4.2.08

La Guia Definitiva: embarassos juvenils, gossos voladors, llistes finals, un retorn als inferns... i, un cop més, una Nova York devastada

Sovint ens trobem amb el trist i decisiu dilema de no saber què fer en el dia de demà. ¿Acabeu els estudis i no sabeu com encarar la vostra vida professional? ¿Aspireu a cobrar una nòmina amb xifres desorbitades per acabar menjant caviar del bo? ¿Voleu ser feliços? Aquest cop, La Guia Definitiva, gràcies a les estrenes cinematogràfiques d’aquesta setmana, us ajuda a encarrilar les vostres vides de cara a un futur molt proper ple d’estrès, melancolia, equivocacions i, sobretot, pèrdues de temps...

Per començar, ja sabeu que diuen que per a sentir-se plenament realitzat en aquesta vida efímera cal plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill. Si sou dels que penseu que res val més la pena que canviar bolquers cagats sense parar, La Guia Definitiva us recomana ferventment el visionat de la nova sensació cool/alternativa de la temporada, Juno. La pel·lícula compta amb un guió de luxe signat per una ex-
stripper explosiva i plena de tatuatges anomenada Diablo Cody i està dirigida per Jason Reitman (Gracias por fumar), fill de l’ultra-comercial Ivan Reitman, artífex de pel·lícules mítiques com Los cazafantasmas i alguna que altra frikada de torn com Junior o Poli de guarderia. Tornant a Juno, cal destacar el protagonisme d’una Ellen Page menys castradora que a Hard Candy en el paper d’aquesta adolescent embarassada que pretén donar el seu fill en adopció a la família que ella cregui més mereixedora. Entre el repartiment secundari, la pel·lícula compta amb cares molt conegudes gràcies a la televisió: el supersortit Michael Cera i Jason Bateman (Arrested development), Jennifer Garner (Alias), J.K. Simmons (The closer), Allison Janney (El ala oeste de la Casa Blanca) o Rainn Wilson (The office). Però si el rollo indie no us acaba de convèncer, sempre podeu recórrer a Rob Reiner i l’entreteniment purament hollywoodenc de la mà de dos pesos pesants com Jack Nicholson i Morgan Freeman, que s’uneixen per primer cop en les seves dilatades carreres. La pel·lícula es titula Ahora o nunca (The Bucket List) i ens ensenya com dos malalts terminals de càncer decideixen fer un viatge final per tal de fer totes aquelles coses excitants que, per diversos motius, encara no havien fet en les seves vides. Bé, la típica llista que tots faríem si ens diguessin que ens queden pocs mesos de vida...

Però de misèries, catastrofismes i violència també viu l’ésser humà. És per això que aquesta cartellera ens deixa sendes perles en forma de pel·lícula. Per una banda, Monstruoso (Cloverfield) ens ensenya un cop més, a mode de
fals documental, una Nova York devastada per un monstre immens que beu directament de les mítiques pel·lícules japoneses amb bestiotes gegants incorporades. La pel·lícula, que ha estat un èxit gràcies a la sorprenent campanya de màrqueting viral prèvia a l’estrena, dura poc més d’una hora, està dirigida per Matt Reeves i compta en la producció amb el rei mides de la nova televisió actual, J.J. Abrams, un dels Déus creadors de Lost. I de noves formes monstruoses cal passar a velles glòries cinèfiles, ja que el senyor Sylvester-botox-Stallone (després de tornar amb Rocky) es torna a posar davant i darrere de les càmeres amb la pel·lícula John Rambo (Rambo IV), quarta part de la saga. Cada cop més proper a la jubilació, Rambo ens proposa ara una nova visió infernal de la guerra dins la terrible situació que actualment es viu en la regió de Birmània.

I si abans hem parlat de Juno (que compta amb quatre nominacions als Oscar), ara li toca el torn al polifacètic Julian Schnabel (Antes que anochezca) amb la pel·lícula francesa La escafandra y la mariposa (Le scaphandre et le papillon), que després del seu pas triomfal pel festival de Cannes i l’última edició dels Globus d’Or, també ha aconseguit quatre nominacions importants de cara als propers premis de l’Acadèmia de Hollywood. La
pel·lícula adapta l’autobiografia a base de cop d’ull de Jean Dominique Bauby, un reputat periodista que, per culpa d’un accident, va acabar amb tot el cos paralitzat podent moure, solament, la seva parpella esquerra. I directament des de França fem cap a Catalunya amb la pel·lícula MyWay, l’última proposta del realitzador José Antonio Salgot, una història de narcotraficants quotidians que compta amb actors com Sílvia Marsó, Ariel Casas, Joan Dalmau o Jordi Sanchez. Tanmateix, la quota hispànica es compleix amb Déjate caer, la nova proposta de Jesús Ponce, que fixa la seva mirada en un típic barri de gran ciutat en una pel·lícula on els veritables protagonistes són aquelles persones que no saben trobar el seu lloc dins la societat. Per últim, La Guia Definitiva també s’ha volgut fixar en aquesta cosa estranya de la Disney anomenada Superdog (Underdog), de Frederik Du Chau, que amb actors com Jim Belushi, Peter Dinklage o Brad Garrett i amb les veus originals de Jason Lee o l’encantada Amy Adams, un gos amb capacitat per parlar acaba esdevenint el millor superheroi de tots els temps.

La setmana que ve es reestrena la triomfadora dels Goya, tornen els gals de carn i ossos i per fi podrem veure a un Javier Bardem assassinant a tot ésser humà que se li posi per davant.