15.11.07

Quan la electrònica acaba comença Bright Eyes

Des d’Alta fidelitat s’intenta fer veure que la música electrònica no és essencialment música de ball sinó que pot esdevenir una música perfecta per posar play al teu reproductor mp3 i sortir a donar una volta pel carrer una nit freda d’hivern. Connor Oberst, líder indiscutible de Bright Eyes aconsegueix arrencar un seguit de sensacions que només algú com ell tant curtit en terreny musical, pot aconseguir.

Segurament Bright Eyes s’allunya molt del que alguns coneixen per música electrònica, tot i això crec que pels autèntics amants d’aquest estil, Digital Ash In A Digital Urn (Saddle Creek, 2005) suposa un disc indispensable quan el minimal es fa pesat, l’electro no anima, els bombos del techno sobren i el pop sona avorrit.

Digital Ash In A Digital Urn surt juntament I’m Wide Awake, It’s Morning, l'any 2005 per la discogràfica Saddle Creek, en la que ell mateix treballa, juntament amb altres col·laboradors de Bright Eyes i altres coneguts amb els que d'antuvi va compartir escenari en la banda Commander Venus.

Digital Ash In A Digital Urn es presentà en una gira mundial conjuntament amb l'anterior disc citat. Aquests dos LP's destaquen per sobre de la resta de treballs de Bright Eyes ja que es desvien del seu estil tradicional. En aquest cas analitzarem l'horitzó electrònic d'un dels millors discs de Bright Eyes... Benvinguts.




3 comentaris:

Eduard Gras ha dit...

Bright Eyes és gairebé Déu. Per molt que digui l'Andrea...

Arnau Sabaté i Agustí ha dit...

la setmana que ve últim disc d'electrònica i pel mes que ve nou monogràfic en treball

Muntsa ha dit...

Déu és Sufjan,
Bright Eyes pot ser l'esperit Sant...
encara q el lloc està força disputat!

:)