4.10.07

Novetats i Agenda de Concerts

Què no has de deixar d'escoltar i quins concerts no et pots perdre aquest cap de setmana. Això es la secció de música del Mai a la vida en tot el seu esplendor. Si comenceu a llegir i penseu que no tenim raó o que senzillament exagerem, ja pot ser, perquè, de fet, l'objectivitat no existeix. El que sí tenim és un magnífic apartat de Comments (comentaris) per tant, digues la teva, sense insultar si pot ser.

Novetats per via intravenosa:

The Go! Team Proof of youth (Memphis Industries)

Els de Brighton són un grup fetitx del Mai a la vida des que la cançó 'Ladyflash' del seu anterior disc Thunder, lighting, strike (Memphis Industries, 2004), va ser utilitzada a la temporada passada del programa. The Go! Team no ha canviat la fórmula però la consolida amb melodies enganxifoses i ritmes calents, tot plegat ben agitat. Autors d'un dels millors concerts del passat FIB, Proof of youth segur que serà a dalt de tot de les típiques llistes del bo i millor de l'any. I a la nostra us podem assegurar que hi serà.

Escolteu 'Gripe like a vice', 'Doing it right' i 'Flashlight fight'.




Facto Delafé y las Flores Azules La luz de la mañana (Music Bus/Warner)

El grup de pop més hiphoper de Barcelona tornen amb un nou disc. El grup format pel Mishima Óscar D'Aniello i Helena Miquel a les veus i Marc Barrachina a les programacions, és un altre sense ganes de trencar amb el passat. Agafem el Vs el monstruo de las Ramblas (Music Kool/Music Bus, 2005), traiem una mica d'aquí i afegim una mica allà, no toquem gaire l'esperit, deixem reposar, i obtenim La luz de la mañana. Com deia certa revista musical gratuïta, pop brillant, pop lluminós, pop melacònic, pop enamoradís i pop sincer.

Escolteu 'Sólo palabras', 'Letargo' i 'El indio'.


The Enemy We'll live and die in these towns (Warner)

L'estiu britànic ens ha deixat l'enèsima next big thing. Aquesta vegada són de Coventry, encara tenen acné i afortunadament no cauen en el postpunk ballable que tan mal ha fet a la joventut europea, juntament amb altres càncers com el diari gratuït Que! o l'emissora dels 40 principals. Són només un hype, però les seves influències no són Joy Division sinó The Clash i, fins i tot, Oasis. No sembla que pretenguin res, sonen humils, canten a la fugida i a la fraternitat, i tots plegats ens esperarem al segon disc per confirmar o descartar els mals presagis que comporta estar beneït per la NME.

Escolteu 'We'll live and die in these towns', 'You're not alone' i 'Away from here'



PJ Harvey White chalk (Island)

Torna la Polly Jean després de tres anys i aquells que cada dia ens agraden més les cançons boniques i commovedores estem d'enhorabona. La britànica ja no crida ni compon ritmes foscos. Tot és tendresa, commoció, tristesa, depressió i la llum de l'esperança al fons. Potser s'ha donat un cop al cap però White chalk no té res a veure amb Uh huh her (Island, 2004) i un servidor prefereix la commovedora 'When under ether' a l'agressivitat de 'Who the fuck'. La Patti Smith britànica s'ha vestit de blanc i des d'aquí convidem tothom a la cerimònia.

Escolteu 'White chalk', 'The piano' i 'When under ether'.


Concerts aptes per múltiples personalitats:

Divendres 5
Destaquen els concerts de Manos de Topo i Aeropuerto, que tocaran en el marc del Catàleg Sonor, a la sala Bikini a partir de les 21 hores.

A la a sala gran de l'Apolo els Pinker Tones vénen a presentar el seu nou disc de remescles More Colours i a la petita, vulgarment coneguda com la segundona o [2] podreu asistir a la festa Aloud Music amb (lo:muêso) i This Ain't Vegas.

Els surfistes Tiki Phantoms renaixeran des del infern per fer acte de presència a la Sala Seattle de Sabadell, mentre que l'intimista Alex Torío tocarà al centre cultural Casa Elizade, situat al carrer València nº320.


Dissabte 6
L'oferta nocturna musical també és força notable, però en primer lloc i per ser influència positiva de la base organitzativa d'aquest programa o bloc, cal citar el nom La Habitación Roja, ja que vindran a la Razzmatazz (i dins de la sessió de club) a presentar aquest malencònic Cuando ya no quede nada, últim disc dels de l'Eliana.

Las Anticonceptivas més Los Punsetes estaran a la Big Band animant el cotarro amb la seva particular música de lletres i veu surrealistes.

1 comentari:

Míriam Gómez ha dit...

A mi els Tiki Phantoms em fan por!... esq akestes màscares!