Concerts inesperats

A mitja setmana els concerts s'agraeixen com aigua a maig, que diria la dita popular; i com som conscients d'aquest fet us portem dues propostes ben diferenciades i que poden atraure a un públic força divers, tot i que això si, molt implicat per trobar nous sons dins la música.

En primer lloc i per avui mateix dimecres els nois de Manos de topo faran la presentació del seu nou videoclip i suposem que un petit recital, a mode de presentació, del seu debut Ortopedias Bonitas ( La Colazione / Strange Ones, 2007), al Centre Cívic Espai Jove de Marina, al carrer Ali Bei nº 120. Dir que Manos de topos és un grup de multituds és faltar a la veritat, ja que el passat juny quan van tocar al Fnac de Diagonal Mar erem ben bé una dotzena. Tot i així els catalans són dignes d'escoltar-los més d'un cop, de parar-se a entendre les iròniques i surrealistes lletres darrera del ploriqueig constant de Miguel Ángel, el cantant de la formació.
'Ballas en Dallas' o 'Morir de celos' són cançons que no faltaran en el seu repertori i ja us avancem que veure al Àlex, el teclista, tocar sobre una taula de planxar té la seva gracia. Recordeu que es tracta d'una proposta 100% gratuïta que podreu gaudir a partir de les 21h aproximadament.

Aquí us adjuntem el seu primer videoclip de 'El cartero'.

Continuem i per demà dia 6 de Setembre us avancem el concert o minifestival o quedada anomenat 'El encantamiento bajo el mar', programat per la sala BeCool, no confondre amb l'altre sala de nom similar situada a Marina...

Dntel és la proposta més interessant d'aquest cartell tan variat que podreu trobar si clickeu a la pàgina de la sala. Aquest noi d'aparença tímida és l'alter ego de Jimmy Tamborello que a la seva vegada forma o formava part de la banda anteriorment coneguda pel nom de The Postal Service. Un americà que es passa per terres catalanes a presentar en directe el tercer àlbum d'estudi Dumb Luck (SubPop, 2007) que ha creat sota l'ajuda d'alguns incondicionals de l'escena independent americana com poden ser Conor Oberst de Bright Eyes, Jenny Lewis o Grizzly Bear, entre d'altres. Tot ben mesclat per crear un disc que amb una particular atmosfera relaxant i que poc a poc es deixa diluir com la millor aspirina possible. Alguns el catalogaran com electrónica experimental o alguna capritxosa mutació d'etiquetes semblants. Bé, des del Mai a la vida no som els millors en els temes de les etiquetes i per això us animem a que escolteu a Dntel i ens digueu vosaltres mateixos com els definiríeu.