LA GUIA DEFINITIVA Misanthrope would like to meet a misanthrope
Els vampirs tornen a estar de moda. I, mentrestant, La Guia Definitiva es disculpa profundament per la lamentable i imprevista absència de la setmana passada. Ningú és perfecte. Tot i que la major part de nosaltres està de pont celebrant una constitució que hauria de ser revisada i canviada de dalt a baix, així com una de les múltiples festes religioses que té aquest país aparentment laic, La Guia cinematogràfica per excel·lència (per excel·lència del Mai a la vida, volem dir) no descansa i fa els deures, com sempre, a última hora de la nit. Deia això dels vampirs perquè, certament, sembla que ens tornen a envair. Aquesta setmana s’estrena Crepúsculo, adaptació d’una famosa novel·la romantico-vampírica-juvenil. I un servidor es posa a pensar en vampirs de tota índole, tot recordant amb estima aquell desenfrenat ball de vampirs a càrrec de Roman Polanski, les mítiques interpretacions de Bela Lugosi (a les ordres, o no, del magistral Ed Wood), els respectius Nosferatus de Murnau i Herzog, passant pel Dràcula de Coppola, els de la Hammer i altres vampirs clàssics, les diverses anades d’olla de parafernàlies com Blade (i seqüel·les), Underworld o aquells guardians de la nit russos, pel·lícules de culte hispanes (vegis Brácula: Condemor II), estrangeres (el Leslie Nielsen de Drácula, un muerto muy contento y feliz) o sèries com Buffy, Ángel o l’actual i magnífica True blood. De vampirs, el món n’és ple. I des de La Guia Definitiva us animem a que comenceu a xuclar la sang (i el que creieu oportú) dels vostres coneguts més atractius. Mentrestant, comencem l’article d’avui. Visca la República, mori el Borbó. Amb perdó.
Sincerament, un servidor no estava massa al corrent de l’existència d’un famós llibre juvenil a l’estil Harry Potter que ens plantejava, des de les seves pàgines, una història d’amor entre una humana jove i virginal (això ho suposo jo) i un vampir atractiu i amb tableta de xocolata a l’abdomen (això també ho suposo). Tampoc estava al corrent de l’existència d’una adaptació fílmica d’aquest mateix llibre, de les seves aspiracions artístiques i monetàries, de
l seu públic potencial i del seu fenomen fan (veurem si n’hi ha per a tant) a nivell mundial. Tot això s’anomena Crepúsculo (Twilight). Està dirigit per Catherine Hardwicke, a la qual recordo pel seu interessant debut amb la pel·lícula Thirteen. I l’argument, com deia, li dóna un gir romantico-festiu al tema vampiresc amb aquesta història d’amor adolescent entre una mortal i un vampiret. ¿Què ens imaginem? ¿Un High School Musical amb colls xuclats? ¿Un Grease amb sang a dojo? ¿Un Diario de Noa amb ullals? La resposta, com sempre, al cinema. Mentrestant, també us podeu anar posant les piles amb l’actual cinema d’animació. Ara Walt Disney Pictures (sense Pixar, que consti en acta) ens porta la història de Bolt, un gos famós pel seu rol protagonista en una popular sèrie nord-americana, que es creurà un autèntic heroi en la seva vida real. La pel·lícula està dirigida a duo per Chris Williams i Byron Howard i, en la versió original, compta amb les veus de John Travolta, Miley Cirus o Malcolm McDowell.
Aquesta primera part d’anàlisi fílmic continua amb Un gran día para ellas (Miss Pettigrew lives for a day), curiosa pel·lícula dirigida per Bharat Nalluri i protagonitzada per Frances McDormand i Amy Adams que inclou una històri
a centrada en una institutriu londinenca que, de cop i volta, es veurà envoltada en un món de glamour i espectacle dins l’alta societat, de la mà d’una famosa actriu i cantant. Per últim, Apatow Productions torna a fer acte de presència amb la seva enèsima comèdia grotesca, en el bon sentit de la paraula. Aquesta nova producció té un títol espanyol d’aquells que acostumen a fer pena (Superfumados, de l’original Pineapple express). Està dirigida per David Gordon Green, un senyor que fins ara realitzava pel·lícules independents d’aquelles que no arribava a veure ningú. I entre els seus actors principals hi destaquen Seth Rogen, James Franco i algun que altre personatge sorgit de l’actual i genuí Saturday Night Live. L’argument en sí inclou porros, marihuana, gent fumada, policies corruptes, camells i bandes criminals en clau de comèdia. Tot i que si viviu a Barcelona i teniu intenció de veure-la, desistiu l’intent. Només la fan a un cinema (l’Heron City), amb una única opció de veure-la doblada. Davant aquests lamentables casos, sempre és bo recórrer a Internet. Amb tota la cara del món.
Ara us demano, si us plau, que continueu llegint. Deixeu estar el Facebook una estoneta i preneu atenció. S’estrena una pel·lícula nord-americana titulada Buscando un beso a medianoche (In search of a midnight kiss) i, tot i que pel títol pugui semblar una cançó d’N Sync, ja ha estat catalogada com una de les millors pel·lícules independents en clau romàntica que ens ha deixat
el cinema en les últimes temporades (¿alguna cosa així com Antes del amanecer?). Sembla ser que la pel·lícula ha estat feta amb quatre cèntims, està dirigida per un tal Alex Holdridge i ens planteja una història d’amor en blanc i negre. Una història d’amor a la ciutat de Los Angeles, en plena nit de cap d’any, entre un solitari guionista frustrat i una també solitària aspirant a actriu, amb la qual contacta a través d’Internet. I tot comença amb un Misanthrope would like to meet a misanthrope... També ens ha arribat, aquesta setmana, un apetitós documental britànic dirigit per Stephen Walker i que porta per títol Corazones rebeldes (Young at heart). El documental, de caire musical, ens ensenya com uns jubilats de Massachussets entre els 75 i els 93 anys d’edat passen els seus dies resistint la vellesa, tot formant una coral musical a base de cançons pop i rock. Tot hi té cabuda al seu repertori, des d’Outkast fins a Jimi Hendrix, Radiohead o Sonic Youth. Acabarem La Guia Definitiva d’avui amb unes últimes tres propostes. La cinta Mongol, dirigida per Sergei Bodrov, filmada al Kazajstan i nominada a millor pel·lícula de parla no anglesa en la última edició dels premis Oscar, ens narra a mode d’aventura biogràfica la vida del llegendari Genghis Khan. Des de Finlàndia, La leyenda de Santa Claus (Joulutarina, de Juha Wuolijoki), busca el públic infantil en aquestes dates tan assenyalades. Per últim, La Guia Definitiva se n’adona, una mica d’amagatotis, de l’estrena d’una pel·lícula francesa anomenada La frontera del alba (La frontière de l’aube), pel·lícula dirigida pel genuí Philippe Garrel i protagonitzada pel seu propi fill Louis (al que recordem per Soñadores), amb un argument centrat en la història passional entre un jove fotògraf i una estrella cinematogràfica. A Barcelona només la projecta el cinema Maldà en dos sessions diàries.
La setmana que ve, un Wong Kar-Wai en plan divo li farà un ultimàtum a la Terra. Tot això, en set dies. Sigueu sensats i intenteu-los aprofitar. Vagi bé!
Sincerament, un servidor no estava massa al corrent de l’existència d’un famós llibre juvenil a l’estil Harry Potter que ens plantejava, des de les seves pàgines, una història d’amor entre una humana jove i virginal (això ho suposo jo) i un vampir atractiu i amb tableta de xocolata a l’abdomen (això també ho suposo). Tampoc estava al corrent de l’existència d’una adaptació fílmica d’aquest mateix llibre, de les seves aspiracions artístiques i monetàries, de
l seu públic potencial i del seu fenomen fan (veurem si n’hi ha per a tant) a nivell mundial. Tot això s’anomena Crepúsculo (Twilight). Està dirigit per Catherine Hardwicke, a la qual recordo pel seu interessant debut amb la pel·lícula Thirteen. I l’argument, com deia, li dóna un gir romantico-festiu al tema vampiresc amb aquesta història d’amor adolescent entre una mortal i un vampiret. ¿Què ens imaginem? ¿Un High School Musical amb colls xuclats? ¿Un Grease amb sang a dojo? ¿Un Diario de Noa amb ullals? La resposta, com sempre, al cinema. Mentrestant, també us podeu anar posant les piles amb l’actual cinema d’animació. Ara Walt Disney Pictures (sense Pixar, que consti en acta) ens porta la història de Bolt, un gos famós pel seu rol protagonista en una popular sèrie nord-americana, que es creurà un autèntic heroi en la seva vida real. La pel·lícula està dirigida a duo per Chris Williams i Byron Howard i, en la versió original, compta amb les veus de John Travolta, Miley Cirus o Malcolm McDowell.Aquesta primera part d’anàlisi fílmic continua amb Un gran día para ellas (Miss Pettigrew lives for a day), curiosa pel·lícula dirigida per Bharat Nalluri i protagonitzada per Frances McDormand i Amy Adams que inclou una històri
a centrada en una institutriu londinenca que, de cop i volta, es veurà envoltada en un món de glamour i espectacle dins l’alta societat, de la mà d’una famosa actriu i cantant. Per últim, Apatow Productions torna a fer acte de presència amb la seva enèsima comèdia grotesca, en el bon sentit de la paraula. Aquesta nova producció té un títol espanyol d’aquells que acostumen a fer pena (Superfumados, de l’original Pineapple express). Està dirigida per David Gordon Green, un senyor que fins ara realitzava pel·lícules independents d’aquelles que no arribava a veure ningú. I entre els seus actors principals hi destaquen Seth Rogen, James Franco i algun que altre personatge sorgit de l’actual i genuí Saturday Night Live. L’argument en sí inclou porros, marihuana, gent fumada, policies corruptes, camells i bandes criminals en clau de comèdia. Tot i que si viviu a Barcelona i teniu intenció de veure-la, desistiu l’intent. Només la fan a un cinema (l’Heron City), amb una única opció de veure-la doblada. Davant aquests lamentables casos, sempre és bo recórrer a Internet. Amb tota la cara del món.Ara us demano, si us plau, que continueu llegint. Deixeu estar el Facebook una estoneta i preneu atenció. S’estrena una pel·lícula nord-americana titulada Buscando un beso a medianoche (In search of a midnight kiss) i, tot i que pel títol pugui semblar una cançó d’N Sync, ja ha estat catalogada com una de les millors pel·lícules independents en clau romàntica que ens ha deixat
el cinema en les últimes temporades (¿alguna cosa així com Antes del amanecer?). Sembla ser que la pel·lícula ha estat feta amb quatre cèntims, està dirigida per un tal Alex Holdridge i ens planteja una història d’amor en blanc i negre. Una història d’amor a la ciutat de Los Angeles, en plena nit de cap d’any, entre un solitari guionista frustrat i una també solitària aspirant a actriu, amb la qual contacta a través d’Internet. I tot comença amb un Misanthrope would like to meet a misanthrope... També ens ha arribat, aquesta setmana, un apetitós documental britànic dirigit per Stephen Walker i que porta per títol Corazones rebeldes (Young at heart). El documental, de caire musical, ens ensenya com uns jubilats de Massachussets entre els 75 i els 93 anys d’edat passen els seus dies resistint la vellesa, tot formant una coral musical a base de cançons pop i rock. Tot hi té cabuda al seu repertori, des d’Outkast fins a Jimi Hendrix, Radiohead o Sonic Youth. Acabarem La Guia Definitiva d’avui amb unes últimes tres propostes. La cinta Mongol, dirigida per Sergei Bodrov, filmada al Kazajstan i nominada a millor pel·lícula de parla no anglesa en la última edició dels premis Oscar, ens narra a mode d’aventura biogràfica la vida del llegendari Genghis Khan. Des de Finlàndia, La leyenda de Santa Claus (Joulutarina, de Juha Wuolijoki), busca el públic infantil en aquestes dates tan assenyalades. Per últim, La Guia Definitiva se n’adona, una mica d’amagatotis, de l’estrena d’una pel·lícula francesa anomenada La frontera del alba (La frontière de l’aube), pel·lícula dirigida pel genuí Philippe Garrel i protagonitzada pel seu propi fill Louis (al que recordem per Soñadores), amb un argument centrat en la història passional entre un jove fotògraf i una estrella cinematogràfica. A Barcelona només la projecta el cinema Maldà en dos sessions diàries.La setmana que ve, un Wong Kar-Wai en plan divo li farà un ultimàtum a la Terra. Tot això, en set dies. Sigueu sensats i intenteu-los aprofitar. Vagi bé!
