Novetats i agenda de concerts

Vincent Vincent and the Villains. Gospel Bombs (EMI)
Els més mal pensats veuran amb aquesta novetat l'intent de la multinacional EMI d'aprofitar l'efecte de The Rumble Strips al Regne Unit. Vincent Vincent and the Villains beuen de les mateixes fonts que els Rumble i, de fet, sense anar més lluny, el cantant dels últims, Charlie Waller, va formar part dels Villains en els seus inicis. A primer cop d'ull, però, sembla que Gospel Bombs és molt menys efectiu i comercial que Girls And Weather (Fallout, 2007) el disc de debut de The Rumble Strips. Això no vol dir que Vincent Vincent and the Villains tinguin més fons o més matisos sinó que senzillament un Mac sempre serà més fiable que un PC, salvant les distàncies, està clar.

The Ruby Suns. Sea Lion (Lil' Chief / Memphis Industries)
Ryan McPhun és un californià emigrat a Nova Zelanda on ha conegut molta gent i ha format un grup de nom The Ruby Suns, amb els que ha gravat dos discos, el darrer aquest Sea Lion. La conya de tot plegat és que a Nova Zelanda no hi ha lleons marins i no saben el que és, per la qual cosa el disc ha causat tota una commoció a l'arxipèlag austral. Pel què fa a la música, The Ruby Suns practiquen un pop psicodèlic certament curiós que es deu deure a aquestes coses que passen a l'hemisferi sud, com que els desaigües girin al revés que aquí i que acaben provocant discos com aquests o que facin versions d'El Guincho.

Micah P. Hinson. Micah P. Hinson and the Red Empire Orchestra (Houston Party)
La història de Micah P. Hinson és coneguda, que va estar a la presó per culpa de les dones i de les drogues, i que la música li va servir de catarsis. Fins ara, les seves composicions transmetien poc o molt les experiències d'una existència dura. Ara, però, el bo del Micah se'ns ha enamorat i amb The Red Empire Orchestra ens presenta el seu disc més lluminós sense perdre la capacitat de commoure, com bé aconsegueix a 'When We Embraced' o 'The Fire Came Up To My Knees'. Del disc destaca, sobretot, 'We Won't Have To Be Lonesome Tonight', un cant a la vida conjugal i a l'amor que diu que ara ha trobat.

The Ting Tings. We started nothing (Columbia)
Doncs evidentment The Ting Tings no han descobert res ni han començat res en especial, només es pugen a la onada de percussió i so vuitanta que tant agrada últimament. Si això hi afegim tornadas repetitives puc asegurar, i aseguro, que ens trobem davant d'uns d'aquests grups que haurem de soportar a discotecas mediàtiques de torn. "That's not my name" o "Great Dj" són els dos primers singles que ja estan sonant non stop a tot arreu. Si, noto que teniu por, al Mai a la vida també estem espantats, però tot sigui pel bé de les discoteques i de l'alcohol.


Agenda de concerts

Dissabte 12
Isabel Pantoja a L'Auditori al Festival Únicas
Després del Cas Malaya i la repercussió de l'encarcelament de la seva parella sentimental, la Pantoja es mereix una segona oportunitat, així que si mai vas estar temptat per unir-te al món de la copla, ara tens una oportunitat de veure a la segona més gran (Rocío Jurado solo hay una) en directe. Això si, nosaltres ja us avancem que no hi serem.

Nubla i Pantaleón a Músiques disperses del Heliogàbal
Jo del Heliogàbal me fio, com deia aquell anunci de quesitos tan molones. Així que si ells recomanen Nubla i Pantaleón doncs serà perquè valen la pena com grups que intenten innovar músicalment.


Diumenge 13

Sol Lagarto a la Fira Gran Via
Doncs jo crec que hi ha grups que guanyen tant en directe que et fan recordar que en algún moment de la teva vida no escoltaves tant folk o pop i que el rock i a sobre cantant en castellà t'agradava. Si, Sol Lagarto son la canya en directe i valen molt la pena.


Dilluns 14 i Dimarts 15

Tom Waits al Auditori
Primera visita del californià a Barcelona després de trepitjar Espanya per primer cop el dia abans a Sant Sebastià. No acaba de publicar cap disc, els rumors que ho faci no són gaire sòlids, però segur que Tom Waits encara podria omplir un tercer dia l'Auditori del Fòrum venent les entrades a 130 euros.