12.9.07

Second Life, només es viu dues vegades


Des de l'any 2005 mantenir una doble vida és possible sense fer el salt a ningú, és més, fins i tot començar una nova vida sense els errors del passat i amb tot al nostre favor es a només uns quants clicks de ratolí. Second Life, un món virtual al que es pot accedir a través d'Internet, fa que ens replantejem allò de que només es viu una vegada.

¿Qui no ha imaginat mai poder tornar enrere i corregir algun error comès en la vida?¿Qui no s'ha vist amb una altra parella diferent a l'actual?¿O qui no s'ha imaginat com una altra persona simplement per pura diversió? Second Life (SL) ens dóna la oportunitat d'anar més enllà de la nostra imaginació i poder dur a terme aquestes fantasies, això sí, dins d'una realitat que malgrat ser en tres dimensions és totalment virtual.

SL és un món virtual 3D d'interacció social creat per Linden Lab i fundat per Philip Rosedale l'any 2003 i que està tenint un èxit podríem dir que gairebé esperat en temps d'Internet, de xats, de videojocs com els Sims (d'on s'inspira l'estètica de SL) i de relacions cada cop més a distància. Una gallina amb ous d'or, vaja. Llàstima que el parell d'inventors de mons paral·lels no són els únics visionaris del poble, a la xarxa hi ha unes cinc plataformes similiars a la seva segona vida. Tot i això aquesta és la primera i més exitosa, és allà a on tothom hi vol ser.

Segons la web oficial es calcula que Second Life té uns cinc milions de avatars (és així com s'anomenen els seus habitants), encara que d'aquests, com a la vida real, n'hi ha de diferent tipus. Per exemple, qualsevol pot tenir un compte gratuït de SL, però en el cas que volguem poseeir terra i construir en ella és necessari tenir un compte de pagament. El fet de posseir terra otorga més privilegis, però si s'utilitzen també s'incrementa la tasa mensual a pagar, real com la vida mateixa. D'igual manera, el personatge que ens representa en el joc va evolucionant en funció de la seva qualitat i status de vida, una evolució que ens ha costat diners mes a mes i que pot ser venuda en altres portals com e-bay. La subhasta de personatges és força habitual en els jocs en xarxa, un dels exponents més clars d'aquesta pràctica és World of Warcraft, així que sí ens cansem del joc en algun moment podem recuperar el temps perdut en força de diners.

Són molts els que s'han adonat de la importància d'existir a Second Life, entre ells les grans multinacionals que no se'n perden ni una, així que hi podem trobar fabricants de cotxes, de refrescos, d'ordinadors i de productes esportius coneguts per tothom i per això no cal anomenar-les aquí. L'entrada d'empreses en aquest món virtual és relativament recent, fa només un any que Linden Lab els ho va permetre, de totes maneres aquestes es dediquen més a exibir la seva imatge de marca que a relacionar-se amb els residents. Alguns ciutadans descontents amb la incorporació d'empreses al joc han format grups antisistema que són anomenats pels mitjans de comunicació terroristes, com podem comprovar la manipulació dels mitjans es tan palpable con el món real. Aquests grups reivindiquen un món no dominat per les regles capitalistes i on les multinacionals no hi tinguin cabuda. Els terroristes porten a terme accions reinvidicatives diverses, des del típic atac a edifis corporatius fins a d'altres creades exclusivament per a aquest mitjà, una de les més curioses és una pluja de penis de color rosa.

En un altre ordre de coses SL també té un agitat moviment cultural, és habitual trobar exposicions i poder assitir a concerts. Ja hi hem pogut veure a grans grups com Suzanne Vega o U2 i cada cop d'altres de menys coneguts hi troben el seu lloc. També és destacable la seva gran activitat política, tots els partits hi tenen seu i de tant en tant es celebren manifestacions com la que un usuari va convocar davant de la seu del PSOE a Second Life en protestar per la excarceració (en la vida real) de l'etarra de Juana Chaos.

Així doncs tenim una versió calcada de la vida real a la xarxa, capitalista i global per definició. Sense ànim de ser antisistema (i per extensió terrorista) pel que es veu a ningú se li ha passat pel cap crear un món diferent, encara que fos virtual. És una autèntica llàstima que aquells que són capaços de fer accions de protesta tant genials i banals alhora, com plujes de penis rosa o de Mario Bros no s'hagin plantejat la idea de construir un món alternatiu. Ni tan sols sel's demana que sigui millor, això ja va a gustos, però dubtem que no tinguin els mitjans (un ordinador) ni els coneixements (els informàtics i els visionaris abunden) per portar-ho a terme. I sense ànims de ser apocalíptics provoca certa por que algun cop la vida virtual esdevingui més interessant, més plena o més intensa. Potser ens ho haurem de fer mirar. Potser serà l'únic lloc on el canvi climàtic ens deixarà viure.


10 comentaris:

moises ha dit...

oh me encantan estos temas. Yo desde hace 8 años que juego a este tipo de juegos asiduamente. Respecto al SL nunca lo he probado pero lo he visto en accion y videos y no esta mal pero pienso ke no es adictivo. De hecho es bstante mediocre.

Second life está hecho para gente ke disfrutaba con el sims, ya que puedes decorar tu casa como kieras, interactuar con otras personas, disfrazarte como kieras... pero aún así tiene ese toke frío ke solo un mundo virtual da. Yo me ekdo con la vida real.... la primera! ^^

Según varias encuestas la actividad en SL tiende a bajar como en la mayoría de RPGs y estos se ven obligados a mejorar cosas para seguir manteniendo a los jeugadores enganchados. En el caso de SL no se ke podría hacer para este fin

Míriam Gómez ha dit...

jajaja... pues el viernes más juegos cibernéticos con WOW entre otros...

Internet es el universo!

Molt xuli l'article muntsaa!

Synbios ha dit...

totalmente deacuerdo con moises :)

Montse ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Montse ha dit...

Synbios y Moises, sabia de antemano que no estaría a la altura de las circunstancias, pq vosotros sois muchos más sabios que yo en estos temas (y en muchos otros).

Malgrat això he intentat fer-ho tant bé com he pogut. La veritat, crec q entre la gent del carrer és més conegut el SL q el WOW...

Gràcies pels vostres comentaris!

Míriam Gómez ha dit...

Jo crec q el SL és més conegut entre els "modernos" i entre la gent de cert poder adquisitiu (molts es compren vestits digitals de diseny pels seus personatges); en canvi el WOW és per més freaks. Tot i que del WOW hi ha moltes versions i ja fa anys que els freaks d'arreu hi juguen.

A mi m'agradat molt l'article Muntsa, està molt currat!

mua'

Synbios ha dit...

nah, la diferencia principal entre SL y WoW es que el segundo es un mmorpg (massive online rol playing game), es decir que esta pensado especificamente para jugar y luego de ahi salen las interacciones entre los personajes (personas) ;). Y como al fin y al cabo es un juego, hay cierta gente más predispuesta que otra a meterse en ese mundo ^_^.

Montse ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Montse ha dit...

Jo tb em decanto més pel que diu el Synbios...A més, pots jugar gratis tot el q vulguis a SL i en canvi al WOW has de pagar obligatòriament, així q lo del poder adquisitiu és força relatiu, xo bueno...

Tb és una mica qüestió de gustos, és a dir, hi haurà gent a ki li resultarà més atractiu un q l'altre.

En fi, als "modernos" sempre els toca el rebre, eh?

moises ha dit...

el SL es más comercial y eso ke WOW es muy comercial entre el mundo rolero, como bien dice synbios el WOW es un mmorpg (se dejó multiplayer al principio jejeje) ke consiste enun mundo persistente donde tu personaje como rol ke lleva va eevolucionando en SL es diferente la interaccion social se ve mas acentuada además los mmorpgs tienen un trasfondo de fantasia, ficcion.... y SL me recuerd a un habbo hotel mejorado ^^

WOW, everquest, lineage ----> jugar

SL---> para interacción social pero con una costumización muy alta

es como comparar una peli de hitchcock con the ring

pa gustos colores pero me kedo con el WOW ^^