Fronton sessions. Entrevista a Meneo - Especial Primavera Sound

El Rigo i el Raúl són de Guatemala i Santander i s'han trobat a Barcelona per elevar a la màxima portència el que pot arribar a significar tenir una actitud irreverent, per molt que ells no ho acabin de veure així. Tots dos s'amaguen sota el nom de Meneo i més que a fer música, es dediquen a l'espectacle, a través de les projeccions, la música d'una Game Boy i acabar despullats a l'escenari. Tocaran demà dijous al Primavera Sound, tancant l'escenari Ray Ban - Vice i aprofitem l'ocasió per parlar del festival, de The Mae Shi, de Sunn O))) i, el més important de tots, el Joe Crepúsculo.

Escolteu l'entrevista de Meneo aquí o al nostre perfil del Club d'Scanner FM.

Per cert, aquest és el nou vídeo de Meneo que ens han enviat per publicar-lo com a novetat. El vídeo? A la línea, DES-FAS-SATS!

MENEO - PAPI (2009) from Entter on Vimeo.

Incondicionals!

Avui no és un bon dia per publicar, o si, ben pensat potser si. És màxima actualitat parlar del Primavera Sound però avui, exactament avui també és d'actualitat parlar de la Champions, fins i tot el Déu Google a canviat el seu logo! I ja de pas que parlem de futbol parlar d'una pàgina web, incondicional del futbol, perquè avui estan on fire.



Incondicionales és una pàgina web per a fanàtics o frikis del futbol. Aquí no només tenen cabuda els grans equips, sinó que també es segueixen els equips de tercera divisió i també pots pujar informació del teu quip, fotografies i demés i declara-te fan incondicional i seguidor fins la mort del teu equip. Hi ha foros de discussió, s'organitzen trobades de seguidors, és comenten les jornades esportives i segueix tot el que passa en el món del futbol sigui nacional o internacional.

A més, i com a bona empresa d'Internet, ja que recordem que Incondicionales és del Grupo Intercom, un gegant de fer pàgines web. Incondicionales tenen diferents grups al Facebook i demés. A Incondicionales, tal com diuen ells: pots portar el teu equip amunt,amunt!! Les millors aficions, les més actives, les quals ajudin més al seu equip sempre amb 'fair play' són les quals estaran en les primeres posicions dels sus rànquings!, perquè si, el futbol ens mou i perquè si no teniu tele podeu veure el partir d'aquesta nit aquí.

Em sembla que 'no hase falta desir nada más', o si, VISCA EL BARÇA!

CANNES 09. Visions externes de La Croissette. Segona part. Haneke és el puto amo

En aquestes dues setmanes, motius personals de força major han fet que un servidor no pogués enregistrar les corresponents Càpsules indefinides de l’audiovisual mundial que us arriben, gentilesa del Mai a la vida, tots els dilluns. En aquest sentit, i aprofitant tot l’extraordinari rebombori mediàtic originat pel Festival de Cinema de Cannes (el festival dels festivals), hem decidit suplir la seva absència amb aquest article dividit en dues parts (clicar aquí per veure la primera part) en les quals us pretenem aclarir/explicar tot el que ha passat en aquesta emblemàtica localitat del sud de França. Tot allò relacionat amb el cinema, clar està. Si voleu analitzar la vestimenta de les estrelles internacionals, poseu el programa de l’Anne Igartiburu. Per a més informació cinèfila, però, llegiu atentament les següents instruccions.

I la gran pregunta és ¿què ha passat aquest any al Festival de cinema de Cannes? La pregunta, si més no, té múltiples respostes. El que ha passat, principalment, és que aquest any s’ha premiat amb la Palma d’Or la pel·lícula Das weisse band (The white ribbon) que, en català literal, s’hauria de traduir com La cinta blanca. I aquesta és una extraordinària notícia que m’omple d’alegria, ja que el director de la pel·lícula és l’autor europeu per excel·lència, Michael Haneke. Un dels millors realitzadors de la història del cinema mundial. Parlar de Haneke és parlar de la mestria feta cinema. D’unes visions esfereïdores de la raça i l’existència humana. D’un filòsof que ens ensenya, sense escrúpols ni mitges tintes, allò que els humans no ens atrevim a veure. Haneke fa cinema des de la més extrema i acurada saviesa i innovació. Ens ho va demostrar amb els seus primers treballs cinematogràfics, aquella trilogia on va sobresortir una obra absolutament adorada que s’anomena El vídeo de Benny. Va plantar cara al públic amb una esgarrifosa obra d’art titulada Funny games, de la qual va acabar rodant l’any passat un idèntic remake nord-americà. I va aconseguir més premis a Cannes i altres festivals amb pel·lícules tan magistrals com Código desconocido, La pianista o Caché (Escondido). Ara, el jurat (casualment presidit per la seva amiga i musa Isabel Huppert) no ha dubtat en atorgar-li el mèrit més gran del festival gràcies a una pel·lícula dura, rodada en blanc i negre, centrada en l’Alemanya rural de principis de segle XX, en la qual busca el perquè de la ideologia feixista i el futur moviment nazi a partir de les terribles situacions que han de viure un seguit de nens indefensos. Els nens que, posteriorment, aclamarien el règim. Està previst que la pel·lícula, ovacionada també per la crítica (amb premi FIPRESCI inclòs) i el públic del festival, s’estreni aquí a mitjans de setembre. Santa paciència.

Deixant de banda a Haneke i la seva merescuda Palma d’Or, caldria analitzar també els altres premis del palmarès de la secció oficial. El rival més dur de Haneke en la recta final del festival era un senyor francès anomenat Jacques Audiard que, amb la pel·lícula Un prophète, va entusiasmar gairebé de forma unànime a la crítica especialitzada. Així, el seu esforç ha estat compensat amb el Gran Premi del Jurat. El Premi del Jurat (a seques, sense la paraula gran al seu davant) ha anat a parar ex-aequo a la britànica Fish Tank i la coreana Thirst. Totes tres pel·lícules ja van ser comentades en la primera part d’aquest article, així com la xinesa Spring fever, que ha acabat aconseguint un mitjanament incomprès premi al millor guió. Com mitjanament incompresa o dividida per part de la crítica ha estat també la menció especial a Brillante Mendoza com a millor director per la filipina Kinatay. El veterà Alain Resnais, que presentava a competició la pel·lícula Les herbes folles, es va endur un premi especial del jurat per la seva trajectòria, creat específicament per a l’ocasió. I en l’apartat interpretatiu, destacar els guardons a la millor actriu per una intèrpret que s’anomena Charlotte Gainsbourgh (la recordareu, per exemple, per La ciencia del sueño) i que m’agrada especialment. Es comenta que el premi li ha estat atorgat, més aviat, per haver suportat les exigències de Lars Von Trier durant el rodatge d’Antichrist, pel·lícula que ha aixecat polèmica i que ha estat titllada per la major part de la crítica com una autèntica aberració humana. Ja ho veurem. Un premi que sí que ha rebut l’aprovació unànime ha estat l’atorgat al millor actor per Christoph Waltz, el secundari de luxe de la pel·lícula de Quentin Tarantino Inglourious basterds. Una pel·lícula que també es va presentar en aquesta segona meitat del festival i que, tot i alguna que altra veu divergent, ha deixat un bon regust de boca entre la crítica i el públic assistent. Inglourious basterds s’estrena aquí el proper mes d’agost. I el que ens espera és una nova mostra del Tarantino més extremat en una completa anada de la pilota sobre l’època nazi. L’aparició de Waltz en el seu paper de nazi caça-jueus ha entusiasmat de forma exagerada.

Un cop coneguda la decisió del jurat, aquesta segona meitat del festival també ens va deixar les següents pel·lícules en la Secció Oficial a concurs. El realitzador francès Gaspar Noé, que va esgarrifar al Festival fa uns anys amb la pel·lícula Irreversible i la seva mítica escena de la violació, va presentar sense sort Soudain le vide (Enter the void), una cinta amb plans seqüència, contrapicats i virgueries diverses made in Noé. Presència també del taiwanès Tsai Ming-liang amb la pel·lícula francesa Visage (Face), una mostra de cinema dins el cinema, amb Laetitia Casta. La única pel·lícula francesa que va obtenir premi al Festival va ser l’aclamada Un prophète, citada anteriorment, però dues pel·lícules més de la mateixa nacionalitat van intentar, sense sort, alçar-se amb algun premi important a Cannes. Per una banda, A l’originne (de Xavier Giannoli) tenia el seu punt més fort en la interpretació protagonista d’un inspirat François Cluzet, que era un dels seriosos candidats a millor actor. Per l’altra, The time that remains (d’Elia Suleiman), tampoc ha aconseguit res amb aquest relat històric i semi-biogràfic pel que fa al recurrent conflicte de l’Orient Mitjà. La presència espanyola a concurs va acabar marxant també amb les mans buides. Almodóvar, amb les seves abraçades trencades (que ja vam comentar en la primera part d’aquest article) no va triomfar tant com en anys anteriors. Per la seva banda, la catalana Map of the sounds of Tokyo, d’Isabel Coixet, va ser la última pel·lícula que es va presentar en la competició a concurs i va deixar molt freda a la crítica amb aquesta mena de thriller romàntico-sexual ubicat a la capital japonesa. Els seus protagonistes són el català Sergi López (tota una estrella a França) i Rinko Kikuchi, nominada a l’Oscar per la pel·lícula Babel.

Cannes també va exhibir altres pel·lícules fora de concurs o en altres competicions com ara la comèdia dramàtica gai, I love you Phillip Morris, amb Jim Carrey i Ewan McGregor. La nova cinta de terror hipotecari de Sam Raimi, Drag me to hell. O la pel·lícula pòstuma de Heath Ledger, The imaginarium of Doctor Parnassus, dirigida per Terry Gilliam. Podeu consultar els premis de les altres seccions a la mateixa pàgina del Festival de Cannes. Ara mateix, un servidor se’n va a celebrar el triomf de Michael Haneke.

Especial Primavera Sound: Entrevista a Veracruz

Tot i que ho vam intentar no va ser possible. Mario Fort ens assegura ,instants abans d'entrar en antena, que s'havien preparat un set acústic per les nostres Frontón Sesions i que a més seria el mateix que tocarien a l'escenari Vice del Primavera Sound fora de la programació habitual del concert (Al tanto a tots aquells fanàtics primaverals per que això apunta a ser un d'aquells detalls que fan més gran encara un festival com el Primavera Sound). Tota una llàstima, però cal atendre's a les conseqüències ja que Adrián de Alfonso, cantant i guitarra, últimament para una mica ocupat amb altres projectes musicals. Igual que el nou Veracruz, Israel Marco -conegut també per formar part del duet Cuchillo, els quals van acompanyar-nos en una de les nostres primeres Frontón Sesions- que sembla que aquell dia estava a Gijón ultimant els preparatius de la seva boda.

De totes maneres, Mario que és qui realitza la tasca d'embaixador Veracrussià ,detalla amb péls i senyals tot el que cal saber sobre el nou àlbum d'una de les bandes amb més trajectòria de l'escena barcelonesa. Així com altres curiositats com ara que tot i poder descarregar el seu disc via internet, per què cal comprar-lo en vinil.

Passin i escoltin, aquí o, com sempre, al nostre perfil del Club ScannerFM.

SuperNanas.org, cançons de bressol solidàries

El passat dijous 19 de Maig, el Hard Rock Café de la Plaça Catalunya de Barcelona va acollir la roda de premsa on TheLoveComes Foundation presentava en públic la iniciativa benèfica SuperNanas.org, dedicada a recollir diners per Aldeas Infantiles SOS.

Els cançoners populars i la nostra infantesa es troben directament relacionats amb cançons que ens transporten a un moment concret de la nostra vida. Les cançons de bressol són un exemple de com els pares transmeten amb tendresa, de generació en generació, cançons que tenen en comú una atmosfera plàcida i tranquila, amb la finalitat que el nen s'adormi i l'introdueixi en l'univers dels somnis. Segons The LoveComes Foundation, els pares del segle XXI, tot i estar més que mai al dia al que actualitat musical es refereix, ja no canten cançons de bressol als seus fills abans d'anar a dormir. Per aquesta raó, aquesta fundació ha posat en marxa el projecte SuperNanas.org dedicat a recopilar antigues cançons de bressol, adaptacions d'aquestes o fins i tot noves cançons de bressol del segle XXI. Totes elles han estat compostes per músics i artistes, tant del nostre país com de la resta de l'estat.

Alguns dels noms més destacats a nivell nacional són Miqui Puig i Facto Delafé y Las Flores Azules, ambdues bandes entrevistades en el seu moment per l'equip del Mai a la Vida. Tot i això, també hi participen altres músics com Sidonie, Standstill, Nena Daconte, Zahara + Ricky Falkner, Amaral, Vetusta Morla, María Villalón, Giulia y los Tellarini i Love Of Lesbian.

Cadascuna d'aquestes cançons es poden obtenir pagant 1 € cadascuna a través de la seva pàgina web, SuperNanas.Org. Els fons recaptats aniran, òbviament dedicats a finançar Aldeas Infantiles SOS.


A la foto: Enric Montefusco (Standstill), MaikAlemany, Giulia Tellarini i Xavi Tort (Giulia y Los Tellarini).

Música #24 Ye-yé català

Òscar Dalmau és una de les veus més famoses de Catalunya i alhora l'arquèoleg pop més important que hagi passat mai pels micròfons del Mai a la vida. Dalmau, que utilitza el pseudònim Phil Musical des del seu pas per Catalunya Ràdio, ha empassat més pols que la que hi ha a la còpia de l'Estatut de ZP i obra a la seva col·lecció gairebé tots els 7 polzades de 45 rpm que es van editar a Catalunya durant els anys 60 de pop ye-yé. Càpsula de música plena de revelacions la d'aquesta setmana, i des que l'Òscar ens va visitar que les nostres vides han canviat. Ni ens imaginàvem que si més enllà de l'Ebre tenien a la Marisol, nosaltres teníem la Maria Cinta. Lliçó magistral d'història la que podeu escoltar si us porteu bé.

Visiteu el blog de Phil Musical o el seu myspace als links corresponents. No tenen pèrdua.

Escolteu la càpsula de música del ye-yé català aquí o bé al nostre perfil del Club d'ScannerFM.

Foto de Víctor Puig extreta del myspace del Phil.

Actualitat # Barcelona Poesia

Aquesta setmana la nostra ciutat s'omple de poesia en motiu de 'Barcelona Poesia', una sèrie de propostes i activitats al voltant d'aquesta disciplina literària. Al Mai a la vida, és un tema que ens fa especial il·lusió, ja que tot i que la poesia ens agrada força en parlem molt poques vegades.

'Barcelona Poesia' comença avui i s'allarga fins dijous 27 de maig, enguany la cita és especial ja que es compleixen 150 anys de la Restauració dels Jocs Florals (un certamen medieval, que va ser clau per a la modernització de la literatura catalana). Per aquest motiu, els actes comencen amb el lliurament del Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona, el guanyador del qual esdevindrà el poeta o la poeta de la ciutat.

El ventall de propostes de la setmana de la poesia és molt extens i apte per tots els gustos i edats. Com sempre us hem volgut fer un resum del millor que hem trobat al programa.

Comencem pel principi i en aquest cas per dos dels poetes més influents de la poesia contemporània catalana. Joan Salvat Papasseit i Joan Brossa, un futurista, l'altre avantguardista i mestre de la poesia visual, ambdòs referents. Dins de la setmana rebran el seus respectius i interesssants homenatges. Us els recomanen fervorosament, ja que sense les arrels no es poden entendre les branques.
Sabem de bona tinta i millor font que molts seguidors del Mai sou melòmans en potència i la música en definitiva és poesia. Artistes com Bob Dylan, Leonard Cohen, Patty Smith o Nick Cave són alguns dels poetes més destacats de la música rock. A la Biblioteca del Vapor Vell de Sants es farà un repàs de l'obra d'aquests autors i de molts més.
Per acabar una proposta curiosa i pel que sembla sorprenent: Revista Underground Metrotransportada. Es tracta d'un recorregut per les estacions de metro de la línia 3 i 4, on s'instal·laran obres artístiques i s'hi faran intervencions poètiques. Una manera diferent de viure el metro i la poesia, això sí us avisem que l'activitat és només per a un grup de 50 persones. Heu de ser ràpids.

Podeu trobar tots els detalls d'aquestes activitats a la web de Barcelona Poesia (http://www.bcn.cat/cultura/barcelonapoesia/2009/index.htm), així com buscar-ne d'altres si cap d'aquestes us fa el pes.

*La fotografia és un poema visual de Joan Brossa

A viva veu: Desmond al Fantastico

A viva veu són els concerts que neixen de l'unió entre el Mai a la vida i el Fantastico Club. Inquietuds per oferir una proposta absent a la ciutat i ganes d'aprofitar un espai adequat perquè un artista es valgui únicament de la seva habilitat amb l'instrument i de la seva veu per oferir la seva música. Cap cable i cap altaveu, aquesta és la premissa.

Cada primer i tercer dijous de mes al Fantastico Club, aniran passant pel cèntric local del Gòtic barceloní grups i cantants emergents amb el denominador comú de tenir ganes d'oferir. Desmond, Oniric, Sedaiós i Samitier són els primers grups que s'enfrontaran al repte. El primer de tots serà Desmond, àlter ego de Marc Fernández, que va regalant el seu folk evocador per la ciutat quan abandona Berlín, on es dedica a servir tapes. A Desmond no li farà falta cap micròfon, i és que amb la seva veu serà capaç d'omplir tot el Fantastico en el primer de la sèrie de concerts que el Mai a la vida i el bar del Gòtic organitzen conjuntament.

Desmond tocarà demà dijous 21 de maig a les a les 21:00 i mentre la música soni les distraccions seran mínimes i no es podrà permetre l'entrada a ningú més. Ho sentim molt.

L'entrada serà, òbviament, lliure.

El Papa al Facebook

Qui no corre vola i amb la crisi i sobretot la crisi religiosa que vivim el Papa ha de ser com Déu i estar a tot arreu i això avui dia només s'aconsegueix gràcies Internet, i sobretot a pàgines com el Facebook i el Twitter. És per això que el Vaticà difondrà els missatges del Papa a Pope2you, sí, és un enllaç, és el 'Papa connection' i no va de conya.

En aquesta web, l'usuari podrà accedir a l'escrit del pontífex amb motiu de la pròxima Jornada Mundial de les Comunicacions Socials de l'Església Catòlica, que se celebrarà el proper 24 de Maig. A partir d'aquest dia, cibernautes de tot el món, ALERTA!, podrem accediran al missatge papal que aquest any duu per títol 'Noves tecnologies, noves relacions. Promoure una cultura de respecte, de diàleg, d'amistat'. El text estarà disponible en diversos formats i també serà possible accedir al text a través de la tecnologia wiki i gràcies a conceptes clau enllaçats en cinc idiomes o per l'Iphone. Qui ho desitgi tindrà l'oportunitat de descarregar el missatge complet en format PDF o visualitzar petites càpsules de vídeo sobre el tema que estaran disponibles en el canal del Vaticà al Youtube.

Leticia Soberón, encarragada d'aquest procés ha explicat que aquesta iniciativa s'ha muntat com 'un experiment' i, segons la resposta, s'avaluaran altres llançaments similars. Va aclarir però que no es tracta de col·locar el 'perfil' del Papa Benedicto XVI en Facebook, sinó només usar aquesta eina per a difondre el seu missatge.

Us imagineu tenir al Papa al Facebook? En fi que moderna és l'Església per algunes coses, eh?

CANNES 09 Visions externes de La Croissette. Secció Oficial. Primera part.

Estimats seguidors del Mai a la vida. No sé si ho sabíeu, però voldria informar-vos d’una cosa. Finals de maig representa l’arribada d’un festival internacional de cinema ubicat al sud de França (ja ho sabeu, el país dels mims, les baguettes, els palaus victorians i els presidents baixets, dretans i prepotents) en una suposem bonica localitat costera anomenada Cannes. En català s’acostuma escriure en una sola N, però m’agrada més fer-ho en dues. Si ho escrivís en tres o en quatre, potser ja em passaria. ¿I què està passant aquest any a Cannes? Doncs si llegiu l’article, us quedarà més o menys clar. Feu-ho de forma desinteressada.

Pel que fa a les dades mitjanament tècniques, caldria dir un seguit de coses per ubicar-vos a vosaltres, lectors, enmig de tot aquest xou mediàtic i cinematogràfic. El Festival Internacional de Cinema de Cannes es divideix en un seguit de seccions en les quals s’acaben projectant centenars de pel·lícules. Per explicar-ho i destacar tot el que allà s’està projectant, m’hauria de comprar un teclat nou i baixar a l’Starbucks a demanar un arsenal d’aquell cafè tan car. Per tant, no ho faré. Parlarem d’alguna que altra pel·lícula de la quinzena de realitzadors o de la secció alternativa del festival, però ens centrarem bàsicament en analitzar mínimament les pel·lícules de la Secció Oficial a concurs. Les que s’han pogut veure i les que es veuran fins el dia 24. Just quan es tancarà la paradeta. ¿Què més puc dir en aquesta preparatòria? Doncs que enguany tenim grans noms entre les pel·lícules a concurs i que el jurat oficial està presidit per Isabelle Huppert, una actriu absolutament excepcional, el qual s’acaba de compondre pel director coreà Lee Chang-Dong, el nord-americà James Gray, el guionista Hanif Kureishi i les actrius Shu Qi, Sharmila Tagore i Robin Wright Penn. Mentre m’imagino algun dia escrivint les meves cròniques, in situ, des de la pròpia ciutat de Cannes, plantegem què ens podem trobar, aquest any, al festival.

Cannes va donar el tret de sortida (visca les frases fetes) el passat dia 14 d’una forma més o menys atípica. Amb una pel·lícula d’animació. Però no una pel·lícula d’animació qualsevol. Els senyors crítics (aquells que van amb americana de pana, amb pegats als colzes i fumant amb pipa), i la resta de públic assistent, es van haver d’enfundar unes ulleres cools d’última generació per poder veure, en 3D, la última excel·lència cinèfila de la productora Pixar (no llegir com si fos un sinònim d’orinar), que s’anomena simplement Up i que ha entusiasmat de tal manera que, fins i tot, se la considera molt millor que la seva predecessora Wall·E. S’estrena aquí a l’estiu, i jutjarem en consistència. Però si ens posem de ple en la Secció Oficial a Concurs, i a jutjar pel que un servidor ha anat llegint per allí on ha pogut, sabem ja les primeres impressions de cara a una hipotètica Palma d’Or. L’obertura de les pel·lícules oficials va anar a càrrec de les pel·lícules Fish Tank, de la realitzadora britànica Andrea Arnold (que ja havia estat a Cannes amb la seva anterior cinta), i Spring Fever, d’un senyor xinès que es diu Lou Ye. Cal dir, en aquest sentit, que les dues pel·lícules van arrancar amb una certa indiferència. Veus a favor. I altres més discordants. Però sense arribar a destacar. Fish Tank ens transporta al United Kingdom dels suburbis industrials. Per la seva banda, Spring Fever ha donat les dosis necessàries de sexe que ha d’haver-hi en tot festival de cine. En aquest cas, de tendència homosexual. Però els plats forts del festival van començar a arribar un dia després. El director Park-Chan Wook ens agrada. I als moderns, encara més. Recordem que aquest senyor ha dirigit, entre altres, pel·lícules com Old Boy o Soy un cyborg. A Cannes es presenta amb una pel·lícula vampírica titulada Thirst on el sexe, la venjança, l’escatologia i la violència hi tenen una presència destacada. ¿El resultat? No ha agradat massa. La que sí que ha agradat bastant, i jo que me n’alegro, és la nova pel·lícula de la realitzadora neozelandesa Jane Campion. La primera dona de la història de Cannes en aconseguir una Palma d’Or. En aquell cas, amb l’extraordinària i esplèndida pel·lícula El Piano. Ara torna al festival amb la poètica Bright Star.

Ha agradat, i molt, la nova producció d’Ang Lee, Taking Woodstock, que aborda la revolució hippie en tot el que va donar de sí aquest conegut macrofestival musical de finals dels seixanta. ¿Una possible Palma d’Or? I encara ha agradat més el drama de presons Un prophète, del realitzador francès Jacques Audiard, a la qual ja han arribat a titllar com una autèntica obra mestra. Fins ara també hem pogut veure altres pesos importants com el del realitzador de culte Johnnie To que, aquest cop, presenta Vengeance a La Croissette amb un èxit molt més baix del que s’havia esperat. O la nova presència del sempre prolífic Ken Loach amb la seva nova comèdia dramàtica de caire social Looking for Eric. ¿Qui és l’Eric del títol? Doncs el senyor Eric Cantona. ¡Ojo al dato! Que la pel·lícula ha agradat bastant. Les sessions han continuat amb la pel·lícula italiana Vincere, de Marco Bellocchio, que analitza l’ascens de Mussolini al poder i que sembla ser que ha acabat avorrint una mica. Amb el thriller filipí Kinatay, de Brillante Mendoza. I amb la francesa Les herbes folles. Pel·lícula dirigida per un dels realitzadors més respectats de la indústria cinematogràfica francesa, Alain Resnais. La presència espanyola ha anat a càrrec d’Alejandro Amenábar, que ha presentat fora de concurs la seva mastodòntica superproducció històrica Àgora, amb fortes ovacions per part del públic assistent. I del senyor Pedro Almodóvar, amb la aquí ja vista Los abrazos rotos, que es veu que al país veí és tractat com si fos una absoluta divinitat. En tot cas, Los abrazos rotos és una pel·lícula correcta que em va deixar un regust d’indiferència bastant important. I ara sí, el moment que estava esperant amb més impaciència. ¿Quina ha estat la pel·lícula més polèmica d’aquest any? Antichrist. ¿Qui és el seu director? Lars Von Trier. No podia ser ningú més. La pel·lícula toca el terror més gore de la mà dels actors Willem Dafoe i Charlotte Gainsbourgh. I mostra escenes tan explícites com una penetració en primer pla, amputacions de clítoris i penis i diverses sessions de tortura extrema. La immensa majoria de crítics ja se n’han encarregat de vomitar damunt la pel·lícula i titllar-la com a gratuïta i nefasta. Però el millor de tot ha estat la resposta de Lars Von Trier, catalogant-se a ell mateix com el millor director del món (això ho ha dit ell, així exactament) i dient que només fa les pel·lícules pel seu propi plaer i sense pensar en cap moment en el públic. Visca l’egolatria. No sé si sóc masoquista, però tot això fa que encara tingui moltes més ganes de veure la pel·lícula. És així.

Pel que fa a altres pel·lícules fora de la Secció Oficial a Competició, cal destacar les seccions Una certa mirada, dedicada a les produccions més alternatives, la ja clàssica Quinzena de Realitzadors o les sessions de mitjanit. Entre les pel·lícules més destacades, s’ha pogut veure la nova proposta independent del mestre Francis Ford Coppola, Tetro, que compta amb el protagonisme de Vincent Gallo, Maribel Verdú i Carmen Maura i que no ha acabat d’entusiasmar. Les cintes japoneses Air Doll i Yuki & Nina. O les franceses Ne change rien i Ne te retourne pas, sessió nocturna amb Monica Bellucci i Sophie Marceau. La setmana que ve sabrem el Palmarès Oficial del Festival i analitzarem les altres pel·lícules a concurs que encara queden pendents.

Enter de Void, de Gaspar Noé
Vissage/Face, de Tsai Ming-Liang
A l’origine, de Xavier Giannoli
The time that remains, d’Elia Suleiman
Map of the sounds of Tokyo, d’Isabel Coixet
Inglourious basterds, de Quentin Tarantino
The white ribbon, de Michael Haneke. La pel·lícula més esperada per mi. Ja que el senyor Haneke és un dels millors directors de la història del cinema.

Mostra d'Audiovisuals Eixamplats al LOOP

El proper dilluns 25 de Maig el col·lectiu d’estudiants de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Barcelona torna a organitzar una mostra d'audiovisuals eixamplats, com la que vam anunciar en l'altra ocasió, el 26 de Març. Aquesta vegada la mostra es durà a terme a La cova de les cultures i està inclosa dins la programació del festival LOOP denominada OFF-LOOP. El contingut de la sessió és el mateix que l'anterior, així que si us ho vau perdre ara teniu una segona oportunitat. La mostra gira en torn a un seguit de treballs i projectes realitzats pels estudiants de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Barcelona. Conscients de l’estat actual de l’audiovisual, volem projectar els nostres treballs, amb ells les nostres inquietuds i tot allò que ens ajuda i ens fa crear. És una mostra d’autor, lliure, artística, documental, artificiosa, senzilla...

Probablement el més interessant d’aquesta projecció és que no trobareu cap projecte similar, tots els projectes són d’autors diferents i cadascú intenta reflectir o experimentar allò propi i personal.

Duració: 50min (aprox.)

Organitza:
Col·lectiu d’estudiants de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Barcelona (CAV UB)

On?
LA COVA DE LES CULTURES
Carrer de l'Angel 12, baixos, Metro Fontana
telf: 93 237 5260

Quan?
Dilluns 25 de Maig a les 20:30h

GRATIS!!! (MODIFICAT)

Fronton sessions. Entrevista a Sedaiós

Sedaiós és l'última sensació del pop català (tot i que la meitat de temes són en francès, per allò que la Gaia, la cantant, és francesa). Els altres membres del grup són el Cristian (Nisei), l'Elena i el Jordi. I si escoltes Sedaiós trobaràs que componen cançons pop de les que fan feliç, et duen a ballar i, en definitiva, a ser millor persona. Sedaiós presenten el seu debut, Resolen problemes, amb el segell Gandula i ofereixen el disc en mp3 a tothom que el vulgui escoltar. Això sí, si n'acabes sent fan et volem veure a tots els concerts i comprant discos pels teus amics i familiars, perquè d'aire no en viuen els artistes. Parlant de concerts, podreu veure a Sedaiós telonejant The Wave Pictures aquest proper dissabte 23 a la La [2] i desprès al Primavera Sound 09.

I fins aquí podem escriure, perquè el que volem és que escolteu vosaltres mateixos l'entrevista i els tres temes en acústic que ens van tocar (entre ells una primicia, 'Per què?', dedicat a l'Alfons, el mànager).

Podeu escoltar l'entrevista aquí o al nostre perfil d'ScannerClub.

PD. Si encara estàs intentant pronunciar el nom i preguntant què redimonis vol dir, al final de l'entrevista treurem l'entrellat del significat ocult. Atents!

De franc: museus de nit, festivals i més!

Aquesta setmana la secció de propostes gratuïtes del Mai a la vida us recomana:

La nit dels museus:
Aquest proper dissabte dia 16 de Maig, és a dir demà, és la meravellosa nit dels museus i és gratis! Un any més els museus de Barcelona t'ofereixen l'oportunitat de descobrir-los en hora nocturna, amics vampírics!
En aquesta edició s'han apuntat 27 museus i centres d'exposicions i l'horari es de 19h a 1 de la matinada. Aquesta iniciativa no tan sols es fa a Barcelona, sinó que hi ha més de 2000 museus que s'hi sumen en 40 països, així que si marxeu a l'estranger també trobareu aquesta iniciativa i gratis!, tot això es degut a que la iniciativa promoguda pel Consell Europeu.

A Barcelona podem anar gratis al CaixaForum, al CCCB, Cosmocaixa, Museu Picasso, MACBA entre molts altres que trobareu aquí. A més, si entreu a la web de lanitdelsmuseus entre el 17 i el 31 de Maig podreu guanyar una entrada gratuïta per a dues persones i escollir el museu que més us agradi. L'entrada la podreu utilitzar fins el 31 de Desembre!, i què s'ha de fer?, doncs només has d'opinar què et sembla la iniciativa de la nit dels museus!

FESTUS 2009:

La crisi no ho és tot!, tot i que només es parli de crisi. Els companys de FESTUS ens porten un festival més que recomanable i totalment gratuït. FESTUS és un festival jove d’arts al carrer i aquest any arriba a la seva dotzena edició. Durant els dies 26, 27 i 28 de juny els carrer de Torelló (Osona) es tornaran a omplir de música, arts escèniques i audiovisuals.

FESTUS sorgeix del Patronat del teatre Cirvianum de Torelló amb l’objectiu de donar a conèixer activitats d’arts escèniques, musicals, visuals i plàstiques que no tenen accés als canals de difusió habitual i, amb la voluntat d’obrir les arts a nous públics.El FESTUS vol abarcar totes les formes d’expressió artística contemporània que impliquen un trencament amb la rutina urbana del dia a dia de pobles i ciutats, i programar aquelles curiositats del món de l’espectacle que proposen una relació especial, diferent i íntima d’interacció amb el públic. I aquí us deixem les confirmacions, us mantindrem informats de novetats:

MÚSICA:
HALF FOOT OUTSIDE (indie/rock)
MAZONI (folk/rock)
ANÍMIC (folk)
THE LIONS CONSTELLATION (psicodèlia/rock)
LINN YOUKI (punk/electro)
MUJERES (garatge rock)
FURGUSON (post-punk/electro)
EL PETIT DE CAL ERIL (folk)
ANIKA SADE (electro/rock)
LUIS LE NUIT (Dj resident Sala Razzmatazz)
GRAHAM (Dj resident Sala Apolo)
UNCOLEGA (Scanner Fm Dj) .

ARTS ESCÈNIQUES:
ACCIDENTS POLIPOÈTICS (MÁS TRISTE ES ROBAR)
IDOIA ZABALETA (BICHO, QUE ERES UN BICHO)
BOT PROJECT (COLLAGE)
TUTATIS (CAVALLS DE MENORCA)
LAITRUM TEIATRU (CÀPSES)
LA INTRUSA DANZA (EL DESCENSO DEL DESEO)
CIA LOLITA CORINA (LAS GALLEGAS)
AZULKILLAS (INCUBANDO LA LUNA)
KINOA (BOX)
FILIPA FRANCISCO (PROYECTO MENAGE A...)
EL SENYOR DELS MIRALLS
POEMATÓN
A4 (BRBQ DJ)
UNA MIKA (GLOBO AZUL)
MÀNIMA

I per últim, us recomanem un concert: The Dog i es que els amics de Montornès, als que vam entrevistar, toquen avui divendres, GRATIS, al Rouge Bar, serà a partir de les 20:30h. Un concert ideal per a gaudir de la 'gustera' del cap de setmana. Per cert, aquest flyer és de Blanca Galindo, i a l'enllaç trobareu més coses maques fetes per ella.

Actualitat # Borncelona

Borncelona és una nova revista cultural i gratuïta sobre el barri més emergent de Barcelona, el Born, que sorgeix de la iniciativa d'un grup de joves que senten per aquesta zona de la ciutat una atracció especial. A grans trets, així es com es defineixen els creadors d'aquesta nova publicació que vol ser alhora una guia cultural i una revista de barri, pels que viuen al Born i pels que el visiten. És una proposta més que interessant i per això aquesta setmana a la secció d'actualitat hem volgut entrevistar a Elisa Alonso i a Claudio Capitani, membres de la redacció.

Si voleu sentir tot el que ens han explicat, només cal clickeu aquí i escolteu la nostra càpsula d'actualitat o bé visiteu el nostre perfil d'Scannerfm.

A més a més, us animem a assistir a la presentació del segon número de Borncelona, aquest dissabte 16 de maig a partir de les 20h a l'Associació Cultural Portal Nou (c/Portal Nou, 30).

Wendy Sulca i 'la tetita'

En un atac prebúsqueda del hype de l'estiu m'he vist a mi mateixa buscant vídeos al Youtube de manera compulsiva, però clar, no esperava trobar una perla com aquesta.

La secció friki d'avui es rendeix completament al vídeo protagonitzat per aquesta nena d'uns 8 anys de nom Wendy Sulca. La nena, original de Perú, com podem veure per la vestimenta oficial que llueix, és ja tota una heroïna al seu país per fer un himne com el que us penjo a continuació. L'himne en si està dedicat al pit matern, i es que les mares són importants, això ho sap tothom, però resulta que els seus pits o 'tetitas' encara ho són més, i no ho diu ningú. Per això la Wendy ha volgut dedicar aquesta cançó a tots els nens i nenes del Perú, que a veure si aprenem a apreciar el que és bo, com el pit d'una mare, home!

Alerta a l'inici del vídeo amb pelutxos, del més pus estil naïve, per dir-ho d'alguna manera. Jo no sé però estic veient que aquest és el summer hype del més pur estil 'Gasolina', i ja començo a tremolar. Sense avançar-vos res més, aquí us deixo amb el vídeo:




Si us plau, si trobeu coses com aquestes feu-nos-les arribar

Vols gravar una maqueta?

Si estas llegint aquest post és perquè el títol t'ha cridat l'atenció i perquè hi estàs interessat, així que serem directes.

Tens un projecte musical i vols gravar la teva pròpia maqueta? Coneixes a un amic d'un amic, un colega, un veí, una novia d'un veí que hi podria estar interessat? Si és així només cal que enviïs un mail a leftyheart@gmail.com.

Lloc: Estudis de so del CP Villar, Gràcia
Dates: Disponibilitat del 11 al 22 de maig
Preu: Gratituït

Càpsula indefinida de l'audiovisual mundial #23 Visions documentals de la Nord Amèrica contemporània

La Càpsula indefinida de l’audiovisual mundial d’aquesta setmana es posa seriosa. Bé, no és veritat. Ho intenta, però no pot. Els senyors que realitzem aquesta educativa i estimulant càpsula, per semblar encara més intel·ligents del que som, ens hem posat les ulleres de pasta per encarar un tema cinèfil del tot apetitós. Avui anem de llestos i parlem de documentals. ¿Documentals? ¿Així com així? No exactament. Centrem la nostra mirada en aquells documentals nord-americans que saben mirar-se el melic i parlar dels seus propis assumptes. ¿Què vol dir això? Doncs que intentarem esbrinar com es veuen els nord-americans a ells mateixos a partir de la seva pròpia filmografia documental contemporània. Vés quina cosa!

I com que veig que avui m’estic preguntant i responent tota l’estona, aquí llenço una altra pregunta amb resposta. ¿I tot això, a què ve? Doncs ve perquè el senyor Michael Moore va estrenar el passat divendres la seva nova pel·lícula, titulada Sicko, que ens mostra a mode de denúncia la lamentable situació del sistema sanitari als Estats Units. Això ens serveix també per dialogar en relació a la qüestionada postura de Moore en la realització dels seus treballs. La pel·lícula s’ha estrenat aquí en dos anys de retard, just quan tota persona sensata ja l’havia vist fa temps descarregada d’Internet. No sé que n’opinarà d’això la senyora ministra. Però com que aquest no és el tema, el deixo de banda i us dic el següent.

A més de les pel·lícules de Moore, a la càpsula hi podreu trobar comentaris enginyosos en relació a una altra de les estrenes documentals recents, Man on wire. I xerrameques diverses pel que fa a altres pel·lícules documentals interessants.

Podeu escoltar tot això AQUÍ o directament des del nostre perfil d’SCANNER CLUB. Així de fàcil.

Per cert, el tràiler de Sicko (doblat al castellà) s’equivoca. Michael Moore no va guanyar l’Oscar amb Fahrenheit 9/11. Ho va fer amb Bowling for Columbine.

Frontón Sesions: Senior i El Cor Brutal

Miquel Àngel Landete, professor d'informàtica de professió, dóna classes a un institut de secundària de la ciutat de València mentres apunta a una llibreta de butxaca estructures de cançons i esboços de lletres. Molts de vosaltres haguessiu desitjat substituir els vostres professors post franquistes i cara murri pel que, segurament, a ulls dels vostres pares seria un barbut il·luminat i pintes d'artista. Aquest és Senior, alma mater d'un dels projectes que més ens ha cridat l'atenció dels últims anys. El seu disc, l'Experiència Gratificant (Malatesta Records, 2009), és un treball forjat a base de dosis de rock yankee i folk de la nova generació d'artistes nordamericans, aquells que igual que ell i la banda que l'acompanya -El Cor Brutal-, duen barba i llueixen actitud de hippie contemporani. Durant l'entrevista, en Landete pronuncia frases tant reaccionàries com 'El català i el valencià, per mí, són la mateixa llengua', ens explica per què València és una puta i,absolutament, tots els detalls d'un disc gravat a València, Montevideo i els Estats Units.

Per acabar toca dos temes en acústic, els podeu veure en vídeo o bé esperar al final de l'entrevista. Corresponen a Quasi M'oblide de Tu i Última Voluntat, una cançó adaptada del disc que comparteixen Calexico amb Iron and Wine.

Podeu escoltar l'entrevista aquí o al nostre perfil del Club ScannerFM.



Podreu veure en directe a Senior i el Cor Brutal, el proper divendres 22 de Maig a l'Heliogàbal.

Música #23. Fet a casa

Aquesta setmana a la càpsula de música del Mai a la vida homenatgem Joan Fuster. Hem agafat un cotxe virtual i des de les Illes Balears fins a la Catalunya Nord anem parant a totes les comarques d'aquesta entitat coneguda com a Països Catalans. No es tracta de fer política, senzillament ens limitem a repassar una sèrie d'artistes units per una cosa tan estúpida i circumstancial com la llengua materna. The Marzipan Man, Sènior i el Cor Brutal, Aspet Weekend, El Pèsol Feréstec i uns quants més, tots amb la particularitat de no tenir una trajectòria massa important i sense el reconeixement de ningú. No. No hem parlat de Manel.

Podeu escoltar la càpsula de música aquí o al nostre perfil del Club d'Scanner FM.

Horaris i dilemes del Primavera Sound 09. Guia pràctica

Falten tres dijous perquè comenci el Primavera Sound 09, el festival dels festivals, i ahir o abans d'ahir es van fer públics els horaris. A casa ens els hem estat mirant, hem agafat la calculadora i l'escaire i després d'unes quantes equacions hem arribat a la conclusió que l'infart per les solapacions és inevitable, que no hi ha res a fer i que per força ens perdrem alguna cosa. Els horaris els podeu veure endreçats per artista, per dia i per escenari al web del Primavera Sound, però no de manera per veure què coincideix amb què. Per això aquí va un recull de les solapacions més criminals del festival.

Dijous 28:

Veracruz són els primers damnificats per les solapacions. Obriran a les cinc de la tarda, a l'escenari Pitchfork, la ronda de concerts i hauran de lluitar contra el sortir tard de la feina, les migdiades preceptives i la mandra d'última hora. El metall de Cuzo (amb ex-membres de 12twelve) compartirà hora amb Women i La Bien Querida, sent els americans els escollits. Davant del dubte entre grup nacional / grup internacional els internacionals acostumen a tenir les de guanyar. Sobretot si davant tenen La Bien Querida, que ha fet un disc inexacte, estrany i que recorda coses molt greus. Però això no és res comparat amb la quàdruple solapació entre Spectrum, Magik Markers, Girls i The Bats. Malauradament, Girls i Hellhole Ratrace hauran d'esperar una altra ocasió davant de l'oportunitat de tenir al davant Sonic Boom perquè deixi anar tota la seva força sònica. L'space-rock pot amb tot. Corrents s'haurà d'anar després cap a The Vaselines (opció més recomanable) o The Tallest Man On Earth. El folk ebri del suec alt és atraient, però els pares d'himnes com 'Son of a Gun' i 'Molly's Lips' fan que no hi hagi color. A l'escenari Rockdelux a les 20:35. Yo La Tengo començarà una hora i deu més tard a l'Estrella Damm descartant d'un sol cop Joe Crepúsculo amb banda, Bowerbirds i The Jesus Lizard, als quals encara es podrà veure una estona abans de Phoenix, My Bloody Valentine a l'aire lliure o Dead Meadow. Més dur serà escollir entre Jay Reatard i els de Kevin Shields, i és que serà o l'un o l'altre. Passarà el mateix amb la resurrecció de l'any, The Horrors, el hype de la Pitchfork de l'any, Wavves, i els més burros de l'any, Lighting Bold, que tot i no tocar al mig del públic com al KGB fa uns mesos, la seva interpretació del hardcore posarà molt tonto al nostre company Arnau Sabaté. Tot perquè Aphex Twin estarà punxant al Rockdelux.

Divendres 29:

Pop tropical d'Extraperlo o folk depriment de Damien Jurado per començar. Tonteries. El rock sentimental de Magnolia Electric Co. i Jason Molina o el nu-shoegazing de Crystal Stilts? Un drama. Joe Henry, més tard, haurà de ser sacrificat davant de Déu a les vuit del vespre perquè Spiritualized vénen a Barcelona amb el seu segon millor disc per primera vegada. Després que My Bloody Valentine al FIB no permetés veure Jason Pierce refent en directe el Songs in A&E, el Primavera era l'oportunitat per refer-nos-en. Un drama perquè això implicarà perdre's el principi de Carsick Cars i The Pains Of Being Pure At Heart. I aquí entrem a l'hora fatídica del Primavera Sound d'enguany. A la mateixa hora, les 9 del vespre, els xinesos i els fills bastards de Shields i els germans Reid, i al cap d'escassos minuts, a les 21:45, My Bloody Valentine començaran a tocar a l'Auditori del Fòrum (cosa que implicarà ser-hi fent cua des de força abans) i Jason Lytle a l'escenari Ray Ban - Vice. L'ex-líder de Grandaddy, que mai abans havia vingut a Barcelona, sacrificat. En sortir de l'Auditori, es pot triar veure començat els clàssics de la casa 4AD Throwing Muses al Rockdelux, el Don't Look Back de Sunn O))) i els seus drones de The Grimmrobe Demos a l'ATP, o la bogeria psicodèlica de Crystal Antlers al Pitchfork. The Extraordinaires comencen poc després al Ray Ban - Vice, però The Mae Shi ho fan només al cap de mitja hora al Pitchfork, quan hagin acabat Crystal Antlers, i als extraordinaris ja els vam veure al Primavera Club. Oblidin-se de Fucked Up, The Drones i Saint Etienne, perquè a la una comença Dan Deacon al Pitchfork i s'hi ha d'anar sopat. Shellac és una llàstima, però ja els vam veure l'any passat. Per acabar la nit, el buffet ofereix A Certain Ratio a fer uns balls de bad boy al Vice, Rhythm & Sound a l'ATP o Mahjongg al Vice de nou.

Dissabte 30:

El dissabte 30 comença d'hora, amb The New Year i el seu catàrtic espectacle a l'Auditori a les 16:00. Això implicarà haver-se de perdre Crystal Stilts al Parc a les 15:00, convertint-se en un grup que servidor tenia moltes ganes de veure i que, tocant dos cops, se'n quedarà amb les ganes. Increïble. Triple oferta a les 17:00: The Lions Constellation i el seu shoegazing vilanoví de tota la vida, Alela Diane i el folk d'elfs a l'Auditori i Maika Makovski donant-ho tot al Vice. Ariel Pink estarà fent el boig quan Jeremy Jay surti a morrissejar i ja seran les 19 per descartar Kitty, Daisy and Lewis i anar a cantar amb The Jayhawks. Això implicarà perdre Plants and Animals, Michael Nyman (vaja) o Th' Faith Healers. Però Herman Dune servirà d'escalfament per Neil Young, a qui veurem fins que Oneida comenci a tocar al cap d'una hora i quart, a les 22:30, al Vice, convertint-se en l'únic concert que coincidirà de ple amb les dues hores i mitja que l'avi Neil serà a dalt de l'Estrella Damm. Abans que Neil Young hagi acabat, la revelació de l'any passat, Deerhunter, pujaran al Rockdelux, fent que a Ezra Furman and the Harpoons no puguin congregar gaire gent. Sonic Youth a la una tancarà els concerts de l'Estrella Damm d'aquest any, i a la mateixa hora Gang Gang Dance posaran del revés l'escenari ATP i Ghostface Killah rimaran al Pitchfork. DJ/ rupture a tres quarts de dues adormirà el personal del mateix escenari i El-P serà el plat abans de la tradicional sessió de DJ Coco per tancar el festival a partir de les 4 de la matinada.

I eixuguin-se les baves.

Actualitat: Festival ILUstation

Passatgers al tren perquè en breu s'inicia l'ILUstation és el primer festival d'l·lustració i edició independent que podreu trobar repartit per diferents galeries i espais de Barcelona. Sona prou bé per obrir boca oi?
L'ILUstation tindrà lloc del 14 al 24 de maig als següents espais:

- Miscelánea (c/Guardia 10), podeu trobar l'exposició "Doputurro Space" que s'inaugura el mateix dijous a les 20h.
- Duduá (c/Rossic 6 ), amb l'exposició colectiva de Funny fun with Guillaume i Didixtra sobre el fenomen fan de la música i altres dèries particulars. Inauguració divendres 8 de maig a les 20h, concert presentació amb el grup Abrevadero, el divendres 22 de maig a les 20h.
- Tienda-estudio Cruzcastillo (c/Riera Baixa 24), fan un acte d'investigació i periodisme de recerca per presentar junt amb l'editorial Mínimo Esfuerzo la bio-Grafia de l'artista Ivan Yuk, que va desaparèixer al 1994 en un aura de misteri. La inauguració serà el proper dissabte 16 a les 18h.
- U.F.O (c/Corders 13), podreu trobar la presentació de Dkillerpandia, un projecte que engloba diferents camps, des de la il·lustració, al disseny i als còmics fins al ToyArt.
- La casa de los cuentos (c/Ramón y Cajal 40) es presentarà Mamut Cómics, destinats als menuts de la casa, nens de 3 a 12 anys. El dia de la inauguració (dissabte 16 de maig a les 17h) es realitzarà un taller pràctic amb els nens assistents.
- Gogoko (c/Milá i Fontanals 44-46) on el col·lectiu Trauma, un dels més actius de l'escena vanguardista barcelonina, exposarà algunes de les il·lustracions dels seus fanzines. La inauguració serà el proper dissabte 16 a les 19.30h.

Vaja, que teniu propostes relaciones amb el còmic per dies i a sobre a locals i galeries que val la pena tenir presents a la nostra ciutat.

Superherois casolans

Els superherois molen i tothom en vol ser un, és per això que avui us deixem amb uns exemples casolans molt currats de com fer-se tot un superheroi. No té desperdici: ALERTA!

Disfressar-se de superheroi és molt recorrent. Si ens hi parem a pensar, quants Supermans, Spidermans o Batmans hem vist?, milers! És una opció realment senzilla, tot i que amb la disfressa no ve inclosa l'habilitat de canviar el sentit de gir de la Terra, de desplaçar-te a tota velocitat, gronxant-se en teranyines... Clar que hi ha gent que s'ho pren tot molt més seriosament, aquest és el cas d'aquest noi que veiem a continuació que deu estar preparant-se pel seu proper Halloween i ja té la part més complexa de la seva disfressa de Wolverine, Lobezno. Quin perill!


Homemade Real Wolverine Like Claws X-Men - Watch today’s top amazing videos here

I això no és tot perquè si l'aprenent de Wolverine us sembla poc mireu això!, mare meva hi ha gent que te molt de temps lliure. I es que sembla que està de moda això de construir-se un Batmòvil. Aquest és el cas de la foto que trobem a continuació, una rèplica gairebé exacta del cotxe de Batman Forever, sens dubte un dels cotxes més estrambòtics que s'han vist en les pantalles. Ha estat creat per l'escultor Bob Causey i és totalment funcional, encara que dubto que es pugui conduir pel carrer, us imagineu?

El popArb 09 anuncia el cartell

Manel, Joan Miquel Oliver, Joe Crepúsculo, Miqui Puig i Love Of Lesbian. Aquests són els cinc grans noms d'un dels festivals amb un carnet d'identitat més evident de tots els que s'arriben a celebrar a Catalunya des del maig fins a l'octubre. El popArb, l'Athletic de Bilbao dels festivals, es manté un any més ferm en la postura de comptar només amb grups catalans, en el sentit generós del gentilici, encarant les òbvies limitacions que això suposa però amb l'alicient de comptar a cada edició amb tot un ventall de petits grups que seguint l'estela de grups consolidats amb poca cosa per aportar i demostrar comencen a sonar a un públic més ampli. És el cas de grups com Dêlen, Aspet Weekend, La Sentina o Two Dead Cats. Entre els uns (els grans) i els altres (els petits), l'organització del popArb ha fet un dels més grans encerts possibles en contractar a Nueva Vulcano, grup excessivament desaparegut, que des del llunyà Juego Entrópico (BCore, 2005) només ha donat senyals de vida amb l'EP de dues cançons Los días señalados (BCore, 2007) i té la publicació d'un nou disc sine die. I això, és clar, s'ha ressentit en les aparicions en directe dels barcelonins. El popArb 09 serà l'ocasió per la cita anual a la que tenen acostumats al públic. Vegeu tots els grups que seran presents l'últim cap de setmana de juny a Arbúcies, als peus del Montseny, al cartell de dalt.

Cal dir també, com a quota d'autopromoció, que enguany el Mai a la vida recomana oficialment al festival i hi serem presents de manera especial. Seguirem informant al respecte, però de moment ja ens omple d'orgull que el popArb sigui el primer festival amb qui obrim vies de col·laboració. Ens veiem a Arbúcies.

Entrevista El Gos Binari

Darrera d'El Gos Binari no s'amaguen només zeros i uns, sinó que ens trobem amb el Jordi Tost. Parlem amb en Jordi per intentar definir la música que composa. És difícil, ja us ho avanço. Acordem en deixar-ho com a folk local, o potser millor weird folk. Bé, a nosaltres ens agrada més definir-ho com a folk basat en loops de guarderia. Capes i loops de guitarra, melòdica, xilòfons, i el que comença a ser un dels trets característics: l'ús de la veu. I tot plegat que recorda, com ell assegura en primera instància, a Animal Collective i a David Thomas Broughton.

Però millor que escolteu vosaltres mateixos l'entrevista i el genial acústic final de la cançó 'Inverosímil'. Podeu escoltar-la aquí o al nostre perfil del club d'Scanner FM.

Art: Catalina Estrada

Desarmando Sueños és el curiós títol de la última exposició que Catalina Estrada ens mostra a la Iguapop Gallery. I dic que és un títol curiós perquè crec que el que aquesta multidisciplinar artista fa amb els seus treballs és tot el contrari. Més que descomposar somnis, la colombiana construeix mons onírics i de fantasia plens de força, llum i color.

Aquesta vegada, però, Estrada ens transporta a la crua realitat de molts nens colombians, que l’únic que han viscut és la guerra. Nens que juguen amb pistoles i escopetes i que enyoren l’infantesa que mai han tingut. I és que, un cop més, Catalina Estrada posa el seu talent al servei d’un missatge i fa ús de l’art per a denunciar les injustícies i les desigualtats socials del seu país.

La seva aportació és l’esperança que a través del món de colors que ha creat, les seves denúncies arribin al màxim número de persones possible. I és que el fort impacte visual de les seves obres no deixen indiferent a ningú. Fins el 30 de maig, Catalina Estrada exposa en solitari per segona vegada a la Iguapop Gallery, on part dels beneficis de la venda dels seus treballs seran destinats a la ONG colombiana Pro-marginados.

De franc #22 Museus de Barcelona

Torna el De Franc, la secció de propostes gratuïtes a Barcelona del Mai a la vida. I torna per a explicar-vos algunes de les iniciatives que estan duent a terme els museus de la ciutat, com per exemple, oferir entrada lliure els diumenges a la tarda. També us parlarem d'Els diumenges de Picasso, actuacions de dansa, circ o música que tenen lloc al Museu Picasso quinzenalment, o d'algunes de les exposicions que podeu veure a La Virreina. I en l'apartat tecnològic, descobriu una web que recull tots els concerts (gratuïts i no gratuïts) que es fan diàriament a Barcelona.

Si voleu descobrir tots els detalls per gaudir de la ciutat sense gastar-vos ni un cèntim, només cal que feu clic aquí o visiteu el nostre perfil a Scanner FM.