La guia definitiva: Herois de llegenda, princeses cosmopolites i reportatges terrorífics

Aquesta setmana, onze estrenes aguaiten desesperadament en les cartelleres catalanes. Si no moriu en intentar-ho i les aconseguiu veure totes... si us plau, aviseu-me. Al menys, sigueu conscients de tot allò que us espera. No us estranyeu, doncs, en veure a una Angelina Jolie digitalitzada, una reportera desesperada, princeses, cambreres, equips d’elit, danses, amor, intrigues... De moment, un servidor ja ha fet la seva feina i s’ha empassat unes molt interessants Michael Clayton i Redacted, una pseudoindependent Garçon Stupide que acaba grinyolant en les seves pretensions artístiques i una Matrimonio compulsivo que, tot i alguns gags acceptables en relació a una salvatge sessió sexual, no cal dir què més ens acaba oferint dins la seva pobra narrativa general. En tot cas, i per aquells que l’hagueu vist, només dir que el pèl púbic de la pobra Malin Akerman ja s’hauria d’incorporar en un fictici diccionari d’icones freaks del cel·luloide.

I acabant ja amb la típica xerrameca inicial, analitzem les estrenes de la setmana començant pel plat més esperat pels fans més acèrrims del terror en el seu estat més pur. Aquest cop té factura nacional, es titula [REC] i ens arriba un mes després d’acaparar el Festival de Sitges amb els premis al millor director (Jaume Balagueró i Paco Plaza), millor actriu (la també presentadora Manuela Velasco) i els premis de crítica i públic. La pel·lícula presenta una innovadora estètica amb l’ajuda d’un enregistrament càmera en mà (o càmera a l’espatlla, com es vulgui mirar) a partir de les desgràcies nocturnes d’una aterrida reportera mentre acompanya a uns bombers en una suposada missió de rescat. A partir d’aquí, i analitzant els instints de la por en tot el seu esplendor... ja us podeu agafar ben fort de les butaques. O al menys, això és el que espero, ja que friso per anar-la a veure amb urgència.

Quan hagueu acabat amb el terror quotidià, podeu canviar de sala sense que el personal del cine se n’adoni i entrar a veure una de les últimes cabrioles a nivell tècnic, Beowulf, dirigida per un cada cop més expert Robert Zemeckis (després d’iniciar-se en el tema amb Polar Express) i signada per l’escriptor Neil Gaiman i Roger Avary (sí, aquell que després d’unes quantes trifulgues amb Tarantino ens va regalar Las reglas del juego). Així doncs, i amb aquest interessant panorama, s’intenta portar a la gran pantalla la definitiva versió de Beowulf (un dels poemes èpics més antics de la literatura anglesa) de la mà d’uns digitalitzats Ray Winstone, Angelina Jolie, Anthony Hopkins, John Malkovich, Robin Wright Penn o un cada cop més estrambòtic Crispin Glover. Això sí, lamentem la no-presència de Christopher Lambert i us animem a visionar (o revisar) aquella atrocitat de l’any 99 anomenada Beowulf, la leyenda. I atenció, perquè La Maquinista de Barcelona (amb un preu més elevat) ofereix la producció de Zemeckis en tres dimensions.

I de poemes èpics passem a una princesa llegendària en la última i deliciosa frikada de la factoria Disney. Encantada. La historia de Giselle (Enchanted) està dirigida per Kevin Lima i en el seu cartell protagonista hi consten Amy Adams (indispensable a la pel·lícula Junebug), Patrick Dempsey (el Dr. McDreamy, o Macizo, de la sèrie Anatomía de Grey), Susan Sarandon o James Marsden. La pel·lícula, a més de ser un apoteòsic remix entre animació, aventures, fantasia, ficció musical i romanticisme, ens relata la odissea d’una típica princesa Disney que, per culpa d’una bruixa, acaba sent transportada des del seu regne de fantasia on tot és música i bones intencions (la part de la pel·lícula feta en dibuixos animats) al mig del Manhattan actual. I, evidentment, no hi ha res millor que gaudir dels indrets més coneguts de la ciutat de Nova York de la mà d’aquesta princesa desconcertada que busca el seu príncep blau. ¿Una pel·lícula edulcorada i infantiloide? Sí, i què? En tot cas, si us dol gastar-vos sis euros en això, sempre esteu a temps de quedar amb Sydney Bristow (perdó, amb Jennifer Garner) a La sombra del reino (The kingdom), la última pel·lícula de Peter Berg (Very bad things). Amb la participació, a més, de Jamie Foxx, Jason Bateman (Arrested development), Chris Cooper o el gran Jeremy Piven (Entourage), el film ens narra la història d’un grup d’elit governamental disposat a infiltrar-se i destruir una cèl·lula terrorista en plena Arabia Saudí.

Les pel·lícules indies també tenen el seu lloc aquesta setmana. Així, l’alternativa Adrienne Shelly (directora assassinada recentment) ens porta la comèdia dramàtica La camarera (Waitress) que, encapçalada per Keri Russell (la mítica Felicity), ens relata la història d’un embaràs no desitjat mentre la protagonista descarrega tots els seus sentiments a través de la creació dels seus propis pastissos. Tanmateix, França continua donant mostres de romanticisme amb la pel·lícula Juntos, nada más (Ensemble, c’est tout), una tragicomèdia dirigida per Claude Berri i protagonitzada per Audrey Tatou. En tot cas, si amb això no en teniu prou, podeu tornar a la vostra infància amb la pel·lícula holandesa The horror bus (De Griezelbus), una història de terror i intriga juvenil, dirigida per Pieter Kuijpers.

I acabem la selecció d’aquesta setmana amb les quatre propostes espanyoles que queden per analitzar. En primer lloc, Vicente Peñarrocha torna a dirigir (després de debutar amb Fuera del cuerpo) amb la pel·lícula Arritmia, que de la mà de Natalia Verbeke ens explica les conseqüències d’escapar-se de la presó de Guantánamo. A més, el ja consagrat Carlos Saura torna a les cartelleres amb el documental musical Fados, una coproducció entre Espanya i Portugal que analitza aquesta peculiar dansa portuguesa després d’haver fet el mateix amb les seves anteriors pel·lícules, Flamenco i Tango. Per últim, acabarem amb dos gerundis. D’una banda, José Enrique March debuta amb Escuchando a Gabriel, una història sobre un nen tancat en el seu propi món i protagonitzada per Sílvia Abascal. D’altra banda, Alex Quiroga ens porta una història de pèrdua de memòria sota el títol Buscando a Emma.

La setmana que ve, Seinfeld es transforma en abella i una tata urbana, un puticlub i una suposada habitació sense sortida donaran molt a parlar.