Barcelona i la febre dels musicals
Avui per avui, tres de cada deu espectadors catalans escullen els musicals quan van al teatre. Abans d'acabar l'any, quatre musicals de gran format omplien l'oferta teatral de la ciutat. Es tracta de Mamma mia!, Cabaret, Grease i Cómeme el coco, negro: la febre dels musicals ha arribat a Barcelona amb molta força.
Mamma Mia! s’articula a través de les cançons dels suecs ABBA. La història passa en el paradís d’una illa grega, i és una mena de conte de fades sobre la família i l’amistat. Explica que la nit abans del seu casament, la promesa reuneix a tres homes relacionats amb la seva mare per descobrir la vertadera identitat del seu pare.
Pels interessats, la trobareu al Barcelona Teatre Musical, el que abans era el Palau d’Esports, un espai gran tant pel que fa a escenari com a aforament, fet que el fa perfecte per musicals o obres de gran format. L’entrada varia molt, i pot anar dels 20 fins als 60 euros, i de moment encara no té data final.
L’altra gran obra, Cabaret. Com ja hem dit també va arribar a la tardor, concretament al setembre, i compta amb un repartiment format per 33 artistes, encapçalats per la gironina Marta Ribera com a Sally Bowles i a Víctor Masan com a Emcee. L’argument és prou conegut; es desenvolupa en un night club berlinès dels anys 30: un lloc on evadir-se de la realitat i disfrutar de la vida. En aquest ambient, el mestre de cerimònies ens presenta l’Alemanya nazi de l’època i l’espectador coneix dues històries d’amor. Es va fer al Teatre Apolo i va acabar el 13 de gener.
Canviem de registre perquè ens desplacem fins a la Califòrnia dels any
s 60. Es tracta de Grease, i tot i que ara ja no està en cartellera es mereix que la recordem, sobretot perquè ha estat el musical que ha obert la caixa de pandora: va ser el primer gran musical que va sonar a la ciutat, el 2006. Davant del gran èxit que va tenir, se’n va fer una segona temporada, que va començar a finals d’agost, i va aconseguir ser l’espectacle més vist de l’any a Catalunya. Un fet inusual és que mai havia passat que una obra de teatre marxi amb aquesta gran ocupació, però és que ja estava pactat així, i ara mateix el teatre Victòria l’ocupa Boscos Endins, de Dagoll Dagom.
Boscos Endins és una interpretació dels contes infantils dels germans Grimm, com la Caputxeta Vermella o La Ventafocs, i ens ensenya un món on les coses no són tan transparents i tan senzilles com en aquestes històries infantils. No ens podem deixar un altre musical català, aquest cop de La Cubana, Cómeme el Coco negro: al teatre Coliseum, aquesta companyia ha fet una versió de l’emblemàtica obra de la mà de Jordi Milan.
I ja per acabar, dos musicals que estan a punt d’arribar. El primer, ben proper, arriba el 26 de febrer al Tívoli. És Bollywood, the show. Un musical de colors, amors i sons de l’Índia, que repassa cent anys d’història de la meca del cine asiàtic. El segon es dirà La festa, i es basarà en cançons d’Els Pets. El motiu pel que encara no el podem anar a veure és senzill: estava pensat pel Teatre Poliorama i l’èxit d’El Llibertí ha superat les previsions. En fi, paciència.
Mamma Mia! s’articula a través de les cançons dels suecs ABBA. La història passa en el paradís d’una illa grega, i és una mena de conte de fades sobre la família i l’amistat. Explica que la nit abans del seu casament, la promesa reuneix a tres homes relacionats amb la seva mare per descobrir la vertadera identitat del seu pare.
Pels interessats, la trobareu al Barcelona Teatre Musical, el que abans era el Palau d’Esports, un espai gran tant pel que fa a escenari com a aforament, fet que el fa perfecte per musicals o obres de gran format. L’entrada varia molt, i pot anar dels 20 fins als 60 euros, i de moment encara no té data final.
L’altra gran obra, Cabaret. Com ja hem dit també va arribar a la tardor, concretament al setembre, i compta amb un repartiment format per 33 artistes, encapçalats per la gironina Marta Ribera com a Sally Bowles i a Víctor Masan com a Emcee. L’argument és prou conegut; es desenvolupa en un night club berlinès dels anys 30: un lloc on evadir-se de la realitat i disfrutar de la vida. En aquest ambient, el mestre de cerimònies ens presenta l’Alemanya nazi de l’època i l’espectador coneix dues històries d’amor. Es va fer al Teatre Apolo i va acabar el 13 de gener.
Canviem de registre perquè ens desplacem fins a la Califòrnia dels any
s 60. Es tracta de Grease, i tot i que ara ja no està en cartellera es mereix que la recordem, sobretot perquè ha estat el musical que ha obert la caixa de pandora: va ser el primer gran musical que va sonar a la ciutat, el 2006. Davant del gran èxit que va tenir, se’n va fer una segona temporada, que va començar a finals d’agost, i va aconseguir ser l’espectacle més vist de l’any a Catalunya. Un fet inusual és que mai havia passat que una obra de teatre marxi amb aquesta gran ocupació, però és que ja estava pactat així, i ara mateix el teatre Victòria l’ocupa Boscos Endins, de Dagoll Dagom.Boscos Endins és una interpretació dels contes infantils dels germans Grimm, com la Caputxeta Vermella o La Ventafocs, i ens ensenya un món on les coses no són tan transparents i tan senzilles com en aquestes històries infantils. No ens podem deixar un altre musical català, aquest cop de La Cubana, Cómeme el Coco negro: al teatre Coliseum, aquesta companyia ha fet una versió de l’emblemàtica obra de la mà de Jordi Milan.
I ja per acabar, dos musicals que estan a punt d’arribar. El primer, ben proper, arriba el 26 de febrer al Tívoli. És Bollywood, the show. Un musical de colors, amors i sons de l’Índia, que repassa cent anys d’història de la meca del cine asiàtic. El segon es dirà La festa, i es basarà en cançons d’Els Pets. El motiu pel que encara no el podem anar a veure és senzill: estava pensat pel Teatre Poliorama i l’èxit d’El Llibertí ha superat les previsions. En fi, paciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada