La Guia Definitiva: oracions moribundes amb sabor a Box Office

¿Què hem fet per merèixer això? Els meus pronòstics es compleixen setmana rere setmana. La veritat és que no cal ser un futuròleg amb títol de graduat superior per tal de conèixer els gustos d’un públic no massa selecte a l’hora d’escollir títol per anar a veure en un d’aquests multicinemes de qualsevol gran companyia. En relació al box office d’aquesta setmana, pel que fa a les cinc pel·lícules més vistes, ens trobem en un honorable cinquè lloc per a la paròdia sense gràcia Casi 300. Un lloc més amunt, una altra grandíssima pel·lícula anomenada Papá por sorpresa s’hi instal·la còmodament. En el tercer lloc, entrada triomfal pel remake nord-americà sense pretensions de la pel·lícula oriental Shutter. En segon lloc, cinema espanyol al més pur estil Pajares/Esteso, aquest Fuera de carta que beu directament de qualsevol de les mediocres sèries nacionals exhibides a les nostres cadenes generalistes. El primer lloc l’ocupa 21 Blackjack, que implica una mica més de sensatesa en tota aquesta parafernàlia, però que al cap i a la fi... està únicament construït per tenir al públic ben distret durant dos hores. Pel camí es queden pel·lícules com La banda nos visita, Cashback, Rebobine, por favor, La edad de la ignorancia... El mateix discurs de sempre: ¿El públic és borrego? ¿O els productors i distribuïdors sempre acaben confiant i donant oportunitats a les mateixes històries de sempre? En fí... ja veurem com se’n surt Isabel Coixet aquesta setmana amb el seu personal encàrrec made in USA.

Però abans de posar-me a comentar aquest drama íntim que un servidor ja s’ha ocupat de veure, prefereixo llençar tot el meu arsenal a favor de la pel·lícula que va triomfar en el passat Festival de San Sebastià (lloc on vaig tenir l’oportunitat de veure-la), aconseguint els premis a la millor pel·lícula i al millor actor, un esplèndid Henry O. La història, signada per un Wayne Wang que torna amb encert als seus orígens (recordem, per exemple, aquesta Smoke rodada amb Paul Auster), es titula Mil años de oración (A thousand years of good prayers) i centra la seva mirada en els conflictes culturals i les contradiccions entre el món oriental (la Xina, en aquest cas) i un món occidental representat pels Estats Units d’Amèrica. Per tal de dur a terme la proposta, Wang se serveix d’un vidu jubilat xinès, el senyor Shi, en el moment en què desembarca als Estats Units per tal de compartir una bona temporada amb la seva filla, resident allí i acabada de divorciar. Des d’aquí, i de la forma més sincera possible, us asseguro que no trobareu res millor en la cartellera actual. Atenció, sobretot, a les impagables i reveladores converses diàries entre el jubilat i una senyora iraniana. I d’aquest tipus de cinema més aviat petit, acurat i honest, passem ara a analitzar una altra de les grans propostes que ens deixa aquesta setmana cinematogràfica, aquest cop, amb denúncia social inclosa. Expediente Anwar (Rendition) està dirigida per Gavin Hood (que va aconseguir, fa dos anys, un Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa pel film sud-africà Tsotsi) i toca l’espinós i secret tema de les tortures en mans de la CIA a l’hora d’actuar davant un possible sospitós de terrorisme islàmic. Reese Witherspoon, Jake Gyllenhaal, Meryl Streep i Alan Arkin, entre altres, presten les seves interpretacions a la causa.

Continuem, ara sí, amb aquesta elegia interpretada per Isabel Coixet. La directora, que per primera vegada signa un projecte d’encàrrec eminentment nord-americà i amb guió aliè, presenta Elegy, una història que adapta la novel·la de Philip Roth El animal moribundo. Amb les interpretacions principals (i amb certa química) d’un sempre solvent Ben Kingsley i una correcta Penélope Cruz, la pel·lícula analitza els sentiments humans a partir d’una història d’amor entre un madur professor d’universitat del tot seductor i una jove estudiant anomenada Consuela (¡oju! Res a veure amb la Princesa Consuela Bananahammock). Les pors, els secrets, les intimitats, les confidències i, sobretot, el sexe són alguns dels factors claus a l’hora d’entendre una pel·lícula correcta i prometedora que, lamentablement, es queda a mig camí d’allò que vol acabar contant amb profunditat. Tanmateix, la pel·lícula compta amb Peter Sarsgaard, Patricia Clarkson i Dennis Hopper (especialment brillant) en el repartiment secundari. ¿Que resulta que la Coixet et fa més mandra que observar uns caragols aparellant-se? ¡Tranquil·litat absoluta! La Guia Definitiva us ofereix la millor forma de deixar la vostra ment completament en blanc i passar una estona entretinguda amb el visionat de la pel·lícula Las ruinas (The ruins), una altra història de terror esgarrifós ambientada, aquest cop, a Cancun. La pel·lícula està dirigida per Carter Smith i entre els protagonistes hi destaquen Jena Malone i Shawn Ashmore.

Per acabar de rematar el tema, la pel·lícula 8 citas (dirigida per Peris Romano i Rodrigo Sorogoyen) ens invita a valorar l’amor mostrant-nos vuit històries romàntiques amb tocs còmics. La pel·lícula, simpàtica i ben acceptada a nivell de crítica, compta amb una immensa participació interpretativa que inclou, entre altres, a Fernando Tejero, Belén Rueda, Verónica Echegui, Jordi Vilches, Raúl Arévalo, Miguel Ángel Solá, Melanie Olivares, Arturo Valls, Javier Pereira o Adriana Ozores. Acabem aquesta Guia Definitiva amb la pel·lícula de Jeff Wadlow Rompiendo las reglas (Never back down), una història de baralles a major glòria d’un musculat Djimon Hounsou, i amb el curiós documental El sexo de los dinsaurios que, sota la direcció d’Oscar Vega, pretén analitzar l’atracció sexual humana a partir d’una pregunta fonamental, ¿perquè es van extingir els dinosaures? Sí, és del tot desconcertant... i m’encanta que ho sigui!

La setmana que ve em penso fer l’amo del carrer amb l’ajuda d’una nina inflable, uns assetjadors escolars i unes quantes coses més que vaig acabar perdent al foc...