23.6.08

La Guia Definitiva: Sexe a Sant Joan

Torna a ser dilluns. Aquest cop és una mica més aviat. Continua fotent una calor que empesta. I, de moment, al contrari del que vaig vaticinar la setmana passada, el món no s’ha acabat (tot i que continuem a l’espera). Vull suposar que vosaltres, fidels lectors d’aquesta Guia Definitiva (powered by Mai a la vida), ja esteu pensant en passar-vos la santa nit bevent, ballant o, simplement, fent el ruc per la platja intentant ser més feliços. Un servidor també ho està desitjant, tot i que aquí on em trobo ara mateix... diguéssim que no hi ha platja. Així que, abans que aquella guineu tant pesada dels típics tríptics de Sant Joan (sí... la que ens demanava precaució amb els petards) torni a fer acte de presència, quedeu-vos una estoneta a llegir aquesta Guia Definitiva on l’abominació més absoluta, les històries més alternatives, un caos interior maquillat per una desconcertant calma i, sobretot, la luxúria i la fornicació, hi tindran un important acte de presència. Let’s go!

I dic això de la fornicació per que per fi s’estrena a nivell nacional aquesta versió a mode de continuació/conclusió anomenada Sexo en Nueva York (Sex and the city). Sota el guió i la direcció d’un senyor que es fa dir Michael Patrick King, un dels artífexs d’alguns dels capítols més memorables de la sèrie en qüestió, la pel·lícula ens intenta retornar, tres anys després, l’esperit sarcàstic, punyent i increïblement superficial (en el bon sentit de la paraula) de tot allò que va donar la sèrie de l’HBO durant els seus sis anys de vida. Així, tornen Carrie, Samantha, Miranda i Charlotte (o el que seria el mateix, Sarah Jessica Parker, Kim Catrall, Cynthia Nixon i Kristin Davis) en una pel·lícula centrada en la imminent boda entre la senyora dels Manolos i aquell a qui anomenen Mr. Big, la nova vida de la sempre fogosa i ja cinquantona Samantha Jones, els intents de Charlotte per quedar-se embarassada i la delicada situació entre el matrimoni format per Miranda i Steve. Un servidor, que ja ha vist la pel·lícula (tot i no ser un gran fan, era seguidor de la sèrie) lamenta, però, que els tòpics narratius hi tinguin un total acte de presència i que, tot allò que s’emanava de la sèrie, aquí s’acabi convertint en una simple (tot i que més o menys digna) comèdia romàntica. Això sí, al menys podreu gaudir dels més de 70 modelets (de grans dissenyadors, of course) que la senyora Carrie Bradshaw llueix en les més de dos hores i quart de metratge. Tanmateix, i com que els senyors de Hollywood no van quedar gaire esvanits d’aquell Hulk tan profund que ens va oferir el cineasta Ang Lee ara farà uns cinc anyets, ho tornen a intentar amb el director de Danny the dog i les dos parts de Transporter (Louis Leterrier) en un cinta més populatxa anomenada, aquest cop, El increíble Hulk (The incredible Hulk). Així, Edward Norton es fa amb el paper principal en una pel·lícula que també compta amb la participació de Liv Tyler, William Hurt o Tim Roth en el paper d’un monstre encara més abominable. Això si, si aquests dies teniu una mica més de temps lliure i us ve de gust veure la última frikada arribada a les nostre pantalles, la britànica La leyenda del DJ Frankie Wilde (It’s all gone Pete Tong, dirigida per Michael Dowse) us posa les coses ben fàcils amb aquesta tragicomèdia, a mode de biopic, en relació a un dels DJ’s més famosos del món, aquest Frankie Wilde que, entre altres coses, va acabar revolucionant la nit eivissenca.

La sessió indie de la setmana comença, per una banda, amb una pel·lícula que un servidor també es mor de ganes de veure. Sota el títol Margot y la boda (Margot at the wedding), i amb el protagonisme de Nicole Kidman, Jack Black, Jennifer Jason Leigh, Ciaran Hinds o John Turturro, el realitzador Noah Baumbach (atenció a la seva anterior pel·lícula, l’apoteòsica Una historia de Brooklyn), ens relata aquest cop la història de dos germanes que, després de molt temps sense veure’s i en el moment de la boda d’una d’elles, s’acabaran autodestruint de mala manera. D’altra banda, pocs mesos després de l’estrena de la recomanable Mil años de oración, Wayne Wang es torna a posar darrere la càmera amb la pel·lícula The princess of Nebraska, una cinta que complementa l’anterior i que li deixa tot el protagonisme a una jove xinesa embarassada, i estudiant de la Universitat de Nebraska, en el moment en que es planteja que el fet d’avortar potser no és la millor opció pel que fa a la seva nova vida. Per últim, si voleu alguna cosa més exòtica, des de Tailàndia ens arriba la pel·lícula Wonderful Town (dirigida per Aditya Assarat), una història d’amor post-tsunami.

Acabarem aquesta Guia Definitiva amb la total recomanació d’una pel·lícula italiana anomenada Caos Calmo que, sota la direcció d’Antonello Grimaldi i amb una banda sonora molt acurada, ens ajudarà a ser una mica més feliços amb una història simple, profunda i amb una enorme sensibilitat. Després de la mort de la seva esposa, un home de mitjana edat (un genial Nanni Moretti) i amb una filla de deu anys, acabarà vivint una estranya situació de caos interior i calma exterior després del succés. Així, es passarà dia sí i dia també esperant a la seva filla a la sortida de l’escola, assegut al banc, al cotxe, esperant, observant, interactuant amb la gent i, en definitiva, intentant descobrir-se a un mateix. Del tot imprescindible! Per últim, no podem passar per alt l’estrena de la pel·lícula espanyola 3:19 (dirigida per Dany Saadia), que compta amb la presència d’aquest senyor anomenat Miguel Ángel Silvestre que, a causa del seu protagonisme catòdic en la lamentable sèrie Sin tetas no hay paraíso, ha vist augmentar el seu estatus interpretatiu d’una forma inimaginable. Félix Gómez i la increïblement atractiva Bárbara Goenaga també hi apareixen. ¡Ah sí! I en el cas que vulgueu veure alguna pel·lícula danesa més enllà del dogma, sapigueu que també s’estrena la cinta d’animació infantil El patito feo y yo (Den grimme ælling og mig), dirigida per Michael Hegner i Karsten Kiilerich.

La setmana que ve, La Guia Definitiva us promet una versió menys extensa pel que fa a una rivalitat catalano-madrilenya, uns cronocrims molt esperats i la ruptura sentimental entre Jason Segel i Kristen Bell.

3 comentaris:

Andreä ha dit...

Kristen Bell!!!
Ai i la de la Margot té bona pinta, anfí, ara que tenim temps hem d'aprofitar no?

:)

Xavi ha dit...

Doncs sí, la veritat. Crec que avui mateix aniré a veure la de "Margot y la boda", ja que li tinc moltes moltes ganes. I ja contaré que tal... I sí, Kristen Bell (vegis "Veronica Mars" i "Heroes") i Jason Segel (vegis "How I met your mother) s'ajunten a la gran pantalla. I jo ja l'he vist... la típica comedieta del senyor Appatow!

mirtres ha dit...

ara riureu... algu vol venir amb mi a veure Sexo en Nueva York!
jooooo... jo era una viciada de la serie!