Midnight Travellers + Maika Makovski a La [2] (25.01.2008)

Tarda de rock’n’roll el divendres passat a La [2] amb dos bons ambaixadors d’aquest estil a la ciutat de Barcelona, Midnight Travellers i Maika Makovski. Als primers ja vam tenir l’ocasió de conèixer-los a la programació del carrer Mozart durant les festes de Gràcia, compartint escenari amb els malauradament desapareguts Freewheelin' Tornados. De la Maika Makovski nómes ens havien arribat bones recomanacions de boca orella, mètode que un cop més ens demostra la seva fiabilitat al marge dels ja clássics hypes d’ una o dues cançons.

Sense perdre de vista la clara influencia del rock clàssic de finals dels 50 i els 60, els Midnight Travellers es decanten més per les guitarres obertes i els riffs amb tendències al rock progressiu, aspecte que és reforçat per la mirada melòdica i lírica de la veu d'Omar, apropant-nos més als inicis del heavy i a bandes com Led Zeppelin o Guns N'Roses. La mallorquina Makovski, en canvi, ens regala unes composicions molt més nues, amb una tendència garage i, fins i tot, stoner acompanyada d' una interpretació vocal tan privilegiada i rica en matisos com encertada a les lletres.

En una sala gairebé plena, la de Mallorca, que vestia amb les seves millors gales, va aconseguir connectar perfectament amb un públic entregat. Molt riallera, va començar i acabar el concert sola, tot i que durant el nus del concert la seva faceta com a cantautora va quedar molt ben secundada per una secció rítmica amb una indumentària i sonoritat digna dels mismissims canadencs Danko Jones. El trío ens va regalar prop d’una hora d’un Rock’n’Roll d’alta influència americana, que a estones evocaba a bandes com a Social Distortion, PJ Harvey o Patti Smith. Entre el repertori s’hi va encabir material del primer (Kradiaw, PAE, 2005) i el segon disc (Kraj So Koferot, Wild Punk Records, 2007), el que presentava, i en en el que la artista s'acosta sense el recurs de l'electrònica a bandes com els neoyorquins Yeah Yeah Yeahs. Aproximació que Maika fa amb bon gust però que trenca amb la dinàmica de tot el recital. A destacar la col·laboració més que esperada de la guitarra de Joe Traveller, dos temes nous i fins i tot una versió d''Ace of Spades' de Mötorhead.

A mig camí entre Nova York i Barcelona la Maika Makovski tornava d’una gira a Barcelona i en unes quantes ocasions ens va fer recordar les ganes que tenia tornar a Casa. Pel que fa a nosaltres, que just després d’acabar el concert ens vam reunir en un cantó de la sala per recollir les nostres jaquetes de cuir i arreglar-nos els tupès despentinats durant el recital de les dues bandes, vam arribar a la conclusió que aquella noia realment valia tota la bona publicitat que portava darrera, i que a partir de divendres nosaltres mateixos ens encarregaríem de continuar escampant.