Novetats i agenda de concerts

Cinc discos més per poder lluir amb orgull el modelet aquest cap de setmana i alguns concerts que et faran quedar bé a l'hora d'esmorzar. Això sí, recorda a dir que ho vas escoltar o llegir al Mai a la vida. Una mica de promoció no fa mal a ningú. I després de llegir això, com va dir el Mariano, tots a penjar la bandereta.

Novetats

Babyshambles. Shotter's nation (Emi-Parlophone)

Nou disc d'un dels tres líders espirituals del Mai a la vida. Mentre el Sufjan Stevens està component alguna òpera sub-aqüàtica i en Joan Miquel Oliver menjant sobrassada amb algun extraterrestre, Pete Doherty, l'home que feia cua a una botiga per comprar un disc d'Oasis fa deu anys publica amb el seu grupet Shotter's nation, un cant a la ressaca. Podríem fer veure que l'únic que ens interessa del Doherty és la seva música i que no mencionarem el seu darrer atac de gelos quan s'assabentà d'alguna aventura de la Kate Moss, com tampoc no direm res de la seva vida paral·lela amb la darrera princesa britànica, l'Amy Winehouse. Però de què serviria?
Escolteu 'Delivery' i 'Lost art of murder'.


Stereophonics. Pull the pin (V2)

Stereophonics és un grup que toca dues nits seguides a Wembley i tres més al recinte firal de Cardiff i que a l'Europa continental, sí, bé, els de 'Dakota', no? Tot i que la cosa no apunta que canviï gaire amb Pull the pin, seria faltar a la veritat dir que no han millorat. Ho han fet, amb un disc molt més complet que no pas l'anterior Language. Sex. Violence. Other? (V2, 2005). El que no han aconseguit és presentar un single tan brillant com 'Dakota' o 'Maybe tomorrow', però els ho perdonem. Ara, 'It means nothing' està força bé. Una baladeta, però força bé.

Escolteu 'Bank holiday Monday', 'It means nothing' i 'Pass the buck'.


Motion City Soundtrack. Even if it kills me (Epitaph)

De teloners de Blink a successors de Weezer. Ala. Ningú no en parlava, però tothom sabia que el marron més gran de l'any el tenien els Motion City Soundtrack per superar el manual Com fer un disc rodó que és Commit this to memory (Epitaph, 2005), anterior disc d'aquests canadencs. Uf. Difícil tasca. Justin Pierre i companyia se n'han sortit prou bé però encara que aventurar-se sigui gratuït, no ho farem i escoltarem una mica més aquest Even if it kills me. I no ens costarà gens ni ens depararà un futur tan pessimista com suggereix el títol.

Escolteu 'Last night', 'Calling all cops', 'Can't finish what you started' i 'Point of extinction'.


Madee. L'Antarctica (BCore)

2002, Songs from Cydonia. 2003, Secret chamber. 2004, Orion's belt. Sempre amb BCore. I tres anys de rumiar "i ara què". Bé, l'aturada els ha anat bé als nois de Cabrils. Mentre que els anteriors discos sonaven a alguna cosa no acabada de tenir clara, L'Antarctica és un treball més acurat i precís. Això sí, Madee no segueix cap moda. Ningú no els ha dit que després de tres anys has de canviar totalment d'estil? No saben que ara han de cantar en castellà? Res de res, ells vinga a crear atmosferes i a cantar en la llengua de Shakespeare. Aplaudiu amics, que ara arriba el fred ja tenim banda sonora per vents gèlids de matinada.

Escolteu 'Transference #2', 'The wounded', 'Polonium' i 'Yr demons'.

Hot Hot Heat. Happiness Ltd. (Warner)

No hi ha quòrum. Al Mai a la vida hi ha dues vies diferents del nou disc de Hot Hot Heat. 1) Els canadencs fan un disc normal, amb un single claríssim, a donar-ho tot per sortir al canal principal de la MTV. Picant una mica d'arreu. Ara de The Strokes, ara del postpunk ballable. Res de nou, sensació d'haver-ho escoltat alguna altra vegada amb alcohol fins les celles en algun festival o en alguna sala de moda. 2) Els canadencs són un dels pocs grups de l'anomenada escena indie menys indie encara interessants, i en absolut és un grup que es trobi dins del mainstream.

Escolteu (i decidiu vosaltres) 'Let me in', 'Good day to die' i 'My best friend'.


Música en directe i els primers festivals d'hivern

El Wintercase, germà gran del Summercase, va nèixer ara fa uns 6 anys, de la mà de de San Miguel, la desgraciadament coneguda marca de cervesa. El Wintercase s'emmarca com un dels festivals itinerants més importants de l'Estat, amb seu a València, Bilbao, Madrid i Barcelona.

Super Furry Animals, Ratatat, Explosions in the Sky, Spoon o els Editors son alguns dels confirmats per aquest proper mes de novembre. Abans, però, estan presentant el festival amb alguns concerts avançats. Ahir mateix van venir els senyors d'Spiritualized i aquests propers dies estaran girant per la resta de ciutats Wintercase: avui a Madrid i demà a Bilbao.

El Festival Lem va obrir les seves portes ara ja fa alguns dies. L'onzena edició d'aquest festival de música experimental ens porta en directe a grups fins el proper 27 d'octubre. Aquesta edició es centra en l'efecte del so sobre els objectes, sobre els animals o evidentment sobre les persones. Exemples com el cas del Flautista de Hammelin o de les trompetes que van fer caure el mur de Jericho. S'ocupen diferents espais com el Caixa Forum, la Pedrera o el Macaba i us asegurem que presenta un ventall força ampli amb propostes molt diverses. Molt recomanable pels curiosos que creuen encara queda alguna cosa per inventar.

L'últim concert que us portem es per ja entrada la propera setmana, més concretament el 18 d'Octubre ja que desprès de la cancel·lació d'última hora al Summercase vam ser molts els fans impacients que ens vam quedar amb ganes de veure'l en directe. Evidentment estem parlant del gran Libanès de nacionalitat i inspirador de tendències del nostre programa, el senyor Mika, que amb els seus grans hits de la vida, han fet que passi molt millor aquest estiu. Grace Kelly, Relax, take it easy i així fins a configurar la totalitat dels temes que ha conformat el seu primer debut i èxit de vendes a la vegada. Un concert de grans magnituds que s'ha programat per omplir de gom a gom l'estadi Palau Sant Jordi...