Entrevista a Le Pianc

Entrevistem a Le Pianc perquè tenen ja a la venda el seu primer disc, ple de temes frescos de pop dels 60s. Si aquesta raó no us sembla prou motiu us animem que escolteu els dos temes que toquen just al final de l'entrevista i que de ben segur us faran tenir una bona excusa per buscar un dels propers directes de la banda.

Podeu escoltar l'entrevista aquí o al nostre perfil del Club d'Scanner FM.

Cap -gros- de cartell al Primavera Sound'09

Desprès que Gabi Ruíz ho deixés anar la setmana passada a la roda de premsa del Primavera, avui, a les 19:06 ha arribat el mail que havia de treure'ns el dubte de qui seria el gran cap de cartell de l'edició d'enguany del EDPS'09, a la redacció del Mai a la Vida. El mail en qüestió portava un assumpte d'allò més suggerent, 'Neil Young se une al cartel del Primavera Sound'09'.

Creiem que no hi ha res més ha afegir, així que únicament direm que sumeu el nom del canadenc Neil Young a tots els noms que anunciàvem la setmana passada.

Neil Young s'estableix com un dels pilars foamentals de la música contemporània. Ha explorat terrenys tant dispars com el Country, el Blues, el Folk, el Rock o la Psicodèlia.
Va començar la seva carrera com artista en solitari als anys 60's, però ben aviat formaria Buffalo Springfield, una de les bandes més influents en el terreny del Folk-Rock, desprès dels The Byrds. Quan va abandonar la banda, Neil Young va convertir-se en una icona, en el que citàvem abans, un artista polivalent i idiosincràtic com cap altre. Actualment, amb 68 anys segueix als escenaris i, l'any passat, els més fanàtics, ja van poder veure'l al macrofestival madrileny, Rock in Rio.

Us deixem amb dos temes, Heart Of Gold, tema on descobrim la seva faceta més country, i Like a Hurricane, sens dubte, un dels temes més famosos del artista, que va escriure l'any 1975, mentres no podia cantar degut a una operació a les cordes vocals. Neil Young va escriure aquella cançó, juntament amb el seu amic Taylor Phelps, tot passat de cocaïna, mirant com sortia el sol a La Honda, un petit poble de mitja muntanya, situat entre Sillicon Valley i la costa Oest de California.

Heart Of Gold (1972)



Like a Hurricane (1975)

Música #15 Festival, festival

Ja ni ens en recordàvem, però després de dos anys amb sengles hiverns marcats per veure qui aconseguia endur-se aquell o l'altre grup, en aquest 2009 tornem a tenir el FIB com a amo i senyor dels festivals d'estiu. The Killers, Franz Ferdinand, Oasis i Kings Of Leon i el Summercase que diuen que no es farà just després d'acabar d'enregistrar la càpsula. La raó oficial és per culpa de la crisi, però Sinnamon i el Summercase no en són els únics. El Festival Digressions tampoc no se celebrarà enguany. Mentrestant, el Primavera Sound 09 dobla les vendes respecte l'any passat i el Sònar segueix a la seva. Disculpeu que Neil Young, al Primavera, i el cartell complert del Sònar hagin aparegut després de gravar la càpsula, però som així d'oportuns. En qualsevol cas, escoltar fragments dels nous discos de Clem Snide (Hungry Bird), Fanfarlo (Reservoir) i Dan Deacon (Bromst) és una bona excusa per fer click aquí sota.

Podeu escoltar la càpsula de música d'aquesta setmana aquí o bé al nostre perfil del Club d'Scanner FM.

Càpsula indefinida de l'audiovisual mundial #15 Alcobendas Millionaire

Ja està. S’han lliurat els Oscar. S’acaben les apostes. Les eufòries. L’elegància. Les promocions. I l’ambient festiu. Als senyors de Hollywood ara només els queda tornar a les seves humils mansions, amb les rutines de sempre, les mateixes festes i còctels cada cap de setmana i les seves sessions de sexe tàntric. Quina vida més trista. Des del Mai a la vida no vam demanar acreditació per a la cerimònia (ho provem l’any que ve?), però sí que ens hem posat a analitzar tot detall ínfim que va succeir en aquesta bonica celebració cinematogràfica.

Va ser la nit triomfal d’una petita pel·lícula anomenada Slumdog Millionaire, la qual ens agrada, però de forma moderada. La nit de Danny Boyle, un senyor director que sempre ens ha caigut bé. I la nit d’una noieta anomenada Penélope Cruz, que va créixer en un lloc anomenat Alcobendas i que ara es passeja per les catifes vermelles més prestigioses de l’univers. La gala dels Oscar d’aquest any ens ha servit, a més, per elogiar els premis a Kate Winslet, Heath Ledger i Sean Penn, tot i que lamentem haver perdut l’oportunitat d’escoltar un discurs d’un Mickey Rourke que hagués estat certament freak i memorable. Ens serveix també per aplaudir a un dansaire Hugh Jackman, perfecte mestre de cerimònies. Per reivindicar pel·lícules oblidades. I per ficar-nos amb un desconcertant Joaquin Phoenix. Per si fos poc, no ens oblidem dels premis Razzies a les pitjors pel·lícules de l’any.

A mode de Who wants to be a millionaire? teniu diverses opcions per escoltar aquesta càpsula:

a) Escoltar-la AQUÍ
b) Escoltar-la al nostre perfil d’SCANNER CLUB
c) No escoltar-la i no valorar la nostra estimable feina
d) Passar de tot, sortir al carrer amb una escopeta i aniquilar la humanitat

Entrevista a Mazoni

Jaume Pla és Mazoni. Aquest artista de La Bisbal d'Empordà ha publicat un nou disc aquest febrer de 2009, Eufòria 5 - Esperança 0 (Bankrobber), on deixa enrera el seu cantó pop i es torna rocker com si li haguessin crescut les grenyes, portés bótes camperes i jaquetes de cuir. L'essència, però, segueix sent la mateixa i aprofitem que ens visita al Mai a la vida per parlar sobre el suposat pessimisme que envolta la seva nova proposta.

Podeu escoltar l'entrevista aquí o al nostre perfil del Club d'Scanner FM.

Foto de l'Andreä.

Sónar ens avança part del seu cartell

Unes setmanes després d'anunciar el sonat retorn als escenaris d’Orbital com a primer nom de l’edició de Sónar'09 i, abans de llençar la seva habitual campanya corporativa, Avui, mitjançant la seva web, han presentat un avanç de programació del que ens depara el festival per aquest any 2009.
Entre els més de 30 artistes confirmats, i trobem els mítics showcase de cada any. Destacarem el Showcase de la Red Bull Academy (On hi participarà Guillamino, entrevistat fa unes setmanes pel Mai a la Vida), el del famós segell d’electrònica francesa Ed Banger, presentant Gazpashow i el de la famosa periodista Mari Anne Hobbs (BBC1), famosa per descobrir el so de l’underground londinenc, dubstep i llençar-lo a la fama.

Com a caps de cartell, enguany, brillen dos noms, el d’Orbital. Duo britànic imprescindible de l’escena techno dels anys 90, i el curiós nom de la jamaicana Grace Jones, excèntrica artista i icona de la modernitat dels 80 que desprès d’una vintena d’anys sense publicar ni una sola referència torna amb ‘Hurricane’, un nou disc amb el que ha comptat amb l'ajuda d'artistes talla de Tricky o Brian Eno.
En terreny més ballable també hi trobem noms de nivell: SebastiAn, Deadmouse5, Croockers...Ara bé, per nosaltres, Erol Alkan n'és l' exemple. Glamour i modernitat que es fonen a parts iguals en aquest dj londinenc, famós per remixar artistes indie mainstream i transformar-los en pura festa. Serà difícil oblidar la sessió que va oferir fa 3 temporades al Primavera Sound. Aquest any tornar per presentar Disco 3000, projecte que descobrirem que és quan a la seva web es substitueixi l'odiòs 'comming soon' que hi ha sota la imatge.

Poc a poc anirem presentant artistes del cartell de Sónar, estigueu atents...


A continuació el cartell complet...

Orbital (FFRR/UK)
Grace Jones (Wall of Sound/JM)
Late of the Pier (Parlophone/UK)
DJ Mujava & MC Mzura (Warp/SA)
SebastiAn (Ed Banger/FR)
Fever Ray (Rabid/SW)
Erol Alkan presents Disco 3000 (UK)
Crookers (Mad Decent/IT)
Deadmau5 (Mau5trap/CA)
Filastine (Soot/US)
Micachu & The Shapes (Accidental/UK)
Moderat (Bpitch Control/DE)
Lars Hornveth (Smalltown Supersound/NO) + Barcelona 216 (ES)

Mary Anne Hobbs presenta (BBC Radio 1)
The Gaslamp Killer (Obey/US)
Joker (Kapsize/UK)
Martyn (3024/NL)
Mary Anne Hobbs (UK)

Ed Banger presenta Gazpashow!
James Pants (Stones Throw/US)
Bullion (One-Handed/UK)
Breakbot (Moshi Moshi/FR)
DSL (Ed Banger/FR)
Busy P. (Ed Banger/FR)

Ostgun Ton presenta
Shed (DE)
Marcel Dettmann (DE)

Sunday Best presenta
Ebony Bones (UK)
Rob Da Bank (UK)
Dan Le Sac vs Scroobius Pip (UK)

Red Bull Music Academy presenta
Onra (Favorite/FR)
XXXChange (Fully Fitted/US)
Muhsinah (Circulations/US)
Jamie Woon (One Taste/UK)
GoldieLocks (Puregroove/UK)
Cécile (Mac Mac/IT)
Dorian Concept (Kindred Spirits/AU)
Guillamino (Bankrobber/ES)
Culoe de Song (Innervisions/SA)
Midee (LaBolatoryNetlabel/ES)
Cardopusher (Murder Channel/VE)

Càpsula indefinida de l'audiovisual mundial #14 Pel·lícules fetes amb quatre duros

Benvinguts a la quarta càpsula indefinida de l’audiovisual mundial. Sabem que la trobàveu a faltar. Aquesta setmana aprofitem la recent estrena de la pel·lícula Buscando un beso a medianoche (qui diu recent estrena, diu fa dos mesos) per tal d’analitzar un altre d’aquests temes indefinits que ens agraden tant, les pel·lícules fetes amb quatre duros. Tot i que dins l’equip del Mai a la vida odiem profundament aquesta pel·lícula (bé, el Xavi no, el Xavi s’apiada d’ella), és un molt bon exemple del que entenem per pel·lícula realitzada amb un pressupost ínfim. Rodar sense els permisos corresponents. Utilitzar tècniques d’enregistrament barates. Rodejar-se d’un equip format només per aquells membres que siguin indispensables. O comptar amb els teus amics de l’ànima per donar vida als personatges principals. Si és que, avui en dia, qui no fa cinema és perquè no vol...

Així, entre códigos maliciosos i virus diversos, analitzem pel·lícules tan emblemàtiques (i tan barates) com ara Clerks, Los perros dormidos mienten, Boys don’t cry, Antes del amanecer, El fin de la inocencia, Temporada de patos, Retrato de April o Once, entre moltes altres. I ens lamentem que, per culpa de la falta de temps, no hem entrat a parlar en profunditat d’altres baratijes mítiques com ara tota la filmografia del mestre John Waters, les pel·lícules dogma, el bizarrisme nacional o productes tan recordats com El ataque de los tomates asesinos o El proyecto de la bruja de Blair. Però, ara que hi pensem, cadascun d’aquests temes tenen una càpsula per sí sols.

Podeu escoltar la càpsula indefinida de l’audiovisual mundial AQUÍ o al nostre perfil d'SCANNER CLUB. No us trenqueu massa el cap i feu el que cregueu convenient. Mentrestant, aneu entonant el Falling Slowly...