13.11.07

Blonde Redhead + Interpol


El passat divendres 9 de Novembre era un divendres de concerts a Barcelona: tocaven The Jam, New York Dolls, Jeremy Enigk (cantant de la banda Sunny Day Real State) i Interpol. Nosaltres vam escollir aquest últm grup que va passar sense pena ni gràcia per l’escenari del Razz 1.

Els encarregats d’obrir el concert van ser, Blonde Redhead. Tot i que no vam poder tenir la sort d’assistir al concert fins a la meitat d’aquest, a l’arribada i des de la barra vam sentir el repertori final d’aquest trio de Nova York, encapçalat per la japonesa Kazu Makino i els bessons italians Simone i Amedeo Pace. La veritat que no sonaven pas malament, tot i que l’aparició d’alguns coros sospitosos quan només eren tres persones a l’escenari ens va fer pensar en el possible ús de samplers que no sabem qui els llençava, ja que tres persones, una a la veu (i ocasionalment teclats) , un a la bateria i un a la guitarra posa en dubte la sortida d’aquests coros. Pop barroc d’inspiració noise al més pur estil americà com Sonic Youth.
Un concert per el que pagues gairebé 40 euros no es mereix una aparició a l’escenari de la banda principal de més de mitja hora, que els tècnics van utilitzar per acabar d’ultimar els detalls de so. Aquest retràs, que segurament va escurçar el concert, va portar a l’escenari a la banda neoyorquina de rock, Interpol liderada pel cantant Paul Banks, que recordava a l’estètica d’un autèntic emo. A la guitarra Daniel Kessen, als sintetitzadors i baix, Carlos Dengler i a la bateria Sam Fogarino. Ens van oferir una hora i quart de repertori musical molt ben tocat. Van sortir a l’escenari amb el tema, 'Pioneer the falls', que obra el seu últim LP Our Love To Admire (Capitol Records, 07), i van seguir alternant temes dels seus tres elepés, Turn On The Bright Lights (Matador Records,02) i el famós Antics (Matador Records, 04). A destacar, van tocar els millors temes de cadascun amb la manca del gran tema ‘Untitled’, que obre el seu primer treball. Entre el repertori van sonar, a més, cares B i tots els singles dels discs. Com he dit va sonar molt bé, tot i que penso que una banda amb el recorregut artístic d’Interpol podria destacar molt més en el panorama musical si la seva posada en escena fos més elaborada, i això ho van demostrar el passat divendres a Barcelona. Tres treballs en el mercat, un B-sides i més de 3 singles per LP van deixar a Interpol una banda com la que és, però pel preu que van pagar els assistents a aquell concert no hauria d’haver quedat solament en el que són, sinó que haurien d’haver donat més de sí. I això significa, tocar molt millor que tal com sona un disc en directe; es valoren improvitzacions i un contacte amb el públic més càlid del que van tenir ells, ajuntar temes o una millor lucidesa dels seus components.
Després del concert llargues cues al guardaroba, after-party al Rex room i entrada gratis al razz pels que es van quedar. Nosaltres haguéssim preferit New York Dolls


8 comentaris:

Eduard Gras ha dit...

En la música, el preu sovint no va lligat a la qualitat de l'espectacle. Una llàstima, sí.

Christian ha dit...

Està clar que sonar com a mínim igual que els discos no és cap defecte. De fet és inclús una virtut.
I per posades en escena i cultura de fans ja estan els Kaiser Chiefs, Franz Ferdinands i Bloc Partys. Interpol s'allunya dels tópics que caracteritzen aquest hypes del mainstream "moderno".
Però si que estic d'acord amb que 40€ són massa per veure Interpol.

Arnau Sabaté i Agustí ha dit...

He tingut la sort d'acudir a Festivals on han tocat cadascun dels grups que has nombrat. Per sort, en un festival tens capacitat d'elecció, i jo no vaig escollir veure'n cap d'ells. Ara bé, si que vaig escollir anar a veure interpol..un grup que de cap de les maneres jo considero 'mainstream moderno'. Segurament a tu t'agrada molt interpol, pel que intueixo. Ara bé, a vegades cal tenir capacitat crítica, i això és el que intentat plasmar en aquest article.

^o^)y ha dit...

Yo estuve en el mítico concierto de las muñecas. Tengo una púa de Sylvain.. ^^

Christian ha dit...

Arnau, potser m'he explicat malament i ho has entés com no ho volia expressar: 'hypes del mainstream moderno' va tot junt en el meu comentari :D

En quant als grups que he mencionat, potser si he opinat i he escrit el que he escrit (que no deixa de ser una opinió) és perquè jo també he tingut la sort d'anar a festivals on tocaven aquests grups i, a més, els he vist. I puc fer comparacions (siguin del tipus que siguin), així que potser parlo amb coneixement de causa, m'agradin aquells grups o no.

Per últim, la paraula 'crítica' no sempre ha que estar associada a la paraula 'destructiva', però potser no està bé que ho digui jo si no en tinc la capacitat no? ;)

mir* ha dit...

doncs jo, arnau, estic d'acord amb tu. m'esperava més d'un grup com Interpol i d'una entrada de 40 euros...
però de totes maneres, crec que va ser un bon concert!

:)

Arnau Sabaté i Agustí ha dit...

no, no en cap moment he dit que el concert fos dolent...crec que ho dic...van sonar com als discos, és a dir...genial. Però jo esperava el concert amb il.lusió, i la veritat vaig sortir decepcionat.
Respecte a lo que et referies de show...jo no hem referia a show a nivell espectacle com el que fan els grups q nombraves, jo hem referia show musical. Que vol dir lluir-se amb solos, empalmar cançons, tracte amb el públic...tot i preferir new york dolls interpol hem va molar que constti

Christian ha dit...

Ok, aclarat queda :)