8.10.07

La Guia Definitiva: Joies, caramboles i un Cronenberg prometedor

Si entre el Gasset, el Figueras, els diaris gratuïts, la publicitat que ens inunda per tot Barcelona o les múltiples revistes especialitzades encara et continues fent un cacau monumental amb totes les pel·lícules que pots veure aquesta setmana... Tranquil·litat! La guia cinèfila definitiva arriba al vostre ordinador gràcies a Mai a la vida. Ni la intel·ligència de Raquel Revuelta ni l’Estamos Rodando d’Antena 3 ho faran millor! Aquestes són les propostes cinematogràfiques de la setmana que, des d’aquí, és necessari recomanar.

La primera i més destacada estrena té nom propi: David Cronenberg. Seguint l’estela de l’aclamada i fascinant pel·lícula Una historia de violencia i comptant amb els mateixos protagonistes (Viggo Mortensen i Naomi Watts), s’estrena Promesas del este (Easten promises). Una cinta que, amb una crítica immillorable i després d’haver inaugurat el Festival de San Sebastian d’enguany, ens relata una història crua i sense miraments sobre les baixeses morals de la raça humana i l’estat de la màfia russa enmig de la capital britànica.

Tot i així, si penses que el món de la màfia ja no té res més a dir o, simplement, creus que amb Los Soprano ja ho has vist tot, el director Michael Radford (“1984”, “El cartero y Pablo Neruda”) ens ensenya com robar joies amb estil i pulcritud durant els anys 60 de la mà d’una recuperada Demi Moore i un sempre perfecte Michael Caine amb la pel·lícula Un plan brillante (Flawless). La cinta, que a diferència de l’anterior va ser l’encarregada de clausurar el Festival de San Sebastian sense pena ni glòria, funciona sense pretensions com un simple i correcte entreteniment amb tocs d’humor i alguns girs de guió prou interessants. Però sí el que us va és el realisme pur o aquest anomenat costumisme espanyol, la pel·lícula de Gracia Querejeta Siete mesas de billar francés (premi al millor guió i a l’actriu Blanca Portillo a San Sebastian) saciarà la vostra necessitat gràcies a la renovació d’una sala de billars. Una més que correcta narració per una dramedy familiar que, amb un pes important en relació als personatges femenins, ha sorprès tant a públic com a crítica.

Per als amants del cinema independent, des dels Estats Units (tot i que majoritàriament parlada en castellà) ens arriba la pel·lícula Padre Nuestro, guanyadora del Gran Premi del Jurat en el seu pas pel Festival de Sundance. La història, tot i tractar el més que “sobat” tema de la immigració mexicana (aquest cop en plena ciutat de Nova York) ens relata les vivències d’un jove que aconsegueix arribar de forma il·legal a Brooklyn per tal de trobar-se amb el seu desconegut pare. Però, només arribar, es veurà obligat a vagar de formar desesperada pels carrers de la ciutat mentre un altre mexicà de la seva edat li roba la identitat a ulls del seu “nou” pare.

Si amb tot això encara no t’has decidit i el que et va és la set de venjança (havent vist prèviament a la justiciera Jodie Foster a La extraña que hay en tí) sempre estàs a temps de veure com Jet Li i Jason Statham es maten a hòsties a la pel·lícules El asesino (War).

1 comentari:

Alvin Straight ha dit...

Que gran ets Xavi! Ah Pero!