5.6.08

Novetats i agenda de concerts

Get Cape. Wear Cape. Fly. Searching For The Hows And Whys (Atlantic-Warner)

Sam Duckworth és el nom del que s'amaga darrera de Get Cape. Wear Cape. Fly, nou abanderat de la cançó protesta britànica, tot i que canviant els esquemes estructurals que repetien des de The Clash fins a Billy Bragg. A Duckworth no hi ha res que l'acosti al punk (o res més que el que tot músic de les illes britàniques ha mamat i duu a l'ADN) i tampoc no canta contra el capital o la reina Elisabet. Get Cape. Wear Cape. Fly és un projecte de folk, pop i electrònica que arriba amb Searching For The Hows And Whys a la seva segona entrega i que aconsegueix millors rèdits quan les intencions comencen modestes com ara a 'Postcards From Catalunya' o 'Window Of Your Mind' però que es perd en les formes i transmet una inquietant buidor amb propostes grandiloqüents com 'Let The Journey Begin' o 'Waiting For The Monster To Drown'. Per sort, les estridències se situen al principi de l'àlbum, la qual cosa permet una vegada superat l'escull, gaudir d'un ben trobat seguit de bones cançons, que poden transportar-te al món de Jens Lekman i a aquesta lluminositat que curiosament és tan escandinava.

The Lodger. Life Is Sweet (Bad Sneakers)
La vida és dolça i potser a vegades massa, sobretot si és té tan poca traça a l'hora d'escollir singles com aquesta banda de Leeds. The Lodger presenten el seu segon àlbum Life Is Sweet amb l'única cançó del disc que es basa essencialment en la música disco, sense aportar res de nou al gènere. Abans d'aquest disc, els de Leeds havien publicat multitud de singles, EPs i un LP recopilatori de tot plegat, on tenien presència rodes d'acords de guitarra (així, distorsionadeta, una mica de canya) que ara sembla que han desaparegut del tot. De fet, en línies generals, el disc respira bastants influències del pop suec, sobretot a la inicial 'My Finest Hour', 'A Year Since Last Summer' o 'Nothing Left (To Say)'. El problema que té aquesta mena d'estil és la sobrecàrrega d'instrumentació, teclats, guitarres, i vents metall, que a no ser que estigui tractat amb delicadesa pot resultar força indigestiu.

Why? Alopecia (Anticon)
Convertir els versos rapejats en quelcom agradable (i agradable en un sentit pop) és la primera cosa que s'ha d'agrair a Why?, que saben extreure del hip hop la millor vessant per barrejar-ho amb tornades dolces. De tota manera, Alopecia acaba sonant fosc igualment però amb cançons tan resolutives com 'The Hollows', 'Good Friday' o 'Simeon's Dilemma'. Diuen els que els van veure que el mal so de l'escenari CD Drome va perjudicar seriosament el seu concert al passat Primavera Sound i és una llàstima no haver-ho comprovat in situ, tot i que a simple vista sembla complicat traslladar la proposta d'Alopecia al directe. En qualsevol cas, queda un bon disc per als ignorants de Why? per intentar indagar una mica més a fons en la seva discografia.

Weezer. Weezer / The Red Album (Geffen)
Més enllà dels èxits (relatius) musicals que pugui oferir aquest nou disc dels nord-americans Weezer, The Red Album passarà a la història pròpia del grup pel fi de la dictadura de Rivers Cuomo (el qual sempre ha fet i ha desfet al seu gust a dins del grup i sovint ha estat presentat com un tirà) al capdavant de Weezer. És obvi que Cuomo segueix i seguirà sent el líder espiritual del grup, però aquest ja no serà mai més el reflex de la seva voluntat. Primera i definitiva prova: 'Thought I Knew' està cantada pel guitarrista Brian Bell i 'Automatic' pel bateria Pat Wilson. Quant al disc en conjunt, no m'equivocaria en afirmar que no supera el seu predecessor Make Believe (Geffen, 2005) i ni de lluny s'acosta a les obres mestres The Green Album (Geffen, 2001) i The Blue Album (Geffen, 1994). Tot i això, el nom Weezer i el cognom Rivers Cuomo indica qualitat i és una garantia de qualitat, tal i com demostra el single 'Pork and Beans', 'Troublemaker' o l'èpica 'The Greatest Man That Ever Lived (Variations On A Shaker Hymn)', entre d'altres. Potser com a ep, obviant alguna relliscada, seria un treball completíssim.


Agenda in time!


Divendres 6

Girls in Hawaii a la Sala Apolo


Dissabte 7

Feist també a la Sala Apolo
La Brigada i Mazoni a La [2]


Dilluns 9

Yo la tengo al Apolo


Dimecres 11

Sinéad O'Connor
al Palau de la música


Dijous 12

Daydream