9.7.08

Miqui Puig presentant Impar a La [2]

Miqui Puig s'ha convertit amb els anys en un personatge públic estimat i odiat a parts iguals. I tot i que recentment hagi pujat com l'escuma arrel de programes a la petita pantalla i més enllà del showman que a vegades li paguin per interpretar (oju que vénen temps de crisi i tothom volem arriba a fi de mes), Miqui Puig és un bon músic i el que s'han de valorar son els seus discos. Desprès d'aquesta declaració d'intencions que crec que ha servit per contextualitzar tant la crònica com a una servidorä enceto el que serà un relat més aviat tirant a personal (és el que té ser una fan) i eufòric. I és que no tots els dies Miqui Puig presenta entre amics (jo sóc amiga d'una amiga, no amiga directe xd) noves cançons, de fet no tots els dies Miqui Puig toca amb El Conjunto Eléctrico programa un concert i per tant, quan hi ha un cita d'aquestes magnituds l'il·lusió i les ganes et poden. L'excusa era la presentació de la nueva web que podeu veure aquí, i que recomano no només perquè té un disseny força currat, sinó perquè també és força completa.

Impar és el nou disc que sortirà entre setembre o octubre, sota la discogràfica Sinnamon, i que suposarà el nové en la carrera d'aquest polifacètic artista de l'Ametlla del Vallès. Dilluns a la nit en va presentar 13 temes que segueixen una línea molt precisa que ja intuïem a Casualidades (Sinnamon, 2004) i a Miope (Sinnamon, 2007). De fet estic temptada a definir-lo com un melòman hooligan de Londres a mig camí entre l'amor i el desamor, entre el futbol i la bona cuina (això m'ho trec de la màniga pero té pinta que li agrada cuinar) i, com no, entre l'eufòria de l'amor d'adolescent i la depressió de la ruptura.

D'aquests 13 temes en destaco algunes perles pop de lletres melancòliques que segur que pujaran al més alt del meu reproductor musical, apunteu: Domingo Diesel, Polvos de talco o El sirviente. Mentre que hi ha altres temes més experimentals on el so juga amb distorsions extranyes (véase Entre cuchillos y UEFA) i ritmes molt més ballables i de caire festiu al pur estil festa major. Impar, així en una primera escolta eufòrica fusiona a la perfecció amb els temes antics com Drama, Revival o Amigos y conocidos, temes que mai poden faltar en el seus directes i que vam tornar a cantar amb un somriure de orella a orella.
I es que acabar un concert amb una cançó que es titula Te quiero si que és una declaració d'intencions.

Set list:
2 Hermanas (Impar)

Impar (Impar)

Drama

Miqui contra el Mundo (Impar)

Fenomenal (Impar)

Mal pero... (Impar)

Vincent Montana (Impar)

Amigos y conocidos

Revival

Domingo diesel (Impar)
Serio y bien plantado (Impar)

Londres (Impar)

El sirviente (Impar)

Polvos de talco (Impar)

Todo va bien

Entre cuchillos (Impar)

UEFA (Impar)

Te quiero