La Guia Definitiva: butlletí informatiu via internet

Estimats, apreciats i/o il·lustríssims lectors del Mai a la vida en general i de La Guia Definitiva en particular. Un servidor acaba de tornar de Pamplona (aquella ciutat que sempre et fan dir quan tens un polvoró a la boca) i, tot i el cansament acumulat (és el que té dormir en plan rastrero), continuem al peu del canó (gran expressió) per tal de portar-vos tota la informació referent a les estrenes cinematogràfiques que, des de divendres passat (algunes amb moltes més còpies que altres), pul·lulen per les nostres cartelleres. La veritat és que, a priori, no és una de les setmanes més excepcionals que ens espera (com sí que crec que ho serà la setmana que ve), però sí que ens podem trobar amb alguna que altra joia al nostre abast. ¿Serà aquest panda de la Dreamworks amb aires a lo Karate Kid? ¿Aquestes cartes d’amor de Gerard Butler a Hilary Swank? ¿Els efectes de la marihuana en aquests dos penjats que intenten escapar de Guantánamo? ¿L’última promesa d’Emir Kusturica? ¿Un personal de dubtosa qualitat? ¿Una immigrant a la recerca de nuvi? ¿O els jocs interns d’una trista fàbrica? I el que és més important... ¿perquè en els meus articles faig un ús tant excessiu dels parèntesis? (crec que això no té remei). Amb aquesta pregunta sense resposta, comencem amb La Guia Definitiva número... (la veritat és que no ho he comptat mai).

Com bé he deixat anar en aquesta introducció excessivament llarga (i per aquells que no només llegeixen l’inici de l’article), començarem aquesta xerrameca escrita amb l’anàlisi en relació a aquesta nova producció animada de la Dreamworks (recordem Shrek o Madagascar) que, sota la direcció dels senyors Mark Osborne i John Stevenson, porta per títol Kung Fu Panda. ¿L’argument? Doncs des de La Guia Definitiva ens atreviríem a dir que tot aquest tinglado tracta d’un ós panda que... ¡practica Kung Fu! Més ben dit, un ós panda que vol practicar kung fu, tot i que el seu pes no li permet. Tanmateix, llegeixo per aquí no sé quina cosa d’una profecia, que tot vindria a ser una carta d’amor a l’essència cultural de la Xina, que a l’ós en concret l’acompanyen altres animalets com ara una serp, un mico o una mantis i que, en el doblatge original, ens trobem amb les veus (i gairebé el físic) de gent com Jack Black, Angelina Jolie, Dustin Hoffman, Ian McShane, Jackie Chan o Seth Rogen. Animació per a tothom que, segurament, ens entrarà la mar de bé. El que ja no sé si entra gaire bé (i un servidor ja ha tingut la desgràcia de veure-la), és aquesta nyonyeria absoluta titulada Posdata: Te quiero (P.S., I love you) i dirigida per Richard Lagravanese, una pel·lícula excessivament llarga, redundant, cansina i cursi on una recent vídua (Hilary Swank) anirà rebent una carta cada mes, que el seu antic amor (Gerard Butler, alias ¡espartaaaaaaanos!) li va deixar preparades abans de morir i en les quals l’aventura a refer la seva vida. Entre els actors secundaris, hi destaquen Kathy Bates, un sempre estàtic Harry Connick Jr., Gina Gershon, Jeffrey Dean Morgan o una Lisa Kudrow a la qual sempre acaben desaprofitant per a la gran pantalla. Tanquem el bloc nord-americà amb aquesta pel·lícula anomenada Dos colgaos muy fumaos: Fuga de Guantánamo (Harold and Kumar escape from Guantanamo bay) i dirigida per Jon Hurwitz i Hayden Schlossberg. Un servidor no ha vist la primera part (per tant, no m’atreveixo a dir si és esperpèntica o no), així que em limitaré a fer tres comentaris. En primer lloc, John Cho i Kal Penn (ara a la quarta temporada de la sèrie House) continuem com a protagonistes. En segon lloc, Neil Patrick Harris (el Barney de Como conocí a vuestra madre) els acompanya. I, per últim, seguim suposant que els dos protagonistes continuen ben penjats i ben fumats.

Iniciarem la darrera remesa cinematogràfica de la setmana tot comentant l’última estrena d’aquest home tan extraordinari i extravagant anomenat Emir Kusturica que, amb la seva última pel·lícula, la qual també he tingut oportunitat de veure, ens torna a regalar part del seu extremat imaginari popular (després d’altres obres com Underground, Gato negro, gato blanco o La vida es un milagro) amb una deliciosa pel·lícula titulada Prométeme (Zavet) on un jove vilatà de la Sèrbia més profunda se n’anirà a la ciutat a fer-se un home i a complir les tres promeses que li ha indicat el seu estrafolari avi. Així, haurà de vendre una vaca, comprar una icona religiosa i tornar amb una dona que es vulgui casar amb ell. Un divertiment made in Kusturica la mar d’estrident. No us la perdeu! Per últim, acabarem aquesta Guia amb tres propostes espanyoles. En primer lloc, Juan Cavestany (un dels directors d’aquella cosa tan anodina anomenada El asombroso mundo de Borjamari y Pocholo) debuta en solitari amb la pel·lícula Gente de mala calidad. Actors com Alberto San Juan, Maribel Verdú, Fernando Tejero o Antonio Molero ens intentaran fer reflexionar a base d’humor negre i realista en com la vida acaba transformant a les persones en gent de mala qualitat (o pura carronya, vaja). La pel·lícula Un novio para Yasmina, dirigida per Irene Cardona, compta amb el protagonisme de Sanaa Alaoui i José Luís García Pérez en un història que centra la vida amorosa entre un extremeny i una immigrant marroquí que pretén casar-se amb ell. I acabarem amb la intimista Nevando voy, una pel·lícula dirigida per Maitena Muruzabal i Candela Figueira en la qual els treballadors de la secció d’embalatge de cadenes per a la neu d’una rutinària fàbrica començaran a trencar les regles i prendre’s el treball com una mena de joc.

Postdata: La setmana que ve, La Guia Definitiva us parlarà d’uns cyborgs poc convencionals, un calfred nacional, un superheroi fora de la norma, uns criminals de turisme a la ciutat belga de Bruixes, un irlandès molt peculiar, un servent entre noies despullades i una tropa d’èlit entre faveles brasileres.