Novetats i agenda de concerts
Sigur Rós. Með Suð í Eyrum Við Spilum Endalaust (EMI)
Amb posterioritat i amb la perspectiva del temps s'entenen les coses. Dos anys després de la publicació del Takk... (EMI, 2005) i un després de la conseqüent gira mund
ial de presentació, els islandesos Sigur Rós van publicar un documental sobre aquesta darrera gira, el Heima. Aquesta mena de publicacions funcionen (tot i que menys del desitjable) com a punts i a part o punts i final, tot i que moltes vegades no s'avisa amb antelació. Però és el cas que ens ocupa. Ja amb la prèvia carta de presentació, el single 'Gobbledigook', va quedar clar arreu que el grups islandès començava una nova etapa i el primer resultat és Með Suð í Eyrum Við Spilum Endalaust ("amb un zum-zum a les orelles juguem sense parar"), el disc més pop i més lluminós de Sigur Rós, que s'han revelat capaços de sortir dels paràmetres on ells mateixos es van encorsetar amb Ágætis byrjun (Fat Cat, 1999) i ( ) (Fat Cat, 2002). En qualsevol cas, tot i el temor del principi, si una cosa no canvia és el fet que segueixen sent un dels grups del món amb més personalitat pròpia i que més aconsegueixen fer atrapar amb les seves cançons, que traspassen les fronteres del post-rock i del pop sobradament i que s'escapa a les etiquetes. D'aquest nou disc, les culpables són 'Inní mér syngur vitleysingur' o la monumental 'Festival'.
Dr. Dog. Fate (Park The Van)
Fate és el cinquè disc de Dr. Dog, el segon en no gaire més d'un any, com si de cop aquesta banda de Philadelphia s'hagués posat les piles. A Fate, no inventen res de nou i segueixen la línia de cançons pop dels seixanta a imatge de tòtems com els Beatles o els Beach Boys i pinzellades de psicodèl·lia que els donen una esperit propi que altres grups de pop (penso en grups suecs) no tenen, que sonen sense ànima. No és el problema dels autors de Fate, que compta amb cançons rodones com 'The Breezer', 'The Rabbit, The Bat and The Reindeer', 'The Old Days' i 'My Friend'.
Friska Viljor. Tour de Hearts (Crying Bob)
Els paranys lingüístics fan que en llegir el nom de l'intèrpret, hom pensi en una finlandesa alta, morena d'ulls clars que porta deu anys de la seva vida escoltant exclusivament els plors i els crits de PJ Harvey. Res més lluny de la realitat. Friska Viljor és un grup, sí, i el seu disc Tour de Hearts un disc per on sembla circular-hi l'schnapz o qualsevol altre licor d'aquests llocs on fa molt fred a l'hivern. I a sobre, té un tros de cançó com la primera 'On and On'. La conya del disc, però, arriba amb el single 'Old Man', a la qual només afegint-hi una gralla i una mica d'accent valencià recorda terroríficament als Obrint Pas, però sent benèvols direm que és una cançó de beguts més, a l'estil de 'The Crime Window' de Grand Archives, escrita des de la més profunda etilització col·lectiva. Passat això, però, la fortor a alcohol no desapareix, cosa que sens dubte garanteix un directe explosiu.
The Radio Dept. Freddie and the Trojan Horse (Labrador)
Al Last.fm el text sobre la biografia de The Radio Dept. els descriu com el relleveu generacional del so shoegazer (noise i dream pop alhora i barrejat) de la pasada dècada dels 90 pero amb manofactura sueca. Aquest últim Ep, Freddie and the Trojan Horse podría passar sense pena ni gloria a la seva discografia. I desprès d'escoltar-los estic contenta de la cancel·lació al Primavera al Parc, perquè Irene, els seus substituts em van agradar molt molt en compració al que he pogut sentir d'aquest Ep. Recorda aquello so tant vuitanta de veus enllaunades y distorsionades, bases repetitives i un so una mica obscur com dolgut. (Si chicos, a todos nos han dejado alguna vez). Segurament la cagui quan els vulgui comprar amb uns The Postal Service deprimits o uns Pet Shop Boys a menys revolucions...pero ahí lo dejo.
Agenda de concerts
Divendres 13
Sabot, Za, Familea Miranda y la Orquesta del caballo ganador tot organitzat pel Centre Cívic Les Basses
Dissabte 14
Paul Collins Beat a la Sala Apolo
Diumenge 15
Akron Family a la Sala Apolo
Dimarts 17
Coldplay a l'Espai MovistarFirst Aid Kit al Fnac de l'Illa Diagonal
Dijous 19
Sonar amb... Goldfrapp, M.I.A., Justice, Madness, Soulwax, Camille, Miss Kittin, Yazoo, Róisín Murphy, Diplo, Yelle, Ricardo Villalobos, Spank Rock, Daedelus, SebastiAn, Boys Noize, DJ Mehdi, Matmos, The Field, The Black Dog…
Amb posterioritat i amb la perspectiva del temps s'entenen les coses. Dos anys després de la publicació del Takk... (EMI, 2005) i un després de la conseqüent gira mund
ial de presentació, els islandesos Sigur Rós van publicar un documental sobre aquesta darrera gira, el Heima. Aquesta mena de publicacions funcionen (tot i que menys del desitjable) com a punts i a part o punts i final, tot i que moltes vegades no s'avisa amb antelació. Però és el cas que ens ocupa. Ja amb la prèvia carta de presentació, el single 'Gobbledigook', va quedar clar arreu que el grups islandès començava una nova etapa i el primer resultat és Með Suð í Eyrum Við Spilum Endalaust ("amb un zum-zum a les orelles juguem sense parar"), el disc més pop i més lluminós de Sigur Rós, que s'han revelat capaços de sortir dels paràmetres on ells mateixos es van encorsetar amb Ágætis byrjun (Fat Cat, 1999) i ( ) (Fat Cat, 2002). En qualsevol cas, tot i el temor del principi, si una cosa no canvia és el fet que segueixen sent un dels grups del món amb més personalitat pròpia i que més aconsegueixen fer atrapar amb les seves cançons, que traspassen les fronteres del post-rock i del pop sobradament i que s'escapa a les etiquetes. D'aquest nou disc, les culpables són 'Inní mér syngur vitleysingur' o la monumental 'Festival'.Dr. Dog. Fate (Park The Van)
Fate és el cinquè disc de Dr. Dog, el segon en no gaire més d'un any, com si de cop aquesta banda de Philadelphia s'hagués posat les piles. A Fate, no inventen res de nou i segueixen la línia de cançons pop dels seixanta a imatge de tòtems com els Beatles o els Beach Boys i pinzellades de psicodèl·lia que els donen una esperit propi que altres grups de pop (penso en grups suecs) no tenen, que sonen sense ànima. No és el problema dels autors de Fate, que compta amb cançons rodones com 'The Breezer', 'The Rabbit, The Bat and The Reindeer', 'The Old Days' i 'My Friend'.
Friska Viljor. Tour de Hearts (Crying Bob)
Els paranys lingüístics fan que en llegir el nom de l'intèrpret, hom pensi en una finlandesa alta, morena d'ulls clars que porta deu anys de la seva vida escoltant exclusivament els plors i els crits de PJ Harvey. Res més lluny de la realitat. Friska Viljor és un grup, sí, i el seu disc Tour de Hearts un disc per on sembla circular-hi l'schnapz o qualsevol altre licor d'aquests llocs on fa molt fred a l'hivern. I a sobre, té un tros de cançó com la primera 'On and On'. La conya del disc, però, arriba amb el single 'Old Man', a la qual només afegint-hi una gralla i una mica d'accent valencià recorda terroríficament als Obrint Pas, però sent benèvols direm que és una cançó de beguts més, a l'estil de 'The Crime Window' de Grand Archives, escrita des de la més profunda etilització col·lectiva. Passat això, però, la fortor a alcohol no desapareix, cosa que sens dubte garanteix un directe explosiu.
The Radio Dept. Freddie and the Trojan Horse (Labrador)
Al Last.fm el text sobre la biografia de The Radio Dept. els descriu com el relleveu generacional del so shoegazer (noise i dream pop alhora i barrejat) de la pasada dècada dels 90 pero amb manofactura sueca. Aquest últim Ep, Freddie and the Trojan Horse podría passar sense pena ni gloria a la seva discografia. I desprès d'escoltar-los estic contenta de la cancel·lació al Primavera al Parc, perquè Irene, els seus substituts em van agradar molt molt en compració al que he pogut sentir d'aquest Ep. Recorda aquello so tant vuitanta de veus enllaunades y distorsionades, bases repetitives i un so una mica obscur com dolgut. (Si chicos, a todos nos han dejado alguna vez). Segurament la cagui quan els vulgui comprar amb uns The Postal Service deprimits o uns Pet Shop Boys a menys revolucions...pero ahí lo dejo.
Agenda de concerts
Divendres 13
Sabot, Za, Familea Miranda y la Orquesta del caballo ganador tot organitzat pel Centre Cívic Les Basses
Dissabte 14
Paul Collins Beat a la Sala Apolo
Diumenge 15
Akron Family a la Sala Apolo
Dimarts 17
Coldplay a l'Espai MovistarFirst Aid Kit al Fnac de l'Illa Diagonal
Dijous 19
Sonar amb... Goldfrapp, M.I.A., Justice, Madness, Soulwax, Camille, Miss Kittin, Yazoo, Róisín Murphy, Diplo, Yelle, Ricardo Villalobos, Spank Rock, Daedelus, SebastiAn, Boys Noize, DJ Mehdi, Matmos, The Field, The Black Dog…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada