30.4.09

Càpsula indefinida de l'audiovisual mundial #22 I'm a vampire!


Aquesta setmana, a la Càpsula indefinida de l’audiovisual mundial, tenim ganes de parlar de vampirs. Perquè? Doncs per que fa exactament una setmana que s’ha estrenat, a nivell estatal, una genial pel·lícula sueca anomenada Déjame entrar (Låt den rätte komma in, dirigida per Tomas Alfredson) que barreja el vampirisme amb conceptes tan amplis com l’amor, la necessitat mútua, la complicitat, l’assetjament escolar, la venjança i els assassinats. OMG!

Tot això ens serveix, a la vegada, per relacionar, recomanar o comentar algunes pel·lícules i sèries on els vampirs, diguéssim, hi tenen un pes especial. Pel·lícules com les ja famoses Drácula de Bram Stoker, de Francis Ford Coppola, els inicis cinematogràfics de Tod Browning, alguna que altra paròdia o els Nosferatus més famosos de la gran pantalla. Tampoc ens oblidem de El baile de los vampiros, de Roman Polanski o alguna d’aquestes cintes thrash dels vuitanta amb uns vampirs amb xupes de cuir. Entremig, també us alertem sobre alguna que altra merda monumental que toca aquesta mateixa temàtica. I alabem una sèrie anomenada True blood, que tothom ja hauria d’haver vist. Si, a més, aguanteu fins al final, us regalem un tall musical de tota una perla cinematogràfica.

Si teniu ganes d’escoltar la càpsula, heu de fer una cosa molt fàcil. Clicar directament AQUÍ o escoltar-la des del nostre perfil d’SCANNER CLUB.

Sóc el vampir més famós, més dolent i tenebrós que arriba d’ultramar...

Actualitat # Baff09 i Asia a la ciutat


L'actualitat d'aquesta setmana ens porta a terres asiàtiques, ja que des d'avui fins al 10 de maig es celebra a la nostra ciutat l'onzena edició del Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona, altrament conegut com Baff. Com que es tracta d'un festival molt extens que compta amb ni més ni menys que 9 seccions, al Mai a la Vida us hem volgut fer un resum de les pel.lícules i seccions més destacades.

I ja que parlem d'Àsia, aprofitem per recomanar-vos una exposició del fotògraf Àngel García. García va anar de viatje amb Cambodja i es va topar amb un orfanat . La vida allà li va impactar tant que li va fer impossible seguir endavant, tant és així que va decidir quedar-s'hi i retratar la realitat dels nens que s'estaven allà. Podeu veure una sèrie d'aquestes fotografies a la Galería MasArt (c/Sant Eusebi, 40). Molt recomanable i totalment gratis.

Tot això ho podeu escoltar a la nostra càpsula d'actualitat clickant aquí o bé visiant el nostre perfil d'Scanner Club.


29.4.09

Informe Sónar: Homenatge a Barcelona


Segons la nota de premsa, el Sónar d'enguany té Barcelona com a protagonista. A banda dels grans noms, dels noms de sempre i d'aquells que s'ajunten per fer un Sónar com Déu mana, el festival també amaga noms de l'escena local. Molts imaginareu que són els noms de sempre. Així a primera vista destaquen noms com els de The Requesters (projecte de l'Oriol Riverola, que vam tenir al Mai a la Vida presentant Hivern Discs, juntament amb l'Àlex de The Sidechains), Bèstia Ferida, Guillamino -que, per cert, també va estar amb nosaltres-, Tarántula, Joe Crepúsculo, etc.
No parlarem de noms concrets, sinó que destacarem l'eclectisisme amb el qual han barrejat aquests noms amb d'altres tant heterogenis com el de Txarly Brown. El disco-house dels Requesters i l'improvització de Bèstia Ferida contrastaran amb la màgia de l'electro-flamenco-soul dels discs que mescla el carismàric Txarly Brown, una de les figures més rellevants de l'undergound barceloní des dels incis dels 90. Aprofitarà l'estada al Sónar per presentar el segon volum de l'Achilifunk, cedé que recopila cançons de rumba catalana, un estil molt arrelat al nostre país i a la ciutat de Barcelona, en concret. Sense deixar de banda la música d'arrel catalana, el festival ha confirmat la presència del carismàtic Pau Riba, que presentarà el seu nou projecte amb la banda Mil Simonis.
Barcelona, com a capital de la mediterrània, sovint és relacionada amb aquell adjectiu, que de tant utilitzat fins i tot ens fa ràbia. El Cosmopolitisme, un caràcter que fa de Barcelona una ciutat d'acollida. Sobretot per artistes i músics d'arreu. És el cas de projectes com els de Roland Olbeter, Institut Fátima, Mark Cunninham, Cardopusher i Grey Filastine. Tots ells seran els representants dels artistes internacionals afincats a Barcelona que tocaran al Sónar.

La resta d'artistes de Barcelona que tocaran al Sónar i que fins ara no hem mencionat són: Néboa, projecte Lo-Fi de 8 bits, Rominger, que presentaran el seu proper disc que treuran pel netlabel granadí, Miga i que basen el seu repertori en folk paisatgístic, Nikka i el dj Buenavista, ex-resident del carismàtic Mond Club, juntament a Miaau i els nostres estimats Anímic, que tot i ser d'Esparreguera, s'apunten al carro d'artistes de la capital.

Els Versus són un dels altres clàssics del festival. Es tracta d'ajuntar artistes que més o menys compleixin uns certs requisits i unes afinitats cosines germanes per ajuntar-se damunt d'un escenari i crear quelcom nou. Si més no, inèdit fins a la data. Cal tenir en compte que l'any passat el concert de Nisei Vs ZA va ser considerat com un dels millors del 2008 segons varies publicacions, entre elles la dels nostres companys d'ScannerFM. Aquest any, el repertori és igual d'interessant. D'una banda la bogeria de La Orquestra del Caballo Ganador Vs Tarántula, macarrisme en estat pur, sense cap mena de dubte. També comptarem amb Joe Crepúsculo Vs La Estrella de David Vs Telemáticos.
Posant-nos una mica més seriosos, destacarem la col·laboració de l'ex-Manta Ray Ray Frank Rudow, juntament a Laura Clark en Colch-ón Vs. Suma, i el que pot sortir del grup barceloní d'improvització BCN216 Vs Lars Horntveth.

Adéu descarregues, adéu!!

El que és friki també pot ser de gran interès per a tots aquells que treballem a Internet i amb les noves tecnologies. I sobretot, i últimament, en tot allò que ens ajudi a no sobresaturar el nostre disc dur fins que un dia ens peti i ens quedem sense ordinador, això Mai a la vida!

Doncs per això i per tal d'evitar el síndrome de Diògenes digital, del que parlava aquest article de ELPAÍS, avui a la secció friki del Mai a la vida us ensenyem programes i aplicacions on-line que us poden fer la vida una mica més fàcil i sobretot molt menys pesada. Parlem d'escoltar música on-line, editar fotos i vídeo.

Música:Parlar de noves incitaves d'aquest tipus sense mencionar el gran i meravellós Spotify sembla impossible, i es que ho és. Spotify, com sabeu, és un reproductor de música que té accés a Internet i que et permet escoltar música sense descarregar-te-la. La diferència amb altres servidors, com lastfm, o deezer, o goear, és que pots escoltar discografies senceres, que no és una ràdio aleatòria que et proposa música o artistes similars, com és el cas de lastfm i deezer. A més, l'Spotify el pots sincronitzar amb el teu lastfm i tot. Cada un d'aquest servidors té el seu què, per exemple lastfm és tota una comunitat ideal per a conèixer gent i grups i saber què , quan i on actuen els nostres grups preferits. El pitjor d'Spotify, i estarem d'acrod, és la publicitat que et posen entre cançó i cançó, això i que encara no té gaires grups catalans. A l'Spotify no hi són ni: Antonia Font, ni Manel, ni Joan Miquel Oliver..., entre molts altres. Ara bé, no es pot negar que és una opció més que bona per no carregar el disc dur o els cd's a la feina i poder escoltar gairebé tota la música que t'agradi (per exemple, Hefner tampoc hi és, però en Darren Hayman si, aquestes coses de la vida), en tot cas 'Spotify' no és Déu, però se li acosta.

Edició de foto:

Sens dubte una de les aplicacions que més s'han desenvolupat a Internet és l'edició fotogràfica. Hi ha moltes iniciatives webs de programes que et permeten retocar fotos, guardar-les i a més tenir la teva galeria allà, on-line. No parlo de només penjar fotos com pot ser flickr, picasa, facebook i etc., sinó de l'opció de poder editar-les i comprimir-les amb opcions de programes com el Photoshop. Personalment, m'agrada molt la iniciativa de Picnick, un senzill però complet sistema d'edició de fotos que a més permet comprimir els arxius per a que ocupi menys i poder penjar-la més fàcilment al teu blog. Una altra iniciativa que aplaudeixo, i molt!, és la de Photoshopexpress, una iniciativa també gratuïta per editar les fotos on-line al més pur estil Photoshop de tota la vida, com el seu nom indica. Ambdues iniciatives permeten l'emmagatzematge de fotos fins a un límit, si en vols més i també per a segons quines opcions més avançades, doncs com tot, has de pagar, però és barat i si més no, i la iniciativa de fer accessibles aquest programes a tothom no té preu!

Edició de vídeo:
Aquesta és una fita molt més complicada en el món d'Internet, sobretot tenint en compte el pes del vídeo, però en aquest sentit també hi ha hagut ja alguns il·luminats i algunes propostes molt més que vàlides. Amb el pas del temps s'ha arribat a crear el JayCut, l'editor que avui us proposo. JayCut és també una iniciativa gratuïta que a més compta amb una guia ràpida que t'ensenya a editar amb el programa, que es molt senzill i lineal. A més i el que més m'agrada és que el propi programa et dona la opció d'exportar el teu vídeo en el format que vulguis, és a dir que el comprimeix específicament per al facebook, per a que el posis al teu Iphone, myspace, dvd... etc!, una autèntica revolució pel vídeo digital!!, increïble, no?, doncs ja sabeu, JayCut!!


Doncs això: que menys és més!!, fem fora el síndrome de Diògenes i siguem més feliços! Qualsevol cosa, com sempre: mirtres@maialavida.com o feu-nos arribar la vostra opinió i coneixements deixant un comentari, aquí!

27.4.09

Entrevista a u_mä


Després d'estar-ho buscant tot l'hivern, el Pau Vallvé i la Maria Coma ens van visitar fa uns quants dies per parlar del seu disc com a parella, de projectes paral·lels i de plans de futur. Encara que els descobríssim fa gairebé un any i mig, no ha estat ben bé fins aquest principi de 2009 que u_mä ha començat a moure la seva música i a presentar-ho en directe. Problemes amb l'SGAE i les altres ocupacions tant del Pau com de la Maria han endarrerit la presentació en societat del duet més romàntic de la música d'aquest país. L'Arnau Sabaté i l'Eduard Gras van parlar amb ells i així us ho ensenyem.

Podeu escoltar l'entrevista a u_mä aquí o al nostre perfil del Club d'Scanner FM.

Foto de Carlos Cazurro.

25.4.09

Art: Dracs i dansa

Aquesta setmana a la secció d’art del Mai a la vida us portem dues propostes gratuïtes i de màxima actualitat. L’una perquè té els dracs com a protagonistes (i les roses de Sant Jordi encara no s’han pansit) i l’altra perquè gira al voltant de la dansa (i el 29 d’abril és el Dia Internacional de la Dansa).

Anem per pams. La Galeria Montcada (Montcada, 20) proposa descobrir la ruta dels dracs a través de l’exposició "Dracs de Barcelona", que mostra com aquest animal està més present del que ens pensem a porteries, balcons, façanes i jardins de tota la ciutat. I és que més enllà de clàssics com la Casa Batlló o el Parc Güell, hi ha dracs ocults a llocs per on passem a diari i que ni tan sols ens hem parat a mirar amb deteniment. Afortunadament hi ha algú que sí que s’hi ha fixat, Daniel Torres, el responsable d'aquesta exposició col·lectiva que recull 20 pintures i 20 fotografies de diferents artistes sobre 20 dragons que hi ha escampats per la ciutat. Descobriu fins a quin punt la llegenda de Sant Jordi empapa els racons de Barcelona!


I si teniu ganes de participar en un taller de dansa creativa, de ballar swing o jazz, de veure actuacions de dansa contemporània o clàssica, de veure balls populars d’arreu del món o de veure els millors ballarins de hip-hop, aquesta setmana ho teniu fácil perquè a Gràcia celebren la Setmana de la Dansa. Consulteu tota la programació aquí.

24.4.09

Càpsula indefinida de l'audiovisual mundial #21 Aquells meravellosos anys...

A la Càpsula indefinida de l’audiovisual mundial d’aquesta setmana, aparquem momentàniament el nostre estimat cinema per tal de dedicar-nos íntegrament a elogiar algunes de les bondats d’aquest aparell tan útil (o inútil, a vegades) anomenat televisor. I ho fem, rememorant la nostra infància, mentre escoltem algunes de les sintonies d’aquelles sèries infantils mítiques que poblaven la graella televisiva a finals dels anys vuitanta i inicis dels noranta.

Al Mai a la vida hem crescut amb la Nets, la Noti, el Petri i el Megazero. I amb les obres mestres més absolutes de l’anime japonès. Hem gaudit de l’espai exterior amb uns éssers creats aquí. Hem après a fer experiments amb un científic que no ens contestava les cartes. Hem patit amb les benintencionades sèries espanyoles. I hem après a reproduir-nos perquè, al seu dia, ens ho va explicar una sèrie sobre el cos humà. En aquella època, tots érem feliços. No hi havia problemes. Fèiem col·leccions de cromos. I jugàvem amb els tazos.

Sabem que les sèries infantils d’abans eren infinitament millors que les que es fan ara. Per constatar-ho, podeu escoltar la càpsula d’aquesta setmana AQUÍ o bé al nostre perfil d’SCANNER CLUB.

I ja ho sabeu. L’amor és fort i resplendent. Heu de ser valents.

Anada i tornada #21 Hawaii

Les Illes Hawaii (també conegudes com les Illes Sandwich) no són oficialment un país, però al Mai a la vida ens és ben igual. En la darrera càpsula de l'Anada i tornada parlem d'aquest "país", que de fet és un arxipèlag format per dinou illes, tot i que només vuit estan habitades, i tenen noms tan bonics com Maui, Kahoolawe, Lanai, Molokai, Kauai, Niihau, Oahu (on trobem la capital, Honolulu), i per últim l'illa que dóna nom a l'arxipèlag; Hawaii.
O sigui que avui parlem de palmeres, surf, ukeleles, illes, de Magnum -i el seu Ferrari vermell-, i també de músics hawaians, com el mític Iz:



Pots escoltar aquesta càpsula clicant aquí o a Scanner fm!

23.4.09

Actualitat # Sant Jordi

El tema d'actualitat d'aquesta setmana és més que evident: Sant Jordi. Parlar de Sant Jordi és forçosament parlar de llibres, així que, com cada any, l'equip del Mai a la Vida ens hem reunit per recomanar-vos alguns títols i algunes pàgines web relacionades amb la literatura.

Si voleu descobrir quins i quines són, només cal que clickeu aquí i escolteu la nostra càpsula d'actualitat, o bé, visiteu el nostre perfil a ScannerClub.

I tu, què has regalat o t'han regalat?

22.4.09

Kiko Amat recomana llibres per Sant Jordi

Després de l'entrevista arrel de Rompepistas, prenem la decisió de demanar a Kiko Amat que ens recomani algunes propostes literàries ara que demà és Sant Jordi i tots ens encomanem de l'afany lector que ens manca durant la resta de l'any. Bé a la gran majoria si no ens enganyem, que el dia té 24 hores i no donem per gaire més.

I ara que reflexiono crec que la culpa ha estat nostra en intentar marcar o restringir l'article en set propostes. Set recomanacions molt lligades al Mai a la vida. Anem pas a pas.

Ens podries recomanar algun llibre que t'hagi dut molta feina trobar i que t'hagi encantant? Rotllo tresor amagat.


Els llibres de sociologia dels 60 que parlen de mods i subcultures (Generation X -no confondre amb el del Coupland-, Folk devils and moral panics, etc, abans eren més fotuts de trobar, però ara amb internet i abebooks ja són més asequibles. Em va costar força fer-me amb una còpia del Hooligan: a history of respectable fears del Geoffrey Pearson (una acollonant història dels pandilleros proto-punk/mod/skin de la època victoriana, cap al 1890), no tant perquè el llibre sigui inassequible sinó perquè vaig haver de descobrir quin llibre era fent de detectiu després de sentir-ne rumors a mil converses de pub.

I de blogs (que són gratuïts), en llegeixes?


No llegeixo blogs perque a) fa bo a fora, b) la vida és meravellosa i no vull malgastar-la com un insectívor davant de la pantalla d'una habitació fosca, c) molts cops els seus autors son bastant amargats i agres i em fan posar trist i, especialment, perquè d) m'agrada MOLT llegir llibres, i mirar blogs treu temps per fer-ho. Dit això, molt ocasionalment miro de reüll webs com The Mod Pop Punk Archives per buscar discos rars, i també la del meu magasín favorit, The Chap, per veure si ha sortit número nou. El meu blog favorit és La Escuela Moderna. Malauradament, és meu, but hey: fuck it.



Algun llibre actual, o l'última novetat que t’haguessis llegit?

Novetat. Hum. No sé si compta com a novetat, però London Books ha reeditat els llibres raríssims dels narradors del soho i el submón dels anys 30 i 40 londinencs: Night and the city del Gerald Kersh, They drive by night del James Curtis i el Wide boys never work del Robert Westerby. No me’ls havia pogut llegir abans perquè eren introbables; i ara estic flipant, francament. Hi ha autors moderns de qui sempre em llegeixo cada llibre nou: Jonathan Coe, George Saunders, David Sedaris, Sam Lipsyte, John King...



Algun llibre situat molt lluny de Barcelona i que t'hagi fet voler viatjar?

No m’agrada gaire viatjar. No m’importa admetre que no m’interessa especialment anar a altres continents, i la cultura anglesa (i local) em treu espai mental per poder pensar en les altres. Sempre que he pensat “molaria haver-ho vist, això” es tracta d’un viatge en el temps: revolució russa, manifest destiny a l’Oest americà, època victoriana en general i, especialment, edat mitjana i any 1000. M’obsessiona bastant el milenarisme i l’edat mitjana, suposo perquè tot era nou i pur i extrany i per descobrir. Ah: me la bufa el futur, per cert.



Algun llibre d'entrevistes o rotllo biopic.

L'Edie; an american biography de la Jean Stein, sobre la pobra Edie Sedgwick de la factory de NY, és justament mític. El Rotten: no irish, no blacks, no dogs, que és la bio dels John Lydon, també em va encantar. I, com es diu la història oral el punk? Ah, sí el Please Kill me del Legs McNeil és per fer volteretes i colpejar repetidament amb el puny l’aire.



Relacionat amb les càpsules de novetats musicals ens podries recomanar algun llibre sobre el sorgiment d'algun estil musical?

Tothom li té bastanta mania al Simon Reynolds, perquè admesament és un listillo i un repel·lent, però des d’un punt de vista informatiu el Rip it up, que explora el post-punk, és força bo i ric en anècdota i context, i a més conté paraules boniques sobre Dexys. Però el meu favorit és Skinhead, del Nick Knight; no és sobre un estil musical (he fet trampa), però és TAN xulo... El millor llibre sobre punk rock és, obviament, el England’s dreaming del Jon Savage; crec que ara el treurà traduït Mondadori.



I per últim, l'última recomanació podría ser per què hauríem de llegir Rompepistas.

Collons. No em toca a mi dir perquè o perquè no hauria algú de llegir el meu llibre, però provem-ho: Rompepistas és la historia no escrita dels 17 anys a l’extrarradi urbà dels 80’s. Tracta de la culpa, la pena, les cuirasses, les guerres que no surten als mapes, la decepció i també l’heroisme d’aquells nens que només és tenien els uns als altres. I a aquelles cançons. Fa riure a estones, però també fa plorar molt. És anti-acadèmic i està escrit perquè pugui emocionar-se amb ell TOTHOM, no només una colla de futurs professors universitaris. I, esencialment, està escrit amb el cor. I també els ous. I els punys.

Fotografía de Kiko Amat per Mario Krmpotic.

20.4.09

Mai a la Vida entrevista Joan Miquel Oliver

EDIT: Podeu veure l'entrevista en format vídeo a través d'aquest link, on els nostres amics d'ScannerFM van decidir amablement filmar la nostra entrevista.



En Joan Miquel Oliver comença Bombón Mallorquín amb un Final Feliç, tal i com acaba el seu llibre El misteri del Amor, recomanat pel Mai a la vida. Tot i que, com ja sabeu, la primera cançó del disc és Lego, un viatge a un mateix des de la infància, per això de l'ego.

Joan Miquel Oliver, bona persona i millor cantautor, ens parla del seu 'no classificat estil' i de la seva total entrega a aquest projecte que està presentant. En Joan Miquel Oliver i el seu pOp, amb O tancada i mallorquina, seu a la cadira i ens demostra ser, una vegada més i per si en teníem algun dubte, la persona més senzilla i modesta del món. Passem revista i parlem del nou disc i el llibre que l'acompanya 'Quadern 2008' entre moltes altres coses d'interès.

Abans d'escoltar l'entrevista us avancem que en Joan Miquel Oliver no escolta reggaeton a la intimitat... ara sí, podeu escoltar aquesta entrevista, feta per l'Andreä Valverde, l'Arnau Sabaté i una servidora, Míriam Gómez, aquí o, com sempre, al nostre perfil d'scannerfm.


I com prometem, aquí teniu alguna de les dates i llocs on podreu veure'l en breu:



23 d'abril, Sant Jordi!, a partir de les 11:00 Signatura Itinerant de St.Jordi a Barcelona (consultar horari al myspace)
24 d'abril a les 22:00 al Teatre Monumental de Mataró
25 d'abril a les 21:00 a l'Auditori Municipal de Terrassa
30 d'abril a les 21:00 Cassino l’Aliança de Barcelona
1 may d'abril a les 22:30 a el Sielu de Manresa

19.4.09

El Podcast del Mai a la vida


Si partim de la base que costa molt estar al dia de tot el que passa i es mou a la xarxa, cal afirmar que eines com l'agregador de feeds o RSS (Google Reader) ens fan la vida més fàcil. Fa uns mesos ja us vam comentar que per agregar el podcast del Mai a la vida a l'iTunes era tan senzill com arrossegar la icona del RSS en vermell que veieu a la columna de la dreta fins al programa comentat. Potser, en aquell moment, ens va mancar recalcar quins avanatges té aquest sistema.

Si et sincronitzes les entrades del Mai a la vida amb l'Itunes o qualsevol altre reproductor de música podràs escoltar les càpsules quan i on vulguis. Això vol dir que les pots carregar al teu reproductor de música mòbil (iPod i similars) i escoltar l'Anada i tornada mentre ets al metro i vas de camí a la feina (o mentre estàs en un d'aquests embusos gegantins al Nus de la Trinitat), quan en realitat et voldries dirigir a Islàndia. També pots estar cuinant o planxant un diumenge al matí mentre escoltes la secció d'Actualitat o la de De franc i et decideixes a afrontar la setmana d'una altra manera, millor. Aquests són alguns dels exemples, però estem segurs que vosaltres teniu altres situacions predilectes per escoltar el Mai a la vida.
I tu, què no faries Mai a la vida?

18.4.09

Fans de LEGO

Com ja és una bona costum de dissabte, allò més friki del Mai a la vida torna a estar aquí en primer lloc per anunciar-vos que a partir de la setmana que ve ens publicarem en dimecres i a sobre estic preparant un especial llibres 'freaks' per Sant Jordi. Però aquest avui no és el tema.

Avui parlem de
LEGO, sí!, perquè als del Mai a la vida ens agrada tant o igual que al gran Joan Miquel Oliver. Sí, senyor!: deliri de plàstic, apoteòsic, colors... I ara veureu el perquè:

LEGO Boombox
La famosa marca de joguines sempre ens sorprèn pels seus originals dissenys i aquest estiu o fa amb la
LEGO Boombox. I què és?, doncs es tracta d'una minicadena amb forma de peces LEGO, com podeu veure a la foto. A més reprodueix CD, CDR, CDRW i ràdio AM/FM i tot això per tan sols 30 euros!
Targetes de visita LEGO
Alerta!, els grans 'jefazos' de la companyia tindran unes targetes de visita molt especials. I és que les seves noves 'business cards' són uns ninotets de LEGO totalment personalitzats en els quals s'inclouen les dades de contacte del treballador. Jo, personalment, la única pega que li veig és dur-los a sobre, ara bé, la cara que deu posar la gent quan la dónes...! Confesso que m'encantaria tenir una targeta de feina així, que bonic, per favor!

El toc més freak d'utilitzar LEGO!
Tots coneixem ja el gran potencial d'aquesta joguina però atenció perquè ara la tecnologia, i algun friki en concret, ha descobert que aquestes meravelloses peces encara poden donar molt més de si. Molta atenció a aquest magnífic sistema de canvi de cd's automàtic!, al prémer un botó, la maquinària s'engega i expulsa automàticament el cd, introdueix un altre i en prepara un tercer. Us deixo amb el vídeo:




Queda demostrat així que en Joan Miquel Oliver no s'equivoca, i esque... m'allibera des meu ego, LEGO!

17.4.09

Fronton sessions. Entrevista a Oniric

María Rodés és Oniric i ja fa mesos que va gravar un disc, Sin técnica (Cydonia), de la mà de Ramón Rodríguez (Madee, The New Raemon) i Santi García (productor bcorià per excel·lència i, darrerament cydonià, i també a No More Lies), on recrea la figura de cantautora i li dóna una volta més per afegir humor i dosis eclèctiques a una proposta que tenim ja un pèl vista. La Maria està sorpresa. Tot va començar a la seva habitació com un passatemps amb Andy Poole, amb qui compartia el nom d'Oniric però que a hores d'ara ja ha baixat del barco.

Podeu escoltar l'entrevista que li fan l'Andrea Valverde i l'Arnau Sabaté aquí o al nostre perfil d'Scanner FM.

16.4.09

Més confirmacions i informe Sónar


Sembla ser que aquesta setmana ve carregada de novetats. El Sónar no podia ser menys, avui al migdia ens ha arribat la nota de premsa que anunciava les noves confirmacions de la setzena edició del festival de música avançada i art multimèdia, Sónar 2009.

Per una banda n'hi ha hagut una que no ens ha sorprés, Jeff Mills repeteix. Qui ho dubtava? Bé doncs, la qüestió és que el de Detroit punxarà per primer cop a l'aire lliure. Tot un repte...
Abans d'endinsar-nos a parlar d'altres confirmacions que si que ens criden l'atenció. Citarem que de Detroit també desembarcarà Carl Craig, un mític de l'escena.
Per primer cop a la història del festival, es comptarà amb la presència d'un artista de l'Orient Mitjà. Ens referim a Omar Souleyman, una autèntica joya i amb la que la organització del Sónar es guanya tot el nostre respecte. No per qualitat musical sinó més aviat per excentricisme.
Omar Souleyman és un personatge amb tota regla, no us podeu perdre el vídeo que adjuntem a continuació. Autèntica música folkòrica de ball que sembla feta a mida per aquells que disfruten amb les excentricitats de les cultures d'orient. Arranjaments pop que es mesclen amb ritmes de reminiscència àrab, percussions màntriques, teclats i milers d'instruments de corda porten acomulant-se durant anys a la discografia d'aquest home, que acomula 500 treballs editats en cassette.



Una mica més seriosos han estat, pronunciant el nom de Ben Frost, un autèntic compositor de melodies ambient obscur i electrònica minimalística, d'origen Australià però resident a Islàndia i que ha col·laborat en algunes ocasions amb Björk. En la mateixa línea d'electrònica nòrdica, però en aquest cas provinent de Finlàndia s'hi troba Luomo, un dj i productor inmers en un univers de house, disco, funk i pop a parts iguals, que presentarà el seu últim treball Convival.
Ja que ens trobem en l'apartat purament ballable, no podem deixar de citar al special disco set que ens portaran els americans James Murphy i Pat Mahoney, ambdos membres de LCD Soundsystem. El primer, a més, líder del prestigiós segell DFA Records i el segon que és el bateria de la banda. Destacar que si estan presentant aquest set especial de disco és per que tot just el segell FabricLive els ha editat aquest mix-cd que estan presentant.
Finalment i pels més obscurs fanàtics de l'electrònica mística, citar que per aquesta edició, el festival també comptarà amb la presència de Bomb Squad, una llegenda dins la història del hip hop i força oculta darrera dels seminals Public Enemy.

Noves confirmacions al Festival Faraday



Un dels nostres festivals preferits, el Faraday, que aquest any s'anomena Absolut Faraday, va anunciar ahir a la nit via el seu canal de Facebook, noves i sucoses confirmacions que se sumen al que ja sembla un dels millors cartells de totes les edicions del festival.
La crisi econòmica està dinamitant el sistema social arreu on passa. En la indústria musical, concretament la festivalera, sembla que això no hi afecti (encara més després que avui ens en adonessim que Sinnamon ha annunciat que el Creamfields Andalusia per fí es celebrarà). La qüestió és que el Faraday tampoc ha tingut problemes per ampliar el seu cartell. D'una banda trobem els escocesos 1990s, que vindran a presentar el seu recent segon treball, 'Kicks'.
En el grup dels catalogats com a curiosos hi trobem Shugo Tokumaru, projecte de pop experimental vingut directament del país del sol naixent. En terreny nacional hi trobem Bèstia Ferida (projecte d'impro-jazz-rock) i bRUNA (electrònica del segell spa.RK) també s'afegeixen al cartell.

Mai a la vida et porta gratis a CatPeople i The Baltic Sea




Comença la gira de concerts
Levi's 501 Live! La segona edició del concurs de maquetes organitzada per Levi's, del que vam parlar, ha estat un tot un èxit. La convocatòria dirigida a bandes emergents ha obtingut una acollida excepcional multiplicant per dos el número de participants. El jurat format per membres de Levi's, MySpace, Mondo Sonoro, Go Mag i Rolling Stone ha valorat l'alta qualitat musical dels grups participants, escollint als 5 finalistes que tocarna en la gira de concerts Levi's 501® Live!: Le Grant, Orquesta de la primera luz del día, Iba Andando, Algora, Nito Niko.

El Mai a la vida us porta gratis al concert que es farà el proper dia 25 d'abril a Barcelona: CATPEOPLE + The Baltic Sea + Nito Niko a la sala Apolo. Si voleu anar gratis només heu de contestar correctament a la pregunta: Com es diu el nou disc de CatPeople? Tenim cinc entrades esperant-vos i per a que siguin vostres tan sols heu d'enviar un e-mail a info@maialavida.com amb la resposta, indicant el teu nom, cognom i DNI. Sort i que gaudiu del concert!, i si no sou dels primers en contestar doncs sempre podeu aconseguir l'entrada anticipada a Tick Tack Ticket per 8 euros o el mateix dia a l'Apolo per 10 euros.

13.4.09

Digue'm què escoltes i et diré com ets

Doncs el títol no podria ser més descriptiu. Segons un estudi del profesor Adrian North, de la Universitat Heriot-Watt d'Escocia, realitzat a 36.000 persones, els aficionats a la música clàssica i al jazz són creatius, els amants del pop són treballadors mentre els fans del heavy metal tenen un caràcter suau. Els aficionats al country tendeixen a treballar dur i a ser tímids, mentre que els fans de la música rap són extrovertits. Per últim, l'estudi afirma que els amants de la música independent (també anomenat indie) no tenen autoestima i són esquerps. En contrapartida, els seguidors del soul són creatius, extrovertits, dolços, estan contents amb si mateixos i tenen, a sobre, l'autoestima alta.
I aquest és el punt que m'ha fet plantejar-me alguns dubtes existencials sobre si el que escoltem influeix tant en com ens sentim.

Podeu llegir tot l'artícle aquí: El País i participar al estudi accedint a Peopleintomusic.com.

12.4.09

Ezra Furman and The Harpoons al Primavera Sound'09

Diumenge plujós, les 21:53 i un dia abans del dia de la mona. És un panorama perfecte per passar el que resta del dia tancat a l'habitació escoltant música davant de l'ordinador. De sobte t'arriba una notificació del Twitter, que diu que el Primavera Sound anuncia que, finalment, Ezra Furman & the Harpoons estaran al Primavera Sound 2009. Pels qui no estigueu familiaritzat amb el tema cla aclarir que a mitjans d'aquesta setmana va córrer la brama que Herman Dune queien del festival, per aquest motiu la organització estava sondejant altres bandes, entre elles Ezra Furman & the Harpoons, per que ocupessin el lloc dels francesos. Finalment, pel fòrum del festival, Gabi Ruiz, un dels directors, va anunciar que Herman Dune no queien i avui, diumenge 12 d'Abril anuncien que la banda de Ezra Furman també estaran al festival. Així doncs, tots contents.
A tot això cal sumar-hi la resta de noms que es van donar a conèixer la setmana passada i que rematen el cartell, a hores d'ara ja complert, del Primavera Sound 2009. A continuació els últims grups confirmats: The Horrors, Showcase de BCore amb Elvira, Oniric (la setmana que ve amb entrevista al Mai a la Vida) i Juan Colomo. També confirmats tots els grups de El Primavera Baixa al Metro, amb QA'A, Mujeres, Gúdar, Centella i la resta d'artistes que tocaran al Parc Joan Miró: Hola A Todo El Mundo, Alondra Betley, Sedaiós i Sleepy. Sound.

Ezra Furman and The Harpoons
són una banda de Illinoise, Estats Units. Toquen Folk Rock i pel que sembla són la nova sensació per tots aquells fans de les descobertes musicals d'última hora. Tenen dos discs i l'últim, Inside The Human Body (Minty Fresh, 2008), es va editar aquest passat hivern. Tot apunta a un grup d'aquests que fan gràcia veure en directe. Nosaltres, per si a cas, us avancem un vídeo on hi surten ulleres de sol molones, armòniques i ritmes que conviden a ser ballats a ritme d'una estrella...



Art: 'Xina. Retrat d'un pais (1949-2008)'


L'1 d’octubre de 1949, 300.000 soldats de l'Exèrict d'Alliberament del Poble es reuneixen a la plaça de Tiananmen per escoltar la declaració de fundació de la República Popular de la Xina, governada pel president Mao Zedong. Aquest és el punt de partida de l'exposició que es pot veure a Casa Àsia, que revisa la història més recent de la Xina a través del fotoperiodisme. S'hi han recopilat més d'una cinquantena d'imatges d'arxiu per tal no només de recuperar un patrimoni, sinó també la història d'un poble a través d'imatges que s'han convertit en símbols de la seva història contemporània.

Camperols celebrant la fundació de la primera Comuna del Poble a la regió de Henan, estudiants de secundària preparant-se l'examen d'accés a la Universitat sota els fanals de la plaça Tiananmen, nous rics xinesos reunits en un bar de Beijing o el recorregut de la flama olímpica fins a la cima de l'Everest pels Jocs Olímpics del 2008 són algunes de les instantànies que donen fe dels canvis viscuts per la societat xinesa darrerament.

A més, simultàniament a l'exposició fotogràfica, s'exhibeix la triologia cinematogràfica China: a Century of Revolution, que repassa tres períodes clau de la història moderna xinesa, des d'abans de l'assentament de la República Popular de la Xina fins a la increíble transformació del país después de la mort de Mao, l'any 1976.

On? Casa Àsia – avinguda Diagonal, 373

Quan? Fins el 17 de maig

Entrada? Gratuïta

9.4.09

Fronton sessions. Entrevista a Tu Madre

Tu Madre és, a més de la resposta a un insult, un grup de tres joves noies que proclamen sense vergonya que ni saben tocar ni cantar. Són de l'esperit punk més cafre, no entenen de convencionalismes i no es paren a pensar perquè fan el que fan. Ho fan. I també són d'aquells que regalen la seva música i tan contents. Un aplaudiment.Ens van visitar al Mai a la vida i el resultat és una entrebancada conversa amb l'usual final de dues cançons (en acústic) que demostren l'essència del grup.

Podeu escoltar l'entrevista a Tu Madre aquí o al nostre perfil del Club d'Scanner FM.

7.4.09

Festa Mai a la vida amb El Petit de Cal Eril

A nosaltres també ens agraden les coses que comencen per F.



Vídeo muntat i produit per Edu J. Montoya i Montse Casas.

6.4.09

Atenció: Animal Collective al Sónar 2009




L'altre dia ja dèiem que aquesta edició del Sónar era la més electrònica des de feia anys. Bé doncs, avui ens ha arribat la notícia, Animal Collective, els ambaixadors del Pop del futur, obriran l'escenari SonarClub del Sónar de nit, dissabte 20 de Juny. Així doncs, els tindrem a Barcelona per fer el primer dels pocs concerts que la banda nordamericana farà a Europa. Tocaran els temes del seu grandíssim disc Merriwater Post Pavillon, tot i que venint d'ells mai se sap el que ens deparen els seus shows.

Indies del país, us tocarà anar al Sónar. De moment us deixem amb el hit My Girls...



5.4.09

Música #20 Pupilo Records

El cordobès Ángel Ortiz va rellançar Pupilo Records ara fa uns anys, i coincidint amb el cinquè aniversari del segell, ens visita al Mai a la vida per fer un repàs a la trajectòria de la discogràfica. Des de Catpeople fins a Los Seis Días, passant per The Blows, Camping, Aaron o Idioterne, escoltem els singles que han marcat la història del segell. I a més a més, li preguntem totes aquelles coses que sempre havíem volgut preguntar a una discogràfica.

Podeu escoltar la càpsula sobre Pupilo Records aquí o al nostre perfil del Club d'Scanner FM.

4.4.09

The Ruby Suns al Heliogàbal



Tot estava planejat perquè aquest diumenge els Ruby Suns toquessin a La [2] de l'Apolo, però les circumstàncies i un malentès han fet que aquest concert s'hagi replanificat a correcuita a l'Heliogàbal pel proper dilluns, pel mòdic preu de 5 euros.
Tot sigui pel canvi de dia (començar un dilluns amb un concert està força bé) o pel lloc tan íntim i singular (recordem que l'Heliogàbal es un lloc molt íntim), els del Mai a al vida creiem que és una bona excusa per assistir a l'event.

De vídeos va la cosa

Avui a la secció 'freak' del Mai a la vida us portem vídeos, vídeos que tenen tela. I es que el Youtube i el vídeo digital han fet molt de mal a la nostra societat tan 2.0.

La setmana passada parlàvem del Beautiful Agony, una web on penjar vídeos d'orgasmes, avui, seguint la tendència de la poca roba parlem en primer lloc d'un concurs de vídeo on el que cal es despullar-se. Si, com llegiu. L'equip del Mai a la vida, intrèpids de mena i lectors de VilaWeb, hem trobat aquest meravellós post, i us en fem cinc cèntims. Es tracta del concurs World nude day i per participar-hi, cal despullar-se, filmar-se fent alguna cosa graciosa i penjar el vídeo al servidor de la pàgina World Nude Day. Efectivament, es tracta d'un concurs per a nudistes, activat pel Dia Mundial del Nudisme, que se celebra cada 6 de febrer. El termini per enviar vídeos es va tancar el 31 de març, ho sentim, però el cas es que de moment ja s'hi han presentat cent cinquanta vídeos, que es poden veure i comentar directament a la web. La majoria provenen de Nova Zelanda (més de cent), Itàlia (tretze) i dels EUA (una dotzena), i de casa nostra no n'hi ha cap. Aquí us deixem un força graciós, i els podeu veure tots a la web World nude day si sou majors de 18 anys.

En segon lloc m'agradaria compartir amb tots vosaltres aquesta joia 'freak', perque té molta feina fer això. Es tracta de 'Slagsmålsklubben - Sponsored by destiny', en aquest vídeo el seu autor, Tomas Nilssonse, ens explica iconogràficament el conte de la Caputxeta Vermella i és preciós! Tomas fa ús de la iconografia clàssica i altres formes convencionals per explicar el conte i el resultat és una autèntica meravella. Aquí us el deixem, si voleu saber-ne més, trobareu més informació sobre aquests tipus de treballs a Slagsmålsklubben, si, són suecs!



I per acabar us deixem amb un toc d'humor. Parlem del ja famós, vídeo i sinó ens encantarà descobrir-te'l: Pachelbel Rant. L'humorista nord-americà Rob Paravonians ens explica les mil i una semblances musicals, interesant i graciós si mes no, aquí el teniu:



I ja sabeu si trobeu coses com aquestes, més recargolades, més rares i etc. em podeu contactar a mirtres@maialavida.com o deixar-me algun comentar-hi aquí mateix.

Bon dissabte 'freak', primaveres!

3.4.09

Fronton sessions. Entrevista a Mujeres

"El nom del grup no va ni pel llibre de Bukowski ni perquè follem amb moltes ties". Això és una declaració d'intencions com Déu mana. Mujeres són així, directes i sincers i això, al Mai a la vida ens agrada molt. Amb tant sols una maqueta, han aconseguit crear una legió de fans que veneren els seus directes (diuen les males llengües que damunt dels escenaris es comporten com uns degenerats).

Podeu escoltar l'entrevista que els hi vam fer la setmana pasada aquí mateix o al nostre perfil del Club d'Scanner FM.

2.4.09

Actualitat #20 Thomas Bayrle / La Factoria de Sant Andreu

Aquesta setmana tenim dos temes d'actualitat, ambdòs relacionats amb l'art. D'una banda parlem de la exposició retrospectiva de l'alemany Thomas Bayrle que podeu veure al Macba fins el dia 19 d'abril. I de l'altra, us presentem La Factoria de Sant Andreu, un espai que té com a objectiu acostar l'art contemporani al gran públic a través de tallers i conferencies amb joves artistes.

Tot molt barat, molt interessant i per tota classe de públic. Si en voleu tenir més informació només cal que clickeu aquí i escolteu la nostra càpsula d'actualitat o bé visiteu el nostre perfil a Scanner Club.



El quadre és evidentment de Thomas Bayrle, es diu Maxwell Kaffee i data de 1967.