La gran mentida del bicing

Aquestes alçades de la pel·lícula gairebé tothom sap què és el bicing, en sigui usuari, o no. El servei de prèstec de bicicletes de l'Ajuntament de Barcelona funciona des del passat 22 de març i ha tingut des de llavors un èxit acaplarador, clar exemple n'és el gran desiquilibri entre bicicletes en servei – oficialment unes 1.500 – i el nombre d'abonats – més de 90.000 – que segueix creixent de manera imparable.

És increïble que des de l'Ajuntament no es pogués preveure el gran èxit que tindria aquesta proposta clarament electoralista, i que encaixava perfectament en una Barcelona cada cop més poblada de bicicletes però tant poc preparada per a elles com sempre. El bicing és un servei problemàtic ja com a concepte. No es pot pensar en un prèstec de bicicletes en una ciutat que no disposa d'una xarxa de carril bici suficient i que per tant no podrà suportar l'allau de nous usuaris. El fet que les bicis vagin per on bonament puguin és perillós per a tothom: peatons, cotxes i els mateixos biciclistes.

Però bé, el cas és que a Barcelona hi tenim el fantàstic bicing, que segons la web de l'Ajuntament ens permetrà combinar el transport públic convencional amb la bicicleta, “per anar on vulguis, quan tu vulguis, sense fums ni sorolls”. La realitat però, dista bastant de la promoció. El cas és que el gran desequilibri entre la oferta i la demanda provoca seriosos problemes als usuaris, de manera que actualment aconseguir una bici s'ha convertit en quasi en una loteria. Hi ha moments del dia en que fins a 32 de les 94 estacions de bicing es troben sense cap bici, mentre que una vintena més només en té una o dues disponibles. Les estaciones més castigades són les del barri de l'Eixample seguides per les del centre de la ciutat. La situació s'agreuja amb el bon temps i les ganes d'anar a la platja, on les estacions sempre estan plenes i fins i tot es forma cua per deixar bicis. Els treballadors del Bicing intenten compensar aquest desequilibri i portar aquestes bicis que s'acumulen a la platja a les estacions desavastides més properes mentre que les més allunyades gairebé no són avastides en tot el dia.

L'Ajuntament ha dit que a partir de setembre obrirà noves estacions de bicing i per tant hi haurà més bicis, però és clar, no cal ser un set-ciències per pensar que també creixerà el nombre d'usuaris. Potser és massa agossarat demanar més infrastuctures en el tema bicis en un moment en que a Catalunya no funciona bé ni el traductor simultani Casio del president Montilla. Pel bé de molts, esperem que les bicicletes només siguin per l'estiu i la febre del bicing baixi amb l'arribada del fred.