11.11.07

Espurnes d'or. Mishima a Razz 3

No he escoltat encara el Set tota la vida (Sinnamon, 2007) però em fa tot l'efecte que el showcase ("no és ben bé un concert, és més curtet") que Mishima han fet a la sala petita de Razzmatazz aquest dijous 8 de novembre no li fa justícia. No descobriré ara les deficiències que el complex de Sinnamom al Poble Nou té en matèria de so. Sobretot si es tracta de ser delicats. Com Mishima.

Els barcelonins han començat amb bon peu el seu camí amb Sinnamon. Després de convidar a tothom qui vulgués al showcase de Razz 3, el management del grup i el departament de premsa de la discogràfica han vist com les seves previsions quedaven desbordades, amb més gent fent cua al cul de sac del carrer Pamplona per entrar a veure els barcelonins que no pas per Y&T i Sweet Little Sister, que tocaven a la sala 2. El perquè? Tenint en compte que a la tercera sala de Razzmatazz hi caben només 270 persones, pot ser que el hype hagi envoltat Mishima o que en aquest petit país, la gent fa cua quan donen alguna cosa de franc. Jo sóc més partidari de la segona, perquè si no no s'explica perquè molta, moltíssima, gent no parava de parlar, fins i tot quan sonava la preciosa 'Miquel a l'accés 14', de l'anterior
Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa. (Discmedi, 2005).

Com deia, no he escoltat encara el
Set tota la vida tant com crec que m'agradarà fer-ho. I el showcase no ha acabat de servir per matar el cuc tant com hagués desitjat. Han tocat massa cançons noves, encara que 'Un tros de fang' i 'Qui n'ha begut' ja formin part del meu imaginari musical. I la gent no callava. Mentre les dues noies de davant meu s'explicaven com els anava amb el nòvio, pensava que els grups tenen llocs ideals per tocar, i el de Mishima és el meu menjador. En silenci absolut per no trencar la màgia dels incipients galls de Carabén a 'El temple' quan es queda a capella. El cantó positiu de tot plegat és que el setlist l'hagués pogut signar sense cap problema, una vegada resignat que tampoc no s'explaiarien gaire amb el Trucar a casa...

Llàstima que els bons tècnics de so s'amaguin i no vulguin treballar i que l'acústica no sigui una cosa senzilla de solucionar. Les noves cançons han quedat desvirtuades i descafeïnades, en part per culpa del complexe de voler ser Mogwai que de cop els ha agafat als Mishima avui. A Razz 3 no es pot sonar monumental. Però els mals presagis no s'han complert i no ens han deixat marxar sense res. Ens han donat una petita joia de 59 segons "entre el sí i el no". "Alguna cosa em diu que sí / llavors la resta comença en silenci una conspiració / perquè és més fàcil i, de fet, la vida ja ho té això / de recordar-te el gran valor i la modèstia / l'honestadat de qui diu que no".

No he escoltat gaire el
Set tota la vida, però em fa tot l'efecte que David Carabén no ha acabat de superar la depressió de cavall que tenia quan va escriure el Trucar a casa.... I és lleig dir-ho, però que duri.

1 comentari:

Andreä ha dit...

Alguna cosa està canviant però encara no és suficientment important com per omplir la sala gran del Razz, llàstima pels organitzadors...