Programa 14.07.2007 per a sobreviure al FIB

Aquesta setmana us portem un especial del FIB 2007, es a dir, el Festival Internacional de Benicàssim.

I es que quan fem Pop..

Però per a què aneu fent boca us expliquem quatre cosetes més que cal saber del Festival en sí, bandes, solistes i música a part (ja que això és del que tracta el programa que segur de segur ja esteu escoltant...si home si, dona-li al Play)

Després del Primavera Sound, el Sònar i el Summercase, els que som de Barcelona no tenim més remei que anar a Benicàssim per seguir amb aquesta orgia de festa, alcohol i música. Això sí, la fama de ressaca històrica és merescuda i és que per començar, el Festival Internacional de Benicàssim ja dura el doble que les cites barcelonines (quatre dies enlloc de dos). En segon lloc, si abans hem pogut anar a dormir a casa, aquesta vegada ens menjarem la gespa (els afortunats) i la sorra (els desgraciats) de les zones d’acampada. Però Arctic Monkeys, Wilco i Los Planetas bé s’ho mereixen.

Benicàssim està situat a les comarques de Castelló de la Plana, sota els rius Ebre i Dènia, és a dir, que està més a prop de Tànger i Alger que no pas Barcelona, la qual cosa vol dir, que fa més calor, que ni l’aigua del mar és freda, i que no n’hi ha prou amb cremes, vanos o beure molta aigua. Més que res perquè l’aigua deu ser la beguda menys consumida al poble castellonenc durant els dies del Festival. (O no. Ara que hi penso a altes hores de la nit a la carpa electrònica hi ha gent amb ulleres de sol i ampolles d’aigua. Ho investigarem).

En qualsevol cas, deia que no n’hi ha prou amb tot això perquè és impossible arribar a dilluns com si no hagués passat res. No existeixen consells per sobreposar-se i estar a l’endemà fresc com una rosa. Es poden fer coses per suavitzar els dolorosos efectes del sol de les 9 del matí que converteix la tenda en un forn i comences a suar. Pots haver tingut sort i acampar a sota d’un tendal. Sí, és cert, no tot és tan dur, però el Mai a la vida confia en els potents efectes dels Ibuprofenos. Perquè aquest és un altre tema, si no sou d’aquells que podeu dormir a qualsevol lloc i en qualssevol condicions, no dormireu gaire i a més, malament.
Així doncs, per aconseguir una bona zona d’acampada, cal anar quan abans millor a agafar lloc a les zones d’acampada. En total n’hi ha tres i la bona es diu CamFIB. És al costat del recinte de concerts. Té tendals. Hi ha gespa. També hi ha una barra on venen cervesa fins tard, però això no acabo d’estar segur de si és bo o dolent. L’únic aspecte negatiu és que està lluny del poble i, important, de la platja. Però val la pena. Les altres dues, Mercat i Bonet són a l’espai reservat pel mercat de Benicàssim i al poble, però a més de quedar lluny del recinte de festivals, tampoc no és que estiguin a tocar dels súpers i de la sorra i l’aigua. (Parlant de supermercats, he de dir-vos que n’hi ha un d’ambulant als voltants del recinte de concerts. Allà hi podreu trobar de tot, però massa legal no seria, i tampoc de gaire bona qualitat. Però això és el que m’han dit).

Però per aconseguir una bona zona d’acampada també cal haver comprat els bitllets de tren amb antelació. De 30.000 persones que van al Festival cada dia, algunes vénen de Barcelona i, per tant, coneixent com va la nostra estimada Renfe, els trens van a petar. I si no trobeu lloc per anar-hi aviat, no trobareu un bon lloc per acampar. Tot això si no teniu un cosí a Benicàssim que us acull amb els braços oberts.

És complicat, en definitiva, aguantar com si res a Benicàssim. Sempre podeu prendre-us un dia de manera més relaxada i tranquila, amb la idea d’anar a dormir d’hora i aprofitar les hores de foscor quan no hi ha sol que escalfi. Ara, que ja sabem que després de la segona cervesa és complicat moderar-se, i més quan acabes de veure un bon concert i tens ganes de més. I acabes ballant una altra vegada un ritme qualsevol d’electroclash que punxa ves-a-saber-quin-dj-guiri.
Per sort i per desgràcia, Benicàssim és un cop l’any. Passeu-vos-ho bé i ens veiem allà.

Edu