27.3.08

Novetats i Agenda de Concerts

Animal Collective. Water Curses (Domino)
Panda Bear i companyia tenen una incontinència musical bastant important. No estem tips encara de la melmelada d'Strawberry Jam (Domino, 2007) o del darrer disc en solitari de l'àlter ego de Noah Lennox Person Pitch (Paw Tracks, 2007) que Animal Collective edita un EP de quatre cançons on l'homònima 'Water Curses' brilla i malauradament eclipsa els altres tres temes. Tot i que els concerts d'Animal Collective acostumen a ser bancs de proves del que serà el següent disc i recorren poc a material ja publicat, els de Nova York segur que estan marcats amb subratllador a la majoria dels que assisteixin al Primavera Sound al maig.

Times New Viking. Rip It Off (Matador)
Hi havia una vegada un trio que tenia cançons pop maques i netes i va decidir embrutar-les amb una espessa capa de soroll que priva de gaudir-los. Però això és al principi, després la força del costum permet travessar i obviar la profunda distorsió per disfrutar-los. Val a dir que el Distortion (Nonesuch, 2008) de The Magnetic Fields sembla acústic al costat de Rip It Off. Times New Viking, els culpables de tanta estridència, són d'Ohio i aquest és ja el tercer disc de la seva carrera. En aquesta tercera referència han estat capaços de facturar hits lo-fi com '(My Head)', 'DROP-OUT' o 'Times New Viking Vs. Yo La Tengo'. Com a anècdota, cal explicar com de refrescant és arribar a la catorzena pista (el disc té 16 cançons), 'End Of All Things', quan als dos minuts de cançó desapareix la distorsió i sona només una acústica. Millor que una cervesa freda a ple juliol.

Lori Meyers. Cronolánea (Universal / La Incubadora)
Rectificar és de savis. Amb Viaje de estudios (Houston Party, 2004) vam creura estar, per fi, davant dels dignes successors de Los Planetas al capdavant de l'indie espanyol, però no, de seguida els granadins Lori Meyers van venir a contradir tots els seus avaladors amb una de les decepcions més recordades pels melòmans com va ser Hostal Pimodán (Houston Party, 2005). Fins i tot el Viaje de estudios va perdre la seva gràcia. Però ha arribat el 2008 i Lori Meyers han ressucitat amb un disc, Cronolánea, que torna a les guitarres i que, una vegada superada l'eufòria inicial, està molt bé, però no tant. Potser pel canvi a Universal però algunes cançons pequen de ser un pèl comercials i les lletres segueixen sent la gran assignatura pendent dels granadins. Molta feina els queda per succeir Los Planetas i segurament no ho aconsegueixin, però amb discos com aquest, molts ens conformem amb cançons com 'Intromisión', 'Sin compasión', 'Luciérnagas y mariposas' o 'Saudade'.

What Made Milwaukee Famous. What Doesn't Kill Us (Barsuk)
La sensació generalitzada és que ja no es fan singles com abans. What Made Milwaukee Famous, almenys, s'hi acosten amb 'The Right Place', carta de presentació de l'atractiu What Doesn't Kill Us. Tot i el nom, la banda prové d'Austin, Texas, i, tot i haver escoltat diverses vegades el disc, no hem tret l'entrallat dels motius que van donar a conèixer Milwaukee. És el que dèiem fa unes setmanes sobre marketing i noms de grups en referència a Someone Still Loves You Boris Yeltsin. Els texans no arriben a tal enginy però déu n'hi do. En qualsevol cas, aquest és un disc desigual amb punts àlgids com l'esmentat single i més d'una cançó que, escolta, no calia afegir-la. Però ja sabeu que si el posem aquí és que val la pena, però de Vampire Weekend no en surt un cada setmana.


Agenda de concerts

Divendres 28
Tarántula a la Be Good

Dissabte 29
Whomadewho al Razz dins la sessió de club

Diumenge 30
Antònia Font al Gran Teatre del Liceu
Love of lesbian al passeig Lluís Companys

Dilluns 31
Editors a Razzmatazz

Dimecres 2
Mark Knopfler al Palau Sant Jordi
Standstill + Refree
a L'Auditori


Dijous 3

Shout Out Louds
(foto) a Razzmatazz 3
El Guincho a La Pedrera
Jorge Drexler al Palau de la Música Catalana