8.6.07

Més concerts





La Habitación Roja és un dels grups més sòlids del panorama independent dels últims deu anys. Aquest grup valencià de pop va començar la seva carrera als difícils 90, on els grups independents tractaven de fer-se forat més aviat a cops de colze.


Petit incís: prodríem dir que la situació actualment tampoc ha evolucionat gaire....pero bé, per aquells temps, segur que era més dicifil.


Del primer àlbum, Popandrol, us deixem recordant ¿Hit o canción?, que valga la redundància va ser un dels seus primers single presentació. El segueix l'homònim del 1998, Largometraje del 1999, Radio del 2001, 4 del 2003, Un mundo perdido del 2004, Nuevos Tiempo del 2005 i ja amb el segell Mushrompillow, i aquest Cuando ya no quede nada que tanca el cicle de Lps.

Cal afegir que pel mig, han editat singles i cares B a doquier.


Molts dels seus detractors apuntan a la seva semblança amb grups com Los Planetas, però pocs parlen de la seva influència i dels projectes que per separat i paral·lelament han tret a la llum. Pau, el guitarrista ha sigut el més prolífic amb dos grups apart, podríem dir que semblen, si més no, dos punts i seguits. Electra junt amb la veu cantant de Nosoträsh i l'últim projecte que recentment ha presentant per diverses localitats: Fantasmas n# 3.


Us deixem, també per escoltar el tall que dona nom a aquest últim disc: Cuando ya no quede nada. Els podreu veure en directe presentant aquest i canóns anteriors a la sala rockera Mephisto.


Recordeu , Diumenge 11 La Habitación Roja a la sala Mephisto!







A música en català, ja us avançem que segur que complim la quota. El proper dissabte podreu veure a l'Auditori a Pau Guillamet més conegut com a Guillamino. Cantant, guitarrista, Dj i home-orquestra fa puzzles amb samples, bases pregravades i tot el que sigui susceptible de convertir-se en música.

El seu primer disc “1 dia” va ser aclamat per la crítica: fou disc de la setmana a Radio 3 i va ser presentat en festivals de música avançada com el Sónar o el BAM. Fins i tot dos crítics de la BBC el van recomanar obertament. Amb el seu segon disc “Somnis de Llop” publicat al 2005 Guillamino va demostrar que aquestes expectatives eren reals

“Somnis de Llop” contè 14 temes on es barrejen l'electrònica el hip-hop, el house i fins hi tot la sardana. Pels que no hagueu vist a Guillamino en directe és altament recomanable.


Ja sabeu Dissabte 9 a les 10 de la nit a l'Auditori.





1 comentari:

Edu J ha dit...

Sip..
YA Nomeimporta reconocer lo que todos ya saben..

memola la habitación..
YQUE??

Hacen canción protesta!