27.6.08

Sonar de dia, un festival diferent

Si establissim un paral.lelisme entre el panorama festivaler actual i el món de la carretera, el Sónar seria un d'aquells cotxes de gran cilindrada que es poden permetre el luxe de circular pels carrils de les autopistes alemanyes que el vox populi diu que no hi ha límit de velocitat. Curiosament aquestes autopistes van servir per que l'any 1974 Kraftwerk, un dels estandarts de l'electrònica, creessin Autobahn, un dels discs conceptuals més influents en l'evolució de la música electrònica.


Un Sónar temàtic
No vull que la cosa vagi de paral.lelismes, simplement ha sorgit així i tal i com Autobahn era el single i títol homònim d'aquest disc conceptual, aquest any el Sónar tot i no comptar amb la presència d'aquests alemanys si que es movia al voltant d'un o varis conceptes. El primer era el de donar protagonisme a artistes femenines, d'aquesta manera van desfilar pels escenaris de Gran Via 2 Yelle, Rosín Murphy, Goldfrapp, etc. L'altre concepte sobre el qual girava la temàtica del festival era sobre la curiosa publicitat que difosa en forma de màrqueting viral ha quotidianitzat uns éssers híbrids que al principi feien fàstic però que al final un servidor els hi ha acabat prenent un cert afecte. Finalment un dels altres temes conceptuals sobre el qual girava el festival´, i sobretot l'apartat SónarMàtica va ser el cinema sota el lema 'El cinema més enllà del cinema', on els visitants podien fer un viatge al passat, el present i el futur del cinema passejant per la planta baixa del CCCB.

Dijous 19 de Juny de 2008

El primer dia sempre és un dia en el que abans que res cal ubicar-se. És un dia perfecte per recorrer el recinte, acostar-te al SónarMática, asistir a la xerrada de Bigas Luna sobre el Notodofilmfest.com i passejar per la fira discogràfica. Tot i això a les 16:00 començava Little Dragon que es solapava amb l'actuació dels catalans Asstrio, Little Dragon i la seva emotivitat indiefolkytrònica no va decepcionar pas. Al mateix escenari abans que Chacho Brodas, participant en Solo los Solo i Mucho Muchacho, entre d'altres, ens deleités amb el seu flow i un hip hop molt accessible, va apareixer el ja mític DJ2D2 i una de les seves sessions de hip hop electrònic, breaks i downtempo. En dos escenaris diferents però a la mateixa hora hi tocaven XX Teens i Deefried, grup que obria el Showcase d'EMILII Records a SónarComplex per on després hi passarien Árbol (projecte de Miguel Martin responsable de la mateixa discogràfica) i Internet2. De tots, alabaré l'electrònica paisatgística dels Deerfriend que amb la line up d'un grup de pop, creen música orgànica excel.lent. De veritat que aquests barcelonins que no coneixia em van fascinar. Internet2 a les 21:00 tancava l'escenari, el Showcase i el Sónar de dia d'aquest dijous i ho feia d'una forma super excèntrica, tapat amb una túnica de colors i armat amb un clarinet i una pedalera curiosa, llençava beats electrònics, hi tocava damunt i ho adornava de forma marciana amb les seves lletres i històries tretes de la màniga però que distreien i arrencaven somriures al personal.
Cristopher D Ashley, al SónarVillage, va presentar el seu projecte de pop ballable aconseguint fer ballar a tots els assistents d'aquell dia que bebent una cervesa amb sensació de tranquilitat veien pondre's el sol entre els edificis de ciutat vella. Una atmosfera super cool que vaig trencar amb la foscor dels finlandesos Pan Sonic quan vaig decidir marxar cap al SonarHall tot i que sonava el temazo d'electro finíssim We're Shining. L'actuació dels Pan Sonic va ser freda com ells, deixar enrera la música fàcil de Cristopher D Ashley per passar als bombos retumbants i les vibracions dels seus baixos era just i necessari per entendre que ens trobàvem davant d'un dels pilars de l'avantguarda musical. Experimentació, al cap hi a la fi que no va deixar-me amb la sensació de ser un dels millors directes als que he assistit.

Vaig lamentar molt no haver pogut asistir a l'electrònica de 8 bits dels ZX Spectrum Orchestra.



Divendres 20 de Juny de 2008
El divendres va venir marcat per la baixa en el cartell dels africans Konono Nº1, els quals no van poder assistir al festival per una problemàtica als passaports a l'hora de sortir del Congo. Va ser tota una llàstima perdre's aquest espectacle únic i que havia de portar aquests artistes per primer cop al festival. Al seu lloc, el Guincho va oferir una actuació inèdita en canvi del dj set que s'havia programat d'es d'un bon principi. Pablo Dias Reixa va actuar amb Ryan McPhun de la banda Neo Zelandesa The Ruby Suns. Tots dos van interpretar cinc temes de cada un dels seus discs, l'Allegranza (Discoteca Océano, 2008) i el Sea Lion (Memphis Industries, 08). A les 17:00 a l'auditori del Macba començava una taula rodona d'alt interés, on Javier Blanquez, periodista musical col.laborador habitual en Go Mag i El Mundo feia de moderador amb la prestigiosa periodista britànica Mary Anne Hobbs i el director de la revista DJ1 Heiko Hoffmann.
A l'escenari SonarDôme durant tota la tarda i pels que més ganes tenien de ballar hi havia el Showcase de Ninja Tune, un event que no vaig freqüentar massa estona, només en ocasions per veure l'ambient que hi havia. Tot i això penso que sessions com les de J Mountain i Daedelus podien haver donat molt més de si. Yo Majesti a les 19:00 al Sonar Hall van rebentar i els segurates de la porta van vetar l'entrada per aforament complert. Mentrestant al Sonar Complex el Showcase de soroll estava assegurat. Els QA'A que cada cop estan més curtits en matèria de directe van demostrar que com més avancen menys s'assemblen al so dels temes que tenen penjats al seu myspace. La seva música, cada cop és més característica i la seva actitut sobre l'escenari influeix molt a l'hora de transmetre l'essència de la seva música que borra qualsevol frontera existent entre el soul-noise, trance i psiquedèlia krautrokiana. Després que els barcelonins abandonessin l'escenari van pujar-hi el duet format per Pete Swanson i Gabriel Mindel Saloman per fotre de potes enlaire el Sonar Complex. Van saludar als seus homòlegs catalans Za i van deixar anar una descàrrega de soroll brutal. Guitarra amb distorsió i milers de sintes ajudats de samplers amb walkmans i reproductors d'audio, armes que els Yellow Swans van utilitzar per fer el que, segons ells, va ser l'últim concert de la banda. Una experiència única i no recomanable per ments poc obertes. Finalment els que van tancar l'escenari van ser la parella per les dues bandes de Barcelona Nisei i Za, que amb dues bateries, dos baixos, guitarres i secció de vents van deixar amb un molt bon gust de boca un final d'un divendres carregat de bones actuacions. El seu pas pel sonar no va ser en va sinó que la seva descàrrega de música improvitzada i carregada, en qualsevol vas, de coherència va fer aixecar els ànims del públic que ocupava quan ja s'acostaven les deu de la nit l'escenari més fresquet del Sónar de dia. Van obrir amb una curiosa peça feta amb veus per seguir amb la traca d'improvització que en alguna ocasió ja han encapçalat en altres projectes com en la Orquestra del Caballo Ganador.
Per últim encara vam tenir temps de passar-nos pel SónarDôme on La Rok van repartir bastanta sabatilla i els que es preparaven per la sessió noctàmbula del Sónar de nit ja van tenir temps de preparar-se pels ritmes elèctrics d'aquest alemany.


Dissabte 21 de Juny de 2008
El Cansament i la ressaca es notava en la cara de tots aquells que tenien l'abonament dels 3 dies de festival, tot i això l'últim dia encara es podien veure cares noves de tots aquells que no es van voler perdre la última jornada del Sonar de dia que va començar amb Camping i Cabosanroque simultàniament a la una del migdia. En matèria de resum, caldria destacar que l'edició diürna d'enguany va venir carregada de més canya electrònica que de costum i molt més experimental en matèria de noves propostes que d'altres anys. Un argument que es feia evident quan els gafapastas i els technokids mig desencaixats es creuaven en els canvis d'un escenari a l'altre.
L'excentricitat escènica de les Duloks va fer-me pensar el fàcil que és formar un grup vestir-se de cutre i anar de gira per tot el món, però lo bo va començar just després que aquestes tres noies recollissin la paradeta i deixessin pas al showcase de DIRTY, Pilooski alter ego de
Cédric Marszewski també va participar en la següent actuació de Discodeine i finalment el Dirty Showcase, un 'yo me lo guiso yo me lo como' d'aquests francesos que ens van fer oblidar el regust mig ranci que va quedar del showcase de Ninja Tunes del dia abans. Un conjunt de tres actuacions digna per tots els amants de l'orfebreria electrònica, IDM, pop i psiquedèlia.
El dissabte encara vam tenir temps de poder gaudir d'una de les actuacions que més em van sorprendre, tant per qualitat com per posada en escena, els Matmos acompanyats d'unes projeccions d'acord amb la música van començar l'actuació amb una progresiva línia atmosfèrica que van acompanyar d'una performance d'allò més freak. Com si d'una secta es tractés, s'acompanyaven d'una vela i un triangle per adornar l'inici d'una actuació magistral. L'electrònica complicada que es va començar a ensumar al principi de seguida va començar a dissoldre's per deixar pas a un pop còsmic fet amb sintetitzadors i guitarres. En definitiva, una actuació que em v absorvir fins que vaig sentir la necessitat d'anar a veure els d'Osaka invasion que havien començat feia mitja hora. A l'escenari fresquet del SonarComplex s'hi amagaven els japanese freaks, les seves gameboys, els vestits llampants i tots els aparells amb els que un després de l'altre anaven sorprenent amb les seves excentricitats. Del breakcore tranquil.let d'Ove Naxx als 8 bits desfasats del Dj Scotch egg i la instrumentació dels Bogulta.