Cannes 2007

4 mesos, 3 setmanes i 2 dies no és precisament el temps que han tardat els membres del jurat del recent Festival de Cannes per atorgar la Palma d’Or en aquest 60è aniversari d’un dels festivals de cinema internacionals més prestigiosos en un dels indrets de la França més solejada.

El títol en qüestió (4 luni, 3 saptamini si 2 zile en el seu idioma original) és la cinta romanesa, dirigida per Cristian Mungiu, que ha aconseguit alçar-se amb el premi més important del Festival, juntament amb el Premi Fripesci de la crítica.
La pel•lícula, que tracta el tema de l’avortament mitjançant la història de dos estudiants romaneses durant els últims dies del comunisme, va ser una de les clares favorites des del mateix moment de la seva projecció.

Així, l’edició d’enguany no ha aportat sorpreses exagerades, però ha suposat una considerable empenta de qualitat en la majoria dels films projectats (segons la premsa especialitzada, només My Blueberry Nights, de Kar Wai Wong i Promise me this, d’Emir Kusturika, van ser rebudes amb més indiferència que la resta). En tot cas... benvingut sigui un any més el Festival de Cannes, amb una immillorable oferta combinant bon cinema, un sol espatarrant i platgeta entre sessió i sessió (sinó que li preguntin al Gasset de Días de cine ), en una edició número 60 que servirà, entre altres coses i segons les deliberacions d’un jurat presidit pel director britànic Stephen Frears, per situar al mapa el fins ara desconegut cinema romanès (que no polonès Sr. Vermell.....)

Pel que fa a altres qüestions i premis, la coproducció entre França i Japó El bosque de Mogari (Mogari no mori) es va endur el Premi Especial del Jurat. El cineasta Julian Schnabel, recordat per haver dirigit a Javier Bardem a Antes que anochezca, es va acabar emportant el premi al millor director per La escafandra y la mariposa (Le scaphandre et le papillon).

El millor guió va anar a parar a Fatih Akin , que va tocar la gloria fa uns anys dirigint la premiada Contra la pared i que, en aquest cas, ha triomfat amb el seu guió de El límite del cielo (Yasamin Kiyisinda). El nord-americà Gus Van Sant , que ja va aconseguir la Palma d’Or fa uns anys amb la discutida però impactant Elephant, es va emportar el Premi Especial del 60 Aniversari per la seva nova visió de la joventut a Paranoid Park. D’altra banda, Persépolis de Mariane Satrapi i Vincent Paronnaud i Luz silenciosa, la nova pel·lícula del director de Batalla en el cielo, Carlos Reygadas es van emportar ex-aequo el Premi del Jurat.

En relació al palmarès d’interpretació, Konstantin Lavronenko per la russa El destierro (Izgnanie) es va endur el premi al millor actor, i Do-Yeaon Jeon va fer el mateix amb el de millor actriu per la cinta Rayo de sol secreto (Milyang), de Corea del Sud.

Entre els que van marxar amb les mans buides, cal destacar tres pesos pesants del cinema nord-americà actual com Quentin Tarantino (que aquest any presentava Death Proof, segment de l’esperada Grindhouse, tot i que ja té una Palma d’Or a casa per la memorable Pulp Fiction).



Tampoc van obtenir res els germans Coen (amb No country for old men, protagonitzada per Javier Bardem) o el sempre interessant David Fincher amb la inquietant i contundent Zodiac. We own the night, dirigida per James Gray i protagonitzada per Joaquin Phoenix i Mark Wahlberg, Breath, de Kim Ki-duk, El hombre de Londres, del cineasta de culte Bela Tarr, Alexandra, d’Alexander Sokurov o Une vieille Maitresse, de Catherine Breillat van ser altres de les interessants propostes sense entrar en el palmarès final.



Fora de l’edició a concurs, les preestrenes de Sicko (el nou documental de Michael Moore), Boarding Gate, d’Olivier Assayas, A mighty Heart, dirigida per Michael Winterbottom i protagonitzada per Angelina Jolie, Go go tales, d’Abel Ferrara, Ocean’s Thirteen, de Steven Soderbergh o el documental en 3D del grup U2 també van tenir la seva presència més que destacada dins el Festival.



Per entrar en detall en el que va donar de sí el Festival i per veure la llista complerta de premis, consulteu la seva Xavi Arnaiz (crític de cinema i futur cineasta en potència) ens regala aquest fantàstic comentari i estarà amb nosaltres un dissabte més a Sants 3 Ràdio. Gràcies.

I tu, què no faries Mai a la vida?