Tema de la Setmana: la foscor
En el tema de la setmana ens eclipsem en la foscor i intentem posar-hi una mica de llum. Sí, ho reconeixem, ens va tot allò que sigui abstracte. Parlem de la foscor relacionant-la amb el color negre, el pessimisme i el món dels sentiments. Però això no és tot, també parlem de literatura, cinema i, evidentment, de música.
Us proposem un interessant recorregut que engloba des de grans novel·listes addictes a certes substàncies com Edgar Allan Poe i Bukowski, passant per discos tristos com el disc debut Funeral de Arcade Fire i el suïcidi de Ian Curtis dels mítics Joy Division. A més a més, introduïm grups que no havien sonat mai a la vida al programa, com Nine Inch Nails i Gabinete Caligari, i fins i tot ens atrevim a parlar de David Lynch, però no de qui va matar a Laura Palmer... no som tan agosarats!
Tot això refregit amb humor i alguna anècdota curiosa de les que ens agraden... us donem una pista: us sona un gat còsmic?
Si voleu saber-ne més tan sols heu de clicar un botonet i escoltar-nos!
Aquesta setmana el Mai a la vida brilla en la foscor!
4 comentaris:
"-Recentment es va dur al cinema una se les seves obres mes famoses 'Factotum'.
Tu andrea l'has vista?
-No, no, Jo vaig llegir 'la senda del perdedor'[...] ...doncs, no se,... això... molt pesimista, ... molt malament, molts vitges.
-Bukowsky també és missògen?
[...]
-Bueno, doncs això que és bastant...
[...]"
ejem!
Perdona però no entenc el ejem... copio de "La senda del perdedor":
"...Y yo tenía que vivir con esos mamones el resto de mis días, pensé. ¡Dios mío! Todos tenían un agujero en el culo y órganos sexuales y bocas y sobacos. Se sentaban y charloteaban y eran tan estúpidos como la cagada de un caballo. Las chicas tenían buen aspecto vistas a distancia, con el sol filtrándose entre sus ropas y cabellos. Pero cuando se acercaban y mostraban sus cerebros a través de la cháchara de sus bocas, te sentías con ganas de cavar una trinchera en una colina y esconderte con una ametralladora. Verdaderamente nunca sería capaz de ser feliz, casarme y tener hijos. Demonios, ni siquiera podía obtener trabajo como lavaplatos. A lo mejor podía ser un asaltante de bancos. Algo realmente emocionante. Algo con relumbre y pasión. Sólo tenemos una oportunidad. ¿Por qué ser un limpiaventanas?
Encendí un cigarrillo y seguí bajando la colina. ¿Era yo el único en agobiarme por un futuro sin posibilidades?..."
Home jo entenc que en el seu moment se'l titlles com a misògin...pero ara? ara ja no, ara tothom es caga i fot en tothom...
Ale,
sälutacions i gràcies per escoltar-nos!
hola Andreä, tranquila, el meu comentaria no anava en aquesta direcció. Tenia diversos frases extretes del programa que podien representar el que intentava dir sobre el programa en general i no sobre un comentari en concret, sento que t'hagi tocat a tu. Com dir-ho sense que us ho prengueu malament? vejam:
Crec que es millor recomanar coses que es coneixen bé pero que d'altra banda no són prou conegudes més que recomanar algo o algú a qui no es coneix del tot bé (i que, de fet, ja tothom sap qui és).
Només intento ser constructiu, endavant amb el programa, sembla que teniu una bona colla de colaboradors molt bons, i com a presentadors m'heu sorprés molt gratament. Felicitats pel programa.
Ho tindrem en compte,
gràcies pel comentari
sälutacions cordials
Publica un comentari a l'entrada