25.9.07

BCore Disc o la conquesta de l'underground de Barcelona

Bcore Disc va publicar la seva primera referència l'any 1990, era l'edicdel primer disc de Corn Flakes, No problem. No es va fer amb la voluntat de crear una discogràfica, ni de tant sols de tenir una continuïtat, però en aquell moment no hi havia ningú que els fes la competència i ara tampoc. I és que els negocis underground demanen molt d'esforç però no donen gaire diners. Han passat ja 17 anys, molta feina i esforç des del primer disc sota el segell de BCore i encara no hi ha cap altra discogràfica independent a Barcelona que faci ombra a la de Jordi Llansamà, que s'ha guanyat el lloc de referència a pols. No és estrany que publicar amb ells sigui la fita de qualsevol grup underground.


El nom de BCore volia ajuntar dos termes: la B és per Barcelona i core pel hardcore, ja que en els inicis BCore editava només discos d'aquest tipus de música. Les edicions posteriors de Corn Flakes van venir a conseqüència de la primera, en recuperar alguns diners de la inversió i invertir-los altre cop en algun altre projecte i així successivament. Sense adonar-se'n BCore Disc ja era molt més que una idea, era un petit segell amb un estil molt marcat i amb un petit nombre d'adeptes. La comunicació entre discogràfica i seguidors es basava en el boca a boca i en algun fanzine com Reptil Zine i el programa de ràdio Atac de core a Radio Pica.

Després d'aquesta primera etapa, Jordi Llansamà deixà la s
eva feina de dissenyador gràfic i passà a dedicar-se totalment al segell que va començar a créixer cada cop més i fins i tot es va establir vincles amb grups estrangers. També va començar l'edició del seu propi fanzine Absolutzine, que encara existeix i actualment també té presència a la xarxa. Gràcies a el bon coneixement de l'escena internacional i a la bona resposta de públic i mitjans, algunes de les bandes de BCore van traspassar el circuit underground i van començar a ser respectades a nivell independent nacional. Però a més de la promoció de grups de Barcelona, BCore també s'ha encarregat de portar a l'Estat grups internacionals per descobrir-los al nostre públic com per exemple Green Day o At The Drive-In.

Actualment Bcore no tan sols edita música hardcore, sinó que l'estil dels seus grups és força divers. Podem trobar des de el rock guitarrer dels ja clàssics Tokio Sex Destruction, passant pel pop èpic de Madee i les rimes complicades de Nueva Vulcano, el post-rock de Doss, el particular apropament al jazz de Linn Youki Project, el rock-indie de The Unfinished Sympathy, el surf de Los Tiki Phantoms fins a arribar a el pop piruleta de les Sybil Vane i ens en deixem uns quants pel mig, perquè BCore edita a més de vint bandes nacionals. A això hem de sumar la distribució d'unes altres tantes d'estrangeres, com Battles, Bright Eyes o Fugazi.

S'ha de reconèixer el mèrit de BCore d'haver arribat a on ha arribat, però encara més la seva supervivència en un moment en el que comprar un disc és gairebé un fenòmen sobrenatural. Ara bé, que el segell funcioni no vol dir que un grup BCore pugui viure de la seva música encara que hi tingui disc editat, actualment tant sols Tokyo Sex Destruction es poden permetre aquest luxe. No descobrirem aquí que la música és un dels exemples més clars de l'amor a l'art. En fi, pel bé de la música de la nostra ciutat desitjem molts anys de vida a BCore.

14 comentaris:

Eduard Gras ha dit...

És graciós que un dels senyors hardcoretes de Corn Flakes és ara el q publica discos de pop super guai i surt a portades de revistes por i para modernos amb el nom de Refree.

Muntsa ha dit...

oh!

m'he qdat quadriculada amb aquest comentari!

JG ha dit...

quins records d'adolescència el discs de Corn Flakes i Orange (on hauran acabat aquests...eren molt bons!). Tot un referent aquest segell!!!

Per cert, genials les pintes dels Tokio Sex Destruction, al baix el conec de fa anys i quan patinava no portava aquest repentinat de ralla a la esquerra, no s'ho tenia callat ni res el tio xD

Andreä ha dit...

Doncs a mi Refree m'agrada, que passa?
xd

Eduard Gras ha dit...

a mi també m'agrada!
però no deixa de fer gràcia

edu j. ha dit...

Pero el bajista de Tokyo no es un gordito con barba y pocopelo?

Quetocabaenstandstill?

Creo.

Xcierto cada sábado en el 33 y a la hora del futbol dan el reportaje de Inmigrasons del Refree.. Yo yalohevistodosveces!

Siquesunpocopesado si..
Pero mola.

^ ^

JG ha dit...

bé, jo dic en Santi, aquest bon home que surt a l'esquerra de tot

http://www.bcoredisc.com/bandasBD.php?id_grupo=1

potser no toca el baix i toca la guitarra o ni toca ja, però fa gràcia de veure amb aquestes pintes

edu j. ha dit...

Doncs em sembla queno toca ya.
Ycomque artisticament tots son los hermanos Sinclair..


De totes formeslespìntes son bastant bones.. xD

Blackpower against the social pressure!

Xelas ha dit...

Muy bueno el articulo!
Ver a Muntsa nombrar a grupos como At The Drive-in y Fugazi, no tiene precio!

P.D: Creo que te has pasado al decir que solo tokyo sex, pueden vivir bien... no me imagino a los de Nueva Vulcano, a media-jornada en ningún sitio... Aunque ya me pareceria bien, no me gustan NADA!xD

Muntsa ha dit...

Que no me gusten grupos como Fugazi o At Drive In no significa que no los conozca. Creo q estáis un poco equivocados conmigo.

Pásate x un estanco que esta en travessera de gràcia esquina via augusta, en frente del edificio de autopistas (cerca de pl.gala placídia) i podrás comprovar tú mismo que Artur Estrada de Nueva Vulcano tiene un trabajo de media-jornada. (su tabaco, gracias)

Xelas ha dit...

Yeah!

Míriam Gómez ha dit...

Montserrat! kin èxit de convocatòria!
olé, olé... la felicito!, bon treball!

en serio curra akest home?, no si el món està molt malament!

;)

Muntsa ha dit...

mmm...
bueno, a mi no em smbla tant estrany q curri artur estrada. De fet, el q em resulta estrany es q BCore resisteixi...

edu j. ha dit...

Ah! Y los jueves noche y algunos finesdesemana detrás de la barra del Heliogábal! Y no de stripper!

BCore Resistance!