Novetats i agenda de concerts
Russian Red. I Love Your Glasses (Eureka)
Aquesta noia ha causat una revolució en menys d'una setmana en què s'ha publicat el disc, ha arribat a les mans de moltíssima gent i les darreres confirmacions del Primavera Sound l'incloïen al festival del mes que ve. Tot i cantar en anglès, s'agraeix que les noves propostes indies espanyoles vulguin allunyar-se (conscientment o inconscient) de Los Planetas, La Habitación Roja i tots aquests. Russian Red més aviat vol ser la Kimya Dawson pija o l'Emmy Great madrilenya. La russa, però, té una cuidada imatge de poppie que ben bé podria sortir del Pop Bar de Razzmatazz però la seva música no té res a veure amb el tontipop (amb amor) de Charades o La Casa Azul. No oblidem, però, que I Love Your Glasses és un disc de debut encara i que la proposta acústica limita força la capacitat de maniobra. Així i tot, la bella russa ha parit dos amors com 'Cigarettes' i la tendríssima versió de Cindy Laupier de 'Girls Just Want To Have Fun'.
Vetusta Morla. Un día en el mundo (PequeñoSaltoMortal)
El cantant d'aquest grup madrileny segur que ha après a cantar amb els discos de Los Piratas. De fet, si em diuen que és el nou projecte d'Iván Ferreiro, m'ho crec. Perquè el que ja no cola és que Thom Yorke hagi après a parlar castellà i Vetusta Morla sigui una gran sorpresa. Bé, aquest vespre sortirem de dubtes. Un día en el mundo és el disc de debut i constata que potser és a les balades que els Vetusta Morla se'n surten millor: 'Copenhage' i 'Pequeño desastre animal' es revelen com les més amables després d'unes poques escoltes del disc. En qualsevol cas, no hi ha dubte que els madrilenys encantaran a qualsevol fan del gallec Ferreiro i fins i tot als més oberts de mires seguidors de Radiohead o Standstill. Personalment, les dotze cançons del disc s'acaba fent un pèl pesades i em fan pensar que si no hi ha tan hypes aquí com a Anglaterra és perquè ni els grups ni les discogràfiques tenen cultura de singles i EPs. I això ja no sé si és bo o dolent per nosaltres, pobres mortals.
Spiritualized. Songs in A & E (Universal)
Fa poc va sortir no sé on els resultats d'una enquesta als anglesos on deien quins eren els millors discos per anar a dormir (o adormir-se, no sé). Em sembla que els "guanyadors" eren Coldplay, però és que encara no havia sortit el nou disc de Spiritualized. Aquest Songs in A & E és un disc criminalment llarg (18 cançons) i se salva per les poques cançons que s'escapen d'una línia orquestral avorridíssima com 'Soul On Fire' i 'Baby I'm Just A Fool'.
Mount Eerie. Black Wooden Ceiling Opening (P.W. Elverum & Sun Ltd.)
Phil Elverum, àlma màter de Microphones i els succedanis Mount Eerie, ha degut estar escoltant força At The Drive-In darrerament. Això o no s'explica que de cop les distorsions i la foscor hagin inundat les seves noves composicions, generant per sí sol un nou estil que anomenarem a partir d'ara emo-lofi-folk. Tot i que la sensació de malestar va minvant a mesura que passen els minuts, el mal rotllo que exhalen els dos primers talls 'Appetite' i 'Domesticated Dog' no desapareix en tota la resta de l'EP. Per fortuna, 'Don't Smoke' i 'Stop Singing' en certa manera compensen el desgavell, encara que tot i unes hores de guaret entrar a Black Wooden Ceiling Opening faci por.
The Little Ones. Terry Tales & Fallen Gates (Branches Recording Collective)
Ben fresquet tenim el nou EP (i ja en van dos) de The Little Ones. Després d'aquella magnífica carta de presentació que va ser el Sing Song (Astralwelks, 2006), com si de la banda sonora perfecta per la primavera es tractés apareix aquest Terry Tales & Fallen Gates. Sis cançons, el mateix nombre que a Sing Song, de les quals cap és per omplir. Aquesta és una de les grandeses dels EPs i ens porta a pensar què passarà quan els californians es dignin a publicar un LP com Déu mana. L'àlbum obre majestuós amb 'Tallies' i 'Boracay' i ens fa admetre que els ritmes caribenys, si s'apliquen bé, poden tenir certa gràcia amb 'Unlock The Door!'. 'Forgive Yourself' és una (gran) perla i 'New Branches' ensenya als incrèduls que una tornanda senzilla és sinònim de bons resultats.
Aquesta noia ha causat una revolució en menys d'una setmana en què s'ha publicat el disc, ha arribat a les mans de moltíssima gent i les darreres confirmacions del Primavera Sound l'incloïen al festival del mes que ve. Tot i cantar en anglès, s'agraeix que les noves propostes indies espanyoles vulguin allunyar-se (conscientment o inconscient) de Los Planetas, La Habitación Roja i tots aquests. Russian Red més aviat vol ser la Kimya Dawson pija o l'Emmy Great madrilenya. La russa, però, té una cuidada imatge de poppie que ben bé podria sortir del Pop Bar de Razzmatazz però la seva música no té res a veure amb el tontipop (amb amor) de Charades o La Casa Azul. No oblidem, però, que I Love Your Glasses és un disc de debut encara i que la proposta acústica limita força la capacitat de maniobra. Així i tot, la bella russa ha parit dos amors com 'Cigarettes' i la tendríssima versió de Cindy Laupier de 'Girls Just Want To Have Fun'.
Vetusta Morla. Un día en el mundo (PequeñoSaltoMortal)
El cantant d'aquest grup madrileny segur que ha après a cantar amb els discos de Los Piratas. De fet, si em diuen que és el nou projecte d'Iván Ferreiro, m'ho crec. Perquè el que ja no cola és que Thom Yorke hagi après a parlar castellà i Vetusta Morla sigui una gran sorpresa. Bé, aquest vespre sortirem de dubtes. Un día en el mundo és el disc de debut i constata que potser és a les balades que els Vetusta Morla se'n surten millor: 'Copenhage' i 'Pequeño desastre animal' es revelen com les més amables després d'unes poques escoltes del disc. En qualsevol cas, no hi ha dubte que els madrilenys encantaran a qualsevol fan del gallec Ferreiro i fins i tot als més oberts de mires seguidors de Radiohead o Standstill. Personalment, les dotze cançons del disc s'acaba fent un pèl pesades i em fan pensar que si no hi ha tan hypes aquí com a Anglaterra és perquè ni els grups ni les discogràfiques tenen cultura de singles i EPs. I això ja no sé si és bo o dolent per nosaltres, pobres mortals.
Spiritualized. Songs in A & E (Universal)
Fa poc va sortir no sé on els resultats d'una enquesta als anglesos on deien quins eren els millors discos per anar a dormir (o adormir-se, no sé). Em sembla que els "guanyadors" eren Coldplay, però és que encara no havia sortit el nou disc de Spiritualized. Aquest Songs in A & E és un disc criminalment llarg (18 cançons) i se salva per les poques cançons que s'escapen d'una línia orquestral avorridíssima com 'Soul On Fire' i 'Baby I'm Just A Fool'.
Mount Eerie. Black Wooden Ceiling Opening (P.W. Elverum & Sun Ltd.)
Phil Elverum, àlma màter de Microphones i els succedanis Mount Eerie, ha degut estar escoltant força At The Drive-In darrerament. Això o no s'explica que de cop les distorsions i la foscor hagin inundat les seves noves composicions, generant per sí sol un nou estil que anomenarem a partir d'ara emo-lofi-folk. Tot i que la sensació de malestar va minvant a mesura que passen els minuts, el mal rotllo que exhalen els dos primers talls 'Appetite' i 'Domesticated Dog' no desapareix en tota la resta de l'EP. Per fortuna, 'Don't Smoke' i 'Stop Singing' en certa manera compensen el desgavell, encara que tot i unes hores de guaret entrar a Black Wooden Ceiling Opening faci por.
The Little Ones. Terry Tales & Fallen Gates (Branches Recording Collective)
Ben fresquet tenim el nou EP (i ja en van dos) de The Little Ones. Després d'aquella magnífica carta de presentació que va ser el Sing Song (Astralwelks, 2006), com si de la banda sonora perfecta per la primavera es tractés apareix aquest Terry Tales & Fallen Gates. Sis cançons, el mateix nombre que a Sing Song, de les quals cap és per omplir. Aquesta és una de les grandeses dels EPs i ens porta a pensar què passarà quan els californians es dignin a publicar un LP com Déu mana. L'àlbum obre majestuós amb 'Tallies' i 'Boracay' i ens fa admetre que els ritmes caribenys, si s'apliquen bé, poden tenir certa gràcia amb 'Unlock The Door!'. 'Forgive Yourself' és una (gran) perla i 'New Branches' ensenya als incrèduls que una tornanda senzilla és sinònim de bons resultats.
3 comentaris:
Dir només d'spiritualized els adjectius llarg i avorrit és no tenir-ne ni idea d'aquest grup, dels grups anteriors i de tota la influencia que han tingut en infinitat de grups, a part de no tenir-ne ni idea de música.
com està l'anònim!
aha
Publica un comentari a l'entrada