El Dia Europeu de la Música
Seguim amb els concerts preferits del Mai a la vida, amb uns que ens tenen enamorats a totes les d’aquest programa, el Manolo i el Genís, més coneguts com a Astrud.
Aquest dijous és el Dia Europeu de la Música, i aprofitant l'ocasió una gran empresa del Oci i la cultura patrocina per aquest gran dia musical una serie de concerts a la Plaça de la Mercè. 
Els Astrud, però, no estaran sols damunt l’escenari… Nistal també farà la seva aparició estel·lar i atenció atenció ni més ni menys que els Happy Mondays.
Astrud editaven el seu Mi fracaso personal cap allà al 1998. Fins abans, daten alguns EPs mítics de la vida amb cançons com Algo cambió (gran homenatge a Pulp) o Superman. Al 2002 venia el Gran Fuerza amb el que donáven el gran salt amb hits de l'alçada de Mírame a los ojos o La boda. Todo nos parece una mierda els consagrava dins l'escena de pop independent i ara ja amb aquest Tú no existes no calen gaires més presentacions. Pop amb missatge, i per més senyes escolteu el link de sota, amb Los Otakus.
Nistal (Ricardo Nistal), per la seva banda ,és un asturià 
que tot just fa un mes treia al mercat el seu segon àlbum: Y vosotros sin saberlo. Una evolució més optimista del seu debut 10 motivos para viajar en coche que publicava al 2005. Ens trobem davant d'un artista (cantautor queda massa hippy?) pop en totes les seves vessants. Cançons maques i tornades més que acceptables.
Us deixem amb els Happy Mondays dels que realment queda poc a dir, son un esglaó més dins l'historia de la música, ahí lo dejo. Recordeu, demà dijous 21 a les 19h de la tarde a la Plaça de la Mercè.
(Que si, que demà comença l'estiu i vosaltres encara amb pantalons llargs!)
2 comentaris:
Los happy mondays están viejunos y pasaos de moda. Casi diría que huelen tanto como los planetas pero de los planetas soy fan y me callo la boca.
Por cierto, los que montan los conciertos del dia de la música saben algo de montar conciertos para que no suenen peor q los de la verbena de mi pueblo?
Vergüenza ajena.
Pues sí, els happy mondays una mica acabadets, el q es salvava una mica era el de les maraques, cosa que era d'esperar.
En fi, el so força força patètic. Tots els tècnics competents de bcn devien ser al concert dels Rolling.
Estimem al Genís i les seves sabates de tacó, al Manolo li tenim carinyu.
Publica un comentari a l'entrada