Novetats i Agenda de Concerts
Què hauríeu d'escoltar a partir de ja
Radiohead. In rainbows
Thom Yorke i companyia van decidir revolucionar la indústria i han publicat el primer disc de la història pel qual el consumidor és qui decideix quant pagarà. Com tothom sap, el nou disc es diu In rainbows, i com tothom sap Radiohead no ha tornat a les guitarres i als pedals que van perdre quan van gravar l'Ok Computer (Parlophone, 1997). En definitiva, In rainbows és una molt bona continuació del Hail to the thief (Parlophone, 2003) i el Kid A (Parlophone, 2000). És un grup en estat de gràcia. I és que només així es pot llançar la primera bomba a les discogràfiques.
Escolteu 'Reckoner', 'House of cards' i 'Weird fishes / Arpeggi'.
Kate Nash. Made of bricks (Fiction)
A l'ombra de figures com Lily Allen i Amy Winehouse s'ha d'entendre el sorgiment de la nova nena dolenta anglesa. Amb 20 anys acabats de fer, Kate Nash ha aparegut amb un single com una catedral que es diu 'Foundations' i un disc que l'acompanya per omplir pàgines a diaris sensacionalistes i a la NME. Tan és així fins que més d'un i de dos titulars s'han fet venint a dir que "hi ha més Kate Nash darrera de 'Foundations'". En qualsevol cas, tot i que encara ha de demostrar molt, servidor confia en ella.
Escolteu 'Foundations' i 'Mouthwash'.
Jack Peñate. Matinee (XL Recordings)
Aquest mig espanyol és el company d'entremaliadures de Kate Nash, tot i que té una proposta musical una mica més el·laborada. Segons les cròniques dels nostres col·legues britànics, en Peñate s'ha fet famós gràcies als seus "energètics" directes. Ho tradueixo, que ho acaba destrossant i donant tot a dalt de l'escenari. Pop insuflat de rockabilly ideal per pujar els ànims tot anxovat al metro o a l'autobús cada matí. Per sort o per desgràcia, hi ha música agraïda que no fa pensar.
Escolteu 'Spit at stars' i 'Torn on the platform'.
Refree. Els invertebrats (Acuarela)
I de la mateixa manera per sort i per desgràcia també hi ha música que fa pensar, reflexionar i admirar matisos i colors. L'home-música oficial de Catalunya, productor dels seus companys de discogràfica Aroah i El Hijo ha tret nou disc. I com li agrada a El Periódico, bilingüe, i ja em perdonareu la comparació. Raül Fernández, Refree, utilitza indistintament el català i el castellà per les seves cançons. Ideal per a catarsis íntimes, Els invertebrats remou l'interior de qualsevol amb una mica d'ànima (un 15% de la població) amb cada una de les peces que formen el trencaclosques que és aquest disc, amb la solució final d'una adaptació d'un poema de Gloria Fuertes. Avís: aneu amb compte i saboregeu-lo. Com la cervesa, quan la tastes la trobes agre però, de mica en mica, acaba sent deliciosa i narcòtica.
Escolteu 'Envejece', 'El sud', 'Nana al niño que nació muerto', 'El sant sopar' i 'Buenos días por la mañana'.
Thom Yorke i companyia van decidir revolucionar la indústria i han publicat el primer disc de la història pel qual el consumidor és qui decideix quant pagarà. Com tothom sap, el nou disc es diu In rainbows, i com tothom sap Radiohead no ha tornat a les guitarres i als pedals que van perdre quan van gravar l'Ok Computer (Parlophone, 1997). En definitiva, In rainbows és una molt bona continuació del Hail to the thief (Parlophone, 2003) i el Kid A (Parlophone, 2000). És un grup en estat de gràcia. I és que només així es pot llançar la primera bomba a les discogràfiques.
Escolteu 'Reckoner', 'House of cards' i 'Weird fishes / Arpeggi'.
Kate Nash. Made of bricks (Fiction)
A l'ombra de figures com Lily Allen i Amy Winehouse s'ha d'entendre el sorgiment de la nova nena dolenta anglesa. Amb 20 anys acabats de fer, Kate Nash ha aparegut amb un single com una catedral que es diu 'Foundations' i un disc que l'acompanya per omplir pàgines a diaris sensacionalistes i a la NME. Tan és així fins que més d'un i de dos titulars s'han fet venint a dir que "hi ha més Kate Nash darrera de 'Foundations'". En qualsevol cas, tot i que encara ha de demostrar molt, servidor confia en ella.
Escolteu 'Foundations' i 'Mouthwash'.
Jack Peñate. Matinee (XL Recordings)
Aquest mig espanyol és el company d'entremaliadures de Kate Nash, tot i que té una proposta musical una mica més el·laborada. Segons les cròniques dels nostres col·legues britànics, en Peñate s'ha fet famós gràcies als seus "energètics" directes. Ho tradueixo, que ho acaba destrossant i donant tot a dalt de l'escenari. Pop insuflat de rockabilly ideal per pujar els ànims tot anxovat al metro o a l'autobús cada matí. Per sort o per desgràcia, hi ha música agraïda que no fa pensar.
Escolteu 'Spit at stars' i 'Torn on the platform'.
Refree. Els invertebrats (Acuarela)
I de la mateixa manera per sort i per desgràcia també hi ha música que fa pensar, reflexionar i admirar matisos i colors. L'home-música oficial de Catalunya, productor dels seus companys de discogràfica Aroah i El Hijo ha tret nou disc. I com li agrada a El Periódico, bilingüe, i ja em perdonareu la comparació. Raül Fernández, Refree, utilitza indistintament el català i el castellà per les seves cançons. Ideal per a catarsis íntimes, Els invertebrats remou l'interior de qualsevol amb una mica d'ànima (un 15% de la població) amb cada una de les peces que formen el trencaclosques que és aquest disc, amb la solució final d'una adaptació d'un poema de Gloria Fuertes. Avís: aneu amb compte i saboregeu-lo. Com la cervesa, quan la tastes la trobes agre però, de mica en mica, acaba sent deliciosa i narcòtica.
Escolteu 'Envejece', 'El sud', 'Nana al niño que nació muerto', 'El sant sopar' i 'Buenos días por la mañana'.
Què hauríeu d'anar a veure aquests dies
L'Agenda de Concerts torna a cobrar força i per aquest cap de setmana i posant les vistes per a la propera ja us assegurem que tindreu allà on triar. Ahir mateix va començar el Rockdelux Music Weekend que com molt bé podeu extreure del seu nom es tracta d'un festival de música que organitza la ja mencionada revista junt amb la col·laboració de Houston Party.
Es tracta d'un Festival simultani que es celebrara a diferents ciutats del país: València, Mallorca, Madrid i, evidenment, Barcelona.
Els grups o solistes confirmats són d'aquells de treure's el barret i és que per aquesta edició tinc l'impressió que han fet una aposta una mica més arriscada. Però bé, serà més fàcil establir les coordenades per dies i artistes. Així que per avui mateix, divendres 19 a la sala Apolo podeu veure a Elvis Perkins, Sisa i Nacho Vegas amb Christina Rosenvinge. Elvis Perkins que tot just despega, Sisa que tot just fa vint anys celebrant el terme "nova cançó" i el Nacho i la Christina que s'ho monten plegats portant en directe el nou disc que han creat junts aquest Verano Fatal (Limbo Starr, 2007) una mescla més que explosiva. Per demà dissabte Eef Barzelay, Kurt Wagner, The Wedding Present tanquen el cartell també a l'Apolo.
Sé que a aquestes alçades ja esteu frissant per saber el preu, així que us aclareixo que estem parlant de 24 euros l'entrada anticipada i de 30 en taquilla. Els abonaments realment valen la pena perquè redueixen notablement el preu sobre l'entrada individual; 39 euros l'entrada dels dos dies per venta anticipada i 50 en taquilla.
Per els alternatius a les grans quedades musicals us podeu acostar avui mateix Divendres 19 a la sala Bikini i escoltar el més nou de la cantant barcelonina Murfila, si home si, aquell noia macarra que cantava loco loco loco, us sona? O sino us fa gaire el pes i sou seguidor del pop tranquil i pausat podeu anar al Espai Jove Boca Nord, situat al carrer Agudells, 37-45 i sentir als nois de El Chico Con La Espina En El Costado. Absteniu-vos sentimentals i els que estigueu convençuts que la tardar és depressiva. També avui mateix punxarà Dj Espiral al local Ambar, avall de la Rambla. Dj Espiral també conegut per ser la persona encarregada de repassar el disc de la setmana aquí al Mai a la vida.
I ja per acabar i pels que pensen que el dilluns encara és cap de setmana, si us acosteu a la sala Sidecar podreu gaudir del bo i millor rock versionat pels més fans de la capital, si si, estem parlant de les sessions d'antikaraoke muntades per la mateixa sala junt amb la amenització de la Rachel Areiff.
Es tracta d'un Festival simultani que es celebrara a diferents ciutats del país: València, Mallorca, Madrid i, evidenment, Barcelona.
Els grups o solistes confirmats són d'aquells de treure's el barret i és que per aquesta edició tinc l'impressió que han fet una aposta una mica més arriscada. Però bé, serà més fàcil establir les coordenades per dies i artistes. Així que per avui mateix, divendres 19 a la sala Apolo podeu veure a Elvis Perkins, Sisa i Nacho Vegas amb Christina Rosenvinge. Elvis Perkins que tot just despega, Sisa que tot just fa vint anys celebrant el terme "nova cançó" i el Nacho i la Christina que s'ho monten plegats portant en directe el nou disc que han creat junts aquest Verano Fatal (Limbo Starr, 2007) una mescla més que explosiva. Per demà dissabte Eef Barzelay, Kurt Wagner, The Wedding Present tanquen el cartell també a l'Apolo.
Sé que a aquestes alçades ja esteu frissant per saber el preu, així que us aclareixo que estem parlant de 24 euros l'entrada anticipada i de 30 en taquilla. Els abonaments realment valen la pena perquè redueixen notablement el preu sobre l'entrada individual; 39 euros l'entrada dels dos dies per venta anticipada i 50 en taquilla.
Per els alternatius a les grans quedades musicals us podeu acostar avui mateix Divendres 19 a la sala Bikini i escoltar el més nou de la cantant barcelonina Murfila, si home si, aquell noia macarra que cantava loco loco loco, us sona? O sino us fa gaire el pes i sou seguidor del pop tranquil i pausat podeu anar al Espai Jove Boca Nord, situat al carrer Agudells, 37-45 i sentir als nois de El Chico Con La Espina En El Costado. Absteniu-vos sentimentals i els que estigueu convençuts que la tardar és depressiva. També avui mateix punxarà Dj Espiral al local Ambar, avall de la Rambla. Dj Espiral també conegut per ser la persona encarregada de repassar el disc de la setmana aquí al Mai a la vida.
I ja per acabar i pels que pensen que el dilluns encara és cap de setmana, si us acosteu a la sala Sidecar podreu gaudir del bo i millor rock versionat pels més fans de la capital, si si, estem parlant de les sessions d'antikaraoke muntades per la mateixa sala junt amb la amenització de la Rachel Areiff.
3 comentaris:
pero ja de ja!
ya mismo.. ojo la meva mula patirà, eh?
yeah'
i a concerts/cine si algú em vol acompanyar!, s'accepten propostes!
...doncs a mi em queda un petit dubte sobre això que han fet els Radiohead.
És una nova forma de vendre música? (partint de la base que amb els discs no es fan diners)
És una petit cop a la industria discogràfica? (a saber...)
És una estratègia de maqueting perquè se'n parli? (en realitat no ho necesiten no?)
Bé, és igual, suposo que en Yorke tampoc m'ho explicarà. Vist d'una altra manera, a mi mentre facin el que fan ja em va bé
Són les tres coses alhora, jotagé.
Publica un comentari a l'entrada