18.9.07

Música contra la depressió post-vacances

Tornar a la rutina de sempre es fa feixuc per aquells afortunats que han marxat de vacances, és allò que s'anomena depressió post-vacances. A mode de consol, només us diré que sempre és més dur tornar quan mai s'ha marxat. Des del Mai a la Vida us volem recomanar música com a millor antídot per a la trista rentrée i a continuació us presentem algunes de les novetats d'aquesta tardor. Preneu nota, que n'hi ha per a tots els gustos i per a tots els mp3.

Comencem amb el que el que és ja quasi un clàssic, Manu Chao, que torna a l'estudi de gravació després de sis anys de silenci. La radiolina (ECD, 07) és el títol del nou disc, on explota al màxim la seva fórmula musical de sempre però retornant de manera lleugera al rock dels seus inicis. Sentim decepcionar a aquells que esperàveu un nou pas en la carrera del carismàtic artista. En conclusió, La radionlina és ideal per a fans i per a aquells

a qui no els agraden les sorpreses.

Foo Fighters, el grup de Dave Grohl ex-baterista de Nirvana també torna i a més de manera doble. D'una banda amb Echoes, silence, patience and grace (Roswell/RCA, 07) , sisè disc d'estudi i segons diuen els que en saben, el més tranquil i controladament rabiós, sembla que els Foo Fighters ens volen fer oblidar la seva actitud punk. D'altra banda i com que han passat 10 anys, tres discos d'estudi i un unplugged des de The colour and the shape (Roswell, 97), el segon i més exitós disc de la banda, aprofiten per treure una reedició remasteritzada de velles glòries.

La tardor i la seva nostàlgia és el millor temps per als cantautors, així que Devendra Banhart no podria haver escollit millor època de l'any per treure el seu vuitè treball, Smokey dolls down thunder canyon (Young god, 07) que vol ser una continuació del Cripple crow (Young god, 05) tot i que exagerant-ne el concepte. Tot i això, Devendra és sinònim de la millor música folk actual i això és dir molt quan estem en un moment de ressorgiment d'aquest estil.

Fins aquí la música seriosa, ara parlarem de pop, perquè aquest setembre els discos d'aquest estil surten com bolets. I mai millor dit en l'època de l'any que ens trobem. The New Pornographers presenten el seu quart disc d'estudi Challengers (Matador records, 07) que segueix la línia de l'anterior Twin cinema (Matador records, 05) , ambdós aclamats obertament per la crítica. Power pop en vena per fer-nos més alegre una tarda de diumenge mirant fotos de les passades vacances. Des de les antípodes i sense dos dels components del grup ens arriba el nou disc de Architecture In Helsinki, Places like this (Moshi moshi, 07). Carregat del pop surrealista amb el que ens tenen acostumats, ens aventurem a dir que tindran bones crítiques. En aquesta línia de pop divertit i desenfadat també col·loquem a The Go! Team i el seu darrer LP Proof of youth (Memphis Industries, 07). Els que s'havien quedat amb ganes de més després d'escoltar el Thunder, lighting, strike (Memphis Industries, 04) aquí tenen la resposta: més samples, més segones veus infantils, més hip hop barrejat amb guitarres i el que és més important, més crits d'animadores. Hit rere hit sense discussió. Alguns ho anomenaran repetició, altres efectivitat.

També volem fer menció a la dona que ha omplert més pàgines de revistes gratuïtes de tendències del mes, es fa dir M.I.A i segur que sense saber-ho heu ballat alguna cançó seva en alguna discoteca indie de la bonica i cara Barcelona i és que tot el que fa aquesta dona és un hit. Al seu últim treball Kala (XL Recordings, 07) hi podeu trobar una versió lliure de Roadrunner The Modern Lovers que quasi supera l'orginal i diverses col.laboracions amb el rapper Timbaland. Apunta maneres cap a nova diva de la música electrònica.

Acabem escombrant cap a casa amb els barcelonins Facto de la Fe y Las Flores Azules que a principis d'octubre treuen el seu segon i esperat disc. Els mortals que no som crítics musicals només hem pogut sentir de La luz de la mañana (Warner Music, 07) els dos temes que han penjat al seu myspace, "Solo palabras" i "El indio", que mantenen la combinació de hip-hop i veus melòdiques de sempre, però ens atrevim a dir que de manera més lluminosa que a l'anterior disc. Només una paraula: promet. Seguirem atents i us seguirem informant.


5 comentaris:

Andreä ha dit...

vaya hitazos tenen The Go! Team i als pornogràfics (the new pornographers)

seäh!

Christian ha dit...

Ja de pas aprofito per avançar també els nous discos de:

+ PJ Harvey - White Chalk
+ Stereophonics - Pull the pin
+ Jimmy Eat World - Chase this light
+ Bruce Springsteen - Magic

Una mica de tot :)

Montse ha dit...

christian!
aquests han sortit al mercat ja?

jo només parlo d'aquells q ja tnen el disc a la venda (excepte facto, pel carinyu q els tenim!)

:P

Christian ha dit...

Ala, doncs no, son 'coming soon'. No volia semblar repelent eh? Que d'això ja en teniu suficients :D
Però llavors em sembla que el de Foo Fighters tampoc ha sortit a la venta.







petons per totes eh? :)

Montse ha dit...

D'acord Christian!
Foo Fighters surt a finals de setembre, xo els vaig incloure precisament pq no tot fos piruleta-pop!

M'apunto els discos q dius i ja ens encarregarem d'anunciar-los!

gràcies pels comentaris!