Novetats i agenda de concerts

Destroyer. Trouble In Dreams (Merge).
Una cançó com 'Foam Hands' justifica tot un disc. Si les deu cançons restants del Trouble In Dreams fossin dolentes, el disc encara valdria la pena. Òbviament hauria estat millor fer-ne un EP o un CDS, però les exageracions sovint van bé per fer arribar una idea en concret. Passa que el darrer disc de Destroyer, àlter ego de Dan Bejar, guitarrista de The New Pornographers, no s'acaba amb aquest himne al desamor sinó que continua fluint per peces encantadores com 'Dark Leaves From A Thread'. I és que Bejar treu a la llum pública un cantó encantador mig amagat a la banda pornogràfica. Visca. Volem més discos així.

American Music Club. The Golden Age (Merge).
Després de la separació i la posterior reunió, ja ha arribat el segon disc d'American Music Club, pioners d'aquesta febre de comebacks que patim. Amb un títol premonitori, The Golden Age no animarà ningú els dies de pluja però exercirà aquesta meravellosa funció empàtica que busquem a la música. 'All The Lost Souls Welcome You To San Francisco', 'All My Age' o 'The Decibels And The Little Pills' són alguns dels millors exemples d'aquesta daurada edat per plorar desconsoladament a les nits. A la cursa festivalera se'ls ha endut el FIB i en cosa de dies els tindrem a Barcelona. Com dirien a Stereogum, band to watch.

Born Ruffians. Red, Yellow And Blue (Warp).
Al nostre estimat estat no es valora de la mateixa manera el que per altres contrades són déus terrenals. No em vull referir exactament a Born Ruffians en aquests termes però l'anècdota permet il·lustrar com és que un grup que podria vestir centenars de modernos de Barcelona sigui tot just un grup d'esnobs que passen nits qualssevol a La [2] enlloc de Razzmatazz. Després d'un disc homònim fa un parell d'anys i un EP l'any passat, arriba Red, Yellow And Blue, un disc sense gaires pretensions. Vol fer-ho passar bé i ho aconsegueix durant una bona estona. 'Hummingbirds', 'I Need A Life' i 'Badonkadonkey' són clares mostres que es pot fer música lleugera sense caure en tòpics, postpunks, ritmes massa fàcils i d'altres crims.

Evangelicals. The Evening Descends (Dead Oceans).
Confusió. Agafar The Evening Descends, examinar l'horrible portada, mirar les fotos dels membres del grup Evangelicals i veure-hi una banda de nerds moderns anglòfils confon. Però no acabar d'entendre la combinació de sorolls electrònics amb melodies i, de cop, un puntejat de guitarra acústica i a córrer i trobar-se una tornada gloriosa desconcerta encara més ('Party Crashin''). És un seguit de sensacions contraposades i jo encara no sabem si els odiem o els adorem. Però serà o una cosa o l'altra. 'Paperback Suicide' és una cançó maca.

Agenda de concerts

Divendres 22

El Festival Insomni va començar ahir amb Art Brut i durarà fins aquest proper dissabte. Per avui mateix podreu veure a Dorian, CatPeople i el plat fort amb La Habitación Roja a la Sala Apolo. Per dissabte la cosa és calma una mica, però una mica només, perquè els American Music Club toquen a la sala Bikini.

Loveninjas estaran a La [2]

Pastora al Palau de la Música Catalana dins dels Novè Festival del Mil·leni

F.A.N.T.A + Humbert Humbert dins la sessió de club de Razz Club.


Dissabte 23

Sidonie i la seva fascinant (hac hac) psicodèlia a la sala Apolo.


Dimarts 26

John Vanderslice a La [2]


Dijous 28
La Estrella de David al Depósito Legal com presentació del Let's Festival