“The Simpsons Movie”: la febre groga s’estén al cinema

Alguna vegada us heu creuat amb el Xavi Arnaiz pel carrer? No? Vaja, doncs us hauré d'explicar que es groc de naixament. Que duu pantalons blaus i sempre porta una horrible camisa blanca. Treballa en una central nuclear i de tant en tant ens aporta articles com aquest. De fet, alguns rumors d'aquests als que li dediques dos segons de la teva atenció..., bé, alguns rumors diuen que gràcies a ell mitja Barcelona està sense electricitat...si si, que no us enganyin pero Barcelona encarar funciona amb energia nuclear...Mai a la vida no pot funcionar sense electricitat. Tu amb que no pots deixar de funcionar? Amb la teva dosi diària dels Simpsons? Doncs gaudeix de l'article.


Dels vint minuts a l’hora i mitja, de la petita pantalla a les sales d’exhibició cinematogràfiques de mig món, de les trames surrealistes de tota la vida al que serà el seu gran salt al cinema! Ha plogut moltíssim d’ençà que es va anunciar l’esperada notícia que la millor sèrie d’animació de tots els temps tindria pel·lícula pròpia. I és que tot això ha valgut la pena, ja que Homer, Marge, Bart, Lisa, Maggie i tota la immensa tropa d’Springfield per fi s’estrenen, aquesta setmana, amb “Los Simpson: La película”.

Dirigida per David Silverman (especialista en el camp de l’animació i director d’alguns dels capítols més memorables de “Los Simpson” o de pel·lícules com “La ruta hacia el Dorado” o “Monstruos, S.A.”) i amb guió i producció dels pesos pesats de la sèrie, des del seu creador Matt Groening, passant per Al Jean o James L. Brooks (productor de la sèrie des dels primers dies i director de pel·lícules com “La fuerza del cariño” o “Mejor...imposible”), la pel·lícula, que tot i que encara a hores d’ara continua mantenint un cert secretisme en relació a les situacions principals o als personatges que hi tindran més pes, s’iniciarà com a argument bàsic en el moment en què Homer haurà de salvar el món d’una catàstrofe nuclear que, evidentment, ell mateix haurà provocat.

El tràiler no ha volgut avançar gairebé res més de la pel·lícula. Esperem, però, que el film s’apropi molt més a l’essència de la sèrie de les primeres temporades (amb gags adults i humor àcid criticant tots els sectors possibles i intocables d’aquesta societat) que no pas a l’humor visual i potser més innocent dels últims capítols. En tot cas, Matt Groening ja ha deixat clar que el fet d’iniciar-se en el cinema fixarà, en la producció, uns límits morals molt més lliures que no pas en la petita pantalla (i més, tractant-se de la FOX de Rupert Murdoch). De moment, ja s’han anunciat nus integrals amb un Bart Simpson passejant-se despullat amb monopatí per la ciutat, Lisa enamorant-se d’un activista irlandès o bromes diverses sobre la religió catòlica i la hipocresia d’alguns grups ecologistes. Tanmateix, en relació a les estrelles invitades, el grup “Green Day” ja ha creat una cançó especial per a la banda sonora de la pel·lícula, i se sap que personalitats com Tom Hanks, Minnie Driver o l’autèntica Erin Brokovich hi tindran una breu aparició (gràcies IMDB!). De la resta de veus, tant en la seva versió doblada al castellà com en la versió original, es mantindran tots els personatges habituals incloent, a més de les veus principals, a Hank Azaria (mítica veu de Moe i altres personatges), Kelsey Grammer amb el seu actor secundari Bob o Joe Mantegna amb el mafiós Fat Tony).

Per tant, està ja tot preparat pel que serà un dels esdeveniments cinematogràfics i televisius més importants d’aquest estiu. De moment, la increïble promoció de la pel·lícula (des de CD’s amb la banda sonora en forma de “rosquilla”, un Homer gegant pintat al costat d’una figura sagrada o la reconversió d’un supermercat a mida real amb l’autèntic Badulaque), està donant tots els fruits desitjats que s’acabaran culminant en la seva estrena nord-americana d’aquesta setmana. Recordem que, als Estats Units, hi ha gairebé 20 ciutats i pobles amb el nom d’Springfield (per això, la població on resideix la família Simpson té aquest nom) i, entre elles, es va realitzar un concurs per a que una d’elles s’acabés convertint en la seu per dur a terme la premiere mundial de la pel·lícula. Doncs bé, l’elegit ha estat finalment l’Springfield de l’estat de Vermont, lloc on la premsa especialitzada de tot el planeta fixarà els seus ulls el divendres amb tot el que acabi succeint sobre la catifa groga (que no vermella).

Nascuts l’any 1987 com a curtmetratges de cinc minuts dins el mític programa nord-americà “The Tracey Ullman Show” i convertits en sèrie pròpia des del desembre del 89, “Los Simpson” s’emeten sense interrupcions des de fa exactament 20 anys i, amb més de 400 capítols al damunt, representen una icona clau dins la cultura popular contemporània a nivell mundial. Tanmateix, amb tots els premis Emmy haguts i per haver sota del braç, una estrella al Passeig de la fama de Hollywood, un rendiment impressionant en relació al merchandising, repetits per Antena 3 fins la sacietat i amb gags brillants que tots mantenim en la memòria, “Los Simpson” tenen ara una dura batalla en l’àmbit cinematogràfic. Esperem i desitgem que la pel·lícula aconsegueixi complir les altíssimes expectatives marcades (com ja va fer “South Park” al seu dia) i, sobretot, que no acabi defraudant als fans més incondicionals (entre ells, un servidor). L’essència i el prestigi de la sèrie es posen a prova.

De moment, ens podem esperar a l’imminent estrena recordant gags com el del “Senyor Thompson”, el “tipo de incógnito”, l’actor secundari Bob i els seus rasclets enemics, Maggie dient la seva primera paraula, Krusty sent enviat a la presó o amb el seu programa cancel·lat, Homer odiant la ciutat de Nova York, Flanders perdent a la seva dona, Mulder i Scully resolent misteris sobrenaturals a la ciutat d’Springfield, el flamejat de Moe, Maggie disparant a Burns, Homer caent per un precipici, la boda futura de Lisa, la ira de Marge al volant...

Llarga vida als Simpson!


Xavi Simpson
Evergreen Terrace, Springfield