Novetats i agenda de concerts

She & Him. Volume One (Merge)

Nosaltres no ho negarem ni inflarem cap hype ara, però aquest Volume One ha estat un dels discos més esperats per aquells que estan més a l'espera de l'últim crit al món de la música i del pop. I és que She & Him és la unió musical i creativa de l'artista M Ward i l'actriu Zoey Deschanel. Per descriure la música n'hi ha gairebé prou amb descriure les fotografies professionals. Per una banda M Ward com a líder intel·lectual de la cosa, simbolitzat amb una mirada perduda típica de geni i la guitarra a les mans. Per l'altra, Zoey Deschanel, habillada com si acabés de sortir d'una festa de Serge Gainsbourg produint amb la seva melosa veu unes melodies anys seixanta afrancesades, dolces i sensuals. Parlant del disc en sí, tot comença amb un dels millors versos del disc que gairebé ens diu tot el que hi trobarem. És la gràcia de l'amor vertader: és fidel, no menteix, no enganya i sabem que sempre serà al nostre costat. Parlava del pop.

Lucas 15. Lucas 15 (Lloria Discos)
Nacho Vegas i Xel Pereda han aprofitat el Carnestoltes per disfressar-se de trobadors i veient que tampoc no era cap mala pensada, han agafat un grapat de cançons tradicionals asturianes, les han passat pel filtre de la música contemporània i han publicat un disc. Tot, sota el nom de Lucas 15. D'aquest primer disc homònim del tàndem Vegas-Pereda és inevitable destacar-ne que totes les cançons són cantades en bable, la llengua ancestral asturiana. La veritat és que la jugada els ha sortit brodada. Lucas 15 és un disc força complet, un pèl pla i sense altibaixos massa pronunciats, però amb instants clau com 'Moces a bailar', 'Como la flor', 'Los fayeos de mayo' i 'Nel campu nacen flores'.

El Guisante Mágico. Love, Lust And A Bit Of Champagne (Sinnamon)
Si no fos pel nom del grup, qualsevol diria que El Guisante Mágico és el nou grup que la NME ha trobat per posar en portada fa dues o tres setmanes. Això, dit així, té coses bones o dolentes. Comencem per les bones. D'entrada es demostra una vegada més que els grups d'aquí no ha d'envejar res als de fora i tot sovint reben el reconeixement de fora (que li ho diguin a El Guincho). També és cert que per molta NME que sigui, i per molts grups qualssevol que omplen les seves portades, també n'hi surten de bons. Les dolentes, ja les sabem. És la metàfora perfecta per descriure com el consum superficial de la música ha arribat de fa temps a l'indie. De tota manera, per molt mala fama que tingui Sinnamon, val a dir que la seva filial discogràfica no es cansa d'editar propostes interessants com els nostres estimats Mishima, a més de ser plataforma de distribució de referents ben valorats com Caribou i The Go! Team.

The Bird And The Bee. One Too Many Hearts EP (Blue Note)
Anem al gra. The Bird And The Bee són com CocoRosie sense l'àurea lo-fi de la parella fraternal i unes cullerades de més de sucre. One Too Many Hearts és un EP que serveix d'aperitiu al proper disc del duet californià i continuació d'un anterior 4-cançons, el Please Clap Your Hands (Blue Note, 2007). En qualsevol cas, aquesta darrera proposta no deixa de ser un singles amb tres cares b. La primera 'Birthday' es revela com a mestressa amb una tornada de manual. Però, com passa amb la majoria d'EPs, amb quatre cançons no n'hi ha prou per veure si en el format LP se'n sortirien o no. Tot i que, això sí, fa molt poca mandra escoltar un EP.

Agenda de concerts

Divendres 7
Club 8 a La [2]
Marlango al Palau de la Música

Dissabte 8
Marlango al Palau de la Música (repeteix!)
Sidonie al Apolo
The Last 3 Lines al Fnac del Triangle
Frog Eyes a la BeCool
Bryan Adams al Espai Movistar

Dilluns 10
The Cure al Palau Sant Jordi

Dimarts 11
Emma Pollock a La [2]

Dimecres 12
The Rumble Strips a La [2]