Càpsula indefinida de l'audiovisual mundial #17 Off Musicals
A la Càpsula indefinida de l’audiovisual mundial d’aquesta setmana, estem contents. Estem contents perquè ens hem aixecat de bon matí, amb aquell fantàstic bon humor que tots tenim quan ens despertem, hem agafat el metro (on tothom fa bona olor) i ens hem posat a cantar i ballar com a desesperats. De cop i volta, l’intercanvi de la parada de Diagonal que s’ha de fer per l’exterior a causa de les obres (i que tanta ràbia fa), s’ha vist inundat de gent alegre i dansaire. Hem observat com els nostres músculs es rendien al so de la música, el nostre cos era posseït per un fenomen estrany i tots, en grup, ens hem posat a fer una coreografia perfecta que ens ha sortit de l’ànima.
No us estranyi, doncs, que aquesta setmana dediquem la nostra càpsula audiovisual al cinema musical. Però el cine musical que a nosaltres ens agrada (bé, hi ha excepcions...), l’Off Musical. En altres paraules, el cine musical més o menys alternatiu, amb alguna que altra llicència. Des de les indiscutibles cintes de culte Hedwig and the angry inch (a la foto) i The Rocky Horror Picture Show. Les revolucions socials que representen pel·lícules com Hair, Across the universe o les dos versions de Hairspray. Pel·lícules que analitzen la cultura musical, com Velvet goldmine o 24 hour party people. Una sèrie absolutament imprescindible, Flight of the conchords. I una frikada considerable, South Park: más grande, más largo y sin cortes.
Podeu escoltar la càpsula AQUÍ o al nostre perfil d’SCANNER CLUB.
Un cop escoltada la càpsula, us preguntareu què coi és això que heu sentit al final. La resposta (uncensored) la teniu aquí. Atenció a la coreografia.
No us estranyi, doncs, que aquesta setmana dediquem la nostra càpsula audiovisual al cinema musical. Però el cine musical que a nosaltres ens agrada (bé, hi ha excepcions...), l’Off Musical. En altres paraules, el cine musical més o menys alternatiu, amb alguna que altra llicència. Des de les indiscutibles cintes de culte Hedwig and the angry inch (a la foto) i The Rocky Horror Picture Show. Les revolucions socials que representen pel·lícules com Hair, Across the universe o les dos versions de Hairspray. Pel·lícules que analitzen la cultura musical, com Velvet goldmine o 24 hour party people. Una sèrie absolutament imprescindible, Flight of the conchords. I una frikada considerable, South Park: más grande, más largo y sin cortes.
Podeu escoltar la càpsula AQUÍ o al nostre perfil d’SCANNER CLUB.
Un cop escoltada la càpsula, us preguntareu què coi és això que heu sentit al final. La resposta (uncensored) la teniu aquí. Atenció a la coreografia.
5 comentaris:
I no em parlat de 7:35 de Nacho Vigalondo?? que greu....
I...falta el final de la càpsula!!!
Amb La Cosa Más Dulce haha http://www.youtube.com/watch?v=upKxg2gAdfQ
Apa, Bon Divendres!
Little shop of horrors!!!
us la recomano especialment
Cert, algun dia haurem de fer una segona part.
El número musical de "La cosa más dulce" és increïble. No sé com es van atrevir a fer alguna cosa així. Una frikada en tota regla!
"Little shop of horrors" té dos versions. La musical és la nova, no? La de Frank Oz. És que no l'he vist. Queda pendent.
sisi, la de Frank Oz. La de Roger Corman i Jack Nicholson és l'original en que es va basar el musical. El musical és una freakada genial amb una banda sonora BRUTAL, casi a l'alçada de Rocky Horror.
Bueno, mis más sincera enhorabuena. Corto pero intenso.
M'ha encantat la càpsula. Comença brutalment bé amb Hedwig y termina con el momentazo "no puede caber aquí" de La cosa más dulce (si no me equivoco).
He trobat a faltar "El Fantasma del Paraíso" que es un peliculón gairebé tant inmens com The Rocky Horror Picture Show, pero vamos.
Y lamento deciros que NO, jo no vindré la setmana que ve a parlar de cómics y adaptaciones. Aunque si me invitáis a merendar me lo pienso.
xD
Publica un comentari a l'entrada