Hi ha vida més enllà del Sónar

Obrim l’agenda de concerts de la setmana amb l’aniversari d’una de les sales més emblemàtiques de Barcelona i rodalies, de la Salamandra. La sala de l’Hospitalet fa 11 anys i ho celebra amb els gallecs Triángulo de Amor Bizarro i Vyvian.

El concert comença a les 10 d’aquesta nit i només hi podreu entrar si heu aconseguit invitació, ja que no s’han posat entrades a la venda. També teniu l’opció d’entrar-hi després dels concerts, a la una, per vuit euros i quedar-vos allà de festa.

Triángulo de Amor Bizarro són uns gallecs que més enllà del nom, no tenen res a veure amb el pop electrònic de New Order. El què fan ells és powerpop de guitarres distorsionades amb la principal característica de tenir una veu femenina, cosa poc comuna en el món de la música. Però bé, sempre s’agraeix una mica de varietat. A Salamandra vindran a presentar el seu únic disc que han llançat aquest any, que porta el mateix nom del grup.

Per la seva banda, els barcelonins Vyvian, que han pres el nom del punki d’Els Joves, són contundència, coherència i complicitat, segons com es defineixen ells mateixos. Diuen que són una banda de rock i que les seves màximes influències són The Cure, Joy Division, Interpol i Echo and the Bunnymen.
El Sr. Vermell apunta que si diuen que fan rock i la màxima influència que tenen és Interpol, molt molt molt coherents tampoc són.

En fi, els que pugueu anar a Salamandra aquesta nit jutgeu-ho vosaltres mateixos, i els que no, que sapigueu que els podreu veure divendres a la [2] de l’Apolo.


I si us agraden els ritmés més contudents i de letres més...com ho diriem....més...directes, avui Dissabte teniu una cita amb Lula y Los Reactivos.

Lula és el nou projecte de Patrizia Escoin (ex Romeos) que vindran a presentar el seu primer àlbum Zapatos Nuevos, que conté 12 talls d'essència pop però de factura més rockera.

Los Reactivos són uns nois de Castelló format per excomponents de Depressing Claim. Al 2006 va decidir tornar-se reactius i amb nom de grup de superherois intentar salvar el planeta amb una de les millors fórmules de pop-punk que es fa actualment.

Els podreu veure als dos aquesta nit a la sala BeCool a partir de les 22h.

Pop elegant

M'encanta estar a Juny i saber que el nou disc de Feist es potser un dels millors disc de l'any, i m'encanta saber que al desembre continuaré pensant el mateix. Una d'aquelles sorpreses que ens venien de la mà d'un anunci de colonia i que al final han resultat ser molt més.

Feist duu sota el braç "The Reminder" tercer disc de la canadenca que desprès de dos treballs més avessats a les guitarres, decideix torna a l'origen de tot: el pop (qui escriu decideix la historia, faltaria més o menys). Tornades maques, de veu dolça per un disc que s'escolta sol. Els que en saben apel·len a les atmosferes recargolades que s'allunyen de la frescor i immediateza que va suposar aquell segon disc amb el que va realitzar una gira mundial, "Let It Dies".

Al Mai a la vida, o a la cúpula que regenta el blog ens agrada, així que us deixem que ballaeu pel carrer comptant les rajoles: 1, 2, 3, 4....

Més concerts

La Habitación Roja és un dels grups més sòlids del panorama independent dels últims deu anys. Aquest grup valencià de pop va començar la seva carrera als difícils 90, on els grups independents tractaven de fer-se forat més aviat a cops de colze.

Petit incís: prodríem dir que la situació actualment tampoc ha evolucionat gaire....pero bé, per aquells temps, segur que era més dicifil.

Del primer àlbum, Popandrol, us deixem recordant ¿Hit o canción?, que valga la redundància va ser un dels seus primers single presentació. El segueix l'homònim del 1998, Largometraje del 1999, Radio del 2001, 4 del 2003, Un mundo perdido del 2004, Nuevos Tiempo del 2005 i ja amb el segell Mushrompillow, i aquest Cuando ya no quede nada que tanca el cicle de Lps.

Cal afegir que pel mig, han editat singles i cares B a doquier.

Molts dels seus detractors apuntan a la seva semblança amb grups com Los Planetas, però pocs parlen de la seva influència i dels projectes que per separat i paral·lelament han tret a la llum. Pau, el guitarrista ha sigut el més prolífic amb dos grups apart, podríem dir que semblen, si més no, dos punts i seguits. Electra junt amb la veu cantant de Nosoträsh i l'últim projecte que recentment ha presentant per diverses localitats: Fantasmas n# 3.

Us deixem, també per escoltar el tall que dona nom a aquest últim disc: Cuando ya no quede nada. Els podreu veure en directe presentant aquest i canóns anteriors a la sala rockera Mephisto.

Recordeu , Diumenge 11 La Habitación Roja a la sala Mephisto!

A música en català, ja us avançem que segur que complim la quota. El proper dissabte podreu veure a l'Auditori a Pau Guillamet més conegut com a Guillamino. Cantant, guitarrista, Dj i home-orquestra fa puzzles amb samples, bases pregravades i tot el que sigui susceptible de convertir-se en música.

El seu primer disc “1 dia” va ser aclamat per la crítica: fou disc de la setmana a Radio 3 i va ser presentat en festivals de música avançada com el Sónar o el BAM. Fins i tot dos crítics de la BBC el van recomanar obertament. Amb el seu segon disc “Somnis de Llop” publicat al 2005 Guillamino va demostrar que aquestes expectatives eren reals

“Somnis de Llop” contè 14 temes on es barrejen l'electrònica el hip-hop, el house i fins hi tot la sardana. Pels que no hagueu vist a Guillamino en directe és altament recomanable.

Ja sabeu Dissabte 9 a les 10 de la nit a l'Auditori.

Entrevista a Le Pianc

Desprès d’innumerables problemes tècnics que fan que costi entendre, per exemple, que la Carol és la veu principal del grup; desprès d’innumerables problemes psicològics per culpa d’una pastilla de minidisc defectuosa; desprès d’algunes setmanes de dur treball a la sala d’edició (qui sàpiga la veritat que calli ara o mori per sempre)
Aquí us deixem l’enllaç per poder escoltar l’entrevista que vam realitzar a Le Pianc.
Recentment han tocat al Primavera Sound, tot i que el senyor emmascarat que s’ha dignat a relatar-nos el festival no els ha citat.
Tot i així, i despres de tot: Allò que es promet és deute.

Agenda de Concerts

Per diumenge 3 la proposta que us portem ens obliga a canviar de registre per endinsar-nos en el techno-pop desenfadat de tornades enganxoses, melodies fresques i bases discotequeres de casiotone dels 90.
Us estem parlant del grup madrileny Ellos que desprès de dos aclamats discos: “Lo tuyo no tiene nombre” (01) i “Ni lo sé, ni me importa” (03), el duet madrileny va semblar que desapareixien del mapa.
Però de cap de les maneres, Guille Mostaza i Santi Capote s’han dedicat a preparar noves cançons i donar forma al que serà el seu tercer disc que sortirà a la venta aquest estiu i el títol, evidentment, és la pregunta que més han escoltat durant aquest anys: “¿Qué fue de Ellos?”. La resposta la podreu trobar a les cançons del nou àlbum, algunes de les quals ja estan tocant al directe, junt amb els seus més que clàssics.


Per a la propera setmana també hi ha concerts programats. Ens endinsem en el proper dimecres dia 6 de la mà de Dominique A que presentarà el seu nou disc “L’horizon”.

El dijous 7 continua la música a la sala BeCool que no es cansen de programa concerts. Clar, ja que estem aprofitem una de les poques sales de concerts que tenim a Barcelona, no?
Bé, el dijous dia 4 de juny es presenta el BPOP Festival. Tres grups novells omplirant aquesta sala: : Seine + MEGAAFONIA () + DJ BATIDORA (DJ SET) + MAADRAASSOO (DJ SET)



Seine són aquells madrilenys que sempren porten barret a lo Oliver Twist que només amb un single ja tenien el seu primer contracte discogràfic i que aconseguien tocar en festivals amb només un disc publicat “The óbice of the youth” (2005) No cal dir que aquest disc els va catapultar directament al a primera divisió del indie espanyol, això i ser els nens mimats de la cadena nacional més indepent de la historia, si, estem parlant de Radio 3. Però anem als fets, i són que han donat més de 60 concerts en sales I festivals, tant de l’Estat com internacional I han sigut els convidats a la penúltima gira de mando diao. Ara ja estan a una de les grans, Subterfuge els ha enganxat per produir el seu segon disc, aquest “Lover neve lose” que presentaran enguany.

Per dijous trobem també una proposta més que interessant, aquest cop patrocinada per "Cuentos chinos para niños de japón", o el que és el mateix, el tercer disc dels de Sant Boi: Love of lesbian.

La presentació en societat es farà aquest proper dijous dia 7 a la Sala Castelló. Presentant el teu tiquet de compra del disc podràs accedir gratuïtament i gaudir de grans lletres de pop melancòlig, nostàlgic i certament bucòlic. Aquí us deixem un bon enllaç: La niña imantada té marejada a la codire.

Deu anys sense Jeff Buckely

Murió joven, como todos los mitos. O quizás se ha convertido en un mito por morir joven.

El caso es que hoy todavia se siguee speculando sobre su misteriosa muerte. Muchos son los que apuestan por una sobredosis, un suicidio,... "qué va a ser sinó? era joven y lo tenía todo", "se le fue de las manos"...

Venga ya, eso es demasiado simple. Él debió morir de una forma mucho mas simbólica. Quiero pensar que desapareció en aquel rio de Memphis. No conocía la ciudad y se perdió de camino a casa. Él y un amigo terminaron a orillas delMississipi, con una guitarra y una botella de vino. En un arrebato de euforia y valentía, saltó vestido al rio. Cantaba mientras la corriente lo arrastraba rio adentro. Y desapareció. Jeff Buckley murió el 29 de mayo de 1997, tres años después de sacar a la venta Grace, una obra maestra donde podemos encontrar joyas como Last Goodbye, Dancing in the moonlight o Hallelujah. Precisamente esta última representa en mi opinión el carácter del artista, sensible y espiritual. Hallelujah es la canción. Es emotiva, triste y monumental. Si tuviera que ponerle un colo seria el azul oscuro. Es la melodía perfecta paraacabar de hundirte.Si con 30 años supo crear discos como Grace, qué podría haber hecho con 50? Nunca lo sabremos, aunquecon este repertorio de canciones a veces piensas que no vas a escuchar nada mejor.

Sara Suñé ens regala aquest artícle sobre Jeff Buckely.

Mil Gràcies, et será recompensat amb Toblerone!

Noms del Primavera Sound

Com ja a aquestes alçades sabreu, hi ha hagut canvis als horaris del Primavera Sound .
Per a que refresqueu la memòria us deixem amb la fulla de ruta pels que ja teniu l’abonament i pels que no anem, ens servirà com un simple llistat de grups mítics que un altre cop ens perdrem en directe. Snif, Snif.






Dijous 31 - The Smashing Pumpkins, The White Stripes, Slint, Melvins, Dirty Three, Explosions In The Sky, Herman Düne, Fennesz & Mike Patton, Comets On Fire, Justice, Girl Talk, Fujiya & Miyagi, Bola, Ghouls´n´Ghosts, Parenthetical Girls, Alexander Tucker, Veracruz, Za, The Light Brigade, Anticonceptivas


Divendres 1 - The Fall, Maxïmo Park, Los Planetas, Spiritualized acoustic mainlines, Modest Mouse, Built To Spill, Billy Bragg, Blonde Redhead, Band Of Horses, Low, The Rakes, Barry Adamson, Girls Against Boys, Beirut, Portastatic, Sr. Chinarro, Black Lips, Hot Chip, Black Mountain, David Thomas Broughton, Mus, Jay Reatard, Brightblack Morning Light,Death Vessel, Half Foot Outside, Ginferno, X-Wife, Plastic D´Amour, Chromeo, Errors, Evripidis And His Tragedies, One-Two, People Are Germs, AA Tigre y How Dare You!
En escenarios electrónicos: Diplo, Umek, Luke Slater, Kid Koala, Technasia, Bonde Do Role, Dj Yoda, Reinhard Voigt, Spank Rock, Toktok


Dissabte 2 - Wilco, Sonic Youth, Patti Smith, The Good The Bad & The Queen, Buzzcocks, Jonathan Richman, Isis, Robyn Hitchcock And The Venus 3, The Long Blondes, Architecture In Helsinki, Pelican, Múm, Shannon Wright, Ted Leo & The Pharmacists, Klaxons, The Durutti Column, Standstill, The Apples In Stereo, Battles, Lisabö, Kimya Dawson, Matt Elliott & his orchestra, Grupo De Expertos Solynieve, Grizzly Bear, Oakley Hall, Shitdisco, Thee Earls,Ovni, Raülmoya y el Trío Miniña, Koacha,Peluze, 6PM, Man Like Me y Le Pianc
Escenarios electrónicos: Hell Erol Alkan, Nathan Fake, Ivan Smagghe, Luomo, Play Paul, Dominik Eulberg, David Carretta, Oliver Huntemann, Mijk Van Dijk


Diumenge 4 (Festa de Clausura) - Of Montreal, Erol Alkan, The Orchids, Malajube, Apostle Of Hustle, Apse, Southern Arts Society.





No crec que calgui cap enllaç més, està tot dit.

Primavera Sound

Si noms com Smashing Pumpkins, The White Stripes, Wilco, Los Planetas o Sonic Youth per tu volen dir molt més que la música que sona a totes les ràdios, el Primavera Sound és el teu festival. Si l’any passat la nota rockera la van posar els Motorhead, enguany el reclam estrany és la reunificació dels Smashing Pumpkins.
Els acompanyaran el duo de rock The White Stripes, el retorn de Wilco als escenaris catalans amb el seu nou disc ‘Sky Blue Sky’, el noise pop de Los Planetas. També hi haurà lloc per clàssics, com Sonic Youth, interpretant íntegrament un dels seus discos clàssics, Daydream Nation,
El cartell del Primavera Sound el completen un centenar de grups, molts d’ells completament desconeguts pel gran i no tan gran públic. De tots ells, però, destaquen els arcaics Buzzcocks, grup que porten fàcil 30 anys a dalt dels escenaris o Ghouls’n’Ghosts, la superbanda catalana formada per membres del grups del rock bcorià com No More Lies o Madee.
No cal oblidar, tampoc, la presència de grups que durant el darrer any han sonat per les ones del Mai a la vida, com Standstill, els quals van facturar un dels millors discos en castellà de l’any passat. També hi seran Le Pianc, grup amic del programa, i fent una ullada ràpida al cartell, veiem que també hi seran el projecte paral·lel del J de Los Planetas, el Grupo de Expertos Solynieve, els Klaxons, Maxïmo Park, Patti Smith, Sr. Chinarro o Veracruz.

On es fa? Al Parc del Fòrum, Barcelona

Quan? Dijous 31 de maig, divendres 1 de juny i dissabte 2 de juny.

Quant val? Abonament de tres dies a 125€ i entrades dia a 65€. També hi ha entrades nocturnes pels escenaris electrònics a 20€.

Alicients? Grups alternatius, molt alternatius i que no coneix gairebé ningú. Dir que has anat al Primavera és com anar a veure una pel·lícula asiàtica en versió original. Li trauràs profit durant mesos.

Adient per a: Moderns entrats en edat i militants del pop-rock alternatiu americà i britànic.
Contraindicat per a: La gent que només coneix a The White Stripes per la seva cançó ‘Seven Nation Army’, pensa que Los Planetas és un tema de llibre escolar o que The Good, The Bad And The Queen el començament d’un acudit britànic. I seguidors d’Operacion Triunfo.

Ja estan penjats els horaris perquè us pogueu crear la millor graella possible.

Us deixem dos talls del bo i millor del Primavera.

The Teenagers

www.myspace.com/theteenagers

El proper dissabte 19 podeu veure en directe a The Teenagers a la sala Pop Bar del Razzmatazz.

El grup sorgit també de l'era myspace.com i que dintre de poc editaran en el segell Slum Records el seu primer Ep a Estats Units i Canadà. De moment, el seu màxim objectiu, però, es anar treient singles al mercat, Homecoming no es una excepció i Fuck Nicole segueix la mateixa línea.

Tecno-Pop? Petardeo a la americana? Una mica de tot.