17.5.08

Mishima a l'Auditori (16.05.2008)

Mishima va aprovar justet ahir a l'Auditori, i és millor dir-ho ràpid i que sigui indolor, com les xeringues i les vacunes. L'eufòria prèvia al concert d'ahir no la tenien només els que van omplir la sala Oriol Martorell sinó també del grup, que van voler convertir el concert en un espectacle de la força que com a grup poden ensenyar i van comptar amb la col·laboració d'una bateria més, una secció de corda formada per violoncel i violí, una trompeta i les veus de l'Helena Miquel de Facto Delafé i una altra noia (Carolina?) i del mai ben prou ponderat Miqui Puig. I ja se sap què passa quan les expectatives i l'exigència són altes. La decepció. L'expressió que menys és més està fet a la mida de Mishima, i més tenint el record al cap del fabulós concert de finals d'any a l'Heliogàbal.

I és una llàstima perquè va començar com comencen tots els grans concerts especials, amb els membres del grup sortint un per un a l'escenari mentre a sobre d'un ritme gravat i la steel guitar de Dani Vega s'hi anaven posant els altres. I després d'això, la primera petita decepció de la nit. 'Despertes l'inútil' és molt bonica però no per obrir un concert. Potser sí que ho era la següent, 'No tant', però els costava molt arrencar. El Carabén amb prou feines aconseguia dir dues frases seguides i no s'acabava de trobar bé a dalt de l'escenari. Qui sap si potser li faltava una cervesa per relaxar-se i que hagués ajudat a no accelerar tant la spoken-word de 'Neix el món dintre l'ull'. La nota de color en aquest inici gris la va posar 'L'estrany', potser de les poques cançons en què la jugada dels violins va sortir realment bé. Per compensar el petit moment de felicitat, però, l'Helena Miquel i la seva amiga es van encarregar de treure tota la màgia a la preciosa cançó 'La forma d'un sentit' amb unes coreografies estranyes i descoordinades l'una de l'altra. Malament tampoc no van cantar, però va semblar que li volguessin treure protagonisme al Carabén. Una llàstima. A partir d'aquí el concert ja només podia anar cap amunt, i després del petit desastre van recuperar 'L'ombra feixuga', del Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa. (Discmedi, 2005), amb només el Carabén a la guitarra, el Marc Lloret als teclats i el trompetista (del qual no recordo el nom però que ja havia acompanyat als altres dos al concert de Montblanc de la setmana passada).

A tot això, però, el públic, entregadíssim, ho aplaudia tot i oblidava sovint que un auditori no és un bar, però bé. El públic d'aquesta ciutat és força estrany i el de Mishima, que no era capaç de callar ni a l'escenari d'ahir, encara més, així que no cal donar-hi més voltes. La segona part del concert va millorar. Ells van habituar-se a l'escenari i van encadenar sis de les seves millors cançons ('Un tros de fang', 'El temple' del Set tota la vida (Sinnamon, 2007), 'No et fas el llit' del Trucar a casa..., 'Dolor', cantada magistralment per Miqui Puig, de The Fall Of Public Man (The Rest Is Silence, 2003), 'Em deuria enamorar' del Set tota la vida i la millor cançó del Trucar a casa... 'Miquel a l'accés 14'). Va ser la millor part del concert, amb el públic més tranquil i els Mishima interpretant de memòria cada acord i cada nota. Fins al final, menció especial per la interpretació de 'Time After Time', del primer disc Lipstick Traces (The Rest Is Silence, 2001), una de les poques concessions al seu passat més llunyà i la sempre commovedora 'Sant Pere', el moment ideal perquè el públic s'entregués i que, curiosament, en aquell moment estava anestesiat.

El bis va resumir a la perfecció el concert. Va estar bé però només van ser dues cançons ('Em dius adéu' i 'Beautiful Drunk'). Especialment aquesta darrera cançó, que d'altres vegades havia sonat festiva i ideal per tancar el concert, anit va quedar-se en no res, en part per culpa de la monòtona bateria que D'Aniello (company sentimental i musical de la Miquel a Facto). Negres de caixa, goliat i bombo, sense amb prou feines cap plat, que no van permetre a la cançó créixer com es mereix. Tal qual el que va ser el concert: un setlist que estava bé, però no tant. La idea dels convidats estava bé, però el resultat va ser desigual. Però es notava que era l'Auditori i va sonar molt bé, però no tant com podria haver sonat. Però no tant.

La foto és de l'Andreä.

12 comentaris:

Anrhick ha dit...

We. Amb els Mishima, els havia escoltat abans però seure al costat de l'Andrea quatre hores al dia m'ha impulsat, (per imperatiu moral je ju) a escoltar-me el seu últim disc moltes vegades.

Ens veiem!

OvV ha dit...

segurament tot sigui millorable, i algunes peces van grinyolar anit a l'auditori...però jo vaig gaudir com feia temps no feia amb el concert...
per mi les parts finals de 'miquel a l'accés 14' i 'st.pere' són de treure'es el barret i la xapa...

una abraçada!
òscar

Andreä ha dit...

va Anrhick que a tu també t'agrada el POP

:)

mirtres ha dit...

Em sap greu que no fos un super concert, sé que teníeu grans perspectives i que portaveu un més insistint i parlant d'aquest concert.
Potser Edu, no s'ha d'esperar tant, així segur que mai acabaràs decebut.

A més, estic veient a l'Andrea, la Muntsa i la Míriam... me les imagino super emocionades i plorant! jajaja

Has vist?, m'ho he llegit tot, tot i tot, apunt pel Bicing?

mirtres ha dit...

* mes!

Eduard Gras ha dit...

Mirtres, ni l'Andrea ni la Montse ni la Míriam van plorar i emocionar-se i crec que estan bastant d'acord amb el punt de vista de la crònica.

Arendt ha dit...

Potser és que no és el lloc més idoni per un grup com ells, potser és que el seu públic objectiu no està acostumat a veure'ls asseguts, potser és que estan treballant molt poc per haver tret un nou disc i no el porten ben rodat...

Sigui com sigui, estic el 99 % d'acord amb la crònica.

D'altra banda, a mi el David em sembla excel.lent lletrísticament però com a cantant (ehem!) .

Andreä ha dit...

si si se li va escapar algun gall xd

Montserrat, vigatana ha dit...

Que el David fa galls a dojo, no és cap novetat. Potser és que només l'heu escoltat amb unes cerveses de més.

Des que han editat aquest quart disc ja en fa set mesos i han fet quatre concerts comptats (sobretaules a part, perquè això no són concerts pròpiament del grup)! Això em dóna a pensar que, o bé, no volen treballar gaire, o bé, no interessen als promotors, o bé, no tenen manager, o bé, l'Òscar està massa ocupat perquè prefereix fer concerts amb FDLFA, que és molt evident.

Anònim ha dit...

Llegeixo les teves línies i em queda el dubte de si pretenen ser una crítica seria o només un comentari pels teus amics. El to sembla prou seriós i, de sobta, davant l'aparició d'un interrogant que expressa obertament la manca de dades, començo a sentir desconcert.
Tot i que no sóc ningú per donar-te consells -i et demano disculpes si et molesta que ho faci- voldria fer un parell d'observacions. Aquesta manca de dades s'hauria de solucionar abans de escriure, perquè de veritat que queda molt malament posar “(Carolina?)” i “el trompetista (del qual no recordo el nom)”. Només cal preguntar allà mateix (si hi eres, que espero que sí) o bé mirar-ho per Internet. De fet, al concert es va dir el nom de tots dos, i també la banda a la qual pertany la Carolina. La segona observació és que trobo molt lleig i fora de lloc l'apunt de la relació que hi ha entre dos músics (“company sentimental de la”), si són parella, amics o coneguts, a qui l’importa en aquest context? Insisteixo, tot això és perquè em sembla que miraves de fer de crític. Si es tractava només d'una coseta així d'amics i tal està molt bé i, fins i tot, podries haver afegit més tafaneries.
Et desitjo millor sort amb el pròxim concert!

Eduard Gras ha dit...

Gràcies pels consells, però dir quina relació hi ha entre l'Helena i el D'aniello ajuda a entendre què hi feia allà després de l'espectacle que va muntar, no? Però vaja, no em prenc malament que em corregeixis i reconec que és una llàstima no tenir totes les dades. El que sí que em molesta és la sobèrbia. Què vols dir amb si hi era al concert? Que hauria pogut preguntar allà el que m'havia perdut? A qui? A internet? No ho vaig saber trobar, em sap greu.

Anònim ha dit...

Eduard, és ridícul el teu comenteri. Deixar a la gent fer la seva feina i prou.