25.8.08

Barcelona és 'guuuuai'



Darrerament i no sé per quina estranya raó (bé, potser la sé però seria motiu d'interminables teories) quan passejo per Barcelona observo que ha augmentat de manera vertiginosa el nombre de botigues que consideraríem 'guais'. Amb el qualificatiu 'guai' em refereixo a aquelles botigues que venen coses originals, complements fets mà i tota classe d'objectes que sobresurten d'allò més comú. Aquest augment clarament palpable d'aquests d'establiments (fixeu-vos-hi una mica quan passejeu pel centre o pels barris també 'guai') no sé si és motiu d'alegria o tristesa. I és que no sé fins a quin punt l'oferta s'ajusta a la demanda. En tot cas, i de moment, aquesta darrera la cobreixen els turistes, un tipus de persones a les que aquesta ciutat estima més que als seus propis habitants. Però és clar, hauríem d'estar més que contents de que Barcelona sigui, mà a mà amb Berlín, la ciutat més 'guai' d'Europa, són aspectes pels que val la pena pagar, costin el que costin. En fi, parlàvem d'establiments 'guais', i com a tantes coses a la vida, quantitat no significa qualitat. De totes aquestes noves botigues cal destriar el gra de la palla i només quedar-nos amb aquelles que realment tenen coses 'guais'. Com que tinc vocació d'ànima caritativa, us ajudaré una mica a fer aquesta complicadíssima tria amb una petita llista del bo i millor dels establiments 'guais'.


Glint (c/ Banys Nous, 22) El millor del millor en roba 'guai' tant per noi com per noia, una mica cara, això sí. Preneu-vos-ho com una inversió de futur, penseu que sou a Barcelona. Les bambes 'victoria' customitzades a mà són realment genials. Evidentment tenen myspace: http://www.myspace.com/glintshop


Duduá (c/Rossic, 6) Duduá està perduda en un dels carrerons del barri més 'guai' de Barcelona. S'hi fan classes de ganxet freestyle (diferent al tradicional i que es veu que ara està de rabiosa actualitat) i exposicions itinerants d'artistes emergents (gratuïtes!). A més, tenen complements i roba més que original. Tot fet a mà. El seu blog: http://duduadudua.blogspot.com/


Kebonikö (c/ Penedès, 3) Kebonikö és una marca de complements artesanals que fa relativament poc ha decidit obrir la seva pròpia botiga. Situada a l'altre barri de moda de la ciutat, Gràcia, ens agrada molt i molt, és original entre els més originals. Tenen fotolog i objectes dissenyats per la fotologuera alyona: http://www.fotolog.com/keboniko


Snö, mito nórdico (c/ Séneca, 33) Botiga pels fans dels països escandinaus amb dependents rossos que estan d'Erasmus i parlen estrany. Tenen molta varietat de marques, la veritat és que no sabria dir-vos quines són les nòrdiques. El que sí us sé dir és que mai havia vist tants texans 'Cheap Monday' junts. Els preus són igual de variats, aprofiteu els grans descomptes de les rebaixes. Increïblement no tenen res a la xarxa, ho deixo amb l'enllaç dels amics de Salir: http://barcelona.salir.com/snoe_mito_nordico_seneca


La foto l'hem tret del fotolog de Kebonikö.

18.8.08

Ola! Festival, l'últim festival de l'estiu. Playa de Guardias Viejas (El Ejido) 15 d'Agost de 2008


Amb aquesta quedarà enllestida la tanda de cròniques -estivals- que Mai a la Vida ha anat oferint-vos en rigurosa actualitat sobre els festivals estiuencs. El festival Ola!, celebrat al Sur de la península, comptava amb unes instal·lacions de màxima qualitat. Guardas Viejas és una localitat situada a prop de El Ejido, a Almeria. La calor, les 'cañas y tapas' i les ulleres wayfarer van caracteritzar la primera edició d'aquest festival organitzr per la promotora catalana Sinnamon.

L'assistència davant de l'escenari Movistar quan el rellotge encara no marcava quarts de nou era suficientment delatadora per assegurar que el festival Ola! es saldava amb un bon èxit. La raó per la qual, majoritàriament, el públic es va reunir al voltant d'aquest escenari va ser per assistir al concert d'MGMT, un grup que ja podria començar a plantejar-se deixar d'existir. Realment el seu èxit es va reduir en dos dels seus temes més coneguts quan la resta del seu concert va sonar malament i amb poca contundència. Mentrestant, a l'escenari Walkman, els catalans Lek Mun complien amb un repertori que no va estar gens malament. Un dels principals reclams del cartell era Ratatat que va canviar d'horari i es va traslladar a les 21:15 a la carpa Lo*li*ta, on no hi feia massa calor. Així doncs, vam abandonar MGMT per intentar avançar cap unes altres mires. L'objectiu, en aquelles hores de la nit, era protegir-se de la calor i dividir el temps entre Goldfrapp i Ratatat que tocaven en horaris que gairebé es solapaven. Ratatat van sonar bé, que dic bé. Molt bé! El seu Rock de ritme tribal made in NY permet que ens puguem perdre entre les seves guitarres progressives i els seus ritmes baixos que conflueixen amb línies de percusió perfectes. Va fer mal, però vam haver de deixar la carpa Lo*li*ta per buscar lloc entre les 17.000 persones que segons el país ocupaven la platea de l'escenari Movistar, on s'estava a punt d'assistir a un dels millors concerts de l'any. Entre el Lo*li*ta i el Movistar encara vam tenir temps d'assistir a la última cançó del duet format per Alison Goldfrapp i Will Gregory. Vam tenir temsps de veure 'Strict Machine' de lluny però això ens va donar unes breus indicacions del nivell del concert d'aquesta diva del pop electrònic modern. Tot i arribar tard, la nostra audàcia va ser suficient per aconseguir llocs privilegiats. D'es d'allà vam estar pendents en cada moment de l'actuació de la islandesa Björk. Sens dubte el millor concert de l'any i un dels concerts que un servidor apuntarà a la llibreta dels millors concerts que no em tornaria a perdre mai a la vida.
La islandesa va saltar a l'escenari darrera d'un grup de vents decorats, tots ells, amb banderes estil oriental. La diva anava vestida, com sempre, amb un estil colorista i majoritàriament vanguardista, com és ella. Com no podia faltar, en escena l'acompanyaven tres senyors acompanyats d'aparells electrònics digitals. Entre els quals vam poder observar, gràcies a la col·locació estratègica de càmares i pantalles arreu de l'escenari, la famosa react table. El pianista va ser un altre dels elements claus en un concert que Björk va interpretar Volta ,(One Little Indian, 2007) el seu últim treball, acompanyat de llum làser, paperets, foc i un final més que apoteòsic. Entre temes del Volta cal remarcar peces interpretades pocedents de discs anteriors. Debut i Post es va endur grans temazos. Amb ganes de tornar a repetir ens vam dirigir cap a Massive Attack que ho vam veure des de lluny. Tot apunta que el concert va ser genial pels fans dels de Bristol, inventors en bona part d'aquest gènere anomenat Trip Hop. Des del meu punt de vista va ser massa tranquil per l'hora que es va celebrar. Ja s'acostava la 1:30 i per fi es van obrir les portes del recinte. Tothom va sortir per anar a buscar botellón i tornar per anar a veure Hercules and Love Affair, Junior Boys (que no van convèncer), 2 many dj's (amb sessió quasi calcada a la del Summercase) i Soulwax que pel que sembla, van intercanviar horaris amb els seus cosins germans 2 many. L'últim concert el van fer els australians Cut Copy amb un directe que no va estar gens malament i per demostrar que el modernisme sempre ha d'estar present. Els ritmes que ni de bon tros arriben al nu rave pero que s'estableixen en l'electro pop de rigurosa actualitat van tancar el conjunt de directes del festival. Per acabar, el nostre amic d.a.r.y.l va substituir al prodigiós mestre dels bootlegs i mush'ups Girl Talk. Va ser una llàstima pedre's aquest bon home ja que encara no he pogut oblidar la seva sessió en el Primavera Sound de fa dos principis d'estiu.
Ara, des de la meva cadira ergonòmica de l'habitació miro la meva tovallola de platja, l'after sun i les ulleres de sol amb nostàlgia. Les hauré de guardar en aquella caixa de fusta que hi posa escrit amb lletres grans: 'Kit de supervivència festivalera'.

Adéu estiu.

3.8.08

Recomanacions literàries per un Agost millor




Amb el mes d'Agost tot just encetat ens trobem amb una baixa activitat al Mai a la vida. Què fem? Disfrutar l'estiu anant a concerts, veient pel·lícules, anant a la platja i fins tot llegint. Perquè els del Mai a la vida som lectors i ens agrada la literatura. Qui ho havia de dir que també tinguéssim inquietuds no purament musical o cinèfiles, oi?

Algunes de les nostres recomanacions per aquest estiu son les seguents:

La maravillosa pero breve vida de Óscar Wao de Junot Díaz.
No es cap secret que m'agraden els nerds, per això recomano aquest llibre. Per tota la resta ens remitirem al que diuen els de La Escuela Moderna.

Kafka en la orilla de Haruki Murakami
Perquè és un dels llibres més complets de Haruki Murakami i perquè la literatura japonesa casa a la perfecció amb la velocitat d'aquestes dies pausats d'Agost.

Bogeries de Brooklyn de Paul Auster
Paul Auster mai està de més i si no tens l'oportunitat de viatjar gaire sempre et pots consolar llegint sobre llocs llunyans com Brooklyn.

El misteri de l'amor de Joan Miquel Oliver
Un clàssic, ha de sortir en qualsevol guia de lectura que vulgui ser seriosa

Tokyo ya no nos quiere de Ray Loriga
Cineasta, literat i guionista. Aquest home ho ha fet tot, així que no está de més llegir-se alguna cosa d'ell. I més si ho recomana la Montse deu ser per alguna cosa.

Incerta glòria de Joan Sales
L'Edu, en canvi, diu que Incerta glòria es un bon llibre.

Cien años de soledad de Gabriel García Márquez
No tinc clar si cal dir gaire més ni del autor ni del llibre. Bueno si, que los clásicos serán siempre modernos. I l'Arnau sap el que es diu.

Una dona va al metge de Ray Kluun
La Míriam Pons el recomana molt seriosament perquè sense caure en sentimentalismes i, tot i que pot semblar dramàtic perquè tracta del càncer, té un missatge positiu de fons.

Estupor y temblores d'Amelie Nothomb
Relata l'experiència d'una occidental en la ultracompetitiva societat japonesa. Creiem que es tracta d'una bona premisa.

Nana de Chuck Palahniuk
La recomanació de la senyoreta Mirtres que avisa que es tornem a trobar davant d'un d'aquests clàssics imprescindibles i que segurs que no ens deixarà indiferents.

Per últim més que recomanar un llibre ens atrevim a recomanar-vos a Sergi Pàmies tot sencer. Mitja redacció del Mai diu que és molt millor Si et menges una llimona sense fer ganyotes, mentre que l'altre mitja aposta per La gran novel·la sobre Barcelona. No ens decidim, així que ho deixem a les vostres mans.


I tu, què no llegiries Mai a la vida?