La guia definitiva: ciutats buides, recerques secretes, espies espiats... i caníbals amb molta gana!

Per fi ha arribat un dels dies anuals que la gent espera amb més ansietat i taquicàrdies a parts iguals. Estem tots preparats per afartar-nos a base de gambes salades i torradetes de paté mentre la iaia ens continua incitant a menjar fins que explotem. Els nostres ulls seran immunes després de veure al tiet de torn cantant La Marimorena amb la corbata lligada al cap i fent sonar una melodiosa ampolla d’anís. Ens haurem de tragar la programació especial de Tele5 a base de Escenas de matrimonio perquè la tieta s’hi pixa de riure amb els seus originalíssims gags. I sense cap mena de dubte, assistirem tots ben puntuals a la Missa del Gall abans que anar de local en local i caure en la perdició...¿no? Com veieu, és 24 de desembre i La Guia Definitiva no descansa. Permeteu-me, això sí, uns comentaris més superficials de les ¡14! estrenes d’aquesta setmana... que un servidor també té ganes de festa! Així que, passeu pel cine i gaudiu com pugueu de les deliciosament hipòcrites festes nadalenques.

En primer lloc, la milionària superproducció Soy leyenda (I am legend), dirigida per Francis Lawrence, ha arribat a les nostres cartelleres disposada a arrasar i devastar ciutats tal com dicta el seu propi argument, en el qual hi consta un solitari Will Smith enmig d’una espectacularment buida ciutat de Nova York. Basada de lluny amb la novel·la de Robert Matheson i amb punts negatius i positius en relació al gran inici i a la fallida part final, la pel·lícula ens intenta descriure la vida de Robert Neville, l’únic home viu de la Terra, que aviat haurà de fer front a una autèntica crisi personal mentre un grup de rabiosos infectats (no direm el que en teoria són, per si algú encara ho desconeix) es fixaran amb ell amb ànsies de sang. Tanmateix, la segona producció comercial de la setmana és una seqüela, es titula La búsqueda: El diario secreto (National Treasure: Book of secrets) i compta, un cop més, amb la direcció de John Turtletaub i amb les actuacions de Nicolas Cage, Jon Voight, Harvey Keitel, Ed Harris, Diane Kruger i Helen Mirren. Aquest cop, l’acció es trasllada en part a la ciutat de Washington amb una trama relacionada amb l’assassinat de l’antic president nord-americà Abraham Lincoln.

I no cal anar més lluny de Washington a l’hora d’analitzar una altra de les estrenes més destacades, El espia (Breach), dirigida per Billy Ray. Amb un gairebé sempre excepcional Chris Cooper com a protagonista i amb el suport d’actors com Ryan Phillippe, Laura Linney o l’antic president Palmer de la sèrie 24, Dennis Haysberth, la pel·lícula ens porta una història basada en fets reals en relació a un agent de l’FBI que sospita que el seu cap podria ser un risc per a la seguretat nacional a causa dels seus encontres secrets amb líders de la Unió Soviètica. Ara, si trobeu tot això massa carregat, sempre esteu a temps de veure Pelotas en juego (Balls of fury), de Robert Ben Garant, la última tonteria esportiva en relació a un important torneig de ping-pong. Atenció al cameo de Hiro Nakamura (o més millor dit, Masi Oka).

I si alguna cosa d’especial tenen aquestes dates, és que les pel·lícules infantils es continuen fabricant i estrenant com a xurros. Aquest cop n’hi ha per donar i per vendre: des d’uns esquirols mig artistes que no tenen cap més feina que ocupar la casa d’un desesperat Jason Lee a Alvin y las ardillas (Alvin and the chipmunks); la llegendària mostra d’animació argentina amb El arca de Noé; l’espanyola Ángeles S.A., que compta amb el terrorífic protagonisme (agafeu-vos) de la cantant infantil Maria Isabel, aquella que preferia estar morta abans d’anar senzilla per la vida; l’animació japonesa amb majúscules per a totes les edats que ens proposa la pel·lícula Cuentos de Terramar (Gedo Senki); o els clàssics dibuixos animats francesos a càrrec de Piccolo y Saxo (Piccolo, Saxo et compagnie).

En l’apartat més alternatiu, l’actriu canadenca Sarah Polley (Mi vida sin mí, La vida secreta de las palabras) debuta en la direcció amb la pel·lícula Lejos de ella (Away from her), un sentida història basada en un relat curt d’Alice Munro que analitza la malaltia de l’alzhèimer, amb Gordon Pinset i una excepcional Julie Christie com a intèrprets protagonistes. I, per fi, després d’un any esperant estrena nacional després del seu triomfal pas pel Festival de Sitges de l’any passat, s’estrena en un únic cinema de Barcelona la surrealista i terrorífica història de El caníbal de Rothenburg (Rothenburg. Grimm Love Story), de Martin Weisz. La pel·lícula, que és de nacionalitat alemanya i està protagonitzada per Thomas Kretschmann, Thomas Huber i Keri Russell, analitza l’horripilant fet real (de fa escassos anys) de l’anomenat caníbal de Rohtenburg, un boig informàtic que va mutilar, assassinar i devorar a un home després d’arribar a un acord mutu a través d’internet. Però no tot són fets escabrosos en les estrenes d’autor d’aquesta setmana. En primer lloc, la japonesa El bosque del luto (Mogari no mori), dirigida per Naomi Kawase, arriba a Catalunya després d’haver aconseguit el Gran Premi del Jurat en el passat Festival de Cannes. En segon lloc, el documental rus El caso Litvinenko (Bunt. Delo Litvinenko) ens analitza, de la mà d’Andrei Nekrasov, la inquietant i polèmica mort per enverinament de l’ex agent dels serveist d’espionatge russos, Alexander Litvinenko, ara fa gairebé un any. Per últim, l’alternatiu realizador Pere Portabella presenta El silencio antes de Bach, una interessant palla mental amb una acurada anàlisi musical que compta amb Àlex Brendemühl o Feodor Atkine com a intèrprets principals.

La setmana que ve, ens mengem el raïm amb uns gàngsters nord-americans.