29.1.08

Sweater + Carlos Ann al Bikini (26.01.2008)

Vam ser dos persones d'aquest programa els que vam anar el dissabte passat al Bikini. Vàrem trobar-nos de casualitat però hem el·laborat la crítíca per causalitat. Us hi deixo...

Els encarregats d'obrir la vetllada van ser els barcelonins Sweater, en un concert exprés en què van fer un repàs als principals temes del que serà el seu primer disc. Van connectar ràpidament amb el públic que omplia la sala, que va saltar i embogir amb el hit del grup 'New York', traduït, ara que s'han passat al castellà, per 'Nueva York'. Un concert ràpid i efectiu que ens ha deixat amb un bon gust de boca i amb ganes de tornar-los a veure.

Pel que fa, al també barceloní Carlos Ann em va decebre després d’assistir a la presentació del seu nou disc La Nada (Títere Records, 2008). Era ben poc el que coneixia d’aquest artista. Només que la ciutat estava inundada amb cartells amb la seva cara, que tenia afinitat a músics com Bunbury o Shuarma i que és molt amic de Jaume Balagueró, director de REC, per la qual va musicar els crèdits finals amb una fantàstica cançó al més pur estil psichobilly. La cançó es deia Vudu, i era un tema inclòs en el disc La Nada. Sabia que aquesta cançó no tenia res a veure amb l’estil habitual d’aquest artista, però vaig animar-me a descobrir el seu repertori.

El sentiment final no va ser el que ens esperàvem, així que intentaré ser el màxim de respectuós possible amb l’artista per no ferir la sensibilitat als possibles fans que llegeixin aquesta crítica, i resumiré el curs del concert sense tallar-me ni un pèl en dir que m’esperava molt més d’un artista del seu nom.

Carlos Ann va aparèixer sobre d’un escenari ben ambientat, amb espelmes i una ampolla de Jim Beam. L’acompanyaven quatre músics, que va presentar a la primera cançó, acció que em va semblar molt bé, ja que van ser ells els que van emportar-se tots els mèrits. Amb una actitud arrogant durant tot el concert, el músic Carlos Ann no va donar la talla. En cap moment va afinar amb qualitat la seva veu en cap de balades que va tocar. Únicament em va semblar una mica decent en temes més rockers, fet al qual no li trobo mèrit.

M’imaginava a Carlos Ann com un home amb classe, però va caure un mite. En tot moment, el músic va tenir uns gestos més aviat forçats. Va protagonitzar accions patètiques, dignes de principiant, com ara quan li va caure el micro al públic o quan se’n va anar al backstage entre tema i tema perquè , va dir, que a l'ampolla de vi que el va acompanyar durant tot el concert se li havia travessat el tap i no podia beure’. En fi, la veritat és que la meva parella i jo ens esperàvem molt més d’ell. Potser no va donar la talla perquè no era el seu dia o potser perquè l’estat amb el qual es trobava no era l'adequat.

La sala Bikini presentava una entrada bastant bona. Entre un públic, d’allò més variat, hi predominava molta gent, que al voltant de la barra es va passar tota l’estona xerrant entre ells sense parar atenció al concert, fet que em va cridar molt l’atenció.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, m'agradaria dir que no trobo tant magnífic al senyor Carlos Ann, la veritat, penso que la seva veu no és idonea per cantar, crec que no ho fa bé, té una veu desdagradable, això sí, el que més conte en aquest artista és l'estètica, si no fos per l'estètica de la seva web i de més, dubto que cridés l'atenció a algú. És un "artista" en minúscules que crec que va de malament en pitjor, però potser fan falta artistes de debò i men tre aquests no trenquin l'ou haurem de conformar-nos amb artistes, si és que se'ls hi pot dir així, de mala qualitat.Hi ha nivells per a tot.

Arnau Sabaté i Agustí ha dit...

es busquen artistes de qualitat.

Fdo. 'Plataforma como mas moderna eres más asco me das!'

Anònim ha dit...

Com que soc amic del Carlos potser no soc objectiu, però..

Potser és cert que no va estar la seva millor nit, però et puc explicar alguna cosa relacionada amb el seu emprenyament amb el tema del micro.

Si coneixes el mon de la musica sabras que el pitjor que li pot passar a un cantant és no sentir-se ell mateix quan canta. Potser el so de la sala era bo, però dalt de l'escenari no aconseguia sentir res del què cantava. Només sentia la bateria. Aixi és dificil afinar i tot i així trobo que ho va fer prou be.

Els musics eren bons. ¿Saps quan portaven assajant junts?

Una setmana justeta.

¿Saps que no tan sols les lletres sino la musica i tots els arranjaments són del Carlos?

¿Has escoltat els seus altres treballs?

A un artista no se'l jutja per una nit més o menys bona, sino per una trajectoria. Així ho crec jo, al menys.

Salutacions

Arnau Sabaté i Agustí ha dit...

M'he limitat a jutjar el que vaig veure sobre l'escenari...crec, i tu molt bé ho dius, que no vas ser pas la seva nit. Quan vegi un bon concert de Carlos Ann tornaré a fer una crítica i el criticaré bé.
Segueixo dient el que dic a l'article, em va decepcionar i molt. No té res a veure el que va sonar aquell dia amb el que havia sentit.

Respecte a tu et diré que jo sóc molt fan de los Planetas. M'encanten...però Los Planetas han fet concerts de merda i ho he reconegut. No en jutjo la tragectòria, tampoc ho he fet amb Carlos Ann

Arnau Sabaté i Agustí ha dit...

m'he oblidat de dir que tenint en compte que era la presentació de 'La Nada'...una presentació d'un disc no és una tonteria...el show hagués hagut de ser de qualitat...un artista ha de ser artista i saber la importància d'un fet tant evident com aquest.

fins araa....