La nova vida de Pete Doherty

Més o menys, els del Mai a la vida tenim tres líders espirituals. Això és sabut per les grans masses que cada dissabte deixen el que estan fent per escoltar-nos, així com també és de domini públic que els tres déus particulars vénen de cada part del món que ens influeix musicalment. En primer lloc, en Joan Miquel Oliver, com a representació de la música de casa nostra i l’enorme tonteria que sovint ens envaeix a mig programa (ens encanta París); en segon lloc, el ianqui Sufjan Stevens, que encarna la candidesa present a algun dels membres de l’equip i l’angelet (que diem) que tenim a dins; per últim, la rebel·lia i els excessos que protagonitzem anònimament a sales fosques de Barcelona o a festivals de sol i calor de la costa llevantina, el nostre estimat (i britànic) Pete Doherty. Així doncs, és de justícia retre-li un homenatge en forma d’article de novetat i semiprimícia al pare de la sintonia. Tot plegat perquè els seus Babyshambles estan en ple procés de creació del seu proper disc i ho han explicat a la NME britànica.

De tota manera, la hype-making NME no revela gaire cosa del nou disc. No sabem doncs com es dirà i entre petites anècdotes ens assabentem que que l’Albert Hammond Jr, el que es va quedar sense electricitat a mig concert de Benicàssim, col·labora en una cançó. Però, siguem sincers, a uns quants mesos del llançament del nou àlbum a ningú no li interessa en excés tot això, sinó saber què en pensa en Pete, com porta la ruptura amb la Kate Moss, quant es gasta en drogues cada setmana, i ja posats, que critiqui el seu excompany dels Libertines Carl Barât o l’exguitarrista dels Babyshambles Patrick Waldon, que deixà el grup després d’una “discussió”. Els excessos… Els de la NME ho saben tot això i, per tant, l’article intenta aprofundir en tots aquests temes amb una particularitat.

La premsa anglesa sensacionalista és molt sensacionalista (la NME entraria dins del paquet), però també molt amiga i respectuosa amb els seus ídols, i la veneració que la News Musical Express sent per a Pete Doherty és digne d’estudi (quasi tant com el fervorós culerisme i l’antimadridisme malaltís de la redacció d’esports de TV3, i ja està, ho volia denunciar). Així doncs, sense acabar de dir-ho del tot, Mark Beaumont i Anthony Thornton, els autors de l’article, anuncien a mitges que en Pete ha deixat les drogues, que no troba a faltar la Kate i que tot el que necessita és la música. Encara que no la trobi a faltar, la referència a la top-model present a cada disc del per alguns el successor de Jim Morrisson es manté al nou disc. No sabem, ni creiem, que hi hagi cap cançó que s’anomeni ‘What Katie is doing now’ (després de ‘What Katie did’ de The Libertines i ‘What Katy did next’ del Down in albion), però hi ha una cançó coescrita per Kate Moss. “Vaig mirar d’impressionar-la amb una cançó i ella va acabar canviant part de la lletra”.

Amb el pitet per les babes posat, els dos autors no tenen cap mena d’inconvenient en titular de manera ben grossa una cita que diu: “The new Babyshambles album is 10 out of 10 in the NME Christmas list”. Com que ja sabíem que en Pete no té àvia (se la va esnifar tota) li ho perdonem. No drugs, no police, no Kate, diu la portada de la revista sobre el nou poeta. Però una cosa és certa, ni The Libertines ni Babyshambles han esclatat per aquesta latitud nostra com ha passat a les Illes Britàniques, i això que en Doherty és assidu a la secció de Gente de les pàgines salmó de La Vanguardia… Jo començo a dubtar que arribi a ser tan important com, per exemple, els seus (i meus) idolatrats Oasis.

Eduard Gras