18. Dr. Dog – Fate (Merge)
19. DJ /Rupture – Uproot (The Agricultura)
20. Deerhoof – Offend Maggie (Kill Rock Stars)

21. Lindstrom – Where You Go I Go Too (Feedelety)
22. Xiu Xiu – Women As Lovers (Kill Rock Stars)
23. Thee Silver Mount Zion Memorial Orchestra & Tra-La-La Band – 13 Blues For Thirteen Moons (Constellation)
24. Silver Jews – Lookout Mountain, Lookout Sea (Drag City)
25. No Age – Nouns (Sub Pop)
26. Nick Cave & the Bad Seeds – Dig!! Lazarus Dig!! (Mute)
27. Spiritualized – Songs in A&E (Sanctuary)
28. Sam Roberts – Love At The End Of The World (Bittersweet)
29. The Mae Shi – HLLLYH (Team Shi)
30. Jay Reatard – Matador Singles 08 (Matador)

31. Robert Forster – The Evangelist (Yep Roc)
32. Oxford Collapse – Bits (Sub Pop)
33. Okkervil River – The Stand Ins (Jagjaguwar)
34. Hercules and Love Affair – Hercules and Love Affair (DFA)
35. Herman Dune – Next Year In Zion (Source)
36. Foals – Antidotes (Transgressive / Sub Pop)
37. Portishead – Third (Island / Universal)
38. Fleet Foxes – Fleet Foxes (Sub Pop)
39. Deerhunter – Microcastle (Kranky / 4AD)
40. Cause Co-Motion – It’s Time! Singles & EPs 2005-2008 (Slumberland)

Els millors discos del 2008 - Nacional

1. Joe Crepúsculo – Supercrepus (Producciones Doradas)

2. Manel – Els millors professors europeus (Discmedi)

3. The New Raemon – A propósito de Garfunkel (BCore)

4. Estanislau Verdet – L’all ho és tot pels anglesos (Música Global)

5. The Marzipan Man – Stories (Primeros Pasitos)

6. La Brigada – L’obligació de ser algú (Outstanding)

7. Le Petit Ramon – Morts, desastre i barbàrie (K-Industria)

8. Roger Mas – Les cançons tel•lúriques (K-Industria)

9. Coconot – Cosa Astral (BCore)

10. Espaldamaceta – Madera y poca luz (Bankrobber)

11. L’Ana és un Koala – Basat en fets reals (Discmedi)

12. Guillamino – Les minves de gener (Bankrobber)

13. Miqui Puig – Impar (Pias)

14. Hidrogenesse – Bestiola (Austrohúngaro)

15. Segunda Apnea – Segunda Apnea (Arindelle)

16. Stay – Kashmir Reflections (Bip Bip)

17. mine! – Villa Antonienta (Laura R. Perkins)

18. (lo:muêso) – Giant Catarzêe (Aloud)

19. Gentle Music Men – Gentlemusicmen (Pias)

20. Les Philippes – Odisea Ultramarina (BCore)

Els millors discos del 2008 - Estatal

1. Lucas 15 – Lucas 15 (Lloria)

2. Klaus & Kinski – Tu hoguera está ardiendo (Jabalina)

3. Saioa - Matrioska Heart (Moonpalace)

4. Russian Red – I Love Your Glasses (Eureka)

5. Tachenko – Esta vida pide otra (Limbo Starr)

6. Cuchillo – Cuchillo (Sinnamon)

7. Julio de la Rosa – El Espectador (Everlasting)

8. Christina Rosenvinge – Tu labio superior (Soster / Warner)

9. Sr. Chinarro – Ronroneando (Mushroom Pillow)

10. Lidia Damunt – En la isla de las bufandas (Subterfuge)

11. Juanita y los Feos – Juanita y los Feos (Gramaciones Grabofónicas)
12. Los Punsetes – Los Punsetes (Everlasting)
13. Charades – En ningún lugar (BCore)
14. Half Foot Outside – Heavenly (Limbo Starr)
15. Nacho Vegas – El manifiesto desastre (Limbo Starr)
16. The Secret Society – I am becoming what I hate the most (Acuarela)
17. The Blows – Upskirts (Pupilo)
18. El Columpio Asesino – La Gallina (Astro / Pias)
19. Vetusta Morla – Un día en el mundo (Autoeditado)
20. Lori Meyers – Cronolánea (Universal)

Els millors EPs, singles i maquetes del 2008

1. Animal Collective – Water Curses, EP (Domino)

2. Crystal Castles Vs Health - Crimewave, 12" (Troblewater)
3. Lovvers - Think, 12" (Whichita)
4. Thelemáticos - Thelemáticos, 7" (Producciones doradas)
5. El Petit de Cal Eril (demo)
6. Tu Madre - Mezcla Fina EP (Producciones doradas)
7. Micah P. Hinson - The surrendering (Houston Party)
8. The New Raemon- La invasión de los ultracuerpos EP (BCore / Cydonia)
9. Jonquil - Whisle Low EP (ACuarela)
10. Mujeres - Hombre Bueno EP (Discos)

Els millors concerts del 2008

1. Eli “Paperboy” Reed & the True Loves (Auditori del Fòrum Primavera Club 08)

2. Built To Spill (sala Apolo)
3. Thee Silver Mount Zion Memorial Orchestra & Tra-La-La Band (La [2] d’Apolo)
4. Portishead (Auditori del Fòrum - Primavera Sound 08)
5. Leonard Cohen (FIB 08)
6. Grinderman (Summercase 08)
7. Antònia Font (Liceu)
8. The New Year (Tanned Tin)
9. Psychic TV (La [2])
10. Björk (Ola Festival)
11. Los Campesinos! (Summercase 08)
12. Vic Chesnutt (sala Apolo)
13. Mika Miko (La [2] – Primavera Club 08)
14. Refree (Auditori)
15. Faust (Auditori – Festival Digressions)
16. Momus (Faraday)
17. Bart Davenport (Faraday)
18. The Extraordinaires (La [2] – Primavera Club 08)
19. Fuck Buttons (Primavera Sound 08)
20. Les Savy Fav (Primavera Sound 08)
21. A Place To Bury Strangers (Razzmatazz 3)
22. No Age (La [2] d’Apolo)
23. Mount Eerie (Tanned Tin 08)
24. QA’A + Muzak (sala Sidecar)
25. The Requesters (Summercase 08)

El Mai a la vida us desitja un Bon Nadal

Doncs això, que ens prenem un dies de vacances per estar amb la família, per carregar les piles i per tornar amb nous continguts, noves entrevistes i molta, molta bona música.

Us deixem amb una imatge de Nadal, d'en diria Sufjan Stevens i família.

Entrevista a Manel

Entrevistem al grup català que més pàgines i ones hertzianes està omplint en els darrers mesos. Ens pregutem el perquè de tot plegat com diria Quim Monzó, i també els preguntem a ells mateixos, a Manel, clar.

Hauríeu d'escoltar aquesta entrevista perquè ens desvetllen alguns bons secrets d'Els millors professors europeus (Discmedi, 2008) i perquè qui millor que els mateixos autors per parlar-nos del que diuen que és el debut de l'any.

Escolteu l'entrevista aquí o bé al nostre perfil del Club d'Scanner FM.

PD. La fotografia (Andreä) és del concert als Vespres dels Juliols de la UB, un dels concerts que va marcar un abans i un després.

LA GUIA DEFINITIVA Jingle bells

Bones! ¿Com ens trobem avui? ¿Il·lusionats? ¿Descansats? ¿Feliços com a perdius? ¿Rics del cagar? ¡Ah! Resulta que us heu quedat sense feina. Esteu arruïnats. No podeu comprar cap regal. Us han robat el pernil de la panera. Teniu una malaltia terminal. Al·lèrgia a les neules. Us heu quedat sense amics. La vostra família us odia. No us conviden a sopar. I, a més a més, fa mesos que no suqueu. ¿Que són totes aquestes banalitats? ¡Una mica d’alegria, coi! ¿Que no veieu que ja és Nadal? Poseu-vos les astes de Rudolph al cap. Apreneu-vos d’una puta vegada la cançó del Tamborilero. Repartiu joia arreu del món. Abraceu la gent pel carrer. Feu-vos petons amb llengua. I, sobretot, munteu-vos una apassionant marató cinèfila a base de pel·lícules nadalenques (us recomano ferventment Un padre en apuros. Les expressions facials d’Arnold Schwarzenegger s’ho valen per sí soles). Com que un servidor té ganes de passar les vacances de Nadal al poble, rascant-se la panxa, viatjant una mica i anant de sopar en sopar, La Guia Definitiva ha decidit per unanimitat (més que res, perquè això ho escric jo sol) no tornar a fer acte de presència fins al dia 12 de gener. Davant aquest panorama, els jefazos del Mai a la vida s’han mostrat terriblement preocupats per la meva absència. Però tranquils, que tenim solució per a tot. La Guia es presenta avui com una Christmas Special Edition. ¿I què vol dir això? Doncs que tenim vint-i-una estrenes per comentar. Moltes pel·lícules per triar. I molts diners per gastar. Permeteu-me, això sí, que sigui una mica més concís en les meves explicacions. Salut i alegria!

Comencem amb les estrenes que ja tenim al cinema des del passat divendres. Imagineu per un moment que sou una mare soltera. Un mal dia, el vostre fill desapareix. I passeu uns mesos d’autèntica angoixa fins que la policia, finalment, aconsegueix trobar-lo. Fins aquí, tot bé. ¿Però, i si en el moment del retrobament mare/fill us n’adoneu que aquell nen no és el vostre? Això és el que ens planteja la pel·lícula El intercambio (Changeling), dirigida pel mestre Clint Eastwood, protagonitzada per una esprimatxada Angelina Jolie, ubicada a la ciutat de Los Angeles de finals dels anys vint i realitzada a partir d’un terrible fet real. Entre els actors secundaris, hi destaquen John Malkovich o Amy Ryan i, tot i no estar completament a l’alçada d’algunes de les grans produccions del senyor Eastwood, és una pel·lícula que des d’aquí recomanem de manera insistent. En tot cas, aquesta setmana cinèfila també ens deixa altres produccions que ens provenen dels Estats Units. Per anar fent boca, feia cert temps que Jim Carrey no tornava a aparèixer a les nostres vides amb una d’aquelles pel·lícules típicament ridícules i planes, destinades únicament a recaptar una xifra insultant de diners. Ja sabeu que el senyor Carrey té tres vessants. El magistral Carrey televisiu, que fa aparicions estel·lars en programes com el Saturday Night Live o els late night shows de Letterman, Leno i companyia. El Carrey de les grans obres mestres a l’estil El show de Truman o Olvídate de mí. I el Carrey mediocre d’idioteses infantils com Mentiroso compulsivo, Como Dios o Dick y Jane, ladrones de risas. En aquest cas, ens presenta Di que sí (Yes Man, dirigida per Peyton Reed) i, lamentablement, ens temem que torna a ser el Carrey del tercer vessant. Per sort, l’atractiva Zooey Deschanel li serveix d’acompanyant. També hem tingut la primera i única pel·lícula eminentment nadalenca, titulada Como en casa en ningún sitio (Four Christmases, de Seth Gordon) i protagonitzada per Vince Vaughn i Reese Witherspoon, que sembla ser que ha oblidat que té un Oscar. I Neil LaBute torna a les cartelleres després de la increïblement fallida The Wicker Man amb el thriller Protegidos por su enemigo (Lakeview Terrace), pel·lícula a major glòria de Samuel L. Jackson. Per la seva banda, el cinema alternatiu també hi continua tenint certa cabuda. Des del Brasil ens arriba la pel·lícula Estómago (Estômago, dirigida per Marcos Jorge), on la repel·lent cuina d’alt nivell es veu substituïda per algun que altre fastigós menjar casolà. I el català Albert Serra (el mateix que, fa uns anys, ens va portar aquella raresa excepcional anomenada Honor de cavalleria) torna a fer el mateix a partir de la llegenda dels tres reis mags amb la pel·lícula El cant dels ocells, una raresa catalana que ha passat pel festival de Canes. Per últim, el cinema d’animació infantil es veu representat amb dos produccions. Per una banda, la nord-americana El valiente Desperaux (The tale of Desperaux), de Sam Fell, Gary Ross i Robert Stevenhagen. I, per l’altra, la cinta italiana Winx: El secreto del reino perdido (Winx club: Il segreto del regno perduto), dirigida per Iginio Straffi.

Encetem el segon round amb les estrenes previstes pels dies de Nadal i Sant Esteve, on dos superproduccions amb capital nord-americà manen per sobre de qualsevol altra proposta. Amb The Spirit, el també artista gràfic Frank Miller adapta el còmic homònim de Will Eisner, tot debutant en solitari en la direcció cinematogràfica (recordem que ja va codirigir la seva Sin City, juntament amb Robert Rodriguez). The Spirit continua la mateixa estela visual, amb la història d’un detectiu emmascarat sense poders que protegeix del crim als habitants de la ciutat de Central City. Gabriel Macht, Samuel L. Jackson, Scarlett Johansson, Eva Mendes, Jaime King, Paz Vega i Sarah Paulson posen cara als personatges. L’altra proposta ens arriba a mode d’homenatge a un tipus de cinema èpic en general i a un país en particular. La cinta es titula Australia. És l’última creació gegantina del realitzador Baz Luhrmann (sí, el de Romeo y Julieta de William Shakespeare i Moulin Rouge). I els seus dos protagonistes, australians de pro, són Nicole Kidman i Hugh Jackman. ¿Què és això? ¿Una mena de Lo que el viento se llevó entre cangurs i koales? ¿Una història d’amor enmig d’una guerra? I, el que és més important, ¿perquè no es decideixen a realitzar l’aventura èpica més gran contada? ¿El seu títol? España. ¿El seu argument? La història d’amor entre un torero i una tonadillera, enmig de la guerra civil i amb un villano d’excepció, El Generalísimo. Apassionant. Però ¡ojo al dato! Que el dia de Nadal també ens deixa altres estrenes a tenir en compte. En primer lloc, la italiana Romanzo Criminale (de Michele Placido) s’apunta al thriller mafiós de mitjans de segle. L’espanyola Prime Time, dirigida per Luis Calvo Ramos i protagonitzada per Leticia Dolera, Alberto Amarilla i Pablo Puyol utilitza els platós d’un reality televisiu per tal de fer-nos cagar de por (llegiu les crítiques i ploreu de riure). Per últim, la cartellera també ens deixa una pel·lícula dirigida a un públic infantil/juvenil, Mi gato Angus, el primer morreo y el plasta de mi padre (Angus, thongs and perfect snogging) dirigida per Gurinder Chadha, la de Quiero ser como Beckham. I la cinta d’animació espanyola El lince perdido, dirigida per Raúl García i Manuel Sicilia.

I acabem amb els comentaris en relació a les estrenes previstes pels dies 1 i 2 de gener del 2009, que això es fa llarg i ja va sent hora. Per començar, el Cap d’any suposa la tornada al cinema d’un senyor director que s’acaba de separar d’una dona que es pensa que és cantant. El director en qüestió és Guy Ritchie que, acompanyat d’actors com Gerard Butler, Thandie Newton, Tom Wilkinson i el Jeremy Piven d’Entourage, ens porta la pel·lícula RocknRolla. ¿Us van agradar Snatch. Cerdos y diamantes i Lock and stock? Doncs no hi ha res més a dir, ja que continua amb el mateix estil (obviem, lògicament, aquella atrocitat anomenada Barridos por la marea). Continuem amb City of Ember: en busca de la luz (City of Ember, de Gil Kenan), una pel·lícula que compta amb les interpretacions de Bill Murray, Tim Robbins i Saoirse Ronan (la nena d’Expiación) i amb un argument ubicat en una ciutat fosca on l’única llum existent és la que prové de les faroles dels carrers. Enfront una energia que cada cop escasseja més i més, dos joves acabaran buscant la manera d’evitar el desastre a la vegada que desvetllaran algun que altre enigma de la ciutat. Amb la pel·lícula Cuestión de honor (Pride and glory), el director Gavin O’Connor ens replanteja el drama policíac amb Edward Norton i Colin Farrell com a caps de cartell. Darren Lynn Bousman ens porta Repo! The genetic opera, un musical de terror amb ¡Paris Hilton! com una de les seves muses principals. I acabem les estrenes amb tres pel·lícules més. La britànica Una família con clase (Easy virtue, d’Stephen Elliott) beu directament de les clàssiques comèdies d’alta societat amb actors com Jessica Biel, Colin Firth o Kristin Scott Thomas. L’uruguaiana Acné, dirigida per Federico Veiroj, ens ensenya el despertar sexual d’un jove de tretze anys. I la danesa Flame and Citron (Flammen & Citron, d’Ole Christian Madsen) ens ubica als anys 40 i ens narra la història de dos herois de la resistència danesa de Copenhague, després de l’ocupació alemanya.

Senyores i senyors. Estic cansat d’escriure. La Guia Definitiva s’acomiada fins al 12 de gener. Gaudiu del cinema. I tingueu un bon Nadal i un feliç Any Nou.

Música #10. Repassem el 2008

Si el 2008 serà recordat en un futur, serà per l'impuls que estils com el folk i les seves influències africanes han tingut sobre el pop. Però aquest any també hem tingut debuts, novetats discogràfiques, concerts i festivals... I quins festivals, segur que any serà recordat amb la guerra de festivals entre Sinnamon i FIB. Tot i que si ens hem de quedar amb algún festival aquest any tindriem seriosos problemes alhora d'escollir entre el Faraday, el Tanned Tin o els Primaveras que hem viscut.

Podeu escoltar la càpsula de música que repassa tots aquests aspectes aquí mateix, o al nostre perfil d'ScannerFm.

De franc #10 Propostes solidàries

Aquesta setmana a la secció de propostes gratuïtes del Mai a la vida ens hem pres la llibertat de canviar les activitats de franc per les activitats solidàries, sense que serveixi de precedent. I és que segons diu la tradició, en aquestes dates l'esperit nadalenc ens envaeix i tots ens tornem una miqueta més persones.

Sigui cert o no, el cas és que des del De franc volem que tothom trobi un espai on expressar el seu altruisme i, per això, us proposem una exposició-subhasta, un festival de música i una marató radiofònica. Tot amb fins solidaris.

Escolteu les nostres propostes aquí o al nostre perfil al club d'Scanner FM.

Actualitat #10. Llibres per Nadal

Nadal és una època de pau, amor i felicitat, però també una època de regals i maldecaps per aquests regals. Al Mai a la Vida pensem que un llibre és un dels millors regals que se li pot fer a algú i per això, aquesta setmana a la secció d'actualitat parlem de llibres. A més també ens fem ressó d'una incitiva de la Generalitat de Catalunya i de la Conselleria de Cultura i Educació de les Illes Balears anomenada 'Tasta'm' i que consisteix en regalar un trosset de llibre a tots els transports públics, per tal d'incitar als usuaris a llegir.

Si voleu saber quins llibres regalar aquest Nadal i quins trosset de llibre podeu trobar al transport públic només cal que clickeu aquí, i podreu escoltar la nostra càpsula d'actualitat o bé, si ho preferiu, podeu sentir-la desde el nostre perfil d'Scanner Club.

LA GUIA DEFINITIVA Klaatu barada nikto!

Au. Ja hi tornem a ser. Ja ho sabeu. Això és La Guia Definitiva. Dins el Mai a la vida. I, ja que hi som tots, ens hauríem de posar a parlar una mica de les estrenes cinematogràfiques que els senyors distribuïdors d’aquest país s’han encarregat de portar-nos, amb amor i alegria, des d’aquest passat divendres. Però, com diria Tomàs Molina, això ho farem després. Que avui hem tingut una nit frescota, tristota i amb una mica d’aiguota i tinc ganes de comentar unes quantes coses. Per exemple, un servidor lamenta profundament el que li ha passat al molt honorable president George Bush amb el ja trillat tema de les sabates voladores del periodista iraquià. Havent substituït les sabates per una gran pedra i la cara de desgraciat de l’encara president nord-americà per un nas trencat, un ull rebentat i una boca partida, ara seríem tots una mica més feliços. ¿Què voleu que us digui? Em continua semblant molt més greu envair un país que llençar una sabata. Però ja sabem quin dels dos personatges ha acabat a la presó. En un altre ordre de coses, aquests dies hem rebut la visita de la també molt honorable Paris Hilton que, tot i ser la més porca entre les porques, se’n va anar escandalitzada per culpa d’un preservatiu. També ha vingut el senyor Jim Carrey (si us plau, poseu-vos dempeus), acompanyat d’una atractívssima Zooey Deschanel a la que, lamentablement, ningú li ha fet ni cas. Hem sabut les nominacions als Globus d’Or. Que Hugh Jackman presentarà els Oscar. Que Crepúsculo (segons informacions diverses) empesta de mala manera. I que, tot i que encara no m’he arribat a plantejar si és bona o dolenta, Superfumados et deixa en un estat d’excitació bastant exagerat. Això és el que ha donat de sí aquesta setmana. Com veieu, poca cosa. ¿Comentem les estrenes? Ja vindria sent hora... I molta atenció que, a partir d'ara, podeu veure el tràiler de cada pel·lícula (de Youtube, tampoc em demaneu massa...) clicant a sobre dels títols corresponents.

Encetarem els comentaris d’avui amb la menció d’una pel·lícula que, coses de la vida, portava més d’un any guardada en alguna que altra nevera cinematogràfica i que, després de múltiples retards, per fi ha vist la llum en les sales estatals. Estem parlant de My blueberry nights (en català, les meves nits de nabius. En castellà, mis noches de arándanos). És la nova pel·lícula de l’idolatrat Wong Kar-Wai (ja ho sabeu, Chungking Express, Deseando amar, 2046...). La primera que realitza en territori nord-americà, fora del seu Hong Kong natal. I que compta amb un repartiment d’excepció encapçalat per una debutant Norah Jones (sí, la cantant) i uns secundaris com Jude Law, Rachel Weisz, David Strathairn o Natalie Portman. Un servidor ja ha tingut l’oportunitat de veure-la i opina sincerament que la pel·lícula és bastant recomanable. Ments volàtils, amor compungit, situacions adverses, pastissos de nabius, cançons celestials i relats diversos amb el romanticisme i l’amor com a rerafons general. Porteu a la vostra parella al cinema i enamoreu-vos de nou. ¡Ai, que bonic! També pot arribar a ser bonic comprovar com el francès Jean-Jacques Annaud, aquell director que va destacar especialment per pel·lícules com El nombre de la rosa, la meva recordada El oso o la més recent Enemigo a las puertas, torna a fer acte de presència a les nostres cartelleres amb una estranya pel·lícula anomenada Su majestad Minor (Sa majesté Minor). Una història amb un cert impacte visual i un estimulant tracte de la fantasia mitològica amb personatges estrambòtics, malediccions, monarquies amb sorpresa i altres tipus de paranoies. Actors com Vincent Cassel, Mélanie Bernier o els espanyols Sergio Peris-Mencheta i el famosíssim (a França) José García posen veu i imatge a tota aquesta aventura mística.

En aquest segon tram, La Guia Definitiva se’n fixa en dos produccions europees més. Per una banda, la pel·lícula italiana Il divo, dirigida per Paolo Sorrentino i protagonitzada per un emergent i eficaç Toni Servillo (l’hem vist últimament a Gomorra) ens instrueix en història política italiana, més enllà de les informacions que ens arriben aquí en relació a la dictadura de Berlusconi, a partir d’una biografia a mode de denúncia de la figura de Giulo Andreotti, el que fou cap de govern italià durant un total de set legislatures. Il divo pren especial atenció en les seves relacions amb la màfia siciliana, delictes pel qual fou jutjat als anys 90 i absolt (cosa estranya) per falta de proves evidents. I la pel·lícula francesa Como los demás (Comme les autres), dirigida per Vincent Garenq i protagonitzada per Lambert Wilson, Pascal Elbé i l’espanyola Pilar López de Ayala, ens relata a mode de comèdia els entrellats d’una parella d’homosexuals en el moment en que un d’ells, tot i l’oposició de l’altre, decideixi tenir un fill.

Si sou d’aquells que us heu estranyat amb la frase que dóna títol a l’article d’avui, heu de fer dues coses. En primer lloc, veure de manera urgent (m’incloc) la cinta original d’Ultimatum a la Tierra dirigida per Robert Wise i filmada l’any 1951. En segon lloc, anar al cine (no és indispensable) i comparar-la amb una superproducció que ens ha arribat aquesta setmana i que porta aquest mateix títol, Ultimátum a la Tierra (The day the earth stood still). El remake en qüestió va a càrrec de Scott Derrickson (El exorcismo de Emily Rose), l’argument vindria a partir de la mateixa base cinematogràfica, l’arribada d’un extraterrestre a la Terra advertint a la humanitat d’un proper i terrible atac alienígena. El senyor extraterrestre, en aquesta nova versió, té el rostre de Keanu Reeves. I entre els intèrprets secundaris, ens trobem amb Jennifer Connelly, Kathy Bates, John Hamm (el de Mad Men) o l’ex Monty Python John Cleese. La cartellera d’aquesta setmana ens ha deixat quatre propostes més. Per una banda, la pel·lícula de factura espanyola Aparecidos (dirigida per Paco Cabezas) ens serveix una història de terror a partir dels desapareguts en la dictadura militar argentina, amb actors com Javier Pereira o Ruth Díaz. Per l’altra, el documental canadenc Tiburón, en las garras del hombre (Sharkwater, dirigit per Rob Stewart) acompanya els espectadors per les vides d’un seguit de taurons, amb imatges d’autèntica bellesa. Per últim, acabarem esmentant dos propostes més, dirigides a un públic infantil. L’espanyola Pérez, el ratoncito de tus sueños 2 (d’Andrés G. Schaer) segueix l’estela de la seva exitosa predecessora. I la cinta d’animació alemanya El reino de los chiflados (Lissi und der wilde Kaisser, de Michael Herbig) ens explica, amb humor, la veritable història de Sissí.

Tornem la setmana que ve amb l’edició especial nadalenca i última Guia Definitiva de l’any. Alegria!

Entrevista amb Albert Salinas, Lapsus Festival

Mai a la Vida normalment recomana el que és bo i sobretot vol emfatitzat el que, a més de bo té una repercussió mediàtica, més aviat minsa. Lapsus Festival arriba el proper cap de setmana a la [2] de l'Apolo i descarregarà una programació que abarca estils tant distants entre ells com l'IDM o el glam-rock dels Hidrogenesse. El denominador comú, però, serà l'electrònica. Aquest any els artistes que destaquen són Kettel, Raz Ohara & The Odd Orchestra i el català Eedl. Per parlar-nos-en més, però tenim a l'Albert Salinas, co-organitzador i alma mater del festival. Podeu escoltar l'entrevista aquí o al nostre perfil d'ScannerFM.

La informació que necessitareu per assistir al Lapsus Festival és la següent:

ABONAMENT

Un dia: 20€(anticipada) ; 23€ (guixeta)
Abono: 35(anticipada); 40€ (guixeta)

PUNTS DE VENTA....

CD Drome (Valldoncella 3)....
La Niña de los Peines (Verdi 29)

Música #9. Soul is back

Aquesta setmana a la secció de música del Mai a la vida hem intentat, des del fons de les nostres mentalitats pop del segle XXI, desgranar què és el soul i explicar-nos perquè torna a estar tant de moda. Otis Redding, Amy Winehouse i Duffy, entre d'altres, són els protagonistes de la càpsula d'aquesta setmana. A les novetats hem escoltat tres debuts: It's Time (Slumberland) de Cause Co-Motion! (o caUSE co-MOTION!), Japanese Motors i el seu primer LP, amb Vice Records, i Tu Hoguera Está Ardiendo (Jabalina), de Klaus & Kinski. Per acabar, us expliquem per què no us podeu perdre el concert que Cuchillo, acompanyats d'El Guisante Mágico, faran a La [2] d'Apolo dimarts que ve dia 16.

Escolteu la càpsula de música del Mai a la vida aquí o al nostre perfil al club d'Scanner FM.

Actualitat #9 Xcèntric 2008

A la secció d'actualitat tornem a parlar de cinema o potser més aviat de video-art. Ho fem en motiu de la V edició de l'Xcentric, un festival que ens vol acostar a aquell cinema que ha nascut i crescut al marge dels cànons comercials i que ha tingut voluntat d'innovar, experimentar i canviar.

A l'edició d'enguany podem veure films d'autors com Andy Warhol, Pere Portabella o Robert Breer. Creiem que és una fantàstica oportunitat per veure audiovisuals de difícil accès però d'un valor inquantificable que converteix cada projecció en un petita exposició.

Podeu escoltar més coses de l'Xcèntric 2008 a la nostra càpsula d'actualitat o bé al nostre perfil d'Scanner Fm.

LA GUIA DEFINITIVA Misanthrope would like to meet a misanthrope

Els vampirs tornen a estar de moda. I, mentrestant, La Guia Definitiva es disculpa profundament per la lamentable i imprevista absència de la setmana passada. Ningú és perfecte. Tot i que la major part de nosaltres està de pont celebrant una constitució que hauria de ser revisada i canviada de dalt a baix, així com una de les múltiples festes religioses que té aquest país aparentment laic, La Guia cinematogràfica per excel·lència (per excel·lència del Mai a la vida, volem dir) no descansa i fa els deures, com sempre, a última hora de la nit. Deia això dels vampirs perquè, certament, sembla que ens tornen a envair. Aquesta setmana s’estrena Crepúsculo, adaptació d’una famosa novel·la romantico-vampírica-juvenil. I un servidor es posa a pensar en vampirs de tota índole, tot recordant amb estima aquell desenfrenat ball de vampirs a càrrec de Roman Polanski, les mítiques interpretacions de Bela Lugosi (a les ordres, o no, del magistral Ed Wood), els respectius Nosferatus de Murnau i Herzog, passant pel Dràcula de Coppola, els de la Hammer i altres vampirs clàssics, les diverses anades d’olla de parafernàlies com Blade (i seqüel·les), Underworld o aquells guardians de la nit russos, pel·lícules de culte hispanes (vegis Brácula: Condemor II), estrangeres (el Leslie Nielsen de Drácula, un muerto muy contento y feliz) o sèries com Buffy, Ángel o l’actual i magnífica True blood. De vampirs, el món n’és ple. I des de La Guia Definitiva us animem a que comenceu a xuclar la sang (i el que creieu oportú) dels vostres coneguts més atractius. Mentrestant, comencem l’article d’avui. Visca la República, mori el Borbó. Amb perdó.

Sincerament, un servidor no estava massa al corrent de l’existència d’un famós llibre juvenil a l’estil Harry Potter que ens plantejava, des de les seves pàgines, una història d’amor entre una humana jove i virginal (això ho suposo jo) i un vampir atractiu i amb tableta de xocolata a l’abdomen (això també ho suposo). Tampoc estava al corrent de l’existència d’una adaptació fílmica d’aquest mateix llibre, de les seves aspiracions artístiques i monetàries, del seu públic potencial i del seu fenomen fan (veurem si n’hi ha per a tant) a nivell mundial. Tot això s’anomena Crepúsculo (Twilight). Està dirigit per Catherine Hardwicke, a la qual recordo pel seu interessant debut amb la pel·lícula Thirteen. I l’argument, com deia, li dóna un gir romantico-festiu al tema vampiresc amb aquesta història d’amor adolescent entre una mortal i un vampiret. ¿Què ens imaginem? ¿Un High School Musical amb colls xuclats? ¿Un Grease amb sang a dojo? ¿Un Diario de Noa amb ullals? La resposta, com sempre, al cinema. Mentrestant, també us podeu anar posant les piles amb l’actual cinema d’animació. Ara Walt Disney Pictures (sense Pixar, que consti en acta) ens porta la història de Bolt, un gos famós pel seu rol protagonista en una popular sèrie nord-americana, que es creurà un autèntic heroi en la seva vida real. La pel·lícula està dirigida a duo per Chris Williams i Byron Howard i, en la versió original, compta amb les veus de John Travolta, Miley Cirus o Malcolm McDowell.

Aquesta primera part d’anàlisi fílmic continua amb Un gran día para ellas (Miss Pettigrew lives for a day), curiosa pel·lícula dirigida per Bharat Nalluri i protagonitzada per Frances McDormand i Amy Adams que inclou una història centrada en una institutriu londinenca que, de cop i volta, es veurà envoltada en un món de glamour i espectacle dins l’alta societat, de la mà d’una famosa actriu i cantant. Per últim, Apatow Productions torna a fer acte de presència amb la seva enèsima comèdia grotesca, en el bon sentit de la paraula. Aquesta nova producció té un títol espanyol d’aquells que acostumen a fer pena (Superfumados, de l’original Pineapple express). Està dirigida per David Gordon Green, un senyor que fins ara realitzava pel·lícules independents d’aquelles que no arribava a veure ningú. I entre els seus actors principals hi destaquen Seth Rogen, James Franco i algun que altre personatge sorgit de l’actual i genuí Saturday Night Live. L’argument en sí inclou porros, marihuana, gent fumada, policies corruptes, camells i bandes criminals en clau de comèdia. Tot i que si viviu a Barcelona i teniu intenció de veure-la, desistiu l’intent. Només la fan a un cinema (l’Heron City), amb una única opció de veure-la doblada. Davant aquests lamentables casos, sempre és bo recórrer a Internet. Amb tota la cara del món.

Ara us demano, si us plau, que continueu llegint. Deixeu estar el Facebook una estoneta i preneu atenció. S’estrena una pel·lícula nord-americana titulada Buscando un beso a medianoche (In search of a midnight kiss) i, tot i que pel títol pugui semblar una cançó d’N Sync, ja ha estat catalogada com una de les millors pel·lícules independents en clau romàntica que ens ha deixat el cinema en les últimes temporades (¿alguna cosa així com Antes del amanecer?). Sembla ser que la pel·lícula ha estat feta amb quatre cèntims, està dirigida per un tal Alex Holdridge i ens planteja una història d’amor en blanc i negre. Una història d’amor a la ciutat de Los Angeles, en plena nit de cap d’any, entre un solitari guionista frustrat i una també solitària aspirant a actriu, amb la qual contacta a través d’Internet. I tot comença amb un Misanthrope would like to meet a misanthrope... També ens ha arribat, aquesta setmana, un apetitós documental britànic dirigit per Stephen Walker i que porta per títol Corazones rebeldes (Young at heart). El documental, de caire musical, ens ensenya com uns jubilats de Massachussets entre els 75 i els 93 anys d’edat passen els seus dies resistint la vellesa, tot formant una coral musical a base de cançons pop i rock. Tot hi té cabuda al seu repertori, des d’Outkast fins a Jimi Hendrix, Radiohead o Sonic Youth. Acabarem La Guia Definitiva d’avui amb unes últimes tres propostes. La cinta Mongol, dirigida per Sergei Bodrov, filmada al Kazajstan i nominada a millor pel·lícula de parla no anglesa en la última edició dels premis Oscar, ens narra a mode d’aventura biogràfica la vida del llegendari Genghis Khan. Des de Finlàndia, La leyenda de Santa Claus (Joulutarina, de Juha Wuolijoki), busca el públic infantil en aquestes dates tan assenyalades. Per últim, La Guia Definitiva se n’adona, una mica d’amagatotis, de l’estrena d’una pel·lícula francesa anomenada La frontera del alba (La frontière de l’aube), pel·lícula dirigida pel genuí Philippe Garrel i protagonitzada pel seu propi fill Louis (al que recordem per Soñadores), amb un argument centrat en la història passional entre un jove fotògraf i una estrella cinematogràfica. A Barcelona només la projecta el cinema Maldà en dos sessions diàries.

La setmana que ve, un Wong Kar-Wai en plan divo li farà un ultimàtum a la Terra. Tot això, en set dies. Sigueu sensats i intenteu-los aprofitar. Vagi bé!

Coffe table computer

Navegant per la xarxa es troben coses molt curioses. Això concretament m'ho va passar un amic del programa, en Jordi, i vaig al·lucinar. A continuació trobareu el vídeo però us en faig cinc cèntims.

Tot i que el vídeo ja es força il·lustratiu, és curiós el que el gegant Microsoft ha pogut fer tot i estar competint ferrament contra l'altre gegant: Apple. Aquesta 'innocent' taula de cafè que veureu al vídeo ens permet la transmissió de qualsevol tipus d'arxiu d'un dispositu a un altre de diferent. I no només la transmissió, sinó la reproducció i modificació del mateix arxiu: fotos, vídeos, etc. Us ho podeu imaginar?, s'acaben els problemes de compatibilitats i encara millor, els cables!, o les mítiques fotos o vídeos del colega que t'acaben arribant quan ja no ho recordes, ara només has de convidar al teu amic a un cafè i fer la mítica 'sobretaula'.

Més informació, aquí.

Agrairia que si algú sap el preu ens el faci saber, tot i que gaire econòmic no serà. No us penseu que ens oblidem dels regals frikis de nadal, aquest en pot ser un, però la setmana que ve tindreu un llistat curiós i més econòmic.

Informe Primavera Club: Entrevista a Abel Suárez

Com tots sabreu, el Primavera Club ja és aquí. Provablement en sapigueu moltes coses però segur que encara us en falten moltes altres per esbrinar. Com per exemple els detalls de Per què es fa a Barcelona i a Madrid, Què passarà amb el Primavera Sound a partir del 2010 segons la legislació municipal contra el soroll? Hi haurà Primavera Sound a Madrid? Quin grups no ens podem perdre i Per què. Tot això i molt més resumit en una càpsula de 15 minuts en la que l'Arnau Sabaté i la Miriam Gomez van estar xerrant amb Abel Suárez, un dels artífex del Festival i alter ego del Dj resident de la [2], Coco.

Aprofitem per adjuntar en un arxiu Pdf els horaris del Festival, per que després no digueu...


Senyors, senyores...és Primavera a l'hivern i ho podeu escoltar aquí o al nostre perfil d'ScannerFM.