31.3.08

Barcelona fotogènica





Atenció! Això és una entrada experimental. No ho provin a les seves llars, provin-ho al carrer! Barcelona és una ciutat fotogènica, d'això no n'hi ha dubte, i a més apta per a qualsevol tipus de càmera, des de la del mòbil més senzill, fins a la reflex amb un objectiu més complexa. Us proposem una ruta per Barcelona i unes quantes càmeres perquè aprofiteu el bon temps i sortiu al carrer i, entre d'altres coses, feu moltes fotos.

Iniciem el nostre passeig a nivell de mar, al barri de la Barceloneta i la platja, el barri dels diferents tons de blau i beix, el barri de les bugades esteses als petits balcons de les cases. És l'indret perfecte per disparar qualsevol Lomogràfica de petit format. Les Lomogràfiques són la última esperança de la fotografia analògica (després de la lamentable retirada del mercat de Polaroid) i tot un món per descobrir, es tracta d'un tipus de càmeres que permeten fer muntatges o efectes de manera manual. Però bé, en aquest cas i, potser més que mai, una imatge val més que mil paraules. Si us inicieu en les lomos us recomanem sobretot una SuperSampler o una ActionSampler, això sí, sempre a plena llum del dia, ja que no disposen flash. Si ja sou uns experts en el tema, La Holga és potser la que permet fer més virgeries.


Pujem per les Rambles i endinsem-nos al barri Gòtic on la història de la ciutat és present en cada racó i en cada cantonada. Es tracta també d'un altre moment analògic que podem fer acompanyats d'una reflex Canon EOS, de la sèrie 200 o 300. Amb aquesta camèra, un objectiu senzillet i algun carret blanc i negre de la mítica marca Ilford d'unes 400 asas podeu aconseguir resultats més que sorprenents, allà on les floritures gótiques conviuen amb elements més moderns.

Tot seguit ens movem cap al Raval, un barri que es troba en ple creixement i que és, sens dubte, una trobada de cultures i modes en si mateix. Aquí tenim dues opcions, la fàcil i la difícil. Comencem per les complicacions, l'opció difícil: la càmera del mòbil, perquè mira que és difícil fer una foto decent amb aquest tipus de càmera, en tot cas, és una bona opció si volem fer una col·lecció de tots els tipus de graffitis que trobarem en aquest barri. Ara, l'elecció fàcil: la càmera digital compacta. Amb qualsevol superior a la Canon Ixus 65 us sortiran unes fotos molt bones, que podreu repetir i tornar a repetir i si encara no us convenç el resultat, retocar-les amb algun programa de tractament d'imatges quan arribeu a casa. El Macba o el carrer Tallers poden ser grans fonts d'inspiració i en el pitjor dels casos podeu descartar la vostra vocació de fotògrafs i convertir-vos en uns autèntics cool-hunters.

Per últim destacar dos indrets privilegiats alhora que elevats de la nostra bonica ciutat: el Park Güell i el Tibidabo. Però anem per pams i en aquest cas parlarem primer del parc projectat pel geni Gaudí. Es tracta d'un emplaçament ideal per desenfundar la vostra més que estimada (aquells afortunats i envejats que en tingueu una) reflex digital Canon EOS 400, una meravella de la tècnica, ideal per pentinar tots els detalls, panòramiques i vistes en color, blanc i negre o sèpia. Amb aquesta no us heu de preocupar de carret ni de revelatge, però sí de portar a sobre bateries suficients. Pel que fa al Tibidabo, una reflex digital sempre és interessant, tant per fotografiar les bones vistes com per agafar des de lluny les cares d'espant dels nostres amics. També podeu treure molt bon partit de l'assumpte amb una altra lomo, la Holga. Com ja hem dit abans és per a gent experimentada en aquest tipus de càmeres ja que porta incorporades diferents lents i filtres, però bé, en fotografia, com en tantes coses en aquesta vida, se n'aprèn sobretot en fer i equivocar-se. L'altra opció analògica i també lomogràfica és la Horizon, amb la que podeu fotografiar tot el paisatge que es veu al Tibidabo, des del Llobregat fins al Besòs. És molt cara? Sí, ja ho sabem, però corre la llegenda urbana que a la botiga Lomogràfica del Born (C/Mirallers, 2) la lloguen a un preu insignificant (només un DNI,
sshhh).








Crec que ens deixem una part de Barcelona, la nit. No tot són monuments i història, aquesta ciutat també és lleure i festa. És sabut per tothom que la nit és foscor i la fotografia necessita llum i, per tant, flaix. El flaix de qualsevol tipus de càmera convencial és la solució fàcil, però sovint queda molt forçat, poc elegant. Sort que hi ha solucions lomogràfiques per a tot i aquesta porta per nom Colorsplash, la càmera dels flaixos de colors integrats en un rodeta que pots anar girant a voluntat. Aquesta seria l'aplicació més senzilla, però els lomògrafs experts saben combinar carret i llum exterior per aconseguir resultats encara més sorprenents.

Arribats a aquest punt, ara només heu de demostrar que sou uns bons fotògrafs amateurs. A sortir al carrer s'ha dit, i a disparar, disparar i disparar. El coneixement del terreny és sempre una avantatge. Bones fotos!

Aquest article no hagués estat possible sense les fotos de l'Andreä i la Diana.