Novetats

Thao Nguyen with The Get Down And Stay Down. We Brave Bee Stings And All (Kill Rock Stars)
We Brave Bee Stings And All és un disc fresquíssim de pop femení, entenent l'adjectiu com cantat per una dona, noia, nena, o femella qualsevol. 'Fear And Convenience', 'Geography', 'Travel', 'Bag Of Hammers' o 'Swimming Pools', per citar-ne algunes, són comprimits de cafeïna dolça al matí, a les fosques. Una deliciosa troballa que convé descarregar-se ja i acabar el disc i tenir poderosos desitjos de conèixer la Thao, demanar-li matrimoni, tenir-hi fills i, de vells, que et toqui la guitarra davant de l'estufa.

Dashboard Confessional. The Shade Of Poison Trees (Vagrant, 2007)
L'emokid número 1 de l'escena mainstream del gènere va publicar a finals de l'any passat el seu disc més pop i potser també menys emo de tots. The Shade Of Poison Trees és un disc molt acceptable, que no molesta, amb un punt (molt) àlgid ('Thick As Thieves'), seguit d'una lenta baixada fins que arriba la cançó que dóna nom al disc, una cosa ensucrada a més no poder. Però aquest noi, el Chris Carrabba, sembla bona persona. T'ho perdonem.

School Of Languages. Sea From Shore (Memphis Industres / Thrill Jockey)
Senyores i senyors, us presentem la darrera novetat britànica que, atenció, no acaba de ser una còpia descarada de ningú. Sí, d'acord, no canviaran la vida de ningú i difícilment tindran un club de fans més enllà de les nòvies i les mares, però només per la gràcia que fan als dos primers talls del disc ('Rockist Part 1' i 'Rockist Part 2', tota una tarda pensant el títol de la segona, eh?), val la pena que us en parlem. I potser apreneu idiomes, al final. És bo, eh?

Nisei. Continents (BCore Disc, 2007)
Teníem ganes d'escoltar aquest disc. Nisei deu ser el grup menys bcorià de la factoria del Llansamà, si és que el terme bcorià encara pot referir-se a una manera de sonar (bé, això sí, mentre hi hagi Santi Garcia entre nosaltres). No ens n'amagarem, el fet que el segon disc dels nostres paisans hagin canviat l'anglès pel català fa que ens l'hàgim mirat amb uns altres ulls. Això sí, la veu perd a Continents tot el seu valor melòdic per convertir-se en un instrument rítmic més. Corre la brama que en directe guanyen i força. Fem una juguesca? Ara que és època de confirmacions festivalaires estiuenques: serà Nisei la referència nacional del Primavera?