Mai a la Vida al popArb

Tal com hem anat dient durant aquests dies, el Mai a la Vida va estar present al popArb, el festival per antonomàcia del pop fet a casa nostra. Les propostes arrivaven d'arreu dels Països Catalans.
Aquest any, i com tots sabreu, Mai a la Vida presentava els grups que actuaven a l'escenari Gorg Nou. L'escenari més bonic del festival, que es situa a la vora del passeig del Gorg Nou del poble d'Arbúcies. L'emplaçament és preciós, un escenari entre la natura i bona música per començar el dia de dissabte amb energia.

Els concerts del Gorg Nou van començar a les cinc de la tarda amb La Sentina. La gent encara estava buscant l'escenari, però els barcelonesos van presentar una proposta emergent de pop orgànic molt vàlida, demostrant que són un dels grups més interessants del panorama actual. Just després va venir l'actuació del duet menorquí Delên. En aquest cas, en format banda. L'actuació va fer que transformessin la seva proposta de folk d'arrel, intimista, en quelcom més dens. Duien un duet de corda i en una cançó es van acompanyar de la col·laboració de Carles Carolina en una cançó que va exalçar la música tradicional catalana per sobre de tot, tenint en compte el registre de veu, per acabar de fer més rodona l'actuació on presentaven el seu nou treball, Sa Roba Estesa. Els últims en pujar a l'escenari del Gorg Nou van ser Aspet Weekend, el quartet gironí afincat a Barcelona provinent de terres gironines i, liderat per la cara visible femenina de l'Eva i Laia que també van comptar amb l'ajuda de Mireia Madroñero, en una cançó, i amb la presència de la seva component, actualment afincada a Londres. Tot i tenir alguns problemes tècnics al principi, l'actuació d'Aspet Weekend es va solventar amb molt bona nota. Pop rock on donen molta importància a l'armonia i l'estructura de les cançons i, on la sonoritat del seu orgue antic li dóna un so amb molta personalitat.


La crònica del festival que llegireu a continuació, l'ha redactat en Jordi Garrigós....


Cinc anys després de començar l’aventura de fer un festival de música independent amb un cartell format exclusivament per bandes del país, el PopArb s’ha fet gran, massa i tot pel recinte on celebren els concerts. Sold out d’entrades i aglomeracions per comprar tiquets de begudes abans d’escoltar, amb obligat retard després de la pluja, a Phil Musical amb Angelina i els Moderns. Formats exclusivament per l’ocasió, van fer les delícies dels nostàlgics ie ie’s de la plaça amb un set de velles glòries remasteritzades. Els que buscàvem un concert més allunyat del que seria un envelat de festa major vam esperar pacientment que acabés per veure als plats forts de la nit: Joan Miquel Oliver i Love Of Lesbian. Al primer l’esperàvem amb certa por a patir somnolència, però no, al contrari. Tot i portar una formació prou minimalista va desgranar el seu darrer disc i els millors temes del seu debut amb una eficàcia inesperada. Així doncs van anar caient les cançons que tots coneixem: “Jo diria cine”, “Hansel i Gretel” o “Dins d’un avior de paper”, mentre ens treia un somriure a la boca amb la peculiar timidesa que Oliver deixar anar a cada concert. La ganyota de la cara ens la van treure uns Love Of Lesbian que semblen haver oblidat que fa temps feien cançons tan extraordinàries com “Un dia en el parque” o “Marlene” per obsequiar-nos amb la interpretació completa del seu darrer -i fallit- disc. El que va ser realment sorprenent va ser veure com la banda de Barcelona entusiasmava a nous fans que cantaven les noves cançons mentre s’avorrien a les antigues. A banda dels caps de cartell, també vam poder escoltar Oliva Trencada, uns irregulars Ix! i uns divertits Els nens eufòrics d’en Pedrals, que van fer ballar al personal amb una versió a la catalana del “Love is in the air”, famós one-hit-wonder de l’australià John Paul Young.

La tarda de la segona jornada del PopArb ens deixaria un excel·lent concert en petit format de The New Raemon i la sorpresa valenciana de La Sentina així com un bon duet de Delen amb Carles Sanjosé, preludi del que escoltaríem a la nit que tancava el festival de La Selva. Èlena obria la nit amb un set basat en la darrera etapa del grup, cançons que no convencen als antics seguidors de la banda i que tampoc sembla que agradi en excés als nous militants. El que vindria després milloraria. Joe Crepusculo es va deixar d’històries i va anar per feina deixant “La canción de tu vida” pel final i donant pas als primer acords dels arxiconeguts i esperats Manel. Els reis del folk català van fer les delícies d’uns seguidors que els perdonen, fins i tot, que repeteixin els paràmetres dels seus concerts una vegada rere l’altre i que acabin el concert fent tres versions. Paraules majors són Nueva Vulcano, que preparen disc (van adelantar algun tema), van sonar contundents i ens van posar els pels de punta amb cançons tan emblemàtiques com “Mano Izquierda”. Miqui Puig també es va posar el públic a la butxaca, és un habitual del PopArb i es sent còmode a Arbúcies. “Londres” i la versió de “Miquel a l’accés 14” de Mishima ens van encantar abans de veure el grup sorpresa del festival: Two Dead Cats. Els gironins van donar una lliçó de hardcore accelerat i histriònic digne de la millor escola, com a mostra, la genial versió que es van marcar dels Randy. Finalment, el PopArb s’acabava amb Mazoni que actuava a les 3 de la matinada. Que podem dir del concert de Mazoni? Doncs que va ser la millor actuació de tot el festival. Va sonar compacte, elèctric i a sobre tenia el públic de cara. Això és tot el que ha donat de sí el PopArb, l’any que ve més i millor, això sí, a un altre recinte si pot ser.



Fotos: Arxiu premsa popArb