Ens podries recomanar algun llibre que t'hagi dut molta feina trobar i que t'hagi encantant? Rotllo tresor amagat.
Els llibres de sociologia dels 60 que parlen de mods i subcultures (
Generation X -no confondre amb el del
Coupland-,
Folk devils and moral panics, etc, abans eren més fotuts de trobar, però ara amb internet i abebooks ja són més asequibles. Em va costar força fer-me amb una còpia del
Hooligan: a history of respectable fears del Geoffrey Pearson (una acollonant història dels
pandilleros proto-punk/mod/skin de la època victoriana, cap al 1890), no tant perquè el llibre sigui inassequible sinó perquè vaig haver de descobrir quin llibre era fent de detectiu després de sentir-ne rumors a mil converses de pub.
I de blogs (que són gratuïts), en llegeixes?
No llegeixo blogs perque a) fa bo a fora, b) la vida és meravellosa i no vull malgastar-la com un insectívor davant de la pantalla d'una habitació fosca, c) molts cops els seus autors son bastant amargats i agres i em fan posar trist i, especialment, perquè d) m'agrada MOLT llegir llibres, i mirar blogs treu temps per fer-ho. Dit això, molt ocasionalment miro de reüll webs com
The Mod Pop Punk Archives per buscar discos rars, i també la del meu magasín favorit,
The Chap, per veure si ha sortit número nou. El meu blog favorit és
La Escuela Moderna. Malauradament, és meu,
but hey: fuck it.
Algun llibre actual, o l'última novetat que t’haguessis llegit?Novetat. Hum. No sé si compta com a novetat, però
London Books ha reeditat els llibres raríssims dels narradors del soho i el submón dels anys 30 i 40 londinencs:
Night and the city del
Gerald Kersh,
They drive by night del
James Curtis i el
Wide boys never work del
Robert Westerby. No me’ls havia pogut llegir abans perquè eren introbables; i ara estic flipant, francament. Hi ha autors moderns de qui sempre em llegeixo cada llibre nou:
Jonathan Coe,
George Saunders,
David Sedaris,
Sam Lipsyte,
John King...
Algun llibre situat molt lluny de Barcelona i que t'hagi fet voler viatjar?No m’agrada gaire viatjar. No m’importa admetre que no m’interessa especialment anar a altres continents, i la cultura anglesa (i local) em treu espai mental per poder pensar en les altres. Sempre que he pensat “molaria haver-ho vist, això” es tracta d’un viatge en el temps: revolució russa,
manifest destiny a l’Oest americà, època victoriana en general i, especialment, edat mitjana i any 1000. M’obsessiona bastant el milenarisme i l’edat mitjana, suposo perquè tot era nou i pur i extrany i per descobrir. Ah: me la bufa el futur, per cert.
Algun llibre d'entrevistes o rotllo biopic.L'
Edie; an american biography de la
Jean Stein, sobre la pobra
Edie Sedgwick de la
factory de NY, és justament mític.
El Rotten: no irish, no blacks, no dogs, que és la bio dels
John Lydon, també em va encantar. I, com es diu la història oral el punk? Ah, sí el
Please Kill me del
Legs McNeil és per fer volteretes i colpejar repetidament amb el puny l’aire.
Relacionat amb les càpsules de novetats musicals ens podries recomanar algun llibre sobre el sorgiment d'algun estil musical?Tothom li té bastanta mania al
Simon Reynolds, perquè admesament és un
listillo i un repel·lent, però des d’un punt de vista informatiu el
Rip it up, que explora el post-punk, és força bo i ric en anècdota i context, i a més conté paraules boniques sobre
Dexys. Però el meu favorit és
Skinhead, del Nick Knight; no és sobre un estil musical (he fet trampa), però és TAN xulo... El millor llibre sobre punk rock és, obviament, el
England’s dreaming del
Jon Savage; crec que ara el treurà traduït Mondadori.
I per últim, l'última recomanació podría ser per què hauríem de llegir Rompepistas.Collons. No em toca a mi dir perquè o perquè no hauria algú de llegir el meu llibre, però provem-ho: Rompepistas és la historia no escrita dels 17 anys a l’extrarradi urbà dels 80’s. Tracta de la culpa, la pena, les cuirasses, les guerres que no surten als mapes, la decepció i també l’heroisme d’aquells nens que només és tenien els uns als altres. I a aquelles cançons. Fa riure a estones, però també fa plorar molt. És anti-acadèmic i està escrit perquè pugui emocionar-se amb ell TOTHOM, no només una colla de futurs professors universitaris. I, esencialment, està escrit amb el cor. I també els ous. I els punys.
Fotografía de Kiko Amat per Mario Krmpotic.