BCore Disc o la conquesta de l'underground de Barcelona

Bcore Disc va publicar la seva primera referència l'any 1990, era l'edició del primer disc de Corn Flakes, No problem. No es va fer amb la voluntat de crear una discogràfica, ni de tant sols de tenir una continuïtat, però en aquell moment no hi havia ningú que els fes la competència i ara tampoc. I és que els negocis underground demanen molt d'esforç però no donen gaire diners. Han passat ja 17 anys, molta feina i esforç des del primer disc sota el segell de BCore i encara no hi ha cap altra discogràfica independent a Barcelona que faci ombra a la de Jordi Llansamà, que s'ha guanyat el lloc de referència a pols. No és estrany que publicar amb ells sigui la fita de qualsevol grup underground.

El nom de BCore volia ajuntar dos termes: la B és per Barcelona i core pel hardcore, ja que en els inicis BCore editava només discos d'aquest tipus de música. Les edicions posteriors de Corn Flakes van venir a conseqüència de la primera, en recuperar alguns diners de la inversió i invertir-los altre cop en algun altre projecte i així successivament. Sense adonar-se'n BCore Disc ja era molt més que una idea, era un petit segell amb un estil molt marcat i amb un petit nombre d'adeptes. La comunicació entre discogràfica i seguidors es basava en el boca a boca i en algun fanzine com Reptil Zine i el programa de ràdio Atac de core a Radio Pica.

Després d'aquesta primera etapa, Jordi Llansamà deixà la seva feina de dissenyador gràfic i passà a dedicar-se totalment al segell que va començar a créixer cada cop més i fins i tot es va establir vincles amb grups estrangers. També va començar l'edició del seu propi fanzine Absolutzine, que encara existeix i actualment també té presència a la xarxa. Gràcies a el bon coneixement de l'escena internacional i a la bona resposta de públic i mitjans, algunes de les bandes de BCore van traspassar el circuit underground i van començar a ser respectades a nivell independent nacional. Però a més de la promoció de grups de Barcelona, BCore també s'ha encarregat de portar a l'Estat grups internacionals per descobrir-los al nostre públic com per exemple Green Day o At The Drive-In.

Actualment Bcore no tan sols edita música hardcore, sinó que l'estil dels seus grups és força divers. Podem trobar des de el rock guitarrer dels ja clàssics Tokio Sex Destruction, passant pel pop èpic de Madee i les rimes complicades de Nueva Vulcano, el post-rock de Doss, el particular apropament al jazz de Linn Youki Project, el rock-indie de The Unfinished Sympathy, el surf de Los Tiki Phantoms fins a arribar a el pop piruleta de les Sybil Vane i ens en deixem uns quants pel mig, perquè BCore edita a més de vint bandes nacionals. A això hem de sumar la distribució d'unes altres tantes d'estrangeres, com Battles, Bright Eyes o Fugazi.

S'ha de reconèixer el mèrit de BCore d'haver arribat a on ha arribat, però encara més la seva supervivència en un moment en el que comprar un disc és gairebé un fenòmen sobrenatural. Ara bé, que el segell funcioni no vol dir que un grup BCore pugui viure de la seva música encara que hi tingui disc editat, actualment tant sols Tokyo Sex Destruction es poden permetre aquest luxe. No descobrirem aquí que la música és un dels exemples més clars de l'amor a l'art. En fi, pel bé de la música de la nostra ciutat desitjem molts anys de vida a BCore.